A Irlanda, s’anomenen pluja seca les gotes d’aigua que s’evaporen abans d’arribar a calar. A penes és perceptible. Sents que et toca i desapareix sense deixar rastre. En això consisteix la mediació.Durant dècades ha semblat que el conflicte basc no formava part de l’agenda internacional. Malgrat tot, mentrestant, mediadors, governs europeus i institucions internacionals anaven teixint una xarxa de complicitats que ha acabat donant els seus fruïts. “Pluja seca” revela la influència d’aquests mediadors en la construcció d’una nova oportunitat de pau al País Basc. Les mateixes persones que van protagonitzar els processos de pau a Sud-àfrica i a Irlanda del Nord han estat determinants per facilitar l’anunci d’una treva unilateral i verificable internacionalment, un comunicat fet públic per ETA al mes de gener.
Caminar en la foscor per Stonehenge és caminar per un món extingit, un món submergit en la nit dels temps mil·lennis enrere que s’ho va endur tot llevat d’uns quants vestigis; la seva construcció va durar més de mil anys, mai l’ésser humà ha esmerçat tant de temps a construir un monument.
Amagat al cor de L’Himàlaia indi, hi ha un petit regne oblidat, enfilat a una altitud de 3000 metres i tancat per muntanyes que s’eleven més de 7.000 metres d’altura.
Durant l’hivern, que dura vuit mesos, els passos de muntanya coberts de neu són inaccessibles, i el Zanskari estan totalment aïllats de la resta del món.
El Tchadar llavors es converteix en el seu únic vincle amb l’exterior.
Aquest riu té una part congelada de 120 km, que fa de camí al llarg d’un estret congost que serpenteja per les muntanyes escarpades.
El Tchadar és una prova perillosa per a nens i homes adults, un enfrontament d’enormes proporcions amb la fatiga, el fred i la set, juntament amb la por, les alçades vertiginoses i els dimonis. El Zanskari mai posen un peu en aquest riu sense parar molt de compte, i fer les oracions corresponents, ja que el gel pot ser solid un dia, i el dia següent tornar-se trencadís.
“Hay que sembrar el terror, hay que dejar sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensan como nosotros.”
General Emilo Mola, Julio1936.
Durant la Guerra Civil Espanyola i, també durant la dictadura, el règim franquista va justificar la repressió com a resposta als abusos que havien fet ” els rojos ” contra ” Els nacionals ” .
Però el cert és que, ja des de les mateixes eleccions del febrer del 36, els militars colpistes comencen a dissenyar un pla per fer canviar per la força el resultat de les urnes. La violència no es limita al cop d’estat, sinó que es dissenya una autèntica estratègia del terror i la repressió.
” Fusilaré a diez catalanes por cada hombre muerto de mi guardia.” Amb aquest lema, el general Antonio Sagarcía Ramos va entrar a sang i foc, l’abril del 1.938, al Pallars Sobirà. La seva 62ª. Divisió va atemorir la població, que va patir nombroses accions de represàlia, sobretot quan hi havia alguna incursió republicana.
Molta gent, atemorida pels comentaris dels que fugien d’Aragó, van marxar a França o Andorra. Però altres es van quedar, refiats que no el havia de passar res. Poc es pensaven que un dia els havien de venir a buscar a casa, carregar-los en un camió i afusellar-los en un prat o en una cuneta.
“Perseguir els teus somnis és una lliçó que cal aprendre”. Aquesta sentència, concisa i plena de saviesa, és una de les moltes reflexions que l’astronauta Michael Lopez-Alegría, ens regala al llarg de l’hipnòtic i commovedor documental. Una carta d’amor que Michael dedica al seu fill Nicolino.
Azaña és un retrat de l’últim president de la II República Espanyola, d’una república basada en teories idealistes i trasbalsada per violentes accions socials de tots els colors. El film recrea i humanitza a l’insigne figura política. Azaña, des dels apoteòsics inicis de la República, passant per la Guerra, fins els seus darrers dies d’exili a Montauban. Presenta al personatge debaten-se i reflexionant entre la ideologia i l’agitació social. Invita a la reflexió i el debat, que ja es genera entre els propis actors del repartiment i sobretot en les consideracions del propi protagonista Jordi Dauder.
L’Alt Tatra és un parc nacional situat a Eslovàquia. Hi ha més de tres-cents cims, molts de més de 2.500 metres, valls romàntiques sense carreteres, rius cristal·lins i boscos poblats per llops, óssos i linxs. Observar la naturalesa de l’Alt Tatra és com fer una ullada al passat, com retrocedir a un temps en què es llaurava amb cavalls i els arbres es tallaven amb serres i destrals, a una època en què els boscos encara eren plens de predadors.
