«Walking On Sunshine» és un romàntic musical amb grans èxits dels anys 80. Maddie està decidida a organitzar les seves noces amb en Raf, el seu promès, i convida a la seva germana Taylor sense saber que tots dos van tenir un romanç d’estiu temps enrere. Aquest triangle amorós és un dels molts obstacles que hauran de superar abans de donar-se el «sí vull».
Tots els membres de la família Bélier són sordmuts, excepte la Paula, de 16 anys. Ella fa d’intèrpret per als seus pares, especialment pel que fa al funcionament de la granja de la família.
De petit en Dominik va veure com un cap del crim organitzat va matar el seu pare, un oficial de policia que lluitava contra la corrupció a Sofia, Bulgària. Anys més tard, tracta de venjar l’assassinat del seu pare, però és condemnat a 15 anys de presó. Dins de la presó, coneix a un fotògraf amb qui comparteix dues coses: el mateix enemic i els desigs de venjança…
Mar i Cel arriba a les seves 1.111 funcions i en el marc del seu 40 aniversari Dagoll Dagom ho celebrar amb una gran festa teatral i musical. El dilluns 13 d’abril, al Teatre Victòria de Barcelona, es va enregistrar aquest espectacle on l’actual companyia de Mar i Cel va oferir un espectacle amb números originals especialment preparats per l’ocasió, tot repassant temes operístics i de grans musicals. L’espectacle va comptar també amb la participació especial de tots els actors i actrius que han format part de les tres produccions de Mar i Cel.
L’any 1959, a Nova York, el teatre de Broadway passa per un moment brillant. El productor Max Bialystock, però, no té sort amb les seves obres. Un dia, el comptable Leo Bloom li comenta que un home amb pocs escrúpols podria fer més diners produint una obra que fos un fracàs que no pas produint un èxit. Bialystock creu que és possible i intenta convèncer Bloom d’ordir aquest pla fraudulent tots dos junts.
El Mob, l’equip de ball més increïble que es recorda, pateix un revés darrere d’un altre a Los Angeles, es dissol i torna a Miami. En Sean, un antic membre del Mob que no es desanima fàcilment, s’assabenta d’una competició que ofereix un primer premi valorat en milions de dòlars i un contracte per participar en un espectacle a Las Vegas. En Sean decideix reunir un nou equip que competirà contra els seus antics companys del Mob en la lluita per una victòria decisiva per als seus somnis i les seves carreres.
Corre l’any 1910 i el Sr. Banks és feliç amb la seva vida tranquil·la, rutinària i metòdica, dedicat a la feina del banc i despreocupant-se dels assumptes familiars. Tanmateix, aquest rígid estil de vida d’arrels victorianes patirà aviat un daltabaix profund que el transformarà per sempre. L’arribada d’una nova mainadera per als seus fills, Jane i Michael, li farà veure el món amb «una mica de sucre». Clàssic Disney amb escenes que combinen personatges reals i animació i cançons subtitulades en català.
Superba versió «Especial Mecanoscrit» oferta per en Topolino:
– Resincronització amb el Blu-Ray 50 Aniversari.
– Afegir subtítols on TV3 no havia arribat, millorant expressions, i adaptant-les al ritme de les cançons.
– Substitució de la cançó original “A Spoonful Of Sugar” per «Una mica de sucre», interpretada pel malaguanyat Salvador Escamilla.
La Greta i en Dave són una parella enamorada, alhora que companys compositors. Arriben a Nova York quan ell signa un acord amb un important segell discogràfic, però la seva recentment adquirida fama aviat tempta en Dave i deixa de costat a la Greta, i el seu món s’enfonsa. En Donen, un executiu discogràfic en hores baixes, descobreix a la Greta durant una actuació en els escenaris de l’East Village, i queda captivat a l’instant pel seu talent, fins el punt en que li proposa començar a treballar junts. Una col·laboració que els transformarà a tots dos, alhora que compondrà la banda sonora d’un meravellós estiu novaiorquès.
Dos bons amics, en Davy i l’Ally, tornen a les seves vides a Edimburg després de complir el servei en la guerra d’Afganistan. Tots dos continuen les seves relacions de parella. Mentrestant, els pares d’en Davy, en Rab i la Jean estan ocupats planejant les seves noces de plata. Tot va bé fins que una revelació del passat d’en Rab amenaça amb destruir la família i separar les tres parelles.
Red Stovall és un cantant de country que s’enfronta a la falta de diners i a la seva dependència de l’alcohol, cantant en bars polsosos durant la Gran Depressió. La seva única passió és el somni que el manté viu: tocar amb el llegendari Grand Ole Opry. Així comença un emotiu viatge al costat del seu nebot que li portarà des d’Oklahoma a una audició que li han concedit a Nashville.
