Alfred Hitchcock explicava les seves històries fent una barreja de trames intel·ligents, bons diàlegs i una espurna de misteri. D’aquesta manera va inspirar tot una generació de directors de cine i va revolucionar el gènere negre. Aquesta entrevista en dues parts ofereix una aproximació a l’home que el públic considera “el rei del suspens”.
A principis dels 60 la música juvenil de parla anglesa era ensucrada i sense ànima, interpretada por artistes comercials com ara Bobby Vintton i Bobby Vee. En canvi els cantants de blues com John Lee Hooker, Muddy Waters i Howlin’ Wolf era poderosa i rebel, i havia sorgit de la lluita. Aquesta música li parla directament a la classe obrera britànica. I al 1962 es formen The Rolling Stones…
Aquest capítol ens parla de l’experimentació en el rock a partir de finals dels 60, amb l’avantguarda de The Velvet Underground i la psicodèlia de Pink Floyd, i creadors renovadors com ara David Bowie, Roxy Music i els Genesis de Peter Gabriel.
En un Palau ple de gom a gom, el grup revelació del panorama musical català, Manel, ha fet el primer dels dos concerts que tanquen la seva gira. Per acomiadar-se dels seus fans, els Manel han fet aquest divendres a la nit el primer dels dos concerts programats al Palau de la Música Catalana. Al seu costat hi havia, el cantautor Joan Miquel Oliver, el compositor dels Antònia Font, que presenta el seu últim disc en solitari, “Bombón mallorquín”.
Durant els últims mesos, Manel ha presentat el seu primer i únic disc, “Els millors professors europeus”, amb actuacions per tot Catalunya i també a l’Estat espanyol i l’Argentina.
Al llarg de les generacions, i ja des dels egipcis, hi han hagut conservacions de cossos humans més enllà de la mort, com un intent d’immortalitat. Sense el manteniment de la resta d’humans ¿com seria la seva pervivència?
El riu Chicago és un dels més ensinistrats del món. Però que passaria sense que la intervenció humana guiés el seu curs? I què passaria en uns anys amb la inclinació permanent del Big Ben?
Washington és dipositària d’un fons cultural incalculable. Podria subsistir sense la presència humana? L’escenari que ha regnat durant mil·lennis a Los Angeles ha estat el desert. Més enllà de la humanitat el desert reclamaria l’espai que li pertoca.
A les voltes subterrànies del banc de la reserva federal de Nova York es troba la major acumulació d’or mai existent per l’humanitat. Com suportaria el metall preciós el pas del temps? I les construccions d’acer inoxidable? Realment són “eternes”?
Les ciutats ja no són mantingudes, i les plantes comencen a demanar la seva part de l’abandonament de la civilització. Qualsevol racó és bo per a que hi creixi una herba, un matoll, un arbre…
Els bens culturals més preuats per la Humanitat queden exposats al pas dels temps, sense el manteniment dels conservadors. La Cambra del Dia del Judici Final de l’Àrtic, amb milers de mostres de llavors, ¿serà capaç de suportar els segles de solitud?
En temps dels humans els vicis relacionats amb el joc eren força valorats. Resistiran les seves principals ciutats, Las Vegas i Atlantic City, el pas dels anys?
Uns bons sistemes de defensa garanteixen la supervivència? O els que aparentment són més dèbils, són els que tenen més possibilitats?
Aquest episodi ens ensenya com els vehicles es deterioraran sense els humans, i com les fàbriques d’automòbils i els símbols del transport, com ara el Renaissance Center i el pont Ambassador s’esmicolaran en els durs hiverns de Detroit, i com explotaran les refineries de cru sense atenció humana.
En un món sense humans, l’aigua negaria ciutats senceres, com ara Nova Orleans. Veiem el destí de Seattle i el seu símbol més preuat, l’Agulla Espacial, mentre es torna a convertir en un pantà d’aigua salada.
Podríem arribar a conèixer un home com Kubrick examinant els objectes que va deixar? Aquest documental ofereix una història d’aventures misterioses i alhora la biografia d’una llegenda del cinema. El documental mostra cartes d’admiradors excèntrics i vídeos d’aspirants a actors, juntament amb entrevistes a gent que va conèixer bé Kubrick, la seva família i ajudants, que ens permeten anar descobrint més aspectes del seu món i de com va viure i treballar.
“La mina del diable” és la història de Basilio Vargas, de 14 anys, i del seu germà Bernardino, de 12, que treballen a les mines de plata de Cerro Rico, a Potosí, Bolívia, que van començar a ser explotades al segle XVI. A través de la mirada dels nens contemplem el món dels devots miners catòlics que tallen els seus lligams amb Déu quan penetren a la muntanya.
La primera part descriu les Rocoses canadenques a l’hivern: escalant en el gel al Parc Nacional Jasper, esquiant al cim Columbia o criant bisons en una vall petita i perduda.
La segona part recorre les Rocoses nord-americanes durant l’estiu: paisatges i vida salvatge als parcs nacionals més grans del país, com Yellowstone i Great Sand Dunes, a Colorado del Sud.
