«Els segadors», l’himne nacional, prové d’una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra. A finals del segle XIX, Francesc Alió va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell.
Emili Guanyavents procedent d’ambients anarquistes, espiritistes i maçons va escriure la lletra actual de l’himne i els cors el van fer viure. «Els segadors» es va difondre amb el tren mentre els governadors civils feien mans i mànigues per prohibir-ne el cant.
Durant les dictadures de Primo de Rivera, primer, i de Franco, després, «Els segadors» sobreviu en l’exili i en la clandestinitat. Quaranta anys més tard, l’himne es torna a cantar en un acte públic durant la celebració de l’11 de Setembre a Sant Boi de Llobregat l’any 1976.
Amb l’arribada de la democràcia, es produeix l’oficialització d’«Els segadors» com a himne nacional de Catalunya.