Durant una investigació sobre la misteriosa desaparició dels empleats d’un club esportiu, el retorn d’una seductora súcub revela la veritat sobre el passat de la Bo.
Lost Girl – Temporada 1 – 1×13 Vincles de sang – Blood Lines
La veritat sobre el seu passat fa que la Bo s’enfronti amb la seva mare Aife. Per la seva part, la Kenzi, en Dyson i en Trick treballen en equip per aturar el pla de la poderosa súcub, que pretén exterminar les dues faccions dels Fae.
Una vida millor
El Yann, cuiner, i la Nadia, cambrera i mare d’un nen de 9 anys, decideixen arriscar-ho tot i comprar un restaurant. Tenen talent, energia, amor i somnis de sobres, només els falten els diners. Aviat s’adonen que no poden fer front als préstecs. La Nadia es veu obligada a anar-se’n a treballar al Canadà per treure’ls a tots de la necessitat, i el Yann es queda, en un intent desesperat per salvar el restaurant. El fill de la Nadia i el Yann s’enfronta a una allau de creditors, a un sistema cec, sense pietat, i a una feina esgotadora.
Volare
Set persones aficionades a l’estudi dels somnis es reuneixen en una casa de camp per intercanviar experiències. En despertar-se de la primera nit, el Jonàs, un forense nouvingut al grup, troba una estranya dins el seu llit: la bellíssima noia a qui va practicar l’autòpsia el dia anterior.
Com peix a l’aigua
En Dylan i en Jez són dos joves orfes als que els sobra preparació i els falta treball. Decidits a aconseguir un milió de lliures per a cada un, coneixen a la Georgie, una jove en la seva mateixa situació, però amb pretensions més altruistes. Format el triangle amorós, el proper matrimoni de la jove desencadena noves situacions.
La memòria dels Cargols – 1 – Cargols i Esclata-Sangs
La família Cargol, fugint dels sarraïns, s’instal·la a les terres del baró. A causa de la seva extrema pobresa decideixen casar la seva filla Eva amb… el veí viudo, el Pere Pau, i tenir així una boca menys per alimentar. Al mateix temps, entre Bernat Cargol i la filla d’en Pere Pau, Estranya, neix una forta atracció. Però les coses no surten com estava previst i entre els dos veïns neix una antipatia que perdurarà al llarg dels segles.
La memòria dels Cargols – 2 – La pesta negra
Després de quinze anys de sequera i de misèria, arriba la temible glànola o pesta negra a les valls de Santa Gueraula. La família Cargol, a canvi d’un es quantes monedes, dóna allotjament a la seva cabana a un jueu fugitiu. Els veïns, comandats pel rector, l’acusen de ser el portador de la pesta. Els Cargol l’intenten defensar.
La memòria dels Cargols – 3 – El miracle de la beateta Cargol
Arriben a les valls de Santa Gueraula un pintor i el seu aprenent, contractats per pintar un retaule per a l’església del poble. Entre l’aprenent i l’ Eva Cargol neix un amor irresistible, i és per això que el pintor la pren com a model per a la Mare de Déu. El rector i la gent del poble ho interpreten com un miracle del cel.
La memòria dels Cargols – 4 – La guerra dels Remences
Els pagesos s’alcen en armes per posar fi als abusos -o mals usos- dels senyors. A la casa dels Cargol, hi arriba una partida de revoltats que demanen per amagar-se. Al mateix temps, l’hereuet Cargol i l’Eva, que serveixen de criats al baró, són acusats de robatori i jutjats davant de tothom. Els remences els ajuden.
La memòria dels Cargols – 5 – El retorn d’en Matallops
En Bernat Cargol ha fugit de casa i s’ha convertit en el mític bandoler “Matallops”. Una nit arriba al mas en companyia del seu inseparable Perico i d e la seva companya, la Rodanxona. La família l’acull, però el baró i els pagesos el volen fer presoner.
La memòria dels Cargols – 6 – La guerra dels Segadors
Per ordre del comte-duc d’Olivares, els pagesos es veuen obligats a donar allotjament als terribles terços. Al mas Cargol hi arriba un capità alemany, Kapitän Pffaff, amb ordres del baró de crear les condicions necessàries per crear una revolta popular i justificar així la intervenció de l’exèrcit.
La memòria dels Cargols – 7 – La Rossellona
Una cosina desconeguda que prové de les terres del Rosselló, ara en mans franceses, arriba al mas Cargol demanant acolliment. La seva bellesa i el seu poder de seducció causen estralls entre els homes de la casa, al temps que desperta l’odi de les dones, que l’acusen de bruixa.
La memòria dels Cargols – 8 – L’hereu del baró
El baró es lamenta de no tenir successors i encarrega als seus homes de confiança, el batlle, el rector i el notari, que li’n busquin un. Comença una guerra entre aquests tres per imposar el seu pretendent.
La memòria dels Cargols – 9 – El decret de Nova Planta
El capità general anuncia la seva imminent visita al poble per inspeccionar el compliment de les noves lleis dictades per Felip V. El baró, el batlle i el rector tenen por que el grau de compliment dels nous decrets sigui insuficient i “disfressen” tot el poble per demostrar una espanyolització que queda molt per damunt de la realitat.
La memòria dels Cargols – 10 – El sermó de l’amor
En Bernat Cargol ha estudiat teologia i ha esdevingut un ambiciós jesuïta. Després de dotze anys d’absència, torna al mas per passar uns dies de repòs. La seva fanàtica intolerància topa amb els encants de l’Estranya, que continua enamorada d’ell.
La memòria dels Cargols – 11 – La Guineu
El poble està ocupat per les tropes napoleòniques. Ningú no gosa fer res. Només un personatge misteriós, vestit sempre de negre i emmascarat, que es fa dir la Guineu, ataca els invasors.
