A prop del llac Flechizoft, hi ha el professor Tornassol, que ha convidat a Tintín i al Capità Haddock a passar unes vacances. L’avió en el que viatgen Tintín i Haddock pateix un accident en estranyes circumstàncies. Després de ser salvats per dos petits syldaus, finalment arriben a casa del professor…
El Brasil, anys 50. La poeta nord-americana Elizabeth Bishop va anar de Nova York a Rio de Janeiro, on va conèixer i es va enamorar de l’arquitecta paisatgista Lota de Macedo, amb qui va viure 15 anys, mentre al Brasil tenien lloc els esdeveniments polítics que durien al cop d’estat militar. L’any 1956, durant la seva estada al Brasil, Bishop va rebre el Premi Pulitzer.
Els seguidors de les aventures de Tintín van haver d’esperar vuit anys després de Vol 714 per Sydney, per poder llegir Tintín i els Pícaros, que va començar a aparèixer l’any 1976. Hergé ara només treballava per plaer, i no tenia cap pressa. Tenia clar l’entorn: Amèrica del Sud. Per a la història es va inspirar una mica en l’assumpte de Regis Debré i els Tupamaros. Crida l’atenció en aquest àlbum és que Tintín va amb texans, condueix una moto portant un casc amb el signe hippie de la pau i fa ioga.
Aquest àlbum marca un retorn a l’aventura. Comença a aparèixer al setmanari Tintín, el setembre del 1966, quatre anys després de la fi de les joies de la Castafiore. Aquí ens retrobem amb Rastatopoulos, a qui crèiem ofegat al final de Stock de coc, i al seu amic Allan. Apareix una nova figura: el riquíssim Lazlo Carreras, l’home que no riu mai.
La Castafiore anuncia la seva arribada a Moulinsart, i el capità intenta fugir de viatge a corre-cuita, però ensopega amb un graó trencat que encara no han vingut a arreglar i es trenca els lligaments. Neix la remor d’una relació sentimental entre la cantant i el “vell llop de mar” i s’omple tot de paparazzis. I desapareixen les joies…
Després de llegir la notícia d’un accident aeri a l’Himàlaia, Tintín té un somni on el seu jove amic Tchang ferit li demana ajuda mig enterrat a la neu. L’endemà s’assabenta pel diari que Tchang viatjava a l’avió sinistrat, i que no han trobat supervivents.
El tràfic d’esclaus i armes són l’eix de l’argument d’aquesta aventura, i com gairebé sempre, Tintín i el capità es veuen involucrats per una sèrie de casualitats. Aquest àlbum és una mena de continuació de Tintín al país de l’or negre i hi ressorgeixen un gran nombre de personatges apareguts en episodis anteriors. L’emir Ben Kalishn Ezab en dificultats al seu país, envia al seu fillet, el terrible Abdalah a Moulinsart.
El profesor Tornassol tot just acaba de deixar a punt una nova i terrible arma d’ultrasons. De viatge a Suïssa per assistir a un congrés, és segrestat pels que volen apoderar-se del seu invent. Tintín i el capità Haddock es reuneixen per rescatar-lo. Quan estan a punt d’alliberar-lo, torna a ser segrestat, aquesta vegada per uns altres espies
Aquesta segona entrega de l’aventura lunar de Tintín va ser publicada el 1954. Com en la primera part, Objectiu: la Lluna, no expliquem aquí l’argument, per no espatllar el plaer als que vegin aquesta pel·lícula per primera vegada.
Aquesta obra es va començar a publicar al setmanari Tintín a partir del 30 de març de l’any 1950, dinou anys abans de l’arribada de l’home a la lluna. No es tracta de ciència ficció sinó d’una anticipació tan precisa com li va ser possible.
Aquesta aventura de Tintín tracta de la lluita entre les grans companyies petrolíferes. Tot comença quan la gasolina adulterada envaeix el mercat. Tintín viatja al país d’Khemed, on una lluita de poders enfronta l’emir Ben Kalish Ezab contra Bab El Ehr, cadascun finançat per una companyia de petroli diferent. Entra en escena el terrible Abdalah, fill de l’emir
En Tintín i el capità Haddocck, acompanyats per l’inseparable Milú han viatjat fins el Perú a la recerca del professor Tornassol, que ha estat segrestat per haver-se atrevit a posar-se la polsera de la mòmia de l’inca Rascar Capac.
