Tintín viatjarà aquesta vegada a la mil.lenària Xina. A Xangai descobreix l’origen d’un poderós verí que fa embogir. S’enfronta amb una terrible banda de traficants d’opi i amb uns agents japonesos que fins al final del llibre mantenen el suspens del lector.
En finalitzar Els cigars del faraó, Hergé havia anunciat a Le Petit Vingtième que Tintín havia de prosseguir el seu viatge cap a l’Extrem Orient. Llavors va rebre una carta del Pare Gosset, capellà dels estudiants xinesos a la Universitat de Lovaina, que li va aconsellar documentar bé sobre la Xina i la seva cultura i li va presentar a Tchang Tchong-Jen, jove xinès estudiant d’art a l’Acadèmia de Belles Arts de Lovaina. De seguida van simpatitzar i es van fer grans amics. (Podem reconèixer en el personatge Txang, el noi xinès amic de Tintín). A través llargues converses amb Tchang, Hergé va poder endinsar-se en el coneixement de la cultura de la Xina, allunyant-se dels tòpics sobre els xinesos que tenien els europeus, absolutament allunyats de la realitat. L’amistat amb Tchang duraria tota la vida, tant en la ficció com en la realitat.
Aquest és el primer àlbum que Hergé assumiria plenament, i a partir d’aquí es va documentar sempre en profunditat sobre els països a on havia de viatjar Tintín.