Dos bons amics, en Davy i l’Ally, tornen a les seves vides a Edimburg després de complir el servei en la guerra d’Afganistan. Tots dos continuen les seves relacions de parella. Mentrestant, els pares d’en Davy, en Rab i la Jean estan ocupats planejant les seves noces de plata. Tot va bé fins que una revelació del passat d’en Rab amenaça amb destruir la família i separar les tres parelles.
Red Stovall és un cantant de country que s’enfronta a la falta de diners i a la seva dependència de l’alcohol, cantant en bars polsosos durant la Gran Depressió. La seva única passió és el somni que el manté viu: tocar amb el llegendari Grand Ole Opry. Així comença un emotiu viatge al costat del seu nebot que li portarà des d’Oklahoma a una audició que li han concedit a Nashville.
Paul, un estudiant de música atractiu i amb talent, treballa com a girador de pàgines en un dels concerts del famós pianista mundial, Kennington, a San Francisco. Paul no és només aplicat, sinó també extraordinàriament atractiu, un fet del que s’adona Kennington i el seu agent Mansourian, dos homes en el punt més alt de les seves carreres. Kennington i Paul es troben de nou a Barcelona on el noi està de vacances amb la seva mare, Pamela, que intenta superar l’abandonament del seu marit. Paul i Kennington s’enamoren però això té implicacions diferents per a cadascun d’ells. Kennington fuig cap a casa escapant del compromís.
Pamela, mentrestant, comença a guanyar autoconfiança però Paul ja no és un nen. De retorn als Estats Units, Paul aprèn que la seva carrera musical no progressarà com ell vol: simplement no té prou talent. Paul i Pamela aprendran a construir una relació més profunda.
Napoleó és emperador de França. A un estafador d’estar per casa el confonen amb el temible Inspector General, un enviat oficial de Bonaparte per controlar i acabar amb la corrupció generalitzada als vasts territoris de l’imperi.
Basada en l’àlbum de Pink Floyd The Wall. El guió va ser escrit pel vocalista i baixista de Pink Floyd, Roger Waters. La pel·lícula és molt metafòrica i rica en simbolisme i so; presenta pocs diàlegs i la conducció principalment va a càrrec de la música de Pink Floyd. La pel·lícula conté 15 minuts d’elaborades seqüències d’animació creades per l’il·lustrador Gerald Scarfe, en les que part d’elles s’hi descriu un malson basat en els bombardejos alemanys sobre Anglaterra durant la Segona Guerra Mundial.
Història d’amor entre l’Elise i el Didier. Ella té una botiga de tatuatges, ell toca el banjo en una banda. És amor a primera vista, malgrat les seves diferències. Ell parla, ella escolta. Ell és ateu i un ingenu romàntic. Ella té una creu tatuada al coll i és més centrada.
La Shizuku és una adolescent aficionada a la lectura, que ha planejat passar les seves vacances d’estiu llegint a la biblioteca i traduint cançons estrangeres. Però, per sorpresa seva, els seus plans fan un gir inesperat quan descobreix que les fitxes dels llibres que agafa de la biblioteca tenen un mateix nom: Seiji Amasawa.
Un dia, al tren, la Shizuku es troba amb un gat misteriós que la porta a la botiga on en Seiji treballa com a aprenent de lutier. En Seiji explica a la Shizuku que el seu somni és portar el seu art a Itàlia i anima la Shizuku perquè escrigui llibres.
Tracy Turnblad és una noia apassionada pel ball. El seu somni és participar en un concurs de ball de la televisió. L’únic problema és que Tracy té sobrepès i tant la seva mare com el seu xicot no l’ajuden gens en aquest aspecte.
La Lorelei i la Dorothy són dues cantants que fan un creuer des dels Estats Units a París. Una rossa i una altra bruna, amb la seva bellesa i encant seduiran a tot el passatge. Les dues tenen el mateix objectiu: casar-se amb un milionari. Però hi ha un inconvenient: La Lorelei té un nuvi, el pare del qual va contractar un detectiu perquè la seguís.
Mowgli viu ara en el poble dels homes i està encantat amb la seva nova vida familiar, especialment amb la seva millor amiga Shanti, la nena que va aconseguir que Mowgli deixés la selva. No obstant això, Mowgli troba a faltar al seu benvolgut amic Baloo.
Quan Jack Skellington, el Senyor d’Halloween, descobreix el Nadal, en queda enamorat i decideix millorar-lo. No obstant això, la seva visió de la festivitat és totalment contrària a l’esperit nadalenc. Els seus plans inclouen el segrest de Santa Claus i la introducció de canvis bastant macabres. Només la seva núvia Sally és conscient de l’error que està cometent.
Naqoyqatsi en la llengua Hopi significa, món en guerra, vida plena d’assassinats mutus, guerra com a mitjà de vida, violència civilitzada. En aquest documental, que completa la Trilogia Qatsi, es revisen els conflictes bèl·lics de la humanitat i el ràpid desenvolupament de la tecnologia, fent èmfasi en la forma en què estan transformant el món, i a l’ésser humà que fa d’aquests avenços una fi i un mitjà de vida en si mateix.