Per primer cop en gairebé cinquanta anys, es fa una excavació a l’històric cercle de pedres, i nosaltres en serem testimonis privilegiats. Els arqueòlegs busquen proves que demostrin o refutin una nova teoria sobre la finalitat del monument. Dos dels arqueòlegs més famosos d’Anglaterra creuen que per fi han desvelat el misteri del cercle de pedres més conegut del món
A Irlanda, s’anomenen pluja seca les gotes d’aigua que s’evaporen abans d’arribar a calar. A penes és perceptible. Sents que et toca i desapareix sense deixar rastre. En això consisteix la mediació.Durant dècades ha semblat que el conflicte basc no formava part de l’agenda internacional. Malgrat tot, mentrestant, mediadors, governs europeus i institucions internacionals anaven teixint una xarxa de complicitats que ha acabat donant els seus fruïts. “Pluja seca” revela la influència d’aquests mediadors en la construcció d’una nova oportunitat de pau al País Basc. Les mateixes persones que van protagonitzar els processos de pau a Sud-àfrica i a Irlanda del Nord han estat determinants per facilitar l’anunci d’una treva unilateral i verificable internacionalment, un comunicat fet públic per ETA al mes de gener.
Caminar en la foscor per Stonehenge és caminar per un món extingit, un món submergit en la nit dels temps mil·lennis enrere que s’ho va endur tot llevat d’uns quants vestigis; la seva construcció va durar més de mil anys, mai l’ésser humà ha esmerçat tant de temps a construir un monument.
Amagat al cor de L’Himàlaia indi, hi ha un petit regne oblidat, enfilat a una altitud de 3000 metres i tancat per muntanyes que s’eleven més de 7.000 metres d’altura.
Durant l’hivern, que dura vuit mesos, els passos de muntanya coberts de neu són inaccessibles, i el Zanskari estan totalment aïllats de la resta del món.
El Tchadar llavors es converteix en el seu únic vincle amb l’exterior.
Aquest riu té una part congelada de 120 km, que fa de camí al llarg d’un estret congost que serpenteja per les muntanyes escarpades.
El Tchadar és una prova perillosa per a nens i homes adults, un enfrontament d’enormes proporcions amb la fatiga, el fred i la set, juntament amb la por, les alçades vertiginoses i els dimonis. El Zanskari mai posen un peu en aquest riu sense parar molt de compte, i fer les oracions corresponents, ja que el gel pot ser solid un dia, i el dia següent tornar-se trencadís.
“Hay que sembrar el terror, hay que dejar sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensan como nosotros.”
General Emilo Mola, Julio1936.Durant la Guerra Civil Espanyola i, també durant la dictadura, el règim franquista va justificar la repressió com a resposta als abusos que havien fet ” els rojos ” contra ” Els nacionals ” .
Però el cert és que, ja des de les mateixes eleccions del febrer del 36, els militars colpistes comencen a dissenyar un pla per fer canviar per la força el resultat de les urnes. La violència no es limita al cop d’estat, sinó que es dissenya una autèntica estratègia del terror i la repressió.
” Fusilaré a diez catalanes por cada hombre muerto de mi guardia.” Amb aquest lema, el general Antonio Sagarcía Ramos va entrar a sang i foc, l’abril del 1.938, al Pallars Sobirà. La seva 62ª. Divisió va atemorir la població, que va patir nombroses accions de represàlia, sobretot quan hi havia alguna incursió republicana.
Molta gent, atemorida pels comentaris dels que fugien d’Aragó, van marxar a França o Andorra. Però altres es van quedar, refiats que no el havia de passar res. Poc es pensaven que un dia els havien de venir a buscar a casa, carregar-los en un camió i afusellar-los en un prat o en una cuneta.
“Perseguir els teus somnis és una lliçó que cal aprendre”. Aquesta sentència, concisa i plena de saviesa, és una de les moltes reflexions que l’astronauta Michael Lopez-Alegría, ens regala al llarg de l’hipnòtic i commovedor documental. Una carta d’amor que Michael dedica al seu fill Nicolino.
Azaña és un retrat de l’últim president de la II República Espanyola, d’una república basada en teories idealistes i trasbalsada per violentes accions socials de tots els colors. El film recrea i humanitza a l’insigne figura política. Azaña, des dels apoteòsics inicis de la República, passant per la Guerra, fins els seus darrers dies d’exili a Montauban. Presenta al personatge debaten-se i reflexionant entre la ideologia i l’agitació social. Invita a la reflexió i el debat, que ja es genera entre els propis actors del repartiment i sobretot en les consideracions del propi protagonista Jordi Dauder.
L’Alt Tatra és un parc nacional situat a Eslovàquia. Hi ha més de tres-cents cims, molts de més de 2.500 metres, valls romàntiques sense carreteres, rius cristal·lins i boscos poblats per llops, óssos i linxs. Observar la naturalesa de l’Alt Tatra és com fer una ullada al passat, com retrocedir a un temps en què es llaurava amb cavalls i els arbres es tallaven amb serres i destrals, a una època en què els boscos encara eren plens de predadors.
El recorregut comença a la costa vermella francesa, al nord de la serra de l’albera l’últim contrafort dels pirineus abans de submergir-se al mediterrani. Acaba en el rei indiscutible d’aquest sector dels Pirineus el Puigmal de 2.600 m.
Continuem des del Puigmal, passant per Castellar de n’Hug, Tosa d’Alp, Puigcerdà, Llívia, Puigpedrós, Montlluís, els Angles, Montsegur, Foix, Ax-Les-Thermes, puig Peric, La Tor de Querol, Sant Julià de Loira, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Pas de la Casa, Encamp, Canillo, Ordino, La Massana, Coma Pedrosa, fins el cim més alt de Catalunya La Pica d’Estats de 3143 m.
Iniciem la ruta a la Seu d’Urgell passant per Sort, Llavorsí, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Àreu, Mont Valièr, Aulus, Saint Lizier, Aspet, Bagnères-de-Luchon, el port de la Bonaigua, Baqueira, Salardú, Vielha, Canejan, Cabdella, els Encantats, Espot, l’estany de Sant Maurici, Boí i l’Aneto.