La Judit arriba a casa amb el nadó. Alegria general. Alegria que es torça aviat perquè la Judit té el rol de mare massa mitificat. Hiperprotectora, neuròtica, mortificada, insegura, no deixa que ningú s’acosti a la criatura i la capitalitza per ella sola. Això provoca friccions amb en Felip i, sobretot, amb la seva amiga Marta, que acaba marxant. Paral·lelament, passades les vacances, els més grans comencen a buscar-se la vida fora de la família…