El recorregut comença a la costa vermella francesa, al nord de la serra de l’albera l’últim contrafort dels pirineus abans de submergir-se al mediterrani. Acaba en el rei indiscutible d’aquest sector dels Pirineus el Puigmal de 2.600 m.
Continuem des del Puigmal, passant per Castellar de n’Hug, Tosa d’Alp, Puigcerdà, Llívia, Puigpedrós, Montlluís, els Angles, Montsegur, Foix, Ax-Les-Thermes, puig Peric, La Tor de Querol, Sant Julià de Loira, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Pas de la Casa, Encamp, Canillo, Ordino, La Massana, Coma Pedrosa, fins el cim més alt de Catalunya La Pica d’Estats de 3143 m.
Iniciem la ruta a la Seu d’Urgell passant per Sort, Llavorsí, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Àreu, Mont Valièr, Aulus, Saint Lizier, Aspet, Bagnères-de-Luchon, el port de la Bonaigua, Baqueira, Salardú, Vielha, Canejan, Cabdella, els Encantats, Espot, l’estany de Sant Maurici, Boí i l’Aneto.
Comencem per Roda d’Isàbena,seguim per pont de Suert, Benasc, l’Aneto, el Perdiguero, el llac d’Oo, Saint-Lary Soulan, Gavarnie, el pic Long, Cauterets, el pic du Midi de Bigorre, Argeles-Gazost, Lourdes, Broto, Torla, Bielsa, Mont Perdut i el Vinhamala
Des del prepirineu d’Osca amb los mallos de Riglos, San Juan de la Peña, Jaca, Canfranc, Sallent de Gallego, pic de Balaitós, Vinhamala, Auloron, Castet, Laruns, pic del Migdia d’Aussau, port de Somport, pantà de Yesa, Ansó, Hecho, pic de Bisaurín, Ansabere i el pic d’Auñamendi.
El pic d’Auñamendia marca l’entrada als pirineus Navarresos, comencem passant pel congost de la Foz de Lumbier, el Rocal, el pic d’Arlás, el pic d’Ohri, Irati, Roncesvalls, Mauléon, Ostabat, Sant Joan de Peu de Port, el pic Artzamendi, Cambo-Les-Bains, la serra d’Aralar, el senyoriu de Bertiz, el pic de Larrun, San Juan de Luz i finalment arribar a Hondarribia.
“I tu, què en saps?! (“What the bleep you know ?!”). Controvertit per a alguns, aclamat per uns altres, aquest documental va ser tot un fenomen quan es va estrenar als cinemes. A Barcelona i altres ciutats es van generar trobades per compartir i comentar la pel·lícula.
Un ós polar que enfonsa els ullals a la cuixa d’un visitant d’un zoo; un home que s’estavella amb una moto de neu a molts quilòmetres d’un hospital; un altre que cau muntanya avall en un accident d’esquí; dues persones que topen amb un ós bru i una sortida de pesca que acaba molt malament. Aquestes són algunes de les històries que ens explicaran els mateixos supervivents.
Últim avís descriu l’últim moment on encara és possible el canvi. El film explora com la humanitat ha arribat a aquest moment: la manera com vivim, el nostre impacte sobre els ecosistemes de la terra i què podem fer per canviar aquest curs. La pel·lícula inclou diàlegs amb experts d’arreu del món, com ara l’antic primer ministre soviètic Mikhaïl Gorbatxov, el prestigiós científic Stephen Hawking, l’excap de la CIA R. James Woolsey i els experts en disseny sostenible William McDonough i Bruce Mau, a més de 50 científics capdavanters, pensadors i líders que presenten els fets i debaten els temes més rellevants que afronta el nostre planeta.
La Diada Nacional, com altres símbols de Catalunya, ha estat forjada durant anys amb constància per la societat civil, malgrat les prohibicions, les dictadures i l’oblit institucional.
El documental “Forjadors de la Diada” explica la història de la commemoració de l’Onze de Setembre, des del 1888, quan podem situar la primera convocatòria ciutadana en “honor als màrtirs de 1714”. Des d’aleshores, podem anar resseguint com la societat civil catalana forja un símbol, que mantindrà sempre una gran força, malgrat les prohibicions i persecucions continuades.
