Tercer capítol de la sèrie, centrat en l’eclosió del punk com un retorn a les arrels del rock i un rebuig al virtuosisme. El moviment explota a l’hora a Nova York, amb Patti Smith, Ramones i Television, i a Londres, amb Se* Pistols i The Clash.
Aquest capítol viatja al naixement del heavy metal amb Black Sabbath i Deep Purple, i segueix l’evolució d’aquest gènere polèmic i alhora molt popular, amb icones com Judas Priest, Iron Maiden i Metallica.
El cinqué capítol de la sèrie ens porta a l’era del rock d’estadi. Als anys d’esplendor i opulència d’una música que va convertir els seus directes en grans catarsis col·lectives: un viatge des de les gires multitudinàries de Led Zeppelin fins als espectacles multimèdia d’U2, passant per Live Aid, el macroconcert que l’any 1985 va reunir a Wembley les més grans estrelles del rock de l’època.
Sisè capítol de la sèrie, centrat en l’auge del rock alternatiu a principis dels 90, que qüestiona els principis de l’star system corporatiu. Dos grups de referència que arriben al gran públic, REM i Nirvana, i noms de culte con Sonic Youth i Pixies.
El rock independent britànic neix a Manchester, a principis dels anys 80 amb els The Smiths. La seva crítica al creixement de l’ideologia dretana, característic de l’època Thatcher, donaria peu a l’aparició d’altres conjunts, com The Cocteau Twins, The Fall i The Jesus and Mary Chain. Més tard arribarien Blur, Oasis, Suede, Coldplay…
En un Palau ple de gom a gom, el grup revelació del panorama musical català, Manel, ha fet el primer dels dos concerts que tanquen la seva gira. Per acomiadar-se dels seus fans, els Manel han fet aquest divendres a la nit el primer dels dos concerts programats al Palau de la Música Catalana. Al seu costat hi havia, el cantautor Joan Miquel Oliver, el compositor dels Antònia Font, que presenta el seu últim disc en solitari, “Bombón mallorquín”.
Durant els últims mesos, Manel ha presentat el seu primer i únic disc, “Els millors professors europeus”, amb actuacions per tot Catalunya i també a l’Estat espanyol i l’Argentina.
Los Angeles, any 1975. Joan Jett i Cherie Currie són dues noies joves de la vall amb el punk en les seves venes, que es coneixen i decideixen formar una banda…
Alain és un cantant molt popular a les sales de festes. Marion és una mare soltera de 27 anys que treballa d’agent immobiliària. Alain i Marion es coneixen i, malgrat la química que els uneix des del principi, tots dos pensen que la seva història d’amor no té futur perquè ell li dobla l’edat a ella.
Després de viure uns anys a la presó, en Jake Blues és alliberat per bon comportament. Surt del centre penitenciari vestit de la mateixa manera que va entrar: vestit i barret negres i ulleres fosques. A la porta l’espera el seu germà Elwood vestit de manera idèntica. Ara, l’única llar que van conèixer està en perill. L’orfenat de Santa Elena necessita una gran quantitat de diners, i ells intervindran.
Una anciana pianista, que dona classes de música en una presó alemanya, descobreix el talent d’una jove i conflictiva presa, la Jenny, de 21 anys, i decideix presentar-la a un certamen musical per a joves intèrprets. Per aconseguir el primer premi, les dues dones, absolutament oposades en aparença, es van a veure obligades a treballar en equip, a aprendre a conèixer-se i a respectar-se…
L’Stanzi, una jove pagesa, es trasllada a Viena per viure-hi amb la seva tia, la fornera de la cort. A la romàntica ciutat coneix en Jurek, un jove funcionari apassionat per la música amb qui viu una romàntica història d’amor. Inspirat per la seva jove estimada, el Jurek, compon una melodia que entusiasmarà fins i tot a l’emperador, que demana conèixer personalment el compositor. El Jurek i l’Stanzi es presenten davant l’emperador amb gran il·lusió.