Paul, un estudiant de música atractiu i amb talent, treballa com a girador de pàgines en un dels concerts del famós pianista mundial, Kennington, a San Francisco. Paul no és només aplicat, sinó també extraordinàriament atractiu, un fet del que s’adona Kennington i el seu agent Mansourian, dos homes en el punt més alt de les seves carreres. Kennington i Paul es troben de nou a Barcelona on el noi està de vacances amb la seva mare, Pamela, que intenta superar l’abandonament del seu marit. Paul i Kennington s’enamoren però això té implicacions diferents per a cadascun d’ells. Kennington fuig cap a casa escapant del compromís.
Pamela, mentrestant, comença a guanyar autoconfiança però Paul ja no és un nen. De retorn als Estats Units, Paul aprèn que la seva carrera musical no progressarà com ell vol: simplement no té prou talent. Paul i Pamela aprendran a construir una relació més profunda.
Napoleó és emperador de França. A un estafador d’estar per casa el confonen amb el temible Inspector General, un enviat oficial de Bonaparte per controlar i acabar amb la corrupció generalitzada als vasts territoris de l’imperi.
Basada en l’àlbum de Pink Floyd The Wall. El guió va ser escrit pel vocalista i baixista de Pink Floyd, Roger Waters. La pel·lícula és molt metafòrica i rica en simbolisme i so; presenta pocs diàlegs i la conducció principalment va a càrrec de la música de Pink Floyd. La pel·lícula conté 15 minuts d’elaborades seqüències d’animació creades per l’il·lustrador Gerald Scarfe, en les que part d’elles s’hi descriu un malson basat en els bombardejos alemanys sobre Anglaterra durant la Segona Guerra Mundial.
Història d’amor entre l’Elise i el Didier. Ella té una botiga de tatuatges, ell toca el banjo en una banda. És amor a primera vista, malgrat les seves diferències. Ell parla, ella escolta. Ell és ateu i un ingenu romàntic. Ella té una creu tatuada al coll i és més centrada.
La Shizuku és una adolescent aficionada a la lectura, que ha planejat passar les seves vacances d’estiu llegint a la biblioteca i traduint cançons estrangeres. Però, per sorpresa seva, els seus plans fan un gir inesperat quan descobreix que les fitxes dels llibres que agafa de la biblioteca tenen un mateix nom: Seiji Amasawa.
Un dia, al tren, la Shizuku es troba amb un gat misteriós que la porta a la botiga on en Seiji treballa com a aprenent de lutier. En Seiji explica a la Shizuku que el seu somni és portar el seu art a Itàlia i anima la Shizuku perquè escrigui llibres.
Tracy Turnblad és una noia apassionada pel ball. El seu somni és participar en un concurs de ball de la televisió. L’únic problema és que Tracy té sobrepès i tant la seva mare com el seu xicot no l’ajuden gens en aquest aspecte.
La Lorelei i la Dorothy són dues cantants que fan un creuer des dels Estats Units a París. Una rossa i una altra bruna, amb la seva bellesa i encant seduiran a tot el passatge. Les dues tenen el mateix objectiu: casar-se amb un milionari. Però hi ha un inconvenient: La Lorelei té un nuvi, el pare del qual va contractar un detectiu perquè la seguís.
Mowgli viu ara en el poble dels homes i està encantat amb la seva nova vida familiar, especialment amb la seva millor amiga Shanti, la nena que va aconseguir que Mowgli deixés la selva. No obstant això, Mowgli troba a faltar al seu benvolgut amic Baloo.
Quan Jack Skellington, el Senyor d’Halloween, descobreix el Nadal, en queda enamorat i decideix millorar-lo. No obstant això, la seva visió de la festivitat és totalment contrària a l’esperit nadalenc. Els seus plans inclouen el segrest de Santa Claus i la introducció de canvis bastant macabres. Només la seva núvia Sally és conscient de l’error que està cometent.
Naqoyqatsi en la llengua Hopi significa, món en guerra, vida plena d’assassinats mutus, guerra com a mitjà de vida, violència civilitzada. En aquest documental, que completa la Trilogia Qatsi, es revisen els conflictes bèl·lics de la humanitat i el ràpid desenvolupament de la tecnologia, fent èmfasi en la forma en què estan transformant el món, i a l’ésser humà que fa d’aquests avenços una fi i un mitjà de vida en si mateix.
Powaqqatsi significa en el llenguatge hopi «vida en transformació» on es mostra la preferència de la tecnologia sobre la naturalesa i les cultures antigues, i com la manifestació d’aquesta manera de vida natural desapareix a causa de l’elecció de viure sense control. Representat per imatges del tercer món, impressions de les cultures natives d’Àsia, Índia, Àfrica i Sud-americà, retrats i detalls de tradicions amenaçades, un enfrontament amb els assoliments culturals i restes de tribus i races.
Koyaanisqatsi ens mostra d’una manera dramàtica el contrast entre el mitjà natural i el construït per l’home, i com aquest últim ha portat a que la Terra perdi el seu equilibri. Mostra el paisatge urbà en diferents realitats, comercial, domèstica, vial, industrial, d’entreteniment, totes com una repetició infinita en competència amb el medi ambient. Res més que dir, només gaudir d’aquesta excel·lent obra cinematogràfica que a més compta amb la composició d’un mestre de la música incidental com és Philip Glass.
