Tardor del 1711. Durant 34 dies d’autèntica agonia, el castell de Cardona va resistir un setge de més d’11.000 soldats de l’exèrcit més ben preparat del moment. Tenia un enorme potencial de guerra i els millors enginyers militars, però no va poder amb la resistència del miler d’ocupants d’una fortalesa imperfecta gràcies a l’estratègia, la previsió i la fermesa dels defensors. Aquesta duríssima batalla és, segurament, l’episodi més desconegut i més fascinant de la Guerra de Successió Espanyola.
Concert que va fer Lluís Llach al Camp del Barça el 6 de juliol del 1985, davant més de 100.000 espectadors. S’emet una versió reduïda de l’esdeveniment, la mateixa que es va poder veure l’11 de setembre del 1995, per commemorar el 10è aniversari del concert.
La manifestació ”Catalunya, nou estat d’Europa” amb gairebé 2 milions de participants va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l’any 2012. Fou organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que ”el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya”.
Carles Boix, doctor en Ciències Polítiques i màster en Administració Pública per la Universitat de Harvard, i professor de Ciències Polítiques i Afers Públics a la Universitat de Princeton. Autor de diversos llibres i de desenes d’articles i assajos acadèmics, Carles Boix és un politòleg reconegut i una autoritat en Teoría de la Democràcia. Amb ell parlarem dels possibles camins cap a l’estat propi i dels escenaris de ruptura. Segons els professor Boix, Catalunya té diverses vies per arribar assolir plena sobirania. Ell fa servir una metàfora ferroviària i parla de “via superexprés”, “via exprés”, “via semiexprés” o ” via lenta”. Clar i didàctic, Carles Boix diu que només la transparència política i democràtica de tot el procés faran que la independència pugui arribar a ser possible. El que cal, sobretot, ens diu, és explicar-se bé, explicar a la resta del món per què cada cop més ciutadans veuen la sobirania com l’ùnica solució.
Misteris amb Sebastià D’Arbó (RAC 1)
L’astròleg humanista Jesús Gutierrez prediu que Catalunya serà independent l’any 2014 i que sortirem de l’euro abans de febrer.
El debat sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent està en plena efervescència, i es dibuixen paisatges de futur que van des del catastrofisme a la visió paradisíaca. Per això hem volgut saber l’opinió d’un economista que agafa distància i valora la situació des de l’angle de l’anàlisi financera que se’n fa a la City de Londres.
Amb dades de Nacions Unides, del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, Jonathan Tepper ens diu que, per producte interior brut, una Catalunya sobirana ocuparia un lloc entre el 33 i el 36 en la llista de països segons el seu PIB. Estaria, ens diu, en un lloc equiparable al de Finlàndia.
Quan es fixa en el PIB per càpita, Tepper considera que una Catalunya amb estat propi estaria per sobre d’Espanya i al nivell mitjà de la Unió Europea en conjunt.
Jonathan Tepper és llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d’Oxford i col·labora com a analista econòmic en mitjans com la BBC, CNBC i Bloomberg.
En els últims vint anys, dinou països d’Europa s’han convertit en estat. Es podria arribar a convertir en un nou estat d’Europa, Catalunya? És viable, des del punt de vista jurídic, el camí de la independència?
Relat que gira sobre l’Onze de Setembre Després d’aquesta primera anàlisi sobre el canvi produït per la manifestació de l’Onze de Setembre, ”2012. El repte de decidir” intenta exposar les causes per entendre què és el que ha passat entre el gener i el desembre del 2012 i per què el govern català ha passat de la col·laboració inicial amb el govern espanyol a reclamar-li, al final de l’any, la capacitat de traslladar a la societat catalana la possibilitat de crear un estat propi.
Agustí Bordas és un català amb passaport canadenc, que viu a Ottawa des de fa més de 10 anys; llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i té dos màsters en Gestió i Administració Pública, un d’ells per la universitat canadenca de Carleton.
És conseller principal de polítiques del govern federal canadenc. L’any 2002 es va incorporar al ministeri de Medi Ambient com a gestor en matèria d’acords bilaterals, i des del 2009 té responsabilitats directives al sector aeroespacial del ministeri federal d’Indústria canadenc.
Agustí Bordas no ha perdut el contacte amb la realitat política i social del nostre país i és articulista en diversos mitjans digitals en català.
En molts d’aquests articles ha parlat de com millorar la gestió política i administrativa en una Catalunya amb sobirania pròpia.
Tenint ben present el model de l’estat canadenc, Bordas ens diu que, en democràcia, la gestió dels afers públics ha d’estar en mans de funcionaris de carrera, professionals de la gestió pública que garanteixin la solidesa de l’acció del govern i assegurin a llarg termini l’estabilitat de les institucions.Segons Agustí Bordas, no són fiables els estats, com l’espanyol, que només planifiquen les accions governamentals amb l’horitzó temporal de guanyar unes eleccions i mantenir-se en el poder.
