La Maleta Mexicana explica la història dels 4.500 negatius que els prestigiosos fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro i David «Chim» Seymour van fer durant la Guerra Civil espanyola, negatius que es van donar per perduts durant la guerra i que van aparèixer 70 anys després en un apartament de Ciutat de Mèxic. També posa de manifest el paper que Mèxic va representar durant la Guerra Civil donant suport a la República, i revela la forma com Espanya s’enfronta avui dia amb el seu propi passat, trenta anys després de la Transició.
Segona Guerra Mundial, any 1942. A la frontera russa, els partisans de la resistència bielorussa lluiten aferrissadament contra l’ocupació nazi. Mitjançant la història de dos partisans, amb els seus camins que conflueixen, el relat denuncia la irracionalitat i la crueltat de la guerra.
Per a la jove Carolina Matilde, casada sent una adolescent amb el rei de Dinamarca Christian VII, és un horror viure amb un marit ciclotímic i estrafolari que proposa desmesures com nomenar al seu gos membre honorari del Consell d’Estat, o que circulin a Copenhaguen a la nit carruatges buits per recollir als borratxos. Així les coses, Carolina es rendeix als encants del metge personal del rei, un intel·lectual progressista que es veurà dividit entre la seva lleialtat al rei, el seu amor a la reina i la seva oportunitat de convertir una Dinamarca encara medieval en un país il·lustrat.
Un grup de lladres internacionals es disposa a engegar un pla mestre per donar el cop del segle en un casino. Però com l’honor no existeix entre lladres, cadascun d’ells s’organitza a la seva manera.
El doctor ha dit la veritat. Els dies estan comptats. Per què jo i per què ara? Un home deixa enrere a la seva dona i als seus fills, als seus pares, als seus amics, als seus veïns i a la seva antiga amant, a tots aquells que van formar part de la seva vida. Cada dia és un petit adéu. Les paraules són cada vegada menys comunes, el silenci es perllonga cada vegada més. Davant la finestra, l’any canvia de color. Morir, un últim treball. Quedar-se sol però sense estar sol està bé, potser.
Harry Deane és un expert en obres d’art que elabora un sofisticat pla per estafar a Lionel Shabandar, l’home més ric d’Anglaterra i a més un àvid col·leccionista. El seu objectiu és vendre-li un fals Monet. Com a esquer utilitza a la sexy, excèntrica i impredictible PJ. Però, amb la PJ corrent per Londres, el pla d’en Harry pot no resultar tant perfecte com ell es creu.
Documental filmat en 24 països que narra, en termes eminentment visuals, aurals i musicals, l’evolució de la Terra i de la Humanitat, al mateix temps que assenyala les formes en què l’ésser humà s’ha relacionat amb el seu medi ambient. L’aparent fragilitat de la vida humana és contrastada amb la grandesa de les seves obres, al mateix temps que se subratlla la desigual relació entre home i naturalesa. Enmig d’aquests contrastos, l’espiritualitat de la humanitat sorgeix com l’element més important que la distingeix d’altres espècies.
William Wallace és un rebel escocès que lidera una revolta contra el cruel rei anglès Edward Longshanks, que desitja heretar la corona d’Escòcia. Quan era un nen, el pare i el germà de William Wallace, juntament amb molts altres, van perdre la vida intentant alliberar Escòcia. Quan ja és un home, i perd la seva núvia, Wallace comença la llarga lluita per fer Escòcia lliure d’una vegada per totes, amb l’ajut de Robert Bruce.
El cos de Viktor Strandgard, el predicador més famós de Suècia, jeu mutilat en una església de Kiruna, una ciutat del nord del país submergida en l’eterna nit polar. La germana del mort ha trobat el cadàver i l’ombra de la sospita recau en ella. Desesperada, demana ajuda a la seva amiga d’adolescència, l’advocada Rebecka Martinsson, que viatja des d’Estocolm a la seva ciutat natal, disposada a esbrinar qui és el culpable de l’assassinat.