Jane, Sukie i Alexandra són tres especials, modernes i avorrides dones de la petita població de Eastwick, a Nova Anglaterra. Fartes d’esperar l’home capaç de satisfer-les, una nit de pluja es reuneixen, i de forma innocent, invoquen a l’home perfecte. Aviat, descobreixen els seus extraordinaris poders, quan arriba a la ciutat el diabòlic i seductor Daryl Van Horne.
Wladyslaw Szpilman, un brillant pianista polonès i jueu, escapa de la deportació després de la invasió de Polònia per les tropes alemanyes al començament de la Segona Guerra Mundial. Obligat a viure amb la seva família en el cor del gueto de Varsòvia, comparteix el patiment, la humiliació i els esforços per sobreviure.
La trama de StreetDance, segueix a un grup de ballarins de carrer obligats a treballar amb els alumnes d’una classe ballet clàssic per poder tenir un lloc d’assaig i arribar a guanyar un campionat de StreetDance. La barreja dels dos mons començarà sent poc afortunada.
Han passat vuit anys des que Marc Sauce (Jason Schwarztman) va abandonar l’institut, però segueix ancorat en el passat, quan era l’estrella dels musicals escolars que protagonitzava al costat dels seus companys. Però ara, amb uns quants anys més damunt i no tant d’èxit, Marc necessita l’ajuda del seu ex-professor Jon Gribble (Ben Stiller) per tirar endavant un grup a capella que ha muntat. Encara que en assabentar-se que la seva volgudíssima núvia Meg (Anna Kendrick) té un embolic amb Jon Gribble, ja no ho té tan clar…
L’any 1934, a París, Victoria Grant, després del fracàs de la seva actuació de prova al cabaret “Chez Lui”, camina afamada pel carrer. Està a punt de prostituir-se per una mandonguilla, però finalment se’n va a fer un gran tiberi confiant no pagar gràcies a un escarabat que fica a l’amanida. Coneix Toddy, un homose*ual que li ofereix hospitalitat i que té la brillant idea de convertir Victoria en Victor, un cèlebre “travesti” polonès que triomfarà a París. King Marchan, propietari de clubs nocturns a Chicago, assisteix a l’espectacle i s’enamora de Victor. Després de descobrir que realment és una dona, tots dos decideixen anar a viure junts. Llavors Marchan passa per homose*ual, mentre que Squash, el seu guardaespatlles, encoratjat pel comportament del seu patró, manté relacions amb Toddy. Com que Marchan pateix amb la situació en què es troba, Victoria està disposada a no continuar simulant que és un “travesti”.
Malgrat que la història és més aviat escabrosa, el film no cau mai en la vulgaritat i sempre resulta divertit. A més a més, la frivolitat del tema deixa entreveure una reflexió irònica i agredolça sobre la condició femenina i sobre l’actitud de la societat respecte a l’homose*ualitat.
Blake Edwards ha conduït amb mà mestra aquesta comèdia brillant i encantadora, esplèndidament interpretada per Julie Andrews, Robert Preston, James Garner i una colla de secundaris excel·lents.
Als temps de Bréjnev, Andreï Filipov era el millor director d’orquestra de la Unió Soviètica, al càrrec de la cèlebre orquestra del Bolchoï. Però com es va negar a acomiadar els músics jueus, al seu millor amic Sacha inclòs, va ser expulsat en ple zenit de la seva carrera artística. Trenta anys després, continua treballant en el Bolchoï… però aquesta vegada d’home de la neteja. Una tarda en què Andreï es va quedar fins molt tard netejant el despatx del director, descobreix un fax dirigit al director del Bolchoï en el que el Teatre del Châtelet invita a l’orquestra a donar un concert en Paris… De sobte, a Andreï se li ocorre una idea peregrina: per què no reunir els seus companys músics d’abans que tan mal viuen i portar-los a París com si fossin els músics de l’orquestra oficial del Bolchoï? Una oportunitat única de prendre’s la revenja…
El doctor Terwilliker és un professor de piano poc amable i massa exigent. Un dels seus alumnes, un nen terroritzat pels seus mètodes, té un somni en el qual el malvat Doctor T vol tancar-lo per a tota la vida i casar-se amb la seva mare, si no ho impedeix un bon amic, el lampista.
