La Kenzi es menja accidentalment el que resulten ser les restes d’un cadàver contaminat, i la Bo i la Lauren han de trobar una cura per al seu letal de febre hemorràgica abans que sigui massa tard.
Arran de la picadura d’una poderosa aranya Fae, la Kenzi comença a delirar i la seva paranoia la posa en contra de la Bo. Per la seva part, la Lauren contacta amb un exterminador perquè posi fi als assassinats de l’aranya, i en Dyson ha d’actuar ràpid per evitar que els seus amics també siguin eliminats.
Buscant més informació sobre el seu passat, la Bo arriba a una dona que ha estat sentenciada a la pena de mort per haver assassinat els seus fills. Tot i que les dues faccions dels Fae intenten impedir-li que hi intervingui, la Bo vol aturar l’execució per esbrinar més coses sobre la seva mare.
Quan el crit d’una Banshee prediu la imminent mort d’en Sean Kavanaugh, la Bo i la Kenzi decideixen ajudar-lo a reconciliar-se amb el seu germà. Per la seva part, en Dyson pressiona en Trick perquè reveli els secrets sobre l’ascendència Fae de la Bo.
La investigació sobre el misteriós suïcidi d’una jove porta la Bo fins a una veterana súcub anomenada Saskia. D’altra banda, en Trick recluta la Kenzi perquè l’ajudi a recuperar un valuós artefacte Fae que ha perdut.
En Dyson és acusat d’haver assassinat un Fae, però ni tan sols es recorda d’haver-lo atacat. La investigació de la Bo i la Kenzi les duu fins a la seva nemesi, un vampir anomenat Vex propietari d’un club nocturn que és la clau per esclarir el brutal assassinat.
Durant una investigació sobre la misteriosa desaparició dels empleats d’un club esportiu, el retorn d’una seductora súcub revela la veritat sobre el passat de la Bo.
La veritat sobre el seu passat fa que la Bo s’enfronti amb la seva mare Aife. Per la seva part, la Kenzi, en Dyson i en Trick treballen en equip per aturar el pla de la poderosa súcub, que pretén exterminar les dues faccions dels Fae.
El Yann, cuiner, i la Nadia, cambrera i mare d’un nen de 9 anys, decideixen arriscar-ho tot i comprar un restaurant. Tenen talent, energia, amor i somnis de sobres, només els falten els diners. Aviat s’adonen que no poden fer front als préstecs. La Nadia es veu obligada a anar-se’n a treballar al Canadà per treure’ls a tots de la necessitat, i el Yann es queda, en un intent desesperat per salvar el restaurant. El fill de la Nadia i el Yann s’enfronta a una allau de creditors, a un sistema cec, sense pietat, i a una feina esgotadora.
Set persones aficionades a l’estudi dels somnis es reuneixen en una casa de camp per intercanviar experiències. En despertar-se de la primera nit, el Jonàs, un forense nouvingut al grup, troba una estranya dins el seu llit: la bellíssima noia a qui va practicar l’autòpsia el dia anterior.
En Dylan i en Jez són dos joves orfes als que els sobra preparació i els falta treball. Decidits a aconseguir un milió de lliures per a cada un, coneixen a la Georgie, una jove en la seva mateixa situació, però amb pretensions més altruistes. Format el triangle amorós, el proper matrimoni de la jove desencadena noves situacions.
La família Cargol, fugint dels sarraïns, s’instal·la a les terres del baró. A causa de la seva extrema pobresa decideixen casar la seva filla Eva amb… el veí viudo, el Pere Pau, i tenir així una boca menys per alimentar. Al mateix temps, entre Bernat Cargol i la filla d’en Pere Pau, Estranya, neix una forta atracció. Però les coses no surten com estava previst i entre els dos veïns neix una antipatia que perdurarà al llarg dels segles.
Després de quinze anys de sequera i de misèria, arriba la temible glànola o pesta negra a les valls de Santa Gueraula. La família Cargol, a canvi d’un es quantes monedes, dóna allotjament a la seva cabana a un jueu fugitiu. Els veïns, comandats pel rector, l’acusen de ser el portador de la pesta. Els Cargol l’intenten defensar.
Arriben a les valls de Santa Gueraula un pintor i el seu aprenent, contractats per pintar un retaule per a l’església del poble. Entre l’aprenent i l’ Eva Cargol neix un amor irresistible, i és per això que el pintor la pren com a model per a la Mare de Déu. El rector i la gent del poble ho interpreten com un miracle del cel.