Miguel Núñez sabia que el final estava a prop. Després de tota una vida perseguint utopies, es va lliurar al seu últim combat, el de la mort digna, amb el mateix fervor revolucionari amb el qual es va enfrontar al franquisme i a les dictadures centroamericanas. Aquesta és la història d’un home que va estar catorze anys a les presons de Franco, va ser condemnat a mort, torturat i es va jugar la vida en reiterades ocasions pels seus somnis universals de justícia social. Coherent, lúcid i sarcàstic fins a l’últim sospir, Miguel va organitzar i va controlar cada detall de la seva escapada vital.
Quan el mes de febrer va sorgir la idea de fer una estelada humana, a cap de nosaltres no ens movia cap altre motiu que el de la reafirmació de pertinença al país. Volíem fer visible el nostre desig de compartir aquest anhel de llibertat que omple carrers, places i viles de punta a punta del nostre país. I fer-ho des d’Igualada i amb la gent d’Igualada, la nostra comarca i tots aquells altres amics que ens volguessin acompanyar.
Malgrat això, Catalunya, i els catalans, hem estat (i som) sistemàticament «estigmatitzats» pel sol fet de ser-ho. Hem patit (i patim) un espoli sense precedents al món, que ens empobreix dia a dia, i que ens afecta directament a tots i cadascun de nosaltres, i que fa que el fruit del nostre esforç i treball se l’emportin els de sempre emparat amb els arguments de sempre o els que siguin: avui li diuen la Constitució, ahir li deien dret de conquesta.
Hem sigut (i som) víctimes (en paraules del periodista Jaume Clotet, que va compartir amb nosaltres l’Estelada Humana), d’un implacable genocidi invisible: cultural, lingüístic, social, econòmic…
L’important, però, és que estem posant fi a tot això. Hem dit prou! I hem perdut la por. Com va insistir Salvador Cardús des del balcó d’aquest ajuntament: NO TENIM POR!
Joan Sales, a Incerta Glòria, deia: «Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de ser imbècils». Guanyarem!!
Visca Catalunya lliure
Nick, un policia de Los Angeles, fa temps que no sap res de la seva germana Faith, de 18 anys, que ha vingut a Barcelona per treballar de model. Un cop exhaurides les possibilitats de localitzar-la des de la distància i, preocupat per les notícies que arriben d’Europa, on s’estan produint una sèrie d’atemptats contra interessos americans, decideix viatjar a Barcelona, ciutat que acaba de patir les conseqüències de l’última explosió, l’objectiu de la qual ha estat una agència de viatges americana.
És l’any 1991 i en Charlie, un noi acadèmicament precoç i poc sociable, és un marginat, sempre observant des de la distància, fins que un parell de joves carismàtics l’acullen sota les seves ales. La bella Sam, d’esperit lliure, i el seu germanastre Patrick, sense por a res, cuiden de Charlie oferint-li noves amistats, el primer amor, sexualitat incipient, festes sense fi, visionats a mitjanit de «The Rocky Horror Picture Show», i la cerca de la cançó perfecta.
Després de conviure durant sis anys, i tenir una filla, en Dean i la Cindy han decidit casar-se, però llavors el seu amor comença a enfonsar-se. Intentant salvar la relació, Dean proposa anar a passar la nit a un hotel temàtic, on trien l’«habitació del futur».
La Pia descobreix un animal blanc i pelut. Sense saber que és, amaga la seva existència a la seva família. En realitat Yoko és un petit Ieti de l’Himàlaia amb habilitats místiques.
L’agent del FBI Roy Clayton encapçala la recerca per intentar detenir una conspiració terrorista internacional. Totes les pistes apunten cap a l’antic oficial d’operacions especials Samir Horn. Aquest, un personatge misteriós amb una intricada xarxa de connexions internacionals, apareix només en el transcurs d’operacions importants i desapareix abans que les autoritats sospitin d’ell. Clayton haurà de perseguir-lo per obtenir les claus de la conspiració.
A San Francisco, un estrany personatge anomenat Louis de Pointe du Lac decideix explicar-li la seva vida a en Daniel Malloy, un jove i ambiciós periodista a la recerca de la història de la seva vida. Li parla de com, després de perdre traumàticament la seva esposa i filla, fa més de dos-cents anys, va conèixer en Lestat de Lioncourt, un vampir del sud dels Estats Units, que el va convertir en un dels seus. I de com va intentar introduir-lo en la seva vida cruel i amoral. Però en Louis va resultar ser un vampir amb sentiments, un vampir que es plantejava la moralitat dels terribles actes que cometien els seus iguals.
Ken i Zoe es van conèixer a l’habitació 88 d’un hotel. Vuit anys més tard, després d’haver portat una vida fosca i mancada de principis morals on la fredor i el silenci domina la seva relació. En la vida de Zoe ha aparegut un home que no és més que la personificació de les seves pors. Ken per la seva banda fa amistat amb un tal Víctor. Finalment, Ken proposa a Zoe reviure el començament de la seva relació a la mateixa habitació on es van conèixer: la 88.
Marty és un escriptor que no arriba a final de mes i que somia amb acabar la seva obra de teatre, titulada «Set psicòpates». Billy és el millor amic d’en Marty, un actor sense ocupació i lladre de gossos a temps parcial, que vol ajudar a Marty de qualsevol manera. Hans és el soci d’en Billy, un home religiós amb un passat violent. Charlie és el gàngster psicòpata l’estimat gos del qual acaben de robar Billy i Hans. Charlie és imprevisible, extremadament violent i no ho pensaria dues vegades abans de matar a qualsevol persona relacionada amb el robatori. Marty mirarà d’aconseguir tota la inspiració que necessita per concloure la seva obra, però sobreviurà?
En Robin de Locksley torna de les croades, on ha lluitat al costat del mort Ricard Cor de Lleó, per veure que el món que ha deixat enrere està completament corromput. Cansada d’esperar-lo, el seu antic amor, Lady Marian, ha ingressat en un convent. El retrobament serà inevitable, però ja res és com solia ser.
L’Opil odia el peix. La seva mare, en un intent desesperat perquè deixi d’engolir «menjar escombraries», li serveix un plat especial: el peix dels desitjos. Però l’Opil ja no creu en contes de fades, i s’ho pren de conya: «tant de bo vinguin uns mutants extraterrestres i s’emportin tot el peix del planeta». Al matí següent arriben a la Terra les tropes del malvat Saturón, amb les seves naus, per xuclar tots els oceans i els seus peixos, crear el caos i deixar el món al caire de la destrucció.
Walter Goodfellow, el benintencionat rector de Little Wallop, està tan obsessionat amb escriure el sermó perfecte que ni ha notat que la seva dona, Gloria, té una aventura amb el seu professor de golf, el descarat Lance. Tampoc s’ha fixat que la seva filla Holly canvia de nòvio totes les setmanes, i que el seu fill Petey s’ha convertit en el principal objectiu de tots els abusadors del col·legi. La Gloria té la impressió de que està perdent el control sobre la seva vida. Està farta dels lladrucs incessants del gos del veí, del seu matrimoni sense amor i de les aventures dels seus fills adolescents, i resa totes les nits perquè la salvin. I apareix la Grace, que arriba com l’aigua de maig. És la nova majordoma, una dolça senyora gran, encantadora i discreta, que té unes idees molt poc corrents sobre com portar una casa, i una manera molt particular de resoldre els problemes.
La tranquil·la vida escolar a la Terra dels Nombres, dirigida pel professor Aristòtil, el seu assistent Infinit i alguns alumnes molt especials es veu alterada per dues arribades inesperades: l’esvalotadora Mil·lèsima i la despòtica Zenobia. Amb elles es descobreixen uns antics poders que revelen el gran secret de l’escola. Una pel·lícula d’aventures especialment recomanada per a nens petits.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