Powaqqatsi significa en el llenguatge hopi «vida en transformació» on es mostra la preferència de la tecnologia sobre la naturalesa i les cultures antigues, i com la manifestació d’aquesta manera de vida natural desapareix a causa de l’elecció de viure sense control. Representat per imatges del tercer món, impressions de les cultures natives d’Àsia, Índia, Àfrica i Sud-americà, retrats i detalls de tradicions amenaçades, un enfrontament amb els assoliments culturals i restes de tribus i races.
Koyaanisqatsi ens mostra d’una manera dramàtica el contrast entre el mitjà natural i el construït per l’home, i com aquest últim ha portat a que la Terra perdi el seu equilibri. Mostra el paisatge urbà en diferents realitats, comercial, domèstica, vial, industrial, d’entreteniment, totes com una repetició infinita en competència amb el medi ambient. Res més que dir, només gaudir d’aquesta excel·lent obra cinematogràfica que a més compta amb la composició d’un mestre de la música incidental com és Philip Glass.
Koyaanisqatsi és un vell vocable dels indis Hopi per expressar la idea de ”vida fora de l’equilibri”. S’inspira en les profecies Hopi que ”excavar les riqueses de la terra és cridar el desastre”, que ”en apropar-se el dia de la purificació es teixiran teles d’aranya d’un extrem a l’altre del planeta”, i finalment que ”podria ser que algun dia sigui llançat del cel un receptacle de cendres que cremi la terra i evapori els oceans”. Amb aquestes tres idees la pel·lícula crea un escenari narratiu que es recolza en una tècnica cinematogràfica singular: la d’accelerar les imatges fins a crear un veritable efecte de vertigen a l’espectador.
«War Oratorio» és un llargmetratge musical i una declaració artística de la globalització de la guerra al segle XXI. Rodat a l’Afganistan, el Caixmir i Uganda, el programa utilitza la potent juxtaposició del documental i la música per explorar el món de la guerra al nostre segle.
Un oratori clàssic encarregat especialment i celebrat a Europa fa d’eix vertebrador de la pel·lícula, en què es van intercalant històries reals de tres individus notables implicats en la guerra. El llibretista és Michael Symmons Roberts, guanyador del premi Whitbread Poetry l’any 2005. Músics d’aquestes tres zones de conflicte, que han vist com la guerra afectava les seves vides, toquen plegats en aquest llargmetratge.
«Marina canta Moustaki» és més que el concert que va oferir Marina Rossell al Palau de la Música Catalana el 19 d’abril de 2012 amb temes de Georges Moustaki. Aquest programa especial va més enllà i adopta el format d’un concert-documental. Partint de l’actuació al Palau, algunes cançons de la Marina Rossell es fonen amb els mateixos temes interpretats per Moustaki. Així mateix, recuperem declaracions del cantautor d’Alexandria on parla dels seus orígens, de la seva música i dels seus amics catalans. Tot això, esquitxat amb converses de la Marina Rossell amb el cantant Paco Ibáñez, un dels grans amics de Moustaki, configura un espai que, més que un concert, és un homenatge al cantautor francès.
Selecció de temes del concert que Raimon va oferir al Gran Teatre del Liceu, el 30 de novembre de 2012, per commemorar els seus 50 anys sobre els escenaris.
Al desembre de 1962, pels volts de Sta. Llúcia, i presentat per Josep M. Espinàs, un jove universitari, valencià de Xàtiva, pujava a l’escenari del teatre Fòrum Vergés de Barcelona per cantar tres cançons –no en tenia més. Aquella era la primera actuació a Barcelona de qui hauria de ser un dels referents de la cançó catalana de les darreres dècades: Raimon. Era el començament d’una carrera artística, dilatada i fecunda, que l’havia de portar des d’aleshores a escenaris de tot el món.
Una recopilació dels millors moments del concert de Raimon celebrat al Palau Sant Jordi de Barcelona el 23 d’abril del 1993 amb motiu dels 30 anys de la cançó «Al vent».Van acompanyar Raimon en aquella celebració intèrprets d’arreu del món, tots amics del cantautor. Al llarg del concert es va poder escoltar Daniel Viglietti, Joan Manuel Serrat, Luís Cilia, Mikel Laboa, Coral Sant Jordi, Ovidi Montllor, Paco Ibáñez, Pete Seeger, Pi de la Serra, Warabi-Za i la Lira Ampostina.
El retaule del flautista és una farsa que parteix del conte clàssic del Flautista d’Hamelín i que denuncia la situació política del tardo-franquisme. En aquest context polític i amb aquesta obra s’inaugura el que es coneix com a teatre independent.
Servida com una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, i amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d’ironia, es una obra que segueix estant llesta per a ser servida en qualsevol època de l’any o de la història, tan vàlida ara com fa més de trenta anys. I, aquesta es la grandesa de l’obra i que la qualifica com a clàssic contemporani del teatre i de la literatura catalana.