Els pagesos s’alcen en armes per posar fi als abusos -o mals usos- dels senyors. A la casa dels Cargol, hi arriba una partida de revoltats que demanen per amagar-se. Al mateix temps, l’hereuet Cargol i l’Eva, que serveixen de criats al baró, són acusats de robatori i jutjats davant de tothom. Els remences els ajuden.
En Bernat Cargol ha fugit de casa i s’ha convertit en el mític bandoler “Matallops”. Una nit arriba al mas en companyia del seu inseparable Perico i d e la seva companya, la Rodanxona. La família l’acull, però el baró i els pagesos el volen fer presoner.
Per ordre del comte-duc d’Olivares, els pagesos es veuen obligats a donar allotjament als terribles terços. Al mas Cargol hi arriba un capità alemany, Kapitän Pffaff, amb ordres del baró de crear les condicions necessàries per crear una revolta popular i justificar així la intervenció de l’exèrcit.
Una cosina desconeguda que prové de les terres del Rosselló, ara en mans franceses, arriba al mas Cargol demanant acolliment. La seva bellesa i el seu poder de seducció causen estralls entre els homes de la casa, al temps que desperta l’odi de les dones, que l’acusen de bruixa.
El baró es lamenta de no tenir successors i encarrega als seus homes de confiança, el batlle, el rector i el notari, que li’n busquin un. Comença una guerra entre aquests tres per imposar el seu pretendent.
El capità general anuncia la seva imminent visita al poble per inspeccionar el compliment de les noves lleis dictades per Felip V. El baró, el batlle i el rector tenen por que el grau de compliment dels nous decrets sigui insuficient i “disfressen” tot el poble per demostrar una espanyolització que queda molt per damunt de la realitat.
En Bernat Cargol ha estudiat teologia i ha esdevingut un ambiciós jesuïta. Després de dotze anys d’absència, torna al mas per passar uns dies de repòs. La seva fanàtica intolerància topa amb els encants de l’Estranya, que continua enamorada d’ell.
El poble està ocupat per les tropes napoleòniques. Ningú no gosa fer res. Només un personatge misteriós, vestit sempre de negre i emmascarat, que es fa dir la Guineu, ataca els invasors.
La Constança mor de la febre groga i l’hereu es desespera i es torna liberal. Abandona el mas i es dóna a la mala vida: jocs, dones i alcohol. La resta de la família fa el que pot i intenta salvar la casa de la ruïna.
Els carlins dominen el poble. En Pere Pau Esclata-sangs s’ha convertit en el seu capitost amb l’ajuda del rector. Els únics liberals són en Bernat Cargol, el batlle i l’Estranya. Tots tres sofreixen la presó, l’exili i la repressió.
A mitjans del segle XIX, un nou model, liberal i capitalista, s’anava imposant. Els pagesos ja podien comprar les terres de l’Esglèsia i dels Senyors: ja eren propietaris.
Al 1868 va començar un llarg període de trasbalsos polítics i socials. Era l’any de la Gloriosa Revolució, la proclamació de la Primera República i la insurrecció a Cuba.
Després d’uns anys de vaques grasses degudes a la gran expansió del conreu de la vinya, la fil.loxera va arribar a Catalunya provinent de França, on s ‘havia estès els anys anteriors. Es tractava d’una epidèmia que matava els ceps i per a la qual no es coneixia cap remei. Molts pagesos es van arruïnar i els amos van aprofitar per renovar els contractes de conreu segons les seves conveniències.Començava així el conflicte rabassaire.
Les eleccions i la implantació del sufragi universal no sempre van significar democràcia i joc net. A les darreres dècades del segle XIX, la restaurada monarquia d’Alfons XII en va ser una bona mostra. Els comicis estaven totalment arreglats i el candidat governamental sortia sempre escollit gràcies a la manipulació electoral i a tota mena de tupinades.
El 1898, Espanya va perdre les últimes colònies i entre elles Cuba, la perla més preuada del Carib. Des de feia més d’un segle, els catalans treballav en, vivien i feien negocis a l’illa. Quan es va perdre la colònia, molts van tornar carregats de capitals cap als seus llocs d’origen. Mentrestant, també a les valls de Santa Gueraula, un “indià” torna de l’illa de Cuba amb diners i alguna cosa més.
El començament del segle XX, amb el progrés del capitalisme agrari, va veure com es consolidava a Catalunya un nou tipus de pagès, força més organitza t i combatiu. Amb dificultats van néixer cooperatives i sindicats agrícoles que van trencar l’aïllament i l’individualisme clàssic del món pagès. Per contra, davant d’un món que es perdia, folkloristes i costumistes van emprendre la feixuga tasca de preservar els costums, les cançons i les formes de vida tradicionals.