Després de dos anys d’absència, durant els quals l’expedició etnogràfica Sanders- Hardmuth ha viatjat pel Perú i Bolívia, aquesta retorna a Europa després del descobriment de diverses tombes inques. N’han portat la mòmia de l’inca Rascar Capac, també anomenat “el qui desencadena foc del cel”, que anava enjoiat amb peces d’or massís.
Aquesta obra mestra del còmic, publicada l’any 1944, és la continuació d’El secret de l’Unicorn, i en ella es narra la recerca del tresor del pirata Rackham el Roig. Entra en escena el professor Silvestre Tornassol, l’entranyable científic, inventor savi i despistat, a qui tornarem a trobar en les aventures que seguiran d’en Tintín, de qui es farà un bon amic.
Tintín compra al mercat vell la maqueta d’un galió antic. Resulta ser una rèplica del vaixell que governava l’avantpassat del capità Haddock, el cavaller de Hadoque, que va lluitar contra el pirata Rackham el Roig, que transportava al seu vaixell un gran tresor que roman amagat des de fa segles.
Un meteorit es dirigeix cap a la terra i molts presagien la fi del món. Tintín va a l’observatori astronòmic on coneix el professor Calys. Per sort els presagis no es compleixen i només arriba a la terra un fragment del meteorit, que cau a l’oceà Àrtic. L’advertir la presència d’un element desconegut, el professor Calys organitza una expedició al vaixell Aurora, de la qual formen part Tintín i el capità Haddock.
Tot seguint la pista d’una misteriosa llauna de cranc, en Tintín cau presoner dins d’un vaixell d’una banda de malfactors traficants d’opi. Allí hi ha el malvat Allan i troba per primera vegada el capità Haddock, aleshores fet un patètic esclau per la seva addició a l’alcohol, vici que li dóna innombrables problemes, tant a ell com a en Tintín, perquè aquest intenta ajudar-lo.
Quan en Tintín troba i recull una cartera oblidada en un banc públic, no es pot ni imaginar que això el portarà a viatjar fins al país de Sildàvia, situat al centre dels Balcans. Allí s’assabenta d’una conspiració que vol robar el ceptre del rei Muskar XII, sense el qual el rei no pot seguir regnant. A més, el país veí, Bordúria, té clares intencions d’envair-los. La trama està clarament influïda per l’època.
Aquesta vegada en Tintín se’n va cap a Escòcia seguint la pista d’uns malfactors. Descobrirà el secret que oculten els murs del castell de Ben More, a l’illa Negra, així com també el seu misteriós monstre.
El robatori d’un fetitxe arumbaya del Museu Etnogràfic, farà que en Tintín vagi a la República de Sant Teodoro. Allí es veurà ficat en la guerra que té aquest país amb el seu veí Nuevo Rico, i es converteix en l’ajudant del general Alcázar.
En Tintín aquesta vegada viatjarà cap a la misteriosa Xina. A Xangai descobreix l’origen d’un poderós verí que fa embogir. Allí s’enfronta a una banda terrible de traficants d’opi així com també a uns agents japonesos que fins que el llibre s’acaba mantenen el lector en suspens.
En Tintín va de viatge en un creuer cap a l’Extrem Orient. A bord coneix un estrany egiptòleg, en Filemó Sicló, el qual viatja per cercar la tomba del faraó egipci Kih-Oskh. En Tintín l’acompanyarà fins a la tomba, i un cop allí descobreix els misteriosos cigars que amaguen alguna cosa més que tabac. Llavors és quan és segrestat i abandonat a la mar, però es salva i desembarca a l’Aràbia.
Tintín viatja cap a Amèrica del Nord, on li caldrà afrontar el terrible sindicat de gàngsters de Chicago, entre els quals hi ha el molt famós Al Capone. La idea inicial d’Hergé era la de construir la seva narració al voltant del poble indi pell roja, pel qual ell sempre havia sentit una gran fascinació, però després va voler mostrar també el màxim possible d’Amèrica, els deserts i les prades, les modernes indústries i les grans ciutats.
Nova versió millorada
El capità Haddock rep una carta anunciant la mort d’un vell amic, Temistocle Paparanic, que li deixa en herència el seu vaixell: el «Toisó d’or». Mentre el va a veure a Istanbul amb Tintín i Milú, descobreix que el Toisó d’or amarrat al moll és un vell vaixell mercant destrossat i sense gran valor.
