La Lolle diu a l’Sven i l’Alex que no pensa quedar amb cap dels dos fins que no hagi pres una decisió. Tots dos hi estan d’acord. Però la Lolle els enyora tant a tots dos que, al final, la situació se li fa insuportable. La Sarah li aconsella que es quedi els dos. I la Lolle decideix que confiarà en les trobades “fortuïtes”. La Lolle no triga gaire a acabar al llit amb l’Sven, i de cop apareix l’Alex. La situació demana mesures dràstiques. A la Lolle se li acut la idea de marxar tots tres de Berlín i anar d’acampada durant el cap de setmana. Els hi promet que així esbrinarà a quin dels dos vol. Hauria estat una idea fantàstica, si el cotxe no s’hagués espatllat, si els dos nois no s’haguessin aliat contra ella i si la Lolle no hagués decidit anar-se’n tota sola. I, és clar, si no hagués estat pel foc d’artilleria de bon matí, que no fa gens de gràcia. Però les coses són com són, el cotxe s’espatlla i la Lolle, tota sola, planta la tenda al mig d’una zona d’entrenament militar.