Amb motiu del seu trentè aniversari, Dagoll Dagom presenta una readaptació de “Mar i Cel”, estrenada el 1988 i basada en l’obra d’Àngel Guimerà. Un relat sobre l’amor tràgic de Blanca, una noia cristiana, i Saïd, un corsari morisc, en un vaixell perdut enmig de la
Mediterrània. És un espectacle de lluita entre dos mons, dues cultures irreconciliables, i és també una bella història d’amor que la intransigència torna tràgica; és una història d’incomprensió situada en el segle XVII que per desgràcia té innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.
Relat sobre l’amor tràgic de Blanca, una noia cristiana, i Saïd, un corsari morisc, en un vaixell perdut enmig de la Mediterrània. És un espectacle de lluita entre dos mons, dues cultures irreconciliables, i és també una bella història d’amor que la intransigència torna tràgica; és una història d’incomprensió situada en el segle XVII que per desgràcia té innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.
Taiwan pateix una terrible sequera. A la televisió es donen instruccions per estalviar aigua al mateix temps que es promou el consum de suc de síndria. No obstant això, cadascun té els seus propis mètodes per trobar aigua.
L’història es desenvolupa en un teatre on es projecta una pel·lícula protagonitzada per la nena prodigi Estrellita Verdiales, una òrfena de 17 anys que coneix Jean François, un noi francès estudiant de medicina, en un viatge d’estudis a Barcelona.
La parella s’enamora i Jean François la convida a visitar París, on l’obsequia amb un pastís d’aniversari que té una gàbia amb dos coloms. El fet provoca una tragèdia, ja que l’Estrellita es queda cega en caure-li en un ull els excrements d’un dels coloms. Mentrestant, el jove li declara el seu amor i promet fer tot el possible per curar-la.
La pel·lícula no agrada als espectadors, que manifesten de manera sorollosa el descontentament, fins al punt que hi ha dos espectacles paral·lels: el dels actors i el dels espectadors de la pel·lícula.
Quan l’ombra de la revolució cau sobre Rússia, l’Anastàsia, la filla més jove de la família real, amb prou feines aconsegueix escapar amb vida. Anys després coneix al jove Dimitri. Quan es dirigeixen a París per reclamar els drets del llegat de l’Anastàsia, es veuran embolicats en una cruenta lluita contra el malvat monjo Rasputin i el seu sicari, la ratapinyada Bartok.
En poc temps aquest quartet barceloní s’ha convertit en un fenomen de masses a Catalunya. Al “De prop” ens presenten la formació al complet que els acompanya en directe per interpretar el seu segon disc, “Espècies per catalogar”.
Concert que va fer Lluís Llach al Camp del Barça el 6 de juliol del 1985, davant més de 100.000 espectadors. S’emet una versió reduïda de l’esdeveniment, la mateixa que es va poder veure l’11 de setembre del 1995, per commemorar el 10è aniversari del concert.
Walter Val és un professor universitari de Connecticut que viatja a Nova York, i es veu embolicat en la vida d’una jove parella immigrant que troba al seu apartament de Manhattan; un pis que amb prou feines visita. Tarek, un músic Sirià, i Zainab, la seva núvia senegalesa, viuen allà perquè algú els ha llogat l’apartament, fent-se passar per l’amo.
Pel·lícula documental realitzada amb el material gravat durant els darrers assajos del rei del pop, Michael Jackson, que preparava el seu retorn als escenaris. Les gravacions són del mateix juny de l’any 2009, mes en què Michael Jackson va morir inesperadament en circumstàncies encara avui dia poc clares.
Mulan, una jove xinesa filla única de la família Fa, per comptes de buscar nuvi com les seves amigues, intenta per tots els mitjans d’allistar-se en l’exèrcit imperial, per tal d’evitar que el seu ancià pare sigui cridat a files per defensar a l’Emperador de l’assetjament dels Huns. Quan l’emissari imperial du a terme l’ordre de reclutar als homes de totes les famílies, Mulan es farà passar per soldat i se sotmetrà a un dur entrenament fins a fer-se mereixedora de l’estima i de la confiança de la resta del seu esquadró.
Basada en la història de Pierre Dulaine, un professor de ball que ofereix classes gratuïtes als alumnes més conflictius de les escoles de Nova York. Al principi els alumnes el tracten amb escepticisme, especialment quan descobreixen el que es proposa ensenyar-los, però el seu compromís i dedicació a poc a poc eliminen les barreres que els separen. Fins al punt que decideixen anar encara més lluny i creen un estil nou ple d’energia: una barreja del ball de saló clàssic de Dulaine amb el seu propi estil hip-hop. En Dulaine es convertirà aviat en el mentor dels seus alumnes, ja que molts d’ells mai han tingut un al·licient pel que lluitar en les seves vides. Els inspirarà a esforçar-se i buscar la perfecció amb l’esperança de guanyar el prestigiós concurs de ball de la ciutat. I en el camí aprendran valuoses lliçons sobre l’orgull, el respecte i l’honor.