Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118
Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
La Caputxeta Vermella no té temps d’anar a casa de la seva àvia: té una entrevista a la televisió. L’Avorrida es troba el llop, a qui retreu que no fa la seva feina. Ell li diu que està retirat, que ja no persegueix ningú. Ella l’entrenarà i el llop tornarà a estar en forma per perseguir les bessones, que apareixen a casa de l’àvia vestides de Caputxeta. Allà hi ha l’Avorrida disfressada d’àvia…
L’emperador contracta les bessones perquè li dissenyin un vestit nou. Quan el tenen a punt, l’Avorrida el fa desaparèixer. Les nenes no tenen temps de fer un altre vestit i decideixen dir-li a l’emperador que li han fet un vestit que només pot veure la gent intel·ligent. Ell s’ho creu i acaba desfilant nu davant de la multitud.
El llop Bernat vol construir una urbanització per a llops als terrenys dels tres porquets. Però no li serà fàcil fer-los-en fora, perquè les bessones els ajudaran a lluitar contra ell i la bruixa. Les nenes i els porquets hi construiran una casa molt resistent que el llop no aconseguirà enderrocar.
Les bessones coneixen a Hansel i Gretel, dos germans que es troben en el bosc on les ha enviat l’Avorrida. Amb ells aniran a parar al parc d’atraccions fet de llaminadures de la bruixota Sacarina, que vol que es posin ben grassos per poder-se’ls menjar. Per lliurar-se d’ella, hauran de superar molts obstacles.
Les bessones descobreixen que el Barbablava que han conegut no és l’autèntic pirata, sinó el seu nebot, que té la barba negra. A més, està enamorat de l’única persona que coneix el seu secret, la perruquera que li tenyeix la barba blava.
En un poble infestat de ratolins, las tres bessones coneixen un flautista. Amb ell van a visitar el jove rei, amb qui fan un tracte: si el flautista aconsegueix fer fora els ratolins del poble, el recompensarà amb un sac d’or. Però, és clar, la bruixa no l’hi posarà gens fàcil…
La màgia de la revetlla del solstici d’estiu torna amb Nit de Sant Joan, després de 30 anys de la seva estrena. Un format de revista galàctica, amb esquetxos i cançons que transcorren durant la nit del solstici d’estiu.
La versió s’adapta als nous temps, potenciant-ne l’impacte visual i escènic, tot i que està ambientada en els anys 60 i té una estructura pròxima al gènere de revista mantenint el toc naÏf de la versió de 1981.
Per aconseguir casar el seu fill amb una autèntica princesa, un rei fa una prova reial a totes les candidates. Però el príncep està enamorat de la princesa Lluna que, per alguna raó desconeguda, ha desaparegut. I és que, ningú no ho sap, però la Lluna s’ha disfressat de minyona i és al palau del príncep servint.
L’Avorrida no ha dominat la seva màgia i no sap a quina història ha enviat les bessones. Elles són amb el soldadet de plom, amb qui viatjaran al fons del mar i a l’estómac d’un gran peix! Allà hi coneixen una ballarina, el veritable amor del soldadet. Mentrestant, la bruixa volta pels contes buscant les nenes.
El Zombi, el Carnisser i el Pallasso Boig són tres personatges que fa molts anys van apoderar-se d’un parc d’atraccions i no pensen marxar-ne fins que algú superi la prova de sobreviure-hi una nit. En Joan, un noi que no sap el que és la por, decideix provar sort. Però no estarà sol: les tres bessones l’acompanyaran…
Les bessones troben l’Alí Babà fent de pintor de minarets i el convencen que les acompanyi a buscar la cova dels quaranta lladres. Mentre aquests estan distrets amb una carrera de camells, l’Alí Babà iles nenes els buidaran la cova, plena d’objectes robats. Però, és clar, l’Avorrida intervindrà i ho enredarà tot.
Quan les bessones apareixen al castell, la Ventafocs està molt enfeinada: hi fa de minyona per ser a prop del príncep. Ell se l’estima, però es veu obligat a prometre’s amb una de les seves germanastres per no perdre el castell, que té hipotecat. Les nenes organitzen una gran festa per evitar aquest casament.
La malvada madrastra de la Blancaneu ofereix un pastís de poma enverinat a les tres bessones. Només l’Helena, que sempre té gana, en tasta un tros i cau adormida. L’Anna i la Teresa saben que han de trobar un príncep perquè trenqui l’encanteri. Molt a prop, en una mina, troben tres bessons: són els tres fills de la Blancaneu.
En Polzet, els seus germans i les bessones cauen en una trampa que els transporta al castell d’un ogre malvat. Però dues de les nenes aconsegueixen escapar-se i robar les botes de set llegües a l’ogre, unes botes que fan passes de gegant! Amb elles aniran a rescatar tots els seus germans i germanes?
Retrat de la vida turbulenta de la ballarina Isadora Duncan, dona temperamental i precursora, gran innovadora de la dansa i el ballet modern i oberta defensora de l’amor lliure. A partir del classicisme grec, va definir un estil propi de dansa i vestuari que la va projectar ràpidament a la fama internacional. Al 1927, passada la quarantena, Isadora ja és una llegenda i malviu arruïnada en un petit hotel de la Riviera francesa amb la seva amiga Maria i el seu secretari Roger, a qui està dictant les seves memòries.