Tintín, un jove periodista dotat d’una curiositat insaciable i el seu lleial gos Milú descobreixen que la maqueta d’un vaixell conté un enigmàtic i secular secret que han d’investigar. Des d’aquest moment, Tintín es veurà assetjat pel detestable Ivan Ivanovitch Sakharine, que creu que el jove ha robat un valuós tresor vinculat a un cruel pirata anomenat Rackham el Roig. Però, amb l’ajud d’en Milú, del rondinaire capità Haddock, i dels inefables detectius Dupond i Dupont, viatjarà per mig món servint-se de la seva proverbial astúcia per burlar als seus perseguidors i trobar abans que ells l’Unicorn, un navili enfonsat que pot proporcionar la clau d’una fabulosa fortuna i d’una antiga maledicció.
L’aventura no estarà lliure de riscos ni sorpreses, sobretot quan el Professor Tornassol presenti a en Tintín i als seus amics el seu nou aparell d’exploració submarina…
Aquesta és una obra mestra del còmic. Preferim no explicar aquí la trama de la història, perquè el que la llegeixi per primera vegada, pugui gaudir totalment. Des del principi, els successos s’encadenen a un ritme trepidant: se sent una explosió, esclata una tempesta, objectes que es trenquen, es talla la llum i Serafí Llautó arriba per primera vegada a la sèrie. En tota la història no hi haurà pràcticament cap temps mort. Per a la creació dels decorats, Hergé va voler ser el més precís possible. La història, que transcorre en la seva major part a Suïssa reflecteix la guerra freda que passava moments molt tensos entre els dos blocs, representats en la rivalitat entre Bordúria i Sildàvia. L’Afer Tornassol fou publicat el 1956.
Tintín viatja a Amèrica del Nord, on s’enfronta al temible sindicat de gàngsters de Chicago, entre ells el famós Al Capone. La idea inicial d’Hergé era construir el seu relat al voltant del poble indi Pell Roja que sempre li havia fascinat, però després va voler també mostrar el màxim possible d’Amèrica: els deserts i les praderies, les indústries modernes i les grans ciutats, la prohibició de l’alcohol , els gàngsters, els cow-boys i l’espoliació dels indis pells roges, denunciant com van ser expulsats de les seves terres en trobar allà petroli.
Tintín a Amèrica va començar a publicar el 3 de setembre de 1931 a Le Petit Vingtième, a raó de dues planxes per setmana, on s’editaria durant un any. Com en el cas de Tintín al Congo, la versió en color de l’àlbum va ser realitzada el 1945, beneficiant-se dels progressos que la pràctica i l’experiència d’aquests anys havien donat a Hergé, arribant ja una gran mestria i domini en el llenguatge del relat visual, on les imatges narren per elles mateixes, sense esperar que el text s’encarregui de fer-ho.
El tràfic d’esclaus i armes són l’eix de l’argument d’aquesta aventura, i com gairebé sempre, Tintín i el capità es veuen involucrats per una sèrie de casualitats. Aquest àlbum és una mena de continuació de Tintín al país de l’or negre i hi ressorgeixen un gran nombre de personatges apareguts en episodis anteriors. L’emir Ben Kalishn Ezab, en dificultats al seu país, envia al seu fillet, el terrible Abdalah a Moulinsart. Tintín i el capità fugen de les seves gamberrades deixant-lo amb el sofert Nèstor i es dirigeixen a Khemed per tractar d’ajudar a l’emir.
Tintín viatja en un creuer amb destinació a l’Extrem Orient. A bord coneix el estrany egiptòleg Filemó Cicló qui viatja a la recerca de la tomba del faraó egipci Kih-Oskh. Tintín l’acompanya fins a la tomba i allà descobreix els misteriosos cigars, que amaguen alguna cosa més que tabac. Llavors és segrestat i abandonat al mar, però es salva i desembarca a Aràbia. Després de nombroses peripècies va a parar a l’Índia, on s’allotja a casa del Maharajà de Rawhajpurtalah. Apareixen aquí personatges que després trobarem de nou: els inefables policies Dupond i Dupont, el malvat Rastapopoulos i el peculiar Oliveira de Salazar.
Els cigars del faraó comencen a aparèixer a Le Petit Vingtième el 8 de desembre de 1932. Era l’època en que la notícia de la maledicció de la tomba de Tutankamon ocupava moltes planes dels diaris sensacionalistes. Aquest tema va interessar a Hergé de tal manera que anys més tard el va tornar a plantejar en Les 7 boles de cristall.