De l’aliança entre ZIP FILMS, Televisió de Catalunya i UTÒPIC i dels directors Enric Saurí i Marta Rovira, n’ha sortit un projecte documental que vol oferir una mirada sociològica al voltant de la Diada Nacional de Catalunya a partir dels preparatius per a la celebració de la Diada, l’any 2007, a Barcelona, Vic i Gironella. A la vegada, el documental realitza un recorregut històric que permet descobrir el naixement de la commemoració de la Diada a finals del segle XIX; la repressió durant la dictadura de Primo de Rivera; la institucionalització de la festa a partir de la proclamació de la República; la reivindicació nacional durant la Guerra Civil; la llarga nit del franquisme; la revifalla de la celebració en la clandestinitat; l’esclat multitudinari i reivindicatiu de les diades del 1976, a Sant Boi, i del 1977, a Barcelona; i, finalment, les diverses maneres de viure i sentir la Diada en l’actualitat.
Tots necessitem dormir. Però per què tenim tants problemes per mantenir el son? Mitjançant un reguitzell de consells i recomanacions útils, el documental explica per què és tan vital fer les vuit hores.
Dormir hauria de ser fàcil. Un està cansat, se’n va al llit i s’aixeca sentint-se fresc i a punt per encetar un nou dia. A vegades, però, independentment de com s’intenti, és impossible mantenir els ulls tancats. A través d’històries reveladores de problemes extrems de son, a més de mètodes genuïns per ajudar els que demanen a crits poder fer una becaina, el programa ofereix deu consells bàsics per enganyar el cos i aconseguir que s’adormi amb més facilitat.
Un descobriment extraordinari que va agafar per sorpresa la comunitat científica. Una cova plena de cristalls gegants a l’estat de Chihuahua, al nord de Mèxic, uns cristalls d’una mida que semblava impensable. Però aquest lloc màgic també és molt perillós. La temperatura i la humitat arriben a uns extrems que no hi pot sobreviure ningú més de 15 minuts sense protecció. Un grup de científics molt ben preparats emprèn un viatge cap al centre de la Terra per descobrir els secrets de Naica.
A partir dels mètodes de més èxit per desprendre’ns dels quilos que ens sobren a través de consells dietètics senzills i alhora pràctics, aquest programa d’entreteniment descriu el que en podríem dir la ciència de perdre pes.
Sovint sembla que tothom s’ha posat d’acord per començar a fer règim. Aquest programa entretingut i informatiu tracta de l’obsessió per perdre pes que hi ha arreu del món. El reportatge analitza els sistemes i mètodes que fa servir la gent per aprimar-se, descriu el que està demostrat científicament que funciona i, el més important, explica què s’ha de fer per no recuperar pes.
A llarg del programa, un grup de voluntaris, molts d’ells amb problemes de pes, se sotmetran a diverses proves per comprovar si les noves teories científiques per aprimar-se funcionen.
En lloc de donar consells d’or sobre quina dieta s’ha de fer, el documental va més enllà i pretén fer més entenedora l’autèntica ciència de perdre pes tot presentant les 10 Coses que heu de saber sobre perdre pes: casos científics que sorprenen, diverteixen i entretenen. Es mirarà de donar resposta a preguntes com “per què fracassen els règims massa estrictes?” o “als homes els costa menys aprimar-se que a les dones?”, i es tocaran temes com “vèncer la gana: menjar per notar-nos tips més estona”, “els lactis són els amics dels que fan règim”, o, fins i tot, “com podem cremar calories 24 hores després d’haver fet exercici”, en una guia molt valuosa per a homes i dones.
El lip dub per la independència fou un acte multitudinari, popular i festiu que tingué lloc a Vic el diumenge 24 d’octubre del 2010. L’esdeveniment fou concebut com un lip dub per donar suport a la causa de la independència de Catalunya i, al mateix temps, entrar al World Records Academy batent el rècord mundial de participació en una acció popular d’aquesta mena.
On es pot trobar el dinosaure més gran mai vist? I el més antic tros de vidre del món? Ho una cova de pintures rupestres de 12.000 anys que només l’han vist unes poques persones.
Amb aquest documental, farem un viatge a través d’una les meravelles naturals més espectaculars del planeta. Intentarem descobrir com es van crear aquestes formacions tan sorprenents i veurem les interaccions que hi ha amb zones molt llunyanes. Gràcies al grafisme informatitzat, veurem en acció els processos geològics que el van originar.
“La història veritable” va més enllà de la brillantor i el glamur de les llegendes del cinema per descobrir la veritat d’algunes de les pel·lícules més famoses de tots els temps. Aquesta sèrie analitza cada llargmetratge i desgrana la veritat de la ficció per presentar quins van ser els herois i els dolents autèntics.
La casa d’Amityville
Al novembre de 1974, sis membres de la família De Feo van ser morts a trets a Amityville, Nova York. El principal sospitós va ser el fill gran, Ronald De Feo. Quan es va vendre la casa de la família, els nous propietaris, George i Kathy Lutz, van denunciar que el lloc estava posseït per esperits diabòlics. La seva vivència es va convertir en un “best-seller” i en una pel·lícula molt taquillera: “Terror a Amityville”.
Pascual Maragall, per fer el documental «Jaume I, memòria d’un rei», va visitar els llocs més emblemàtics de la seva vida i es va fer acompanyar per alguns dels principals especialistes sobre el monarca.
El documental recorre, de la mà del president, des del castell de Montsó on es va criar Jaume I fins al monestir de Poblet on està enterrat, passant per Mallorca, València i Barcelona. Maragall s’entrevista amb historiadors com Antoni Furió, de la Universitat de València, o Antoni Riera de la Universitat de Barcelona; amb conservadors de museus com Maria Ángeles Mur, del castell de Montsó i fins i tot amb la presidenta del Consell de Mallorca o amb l’abat de Poblet.
A més, diversos moments de la vida de Jaume I han estat recreats expressament pel documental.
“Dels reis medievals s’ha escrit molta història i les seves gestes han donat peu a grans llegendes. Però malgrat haver-hi tanta literatura a penes se sap com eren físicament ni quin rostre tenien.
La ciència ens durà ara a fer un viatge de set segles enrere per aclarir les incògnites que envolten la vida del rei Pere II anomenat el Gran, mort prematurament amb només 45 anys la matinada de l’onze de novembre de 1285.”
Un equip de Televisió de Catalunya ha seguit dia a dia, al llarg de
vuit mesos, tots els treballs fets per un nombrós grup d’especialistes
dirigits des del Museu d’Història de Catalunya amb la voluntat de
treure les millors i més emocionants imatges resultants de l’obertura
d’una tomba, ubicada al Monestir de Santes Creus, que guardava un cos enterrat set segles enrere i el seu trasllat posterior a un centre
d’investigació.
En molts contes i en el cinema les nits de lluna plena són nits de metamorfosis hi ha llegendes que parlant de transformacions.
Així com les disfresses d’animals es el passaport a la llibertat. Les transformacions en animals ha estat un recurs del cinema.
George Lucas, és un director, productor i guionista estatunidenc creador del reeixit fenomen fílmic de La Guerra de les Galàxies (Star Wars) i posteriorment d’Indiana Jones, com a productor. Va dirigir la seva primera obra cinematogràfica, THX 1138 (1970)
El 1977 Lucas va escriure i va dirigir La Guerra de les Galàxies (episodi IV: una nova esperança), una pel·lícula que va trencar tots els records de taquilla i va guanyar set Oscar de l’Acadèmia.
Va iniciar la història de L’Imperi Contraataca (episodi V) i El retorn del Jedi (episodi VI), de les quals també va ser el productor executiu.
Al 1999 segueix la saga amb L’amenaça fantasma, el 2002 amb L’atac dels clons i finalment el 2005 amb Star Wars Episodi III: La venjança dels Sith.
En 1980 va escriure i va produir A la recerca de L’arca perduda dirigida per l’Steven Spielberg amb la qual va obtenir 5 Oscars. També va ser coproductor i creador de la història d’Indiana Jones i el temple maleït. Ha estat productor de Willow (1988), Parc Juràssic (1993), Parc Juràssic 3 (2000)
“La recerca de Tutankamon”, explica com l’arqueòleg britànic Howard Carter va descobrir la tomba de Tutankamon, que havia arribat a faraó a l’edat de 8 anys, després d’una apassionant història, que va començar, per casualitat, el 1898, i que es va acabar, feliçment, 24 anys més tard, el 1922. Al llarg d’aquest període, la recerca va tenir tota mena d’episodis, inclosa la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, del segle XX.
Les peripècies per trobar la tomba van començar el 1898, a la zona del desert on hi havia el temple de Luxor i on Carter va tenir un accident quan el seu cavall es va estimbar a causa d’un obstacle que sobresortia de terra. La forma de l’obstacle va fer sospitar l’arqueòleg britànic que allà hi havia una tomba, i en diverses expedicions, i amb diversos acompanyants, entre els quals el seu patró, Lord Carnarvon, va fer recerques, sense èxit a causa de la falta de documentació, els anys 1905, 1912 i 1914. Finalment, el 1922, i després de la guerra, va trobar el camí fins a la tomba del faraó.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