En Claude s’acomiada de la família i del ranxo d’Oklahoma on ha viscut tota la vida per complir el que creu que és el seu deure amb la pàtria. Com altres joves nord-americans, ha decidit allistar-se. Ben aviat haurà de passar una revisió al centre de reclutament i incorporar-se a files per lluitar al Vietnam.
Els pares de l’Annie la van abandonar quan era molt petita en un restaurant, i ara viu en una casa d’acollida amb quatre nenes més que estan en la mateixa situació, sota la custòdia de Coleen Hannigan, una ex-estrella del rock frustrada que els fa la vida impossible. L’Annie sempre ha tingut la il·lusió de trobar els seus pares biològics, però…
En Nick i la Nora només tenen una cosa en comú: la seva passió per la música “indie”. Una trobada fortuïta els portarà a passar la nit intentant arribar al concert secret d’una llegendària banda, i que acabarà canviant les seves vides.
Gran nit d’estrena de la pel·lícula de La Trinca. Però no tot és entusiasme i alegria. Tres vells professionals de l’espectacle lamenten que el que es mostra al film no té res a veure amb la veritat. A la manera de Kurosawa’s Rashomon, els tres veterans expliquen l’accidentada nit d’envelat que van viure fa 40 anys, quan uns ingenus i joves “trincos” debutaven en el món de la faràndula.
Adaptació d’un musical de Broadway del 1982 que, al seu torn, era un remake modernitzat del “8 i mig” de Fellini. Descriu la crisi personal i professional de Guido Contini, un conegut director de cinema. En la vida de Guido hi ha massa dones, la seva esposa, la seva amant, la seva musa, la seva confident i dissenyadora de vestuari, una periodista de moda americana, l’amor platònic de la seva joventut i la seva mare.
La Gabrielle és una jove amb Síndrome de Williams. Té una contagiosa alegria de viure i un talent musical excepcional. Des que va conèixer a Martin al centre d’oci on es troben els membres del cor, han estat inseparables. Però degut a que són «diferents», els seus éssers estimats estan temorosos de la seva relació.
Amb la fi dels Beatles, John Lennon va deixar de ser una icona pop per convertir-se en un activista polític que posava l’art al servei de les seves conviccions. I el seu activisme contra la guerra del Vietnam, però també la seva proximitat amb moviments considerats perillosos per l’administració nord-americana, els panteres Negres, el dissident John Sinclair, van posar Lennon en el punt de mira del govern republicà de Richard Nixon.
Viena, 1824. Quan falten pocs dies per a la seva estrena, el compositor Ludwig Van Beethoven està a punt d’acabar la famosa Novena Simfonia. Als problemes que es deriven de la seva sordesa, s’afegeix la necessitat urgent d’ajut per transcriure les partitures. Del conservatori li envien l’Anna Holtz, jove i prometedora estudiant de 23 anys, que vol obrir-se camí com a compositora en un món reservat als homes.
La Felicia és una nena que, després de perdre els seus pares, viu en un orfenat a la seva Bretanya natal. La seva passió és la dansa i vol convertir-se en una ballarina professional. Per aconseguir-ho, s’escapa a París acompanyada del seu amic Víctor. Allà es fa passar per una altra persona amb l’objectiu d’entrar com a alumna a la Grand Opera House.
«La batalla de l’any» tracta sobre els Jocs Olímpics de break dance, un torneig que se celebra cada any i que atreu als millors equips de tot el món; els nord-americans no l’han guanyat en quinze anys. El magnat de «Los Angeles Hip-hop» i l’ex B-Boy, Dante, volen posar al país que va iniciar l’esport en el lloc més alt.
Buster Moon és un elegant coala que regenta un teatre que va conèixer temps millors, i per salvar-lo és capaç de qualsevol cosa. Només té una oportunitat per mantenir-lo: organitzar un concurs de cant i aconseguir que sigui un gran èxit.
La Vaiana és la filla del líder d’una tribu amenaçada del Pacífic. Per seguir la recerca dels avantpassats s’aventura sola al mar amb un porquet i un gall. Aviat coneix un personatge peculiar que ho sap tot perquè ho té tatuat a la pell.
La pel·lícula explica la vida de l’artista Bobby Darin, cantant i actor que va començar la seva carrera al Bronx, a Nova York. En Bobby es va casar amb l’actriu Sandra Dee i es va fer famós per diverses cançons, especialment per “Beyond the Sea”.
La Clara és una prodigiosa pianista i compositora, amb un talent eclipsat pel del seu marit, Robert Schumann, un dels músics més afamats del romanticisme. Encara que Clara l’estima i admira, Robert és un home turmentat mentalment inestable que cada cop necessita més del làudan per combatre els seus patiments. Una nit, Clara escolta l’actuació del jove Johannes Brahms i resta impressionada per les seves composicions i habilitats pianístiques.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord