És l’any 1945 i els presoners del camp de concentració d’Auschwitz han estat alliberats. Ara han d’emprendre el viatge de tornada a casa. Un d’ells, l’humanista Primo Levi, viu una sèrie d’experiències que no oblidarà mai abans d’arribar a casa, a Tori. La pel lícula comença on la majoria dels films sobre el nazisme acaben, és a dir, en l’alliberament dels camps de concentració.
Joan Sala, àlies Serrallonga, es veu obligat a deixar la seva dona i fills i escapar de la justícia per haver comès un crim en defensa pròpia, i se suma a la colla de bandolers a la qual pertanyen els seus germans i de què és cap un vell enemic de la infància, Antic. Serrallonga i Antic s’enfronten; Antic és empresonat i s’allista a les tropes de l’exèrcit espanyol.
Serrallonga, per damunt de tot, és un rebel. Robatoris i assalts fan que sigui admirat pel poble i conegut com el rei de les Guilleries. Les dones el busquen i les autoritats li donen resguard. Gaudeix també de la protecció dels nobles que veuen en ell la possibilitat de lluitar pels seus propis interessos davant la Corona. La llegenda de Serrallonga creix imparablement.
En tornar de les campanyes a Itàlia, i veient en què s’ha convertit el seu antic rival, Antic accepta l’encàrrec del Virrei de donar caça a Serrallonga. La persecució és implacable. Comencen així anys de traïcions, paranys, emboscades i massacres de tots els qui encobreixin o simpatitzin amb el bandoler. Creix a la vegada la fascinació i l’odi d’Antic envers Serrallonga.
Els nobles que abans el protegien ara se li giren en contra. La colla de Serrallonga, perseguida fins al límit, és desmantellada. Serrallonga es va quedant sol i ha de fugir a França on sobreviu amb Joana, una de les seves amants. Quan Joanna queda embarassada, un Serrallonga feble i cansat torna a Catalunya. La seva dona, Margarida, està empresonada i els seus germans i amics han estat assassinats.
Serrallonga, carregant la culpa dels que van morir per ell i veient que ha arribat la seva hora, s’entrega. És jutjat i condemnat a mort… Però el mite segueix viu.
Una cinta que ens deixa unes seqüències memorables del desembarcament americà a les platges d’Iwo Jima (amb una factura tècnica i estètica impressionant) i que demostra que moltes vegades els herois són tan fal·libles i humans com qualsevol altra persona, fins i tot el director qüestiona aquest heroisme i també posa en dubte la capacitat de la societat americana a saber reconèixer als vertaders herois de la guerra, criticant també i de gairó els interessos financers d’aquest conflicte bèl·lic. La cinta es divideix clarament en dues parts: una és la situació bèl·lica en si que va nodrint a l’altra part on veiem com aquests “herois” tornen i han d’enfrontar-se a molts problemes i pressions marketineras per a les quals no estaven preparats. Allí està la força dramàtica de la pel·lícula, quan es retrata la humanitat de l’heroïcitat. En fi, una pel·lícula correcta feta per emocionar en forma flagrant mitjançant una mena d’autocrítica a l’honorabilitat americana, però que potser està molt pensada en funció al que es premia generalment en els Academy Awards i a la qual li sobra metratge portant inevitablement que un perdi la intensitat amb què viu el relat.
Pascual Maragall, per fer el documental «Jaume I, memòria d’un rei», va visitar els llocs més emblemàtics de la seva vida i es va fer acompanyar per alguns dels principals especialistes sobre el monarca.
El documental recorre, de la mà del president, des del castell de Montsó on es va criar Jaume I fins al monestir de Poblet on està enterrat, passant per Mallorca, València i Barcelona. Maragall s’entrevista amb historiadors com Antoni Furió, de la Universitat de València, o Antoni Riera de la Universitat de Barcelona; amb conservadors de museus com Maria Ángeles Mur, del castell de Montsó i fins i tot amb la presidenta del Consell de Mallorca o amb l’abat de Poblet.
A més, diversos moments de la vida de Jaume I han estat recreats expressament pel documental.
La pel·lícula fa una reconstrucció del vol 93 de la companyia United Airlines, el quart avió dels atemptats del dia 11 de setembre del 2001.
