Aquest reportatge és el primer que parla de la formació del nou exèrcit afganès, però també és una història sobre la profunditat i els límits d’una amistat improbable en temps de guerra.
El general Fazaludin Sayar és un veterà que lluita per l’Afganistan des dels tretze anys. Porta trenta anys de guerra marcats a la cara. Desconfia dels estrangers però, per damunt de tot, vol la pau. Està decidit a formar un exèrcit junt amb els militars estrangers o malgrat ells.
El coronel Shute, un Guàrdia Nacional veterà però sense experiència al camp de batalla, sembla que no ho ha de tenir gaire ben parat com a mentor del general Sayar, però l’afganès, a diferència de molts altres, està disposat a escoltar.
A més, de mica en mica, Sayar comença a parlar del seu passat, que està estretament lligat amb els vaivens de trenta anys d’història del seu país, i cada vegada s’entén més amb Shute. Tots dos es posen a treballar per crear un exèrcit a partir d’uns reclutes sense formació i gairebé analfabets del tot. Al seu voltant, la situació empitjora i els superiors passen l’encàrrec de formar els afganesos a l’exèrcit italià. Sayar està cada cop més decebut. Shute se n’ha d’anar, però jura que tornarà. Abans que pugui fer-ho, Sayar mor. Ara Shute té molts dubtes sobre la seva missió, però no dubta gens de l’amistat que l’unia amb Sayar.

Veure més detalls de la fitxa