Larry ha triomfat a la ràdio amb un espai dramàtic, “Terrorífica lluna de mel”. Els problemes comencen quan es compromet en matrimoni amb la Vicky, la seva companya de micròfon. A partir d’aquest moment, Larry comença a comportar-se d’una manera estranya, la qual cosa pot espatllar el programa de major audiència.
Hèrcules, el fill d’Afrodita i Zeus, és robat de l’Olimp pels sequaços d’Hares, que tenen la missió de desprotegir-lo de la seva immortalitat. Hèrcules creixerà en un món de mortals fins que li arribi l’hora de tornar a l’olimp.
Willy Wonka és un excèntric fabricant de xocolata que amaga cinc butlletes en cinc llaminadures a fi que els que les trobin participin en un concurs. Els participants acaben sent un noi gras que no para de menjar, una noia que sempre mastega xiclet, una noia rica i consentida, un barroer que es passa el dia mirant el televisor i un estafador que ha de cedir la seva participació a Charlie, un noi de família humil. Les proves que han de passar tenen lloc als escenaris espectaculars de la fàbrica de Wonka, que ha creat un món fet de llaminadures.
Aquesta barreja d’espectacle de fenòmens, clàssic de culte i institució cultural conta les desventures de Brad Majors (Barry Bostwick) i Janet Weiss (Susan Sarandon) en l’estranya mansió a què aturaran en una nit plujosa. Després de manifestar la sana parella el seu amor mitjançant una cançó inicial, el seu cotxe s’avaria en el bosc i cerquen refugi en un majestuós castell dels voltants. Allí els rep un macabre majordorm anomenat Riff Raff (Richard O’Brien), qui els presenta als invitats d’una bacanal, vestits amb vestits trets d’alguna espècie de botiga interplanetària de segona mà. L’amfitrió d’aquesta reunió és un transvestit en llenceria, el Dr. Frank N. Furter (Tim Curri), un científic boig que afirma venir d’un altre planeta. Davant l’atenta mirada dels seus ajudants Columbia (Nell Campbell) i Magenta (Patricia Quinn), Frank dóna a conèixer la seva última creació: una figura embolicada en gases i submergida en un tanc ple de líquid. Després d’afegir tints de color, i amb una mica d’ajuda meteorològica, Frank dóna vida a un fornit jove ros cobert tan sols amb uns brevíssims shorts, qui es posa a cantar al minut d’existir. Just quan Brad i Janet creuen que les coses no es poden tornar més estranyes, irromp en escena un motorista (Meat Loaf) que vol emportar-se a Columbia, la seva exnúvia. A més d’interpretar a Riff Raff, O’Brien va escriure les apegaloses cançons, i John Barry i Richard Hartley van compondre la banda sonora.
Sarah es queda encarregada de cuidar el seu mig germà Toby. El nen no deixa de plorar i Sarah en un arrencada de ràbia li demana al Rei Goblin, un personatge del seu llibre favorit, que sent porti al seu germà. Finalment el seu desig es compleix i el Rei Goblin, Jareth, es mostra davant ella dient-li que per recuperar el seu germà té 13 hores en què deu resoldre el seu laberint i arribar fins al seu castell per evitar que Toby es converteixi en un goblin. Jareth tracta d’impedir que Sarah arribi a la meta, la posa a prova amb jocs mentals, difícils endevinalles i trampes infinitat al llarg del difícil laberint que canvia constantment. Sarah es troba en un dilema en què ha de decidir el seu camí en la vida, és a dir, enfrontar-se a la realitat que no és més que una nena.
Després de molts anys de dormir al taüt, el vampir Lestat es desperta i descobreix un món tan canviat que s’estima més integrar-s’hi que no pas marginar-se’n. Es converteix en una estrella del rock i la seva música desperta l’antiga reina Akasha, que vol casar-se amb ell.