Explica la història de dos herois de la resistència danesa a Copenhaguen, després de l’ocupació alemanya el 9 d’abril de 1940.
Obra mestra del cinema, una crònica històrica de la revolució russa que el 1905 va aixecar al poble bolxevic contra els tsars. 80 minuts que van descobrir el muntatge al cinema mundial.
“La maledicció de Tutankamon”, recrea els fets posteriors al descobriment de la tomba i dels tresors que hi havia a la cambra funerària, amb tot un seguit d’accions per conservar-los i per impedir les intrigues dels que pretenien fer espolis.
“El faraó i el saltimbanqui” recrea les aventures de l’italià Giovanni Belzoni i la seva competició amb el francès Drovetti, cap al 1815, per descobrir el rastre de Ramsés II.
Ramsés II, el faraó que va viure prop de 100 anys i que va tenir una descendència de més de 100 fills. Els fets van passar en la zona de l’anomenat Alt Nil, a l’enclavament on es localitza el temple d’Abu Simbel.
“El misteri de la pedra de Rosetta” recrea la història de les curses i baralles que hi va haver a l’entorn del tercer gran argument històric que planteja “Egipte”, i que va començar en l’instant en què els soldats de Napoleó van trobar l’anomenada pedra de Rosetta (“Rosetta Stone”, en anglès)
“Els secrets dels jeroglífics”, la pedra de Rosetta, una pedra que tenia gravat un escrit del faraó Ptolemeu V, redactat en tres textos i en dues llengües diferents: en grec, la llengua comuna de l’època, i les sagrades escriptures dels jeroglífics.
“La recerca de Tutankamon”, explica com l’arqueòleg britànic Howard Carter va descobrir la tomba de Tutankamon, que havia arribat a faraó a l’edat de 8 anys, després d’una apassionant història, que va començar, per casualitat, el 1898, i que es va acabar, feliçment, 24 anys més tard, el 1922. Al llarg d’aquest període, la recerca va tenir tota mena d’episodis, inclosa la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, del segle XX.
Les peripècies per trobar la tomba van començar el 1898, a la zona del desert on hi havia el temple de Luxor i on Carter va tenir un accident quan el seu cavall es va estimbar a causa d’un obstacle que sobresortia de terra. La forma de l’obstacle va fer sospitar l’arqueòleg britànic que allà hi havia una tomba, i en diverses expedicions, i amb diversos acompanyants, entre els quals el seu patró, Lord Carnarvon, va fer recerques, sense èxit a causa de la falta de documentació, els anys 1905, 1912 i 1914. Finalment, el 1922, i després de la guerra, va trobar el camí fins a la tomba del faraó.
“La recerca de Tutankamon”, explica com l’arqueòleg britànic Howard Carter va descobrir la tomba de Tutankamon, que havia arribat a faraó a l’edat de 8 anys, després d’una apassionant història, que va començar, per casualitat, el 1898, i que es va acabar, feliçment, 24 anys més tard, el 1922. Al llarg d’aquest període, la recerca va tenir tota mena d’episodis, inclosa la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, del segle XX.
Les peripècies per trobar la tomba van començar el 1898, a la zona del desert on hi havia el temple de Luxor i on Carter va tenir un accident quan el seu cavall es va estimbar a causa d’un obstacle que sobresortia de terra. La forma de l’obstacle va fer sospitar l’arqueòleg britànic que allà hi havia una tomba, i en diverses expedicions, i amb diversos acompanyants, entre els quals el seu patró, Lord Carnarvon, va fer recerques, sense èxit a causa de la falta de documentació, els anys 1905, 1912 i 1914. Finalment, el 1922, i després de la guerra, va trobar el camí fins a la tomba del faraó
Narra la història de dues germanes (Portman & Johansson) que competeixen per l’afecte del rei Enric VIII. El pare i l’oncle de les dues germanes Bolena, Anna i Maria, empesos per l’ambiciós desig de millorar el nivell social i el poder de la família, convencen a les seves filles perquè conquereixin l’afecte del Rei d’Anglaterra. Les joves deixen endarrere la seva vida al camp per traslladar-se al perillós i apassionant món de la cort. Però les bones intencions de les germanes en voler ajudar la seva família es converteixen aviat en una rivalitat sense quarter per obtenir l’amor del Rei. En un principi, guanya Maria, a la que el Rei escull com a amant i amb la que té un bastard. Però Anna és intel·ligent, astuta, no -te’m a res, i aconsegueix apartar la seva germana i a la legítima esposa del Rei, la reina Caterina d’Aragó…
A mida que la Guerra de les Roses arriba al seu punt culminant, Edmund s’adona que ha mort accidentalment el Rei i es converteix en príncep.