Koyaanisqatsi és un vell vocable dels indis Hopi per expressar la idea de ”vida fora de l’equilibri”. S’inspira en les profecies Hopi que ”excavar les riqueses de la terra és cridar el desastre”, que ”en apropar-se el dia de la purificació es teixiran teles d’aranya d’un extrem a l’altre del planeta”, i finalment que ”podria ser que algun dia sigui llançat del cel un receptacle de cendres que cremi la terra i evapori els oceans”. Amb aquestes tres idees la pel·lícula crea un escenari narratiu que es recolza en una tècnica cinematogràfica singular: la d’accelerar les imatges fins a crear un veritable efecte de vertigen a l’espectador.
«War Oratorio» és un llargmetratge musical i una declaració artística de la globalització de la guerra al segle XXI. Rodat a l’Afganistan, el Caixmir i Uganda, el programa utilitza la potent juxtaposició del documental i la música per explorar el món de la guerra al nostre segle.
Un oratori clàssic encarregat especialment i celebrat a Europa fa d’eix vertebrador de la pel·lícula, en què es van intercalant històries reals de tres individus notables implicats en la guerra. El llibretista és Michael Symmons Roberts, guanyador del premi Whitbread Poetry l’any 2005. Músics d’aquestes tres zones de conflicte, que han vist com la guerra afectava les seves vides, toquen plegats en aquest llargmetratge.
«Marina canta Moustaki» és més que el concert que va oferir Marina Rossell al Palau de la Música Catalana el 19 d’abril de 2012 amb temes de Georges Moustaki. Aquest programa especial va més enllà i adopta el format d’un concert-documental. Partint de l’actuació al Palau, algunes cançons de la Marina Rossell es fonen amb els mateixos temes interpretats per Moustaki. Així mateix, recuperem declaracions del cantautor d’Alexandria on parla dels seus orígens, de la seva música i dels seus amics catalans. Tot això, esquitxat amb converses de la Marina Rossell amb el cantant Paco Ibáñez, un dels grans amics de Moustaki, configura un espai que, més que un concert, és un homenatge al cantautor francès.
Selecció de temes del concert que Raimon va oferir al Gran Teatre del Liceu, el 30 de novembre de 2012, per commemorar els seus 50 anys sobre els escenaris.
Al desembre de 1962, pels volts de Sta. Llúcia, i presentat per Josep M. Espinàs, un jove universitari, valencià de Xàtiva, pujava a l’escenari del teatre Fòrum Vergés de Barcelona per cantar tres cançons –no en tenia més. Aquella era la primera actuació a Barcelona de qui hauria de ser un dels referents de la cançó catalana de les darreres dècades: Raimon. Era el començament d’una carrera artística, dilatada i fecunda, que l’havia de portar des d’aleshores a escenaris de tot el món.
Una recopilació dels millors moments del concert de Raimon celebrat al Palau Sant Jordi de Barcelona el 23 d’abril del 1993 amb motiu dels 30 anys de la cançó «Al vent».Van acompanyar Raimon en aquella celebració intèrprets d’arreu del món, tots amics del cantautor. Al llarg del concert es va poder escoltar Daniel Viglietti, Joan Manuel Serrat, Luís Cilia, Mikel Laboa, Coral Sant Jordi, Ovidi Montllor, Paco Ibáñez, Pete Seeger, Pi de la Serra, Warabi-Za i la Lira Ampostina.
El retaule del flautista és una farsa que parteix del conte clàssic del Flautista d’Hamelín i que denuncia la situació política del tardo-franquisme. En aquest context polític i amb aquesta obra s’inaugura el que es coneix com a teatre independent.
Servida com una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, i amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d’ironia, es una obra que segueix estant llesta per a ser servida en qualsevol època de l’any o de la història, tan vàlida ara com fa més de trenta anys. I, aquesta es la grandesa de l’obra i que la qualifica com a clàssic contemporani del teatre i de la literatura catalana.
Amb motiu del seu trentè aniversari, Dagoll Dagom presenta una readaptació de “Mar i Cel”, estrenada el 1988 i basada en l’obra d’Àngel Guimerà. Un relat sobre l’amor tràgic de Blanca, una noia cristiana, i Saïd, un corsari morisc, en un vaixell perdut enmig de la
Mediterrània. És un espectacle de lluita entre dos mons, dues cultures irreconciliables, i és també una bella història d’amor que la intransigència torna tràgica; és una història d’incomprensió situada en el segle XVII que per desgràcia té innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.
Relat sobre l’amor tràgic de Blanca, una noia cristiana, i Saïd, un corsari morisc, en un vaixell perdut enmig de la Mediterrània. És un espectacle de lluita entre dos mons, dues cultures irreconciliables, i és també una bella història d’amor que la intransigència torna tràgica; és una història d’incomprensió situada en el segle XVII que per desgràcia té innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.
Taiwan pateix una terrible sequera. A la televisió es donen instruccions per estalviar aigua al mateix temps que es promou el consum de suc de síndria. No obstant això, cadascun té els seus propis mètodes per trobar aigua.