Ferran Calvet, un jove científic català, passa de donar classes a la Universitat de Santiago, a l’exili forçat l’any 1936. En una decisió difícil d’entendre, dos anys després, i en plena Guerra Civil, opta per tornar a Galícia amb la seva família per assumir la direcció científica de Zeltia, una empresa farmacèutica gallega de nova creació.