Edmund planeja venjança quan a Dougal McAngus, Comandant Suprem del Rei, se li concedeixen les terres escoceses d’Edmund.
Amb la corona i l’església enfrontats els uns contra els altres, el Rei decideix que Edmund s’ha de convertir en el nou arquebisbe de Canterbury.
Edmund és a punt de casar-se amb una lletja princesa espanyola i farà mans i mànigues per tal d’aturar el casament. Primera aparició de Miriam
Margolyes.
Edmund és acusat per un misteriós caçador de bruixes de ser bruixot i serà condemnat a mort.
Quan Edmund és privat de tots els títols, excepte el de Guardià del Reials Lavabos, s’enfurisma i decideix apoderar-se del tron amb l’ajut dels sis homes més malvats del regne. Primera aparició d’en Rik Mayall com a Mad Gerald, encara que el personatge consta com “a si matei”.
La massacre de Nanking refereix a “les atrocitats comeses per l’Exèrcit Imperial Japonès als voltants de la ciutat xinesa després de la caiguda de la capital el 13 de desembre de 1937”. La pel·lícula (que fins fa un temps es coneixia com “Nanjing! Nanjing!”) segueix el destí de diversos personatges, alguns ficticis, altres reals, com un soldat xinès que lluita per sobreviure a l’horror de la matança indiscriminada, un militar japonès traumatitzat per les barbaritats comeses per l’exèrcit nipó, una mestra o un home de negocis alemany bolcat a protegir el màxim nombre de vides possibles.
En plena època romàntica, l’empordanès Narcís Monturiol va imaginar, com el seu contemporani Jules Verne, que era possible viatjar amb una nau pel fons del mar. El seu sentit pràctic li va fer veure que el seu somni es podia transformar en realitat i no va voler conformar-se amb una fantasia i va posar tota la seva tenacitat en aconseguir que el seu somni es convertís en realitat. Barcelona iniciava en aquells moments una etapa de creixement industrial i va acollir amb entusiasme la idea de construir un submarí per a la recerca de coral. Va ser un llarg camí el que va haver de recórrer Monturiol, gairebé tota una vida lliurada a la conquesta del fons del mar. Una balada sobre un heroi del seu temps, un català que va saber resoldre els principals enigmes de la navegació submarina a mitjans del segle XIX.
Uns dies abans de fer 15 anys, Sofia rep una misteriosa carta que li ofereix fer un curs de filosofia per correspondència. Sofia accepta i coneix Albert Knox, un professor que l’anirà conduint en una aventura apassionant a través de la història de la filosofia occidental.
Som a la vigília del canvi de mil·lenni. L’Escurçó Negre organitza un sopar amb uns quants amics. Seguint les seves directrius, en Baldrick construeix una màquina del temps fictícia, amb la intenció de guanyar una aposta consistent en obtenir objectes determinats de diferents èpoques històriques.
El problema és que la màquina acaba funcionant realment i l’Escurçó i en Baldrick es trobaran viatjant pel temps en diferents èpoques, des del període Juràssic fins a la batalla de Waterloo, passant pels boscos de Sherwood, així com per la Roma clàssica. Aconseguiran tanmateix trobar el camí de retorn a casa?
La pel·lícula explica la història, mig llegenda i mig realitat, del monstre de Gévaudan, un animal que va terroritzar la població francesa d’Aveyron, a mitjan segle XVIII. Durant tres anys la bèstia va causar més de cent víctimes i les autoritats locals no van poder capturar-la. L’assumpte va ser tan greu que el rei de França va enviar uns experts a Aveyron perquè matessin l’animal.