La família de Yuri Orlov, nascut a Ucraïna abans de la desintegració de la Unió Soviètica, va emigrar cap als Estats Units quan ell era un nen, fent servir l’excusa falsa que eren jueus. Yuri creix treballant en el restaurant dels seus pares a Nova York. Un dia presencia un tiroteig entre gàngsters russos de bandes rivals, i aquest fet li canviarà la vida.
Per al detectiu Niemans, el cadàver d’un home emparedat en un monestir no és una víctima qualsevol. Les marques esotèriques gravades al voltant del cos i l’estrany modus operandi de l’assassinat fan pensar en un crim ritual. Els assassinats es van multiplicant i els assassins no deixen cap rastre. Niemans s’adonarà que totes les víctimes tenen el mateix nom i la mateixa professió que els apòstols de Jesús.
Pierre Niémans és un policia parisenc especialitzat en casos d’assassins en sèrie. Pierre viatja a una ciutat universitària dels Alps per investigar el terrible assassinat d’un professor. Mentrestant, Max Kerkerian, un altre policia, mira d’esclarir la profanació de la tomba d’una nena. A mesura que van avançant les dues investigacions, els policies s’adonen que tenen punts en comú i comencen a treballar junts, però hauran d’afanyar-se, perquè els assassinats continuen.
Tom Mullen és el propietari d’una línia aèria i està acostumat als negocis d’alt risc. Quan segresten el seu fill Sean i li’n demanen un rescat molt elevat, Tom fa una aparició pública a la televisió dirigint-se als segrestadors d’una manera força agressiva. Aquesta intervenció atípica donarà un tomb radical al segrest i a les negociacions.
Al Comtat d’Aurenja, a Califòrnia, en un futur on Amèrica ha perdut la batalla contra les drogues, un policia d’incògnit (Reeves) rep l’ordre d’espiar als seus amics… Igual que ja va fer en l’aclamada “Waking Life”, Richard Linklater barreja animació i personatges reals, com en una novel·la gràfica, per dur a terme aquesta adaptació de la història de Philip K. Dick
Adaptació del famós ‘best-seller’ de Patrick Süskind, que relata la història d’un jove del segle XVIII amb un extraordinari sentit de l’olfacte, una persona obsessionada i dominada per les olors i la sensació que aquests li produeixen… Jean Baptiste Grenouille va néixer en meitat de la pudor de les restes de peix d’un mercat, i va ser abandonat per la seva mare en les escombraries. L’autoritat es va fer càrrec del bebè, que va anar d’hospici en hospici i va sentenciar la seva mare a la forca. El noi va créixer en un ambient hostil; ningú el volia, i fins i tot els seus companys van intentar assassinar-lo, i tot perquè hi havia quelcom que el feia diferent: no tenia olor. A canvi, Jean Baptiste posseïa un olfacte excepcional. Als 20 anys, després de treballar en una adoberia, aconsegueix treballar per al perfumer Bandini, que li ensenya a destil·lar essències. Però ell volia atrapar altres olors: l’olor del vidre, del coure… i, sobretot, l’olor de certes dones.
Catherine Chandler és brutalment atacada als carrers de Nova York. Aleshores la rescata el Vincent, un misteriós home-bèstia que habita sota els carrers de la ciutat.
La Catherine no fa cas de les advertències del Vincent pel que fa al seu antic pretendent de la facultat de dret.
S’informa de que un ‘home-bèstia’ està assassinant criminals del metro.
La Catherine ha d’esbrinar si el Vincent n’és l’assassí.
Quan el Ratolí descobreix un vaixell ple de tresors enterrat sota la ciutat, el món del Vincent s’omple d’avarícia i conflictes.
El Vincent i la Catherine descobreixen un sense-escrúpols que s’aprofita de l’ancià.
Un noi gitano esborra el cognom del seu pare i recupera l’amor i la confiança dels seus avis, amb l’ajut del Vincent i la Catherine
Mentre mira de protegir a la Catherine en el món de Sobre, el Vincent és capturat per una banda de delinqüents.
El Vincent es prepara per un combat a mort quan la Catherine és segrestada per un guerrer gegant…
Halloween no pot emmascarar una intriga política si la Catherine i el Vincent acudeixen en ajut d’un activista per la pau a Irlanda.
El món de Sota de’n Vincent es veu amenaçat pels fonaments d’una immensa torre que serà bastida pel Elliott Burch, antic pretendent de la Catherine. La noia consenteix a casar-se amb el Burch amb la condició de que aturi la construcció.
Desprès d’investigar la mort d’un estibador, aparentment relacionada amb la màfia, la vida de la Catherine corre perill.
La Catherine i el Vincent es veuen obligats a qüestionar-se seriosament si mai podrien ser veritablement feliços junts.
La Catherine deixa estar el seu pla de traslladar-se a Providence per tal de salvar en Vincent, que ha estat capturat per un científic de la Universitat de Columbia.
Per tal de salvar en Pare, el Vincent i la Catherine han de desenredar el seu misteriós passat després de que sigui convocat per a fer front a la seva antiga vida en el món de Sobre.
La Catherine cau en el perillós món del vudú quan està investigant l’estranya mort d’un ric home de negocis.
Per tal d’exposar a la llum la corrupta organització que hi ha rere una llar d’infants ‘modèlica’, el Vincent i el Kipper, un noi de Below, busquen l’ajut de la Catherine.
Per tal d’empresonar a un assassí de polis, una noia sorda del món de Sota, ha de renunciar a la seva vida protegida.
La Catherine es converteix en una renegada del món de Sota per tal de lliurar el Vincent i en Pare d’un perillós laberint subterrani.
En Vincent i la Catherine ajuden a una bellesa de Chinatown a evitar un matrimoni arranjat i la porten a Sota.
Quan una nova i mortal droga escombra Manhattan, la Catherine demana ajut al Vincent per tal de trobar-ne la font.
Una preciosa advocada sedueix el cap de la Catherine, el Joe Maxwell, creant un molt seriós cas de conflicte d’interessos.
Al Vincent li sobrevenen uns molt dolorosos records d’infantesa quan el seu ‘germà’ Devin, llargament perdut, torna al món de Sota.
L’agent de l’F.B.I. Thomas Mackelway porta la investigació d’una sèrie d’assassinats molt estranys amb l’ajuda de l’agent Fran Kulok. Les pistes els porten fins a Benjamin O’Ryan, un exagent que va ser entrenat en un programa especial del govern per desenvolupar el poder psicològic.
Acaben de començar les vacances. Anna, Georg i el seu jove fill Georgie parteixen per a la seva bonica casa a la vora del llac. Fred i Eva, els seus veïns, han arribat abans que ells. Les dues parelles queden per a una partida de golf l’endemà. Fa bon temps. Mentre pare i fill tracten de col·locar els aparells del veler, Anna prepara el sopar. De sobte apareix Peter, un jove molt educat, hoste dels veïns, que ve a demanar que li preste alguns ous perquè a Eva no li queda cap. Anna s’apressa a donar-se’ls, quan de sobte es pregunta com ha pogut entrar Peter a la casa. El jove li explica que Fred li ha ensenyat un forat que hi hi havia a la tanca…
PREMIS 1997: Cannes: Mención Fipresci