La memòria dels Cargols – 12 – L’hereu escampa
La Constança mor de la febre groga i l’hereu es desespera i es torna liberal. Abandona el mas i es dóna a la mala vida: jocs, dones i alcohol. La resta de la família fa el que pot i intenta salvar la casa de la ruïna.
La memòria dels Cargols – 13 – Lo Lleó de Santa Gueraula
Els carlins dominen el poble. En Pere Pau Esclata-sangs s’ha convertit en el seu capitost amb l’ajuda del rector. Els únics liberals són en Bernat Cargol, el batlle i l’Estranya. Tots tres sofreixen la presó, l’exili i la repressió.
La memòria dels Cargols – 14 – Al matrimoni pel patrimoni
A mitjans del segle XIX, un nou model, liberal i capitalista, s’anava imposant. Els pagesos ja podien comprar les terres de l’Esglèsia i dels Senyors: ja eren propietaris.
La memòria dels Cargols – 15 – Ball de quintos
Al 1868 va començar un llarg període de trasbalsos polítics i socials. Era l’any de la Gloriosa Revolució, la proclamació de la Primera República i la insurrecció a Cuba.
La memòria dels Cargols – 16 – Qui a casa torna
Després d’uns anys de vaques grasses degudes a la gran expansió del conreu de la vinya, la fil.loxera va arribar a Catalunya provinent de França, on s ‘havia estès els anys anteriors. Es tractava d’una epidèmia que matava els ceps i per a la qual no es coneixia cap remei. Molts pagesos es van arruïnar i els amos van aprofitar per renovar els contractes de conreu segons les seves conveniències.Començava així el conflicte rabassaire.
La memòria dels Cargols – 17 – La tupinada
Les eleccions i la implantació del sufragi universal no sempre van significar democràcia i joc net. A les darreres dècades del segle XIX, la restaurada monarquia d’Alfons XII en va ser una bona mostra. Els comicis estaven totalment arreglats i el candidat governamental sortia sempre escollit gràcies a la manipulació electoral i a tota mena de tupinades.
La memòria dels Cargols – 18 – Més es va perdre a Cuba
El 1898, Espanya va perdre les últimes colònies i entre elles Cuba, la perla més preuada del Carib. Des de feia més d’un segle, els catalans treballav en, vivien i feien negocis a l’illa. Quan es va perdre la colònia, molts van tornar carregats de capitals cap als seus llocs d’origen. Mentrestant, també a les valls de Santa Gueraula, un “indià” torna de l’illa de Cuba amb diners i alguna cosa més.
La memòria dels Cargols – 19 – Els pastorets
El començament del segle XX, amb el progrés del capitalisme agrari, va veure com es consolidava a Catalunya un nou tipus de pagès, força més organitza t i combatiu. Amb dificultats van néixer cooperatives i sindicats agrícoles que van trencar l’aïllament i l’individualisme clàssic del món pagès. Per contra, davant d’un món que es perdia, folkloristes i costumistes van emprendre la feixuga tasca de preservar els costums, les cançons i les formes de vida tradicionals.
La memòria dels Cargols – 20 – L’opi del poble
Els anys 20 van ser a Catalunya un temps de convulsió social. La crisi econòmica posterior a la I Guerra Mundial, l’exemple de la revolució soviètica el 1917, i la forta organització del proletariat, especialment al voltant del poderós sindicat anarquista de la CNT, van provocar al nostre país un greu enfrontament de classes.
La memòria dels Cargols – 21 – Independència
Corren els anys de la II República. El 1931, un nou règim ha acabat amb la vella monarquia i ha obert un temps de democràcia i d’importants canvis socials. L’autonomia de Catalunya ha estat reconeguda i s’ha elaborat un estatut que estableix unes noves relacions entre Catalunya i Espanya. Però a l’octubre de 1934, el nou govern de les dretes va posar en perill aquestes conquestes.
La memòria dels Cargols – 22 – Amor lliure
El 18 de juliol de 1936, l’aixecament de l’exèrcit, amb el suport dels grups més reaccionaris, contra el govern de la República, va donar lloc a l’ini ci d’una llarga i dramàtica guerra civil. Per a una bona part de la població, els temps de guerra van ser també temps de revolució, de profundes transformacions socials.
La memòria dels Cargols – 23 – Cautivos y desarmados
L’any 1939, la guerra es va acabar perquè, com deia el comunicat final, l’exèrcit republicà havia estat “cautivo y desarmado”, però la pau no va arribar. Començava una dura postguerra, sobretot per als vençuts, en un país destrossat per la guerra, on la repressió, la fam i la misèria van ser habituals per a gran part dels ciutadans.
La memòria dels Cargols – 24 – La grossa
A finals dels anys 50, han transcorregut ja 20 anys de la guerra civil. Les coses van canviant, s’inicia la industrialització i l’obertura a Europa, però el camp no va gaire bé i els pagesos es troben amb dificultats. De tota manera, encara és un món dominat pels serials de la ràdio, la moral catòlica i la por dels dirigents franquistes. Per sortir de la misèria només es pot somiar emigrar o que et toqui la loteria.
La memòria dels Cargols – 25 – Aquells anys meravellosos
Els anys 60, la dècada “prodigiosa”… tot va començar a canviar. Molts pagesos van emigrar a ciutat a treballar a les noves fàbriques, el “600” va permetre acostar camp i ciutat i la televisió va introduir un nou món a les cases camperoles. Als estius un bon nombre “d’urbanites” arribaven als pobles per encisar amb els seus costums, els seus vestits i els seus objectes, els pobres camperols.