Una nau espacial enorme arriba a Johannesburg. Als alienígenes que van a la nau els tanquen en uns camps de concentració en qualitat de refugiats. Vint anys enrere, els primers extraterrestres van contactar amb el planeta Terra, però les expectatives dels humans d’un atac hostil o bé de trobar-se amb una societat molt avançada tecnològicament van quedar frustrades. La realitat dels alienígenes és ben diferent.
Fa gairebé trenta anys, els extraterrestres van contactar per primera vegada amb el planeta Terra. La raça humana esperava un atac hostil o un gran avanç en la tecnologia. No va passar cap de les dues coses. Els extraterrestres eren refugiats, els últims sobrevivents del seu planeta d’origen. Alhora que les nacions del món intentaven posar-se d’acord en el que havien de fer amb ells, les criatures van ser instal·lades de forma temporal al Districte Nou de Johannesburg, a Sud-àfrica. Ara, la paciència pel que fa a la situació dels extraterrestres s’ha exhaurit. El control sobre els extraterrestres ha estat delegat a la United Multi-National (UMN), una companyia privada que el que li interessa no és el benestar dels extraterrestres sinó els formidables guanys que li podria reportar el seu impressionant armament, en el cas que poguessin fer-lo funcionar. Fins al moment no ho han aconseguit doncs l’activació de les armes requereix ADN extraterrestre. La tensió entre els extraterrestres i els humans arriba a un punt crític quan un operari de camp, Wikus (Sharlto Copley), contreu un misteriós virus.