Rodat en sis dies en Mont-roig del Camp (terra de Miró) i a Tarragona, mostra el procés d’elaboració d’un tapís original fet amb 1200 kg de llana i 600 kg d’ordit. Aquest curt de Portabella il·lustra el teixit d’un enorme i meravellós tapís creat per l’artista.
Als anys 70, el director madrileny Jess Franco rodava la coproducció hispana-italo-alemanya de Count Dracula, protagonitzada per Christopher Lee. En Portabella, va aprofitar per a filmar un documental a manera de making-of sobre la pel·lícula del seu company.
Nascuda el 1941 al barri de Sants de Barcelona, va començar la carrera com a actriu de teatre, però el 1965 va passar-se a la cançó i ha acabat protagonitzant una de les carreres més extenses de la música catalana.
Amb 50 discos gravats i més de 400 cançons, l’artista va interpretar tota mena de gèneres, com jazz, boleros, sardanes, cuplets, cançons de pel·lícules, adaptacions de poetes o estàndards nord-americans, sempre amb lletres en català.
Play back, curt de vuit minuts intensos de durada realitzada l’any 1970, Pere Portabella va enregistrar, a la vegada analitzant-lo, un assaig de la banda sonora per al documental Gaudí, de Clovis Prévost, en què Carles Santos, amb una energia desbordant…
Film clandestí del 1r Festival Popular de Poesia Catalana, celebrat al Teatre Price de Barcelona el 25 de maig de 1970 en solidaritat amb els presos polítics. Intervenen els poetes Agustí Bartra, Joan Oliver (Pere Quart), Salvador Espriu, Joan Brossa, Francesc Vallverdú i Gabriel Ferrater.
Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 7 d’abril de 1857 – 18 de febrer de 1913) fou una metgessa catalana. Especialitzada en ginecologia i pediatria, fou la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctora.
Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de març de 1865 – 29 de desembre de 1943) fou periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista
Aidez l’Espagne (1969), conegut també amb el títol Miró de la guerra. Es tracta d’un curt de cinc minuts en blanc i negre amb una seqüència final en color que mostra el conegut quadre Aidez l’Espagne, pintat per Miró durant la Guerra Civil per ajudar la República espanyola.
Amb motiu de l’exposició de Joan Miró L’Altre organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Barcelona l’any 1969, la Junta va proposar a Pere Portabella rodar el que havia de ser el cartell de reclam de l’exposició -pintat pel mateix Miró- sobre els vidres exteriors de la planta baixa de l’edifici.
Tecla Sala Miralpeix (Roda de Ter, 26 d’abril de 1886 – Barcelona, 2 de setembre de 1973) fou una empresària catalana.
Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català (l’Escala, 11 de setembre del 1869 – 27 de gener del 1966), fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme.
Dolors Riera va ser cuinera i va establir la primera fonda a Granollers que acabaria sent la Fonda Europa i arrel de la professió de la família Parelllada
Jean Michel Cousteau i els seus fills, Celine i Fabien, continuen amb la missió del seu pare i avi, el comandant i emblemàtic pioner de la divulgació científica Jacques-Yves Cousteau. En aquest documental conviden l’espectador a submergir-se amb ells per descobrir les meravelles del mar com mai…
La noia de Portbou ja té nom i cognom. Després de trenta-dos anys, el programa Crims ha pogut identificar-la i la seva família, per fi, pot deixar de buscar-la. En aquest capítol coneixerem qui era la noia de Portbou i què va fer les hores abans d’aparèixer morta penjada d’un pi aquell 4 de setembre de 1990.
Mercè Vilaret i Llop (Barcelona, 1943 – Sant Cugat del Vallès, 21 d’octubre de 1993[1]) va ser una de les primeres realitzadores de televisió a Catalunya. Fou pionera de la professió juntament amb Clara Ronay a Catalunya, i amb Pilar Miró i Josefina Molina en l’àmbit estatal.
El 4 de setembre del 1990, a primera hora del matí, una veïna descobreix una noia jove morta penjada d’una corda en un pi al costat del cementiri de Portbou. A primera vista tot indica que és un suïcidi. Però la noia no porta cap document a sobre per poder-la identificar. És una “no name”, una persona sense nom.
Rosa Barba Casanovas (Barcelona, 1948 – Barcelona, 13 de febrer de 2000) va ser una arquitecta i professora d’urbanisme catalana.
Una dona apareix apunyalada al terra de la cuina de casa seva el 17 de maig de l’any 2012 a Mataró. Quan els Mossos encara ho investiguen com un possible robatori violent, els alerten que hi ha una segona víctima en un altre pis de Mataró.
Una dona apareix apunyalada al terra de la cuina de casa seva el 17 de maig de l’any 2012 a Mataró. Quan els Mossos encara ho investiguen com un possible robatori violent, els alerten que hi ha una segona víctima en un altre pis de Mataró.
Què passaria si finalment el popular trio de Canet es reagrupés? Sobre què cantarien, de què parlarien i a qui escollirien com a centre de les seves divertides crítiques i paròdies?
La història de La Trinca és una història d’èxits que ha deixat un riu de cançons i frases inoblidables -“goita què fan ara”- a la memòria col·lectiva dels catalans.
La nit del 6 d’octubre del 1991, al Parc de la Ciutadella de Barcelona hi ha una terrible agressió que acaba amb la mort d’una dona transsexual, la Sonia Rescalvo, i una altra de greument ferida, la Doris Romero.
Remei Varo i Uranga, també coneguda com a Remedios Varo Uranga (Anglès, la Selva, 16 de desembre de 1908 – Ciutat de Mèxic, 8 d’octubre de 1963) va ser una pintora surrealista establerta a Mèxic d’origen català.
L’estiu del 2004, desapareix una noia de 19 anys a Ponts, a la Noguera. Quan reconstrueixen els seus últims moviments, els Mossos esbrinen que la nit que va desaparèixer, la Manoli havia quedat amb un home amb qui tenia una relació.
L’Isidre Matas és un veí molt conegut a Vilafant, un poble de l’Alt Empordà. Sembla que han entrat a robar a casa quan ell era a dins i l’han atacat a ganivetades.
El 25 de setembre del 2012, l’Ana María Aguirre havia quedat a Barcelona. Un contacte del seu marit li havia concertat una reunió amb un funcionari que li aconseguiria d’amagat els papers de residència espanyola per a ella i per al seu fill
Margarida Xirgu i Subirà, o Margarita Xirgu i Subirà per la partida de naixement (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 de juliol de 1888 – Montevideo, Uruguai, 25 d’abril de 1969) fou una actriu catalanouruguaiana.
Rosa Sensat i Vilà (el Masnou, Maresme, 17 de juny de 1873 – Barcelona, 1 d’octubre de 1961) va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l’escola pública catalana durant el primer terç del segle xx.
Francisco Franco va ser el dictador europeu que més anys va estar al poder. Hi va arribar el 1939 després d’una guerra civil i gràcies a l’ajuda d’Adolf Hitler. Va instaurar un règim opressiu que va prosperar quan Espanya es va convertir en un paradís, on milions de turistes passaven les vacances.
A mitjans dels anys cinquanta els èxits de la política exterior de Franco obren noves perspectives per a Espanya. Després d’anys d’estancament, el país comença a avançar, i d’aquesta manera es legitima el paper del dictador. Però amb l’arribada de nous amics, al país també hi entren noves influències.
Maria Barrientos i Llopis (Barcelona, 4 de març de 1884 – Ziburu, Lapurdi, 8 d’agost de 1946) fou una soprano catalana. Per a una soprano lleugera era molt important la coloratura, i ella era capaç d’arribar al fa natural, jugant amb el re i el mi natural aconseguint donar-hi volums, intensitats i colors.