Contra aquest oportunisme polític que viu pendent de les enquestes i no té inconvenient a incrementar la despesa pública endeutant les generacions futures, cita una frase del pensador nord-americà del segle XIX James Freeman Clarke:”Un polític pensa en la propera elecció; un estadista pensa en la propera generació. Un polític cerca l’èxit del seu partit; l’estadista cerca l’èxit del seu país. L’estadista vol guiar, mentre que el polític s’acontenta seguint el corrent”.
Agustí Bordas ens explicarà per què creu que és viable un futur estat català, i ens explicarà amb dades per què una Catalunya sobirana està cridada a ser el primer territori europeu en potencial econòmic i estratègic.
L’espai explica què és i què significa el Barça pels seus socis i simpatitzants, i per què es diu que és més que un club. El reportatge destaca els lligams de l’entitat amb Catalunya i el seu paper d’altaveu d’un sentiment, que s’expressa, cada partit, en un escenari com el Camp Nou, recinte del qual es mostren espais emblemàtics com els vestidors, la capella, les graderies o el Museu. A més, també inicideix en la feina que el FC Barcelona fa a La Masia amb els nens del futbol base. Aquesta tasca és un mirall en el qual s’està mirant la Major League Soccer (MLS) dels EUA per millorar el nivell dels seus futbolistes, ja que considera que el model Barça és un model d’èxit i d’espectacle, que l’ha dut a ser el millor equip de futbol del món. El reportatge compta amb les intervencions del president Sandro Rosell i els futbolistes Cesc Fàbregas, Gerard Piqué, i Leo Messi.
Quan el mes de febrer va sorgir la idea de fer una estelada humana, a cap de nosaltres no ens movia cap altre motiu que el de la reafirmació de pertinença al país. Volíem fer visible el nostre desig de compartir aquest anhel de llibertat que omple carrers, places i viles de punta a punta del nostre país. I fer-ho des d’Igualada i amb la gent d’Igualada, la nostra comarca i tots aquells altres amics que ens volguessin acompanyar.
El Camp Nou ha viscut un concert històric. Van ser sis hores d’actuacions musicals, durant les quals el públic va tenir una participació activa. 90.000 persones van omplir l’estadi blaugrana per reivindicar el dret a celebrar una consulta per decidir el futur del país. 450 artistes van fer emocionar els assistents amb cançons que formen part de la memòria musical col·lectiva, amb algun duet singular i…
una última part amb un clar protagonista: Lluís Llach. En un final apoteòsic, públic i artistes van acabar «Tossudament alçats».
L’estelada va néixer entre els catalanistes radicals de principis del segle XX, els anomenats «separatistes». A més d’una bandera provisional, també ha estat considerada un símbol de combat; en alguns casos literal: va acompanyar els voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial, els partidaris de Macià que van intentar una insurrecció a Catalunya des de Prats de Molló o els milicians de la columna Macià-Companys durant la Guerra Civil.
Uns nens més grans han ocupat el descampat on Nobita i els seus amics acostumaven a jugar a beisbol. En l’intent de recuperar-ho coneixeran a Lopple i Chammy, habitants del planeta Koya Koya en el que no falten descampats, però tampoc problemes! Els habitants del Koya Koya demanen ajuda als seus nous amics terrícoles. En aquest univers alternatiu, Nobita i Doraemon es converteixen en autèntics superherois!
Yuri Gagarin feia broma tot dient: “Mai no sabré si vaig ser el primer ésser humà a l’espai o bé el darrer gos”. Els gossos Dezik i Gypsy van ser els primers que van viatjar a l’espai i ho van fer en un coet llançat amb èxit l’any 1951. “El més solitari i infeliç dels gossos” va ser la Layka, que va ser enviada a l’espai l’any 1957 a bord d’una nau Vostok, que en aquells temps no disposava de mecanismes de retorn ni de protecció solar. Només tenia bitllet d’anada. Però els gossos més famosos van ser Belka i Strelka, que van anar i tornar de l’espai sense patir cap incidència i que van aterrar en una àrea prèviament planificada el 19 d’agost del 1960. Micos, gats, tortugues, rates, ocells i peixos van seguir els passos d’aquests gossos pioners de l’espai. Un zoo complet va ser enviat a l’espai ara fa més de 50 anys.
Els Baxter són un matrimoni de grangers amb un fill d’11 anys. Ell és un home bo, honrat i treballador que acarona constantment al noi, mentre que ella és una dona freda i distant, que imposa la disciplina i no permet que gens se surti de l’establert. Un dia caçant, el pare mata a una gasela que acaba de donar a llum i decideix regalar el cadell al seu fill que el convertirà en el seu company de jocs.
Durant anys i de manera repetida apareixia en les cròniques del NO-DO un Francisco Franco pescant enormes peixos en diversos rius del nord de la península amb una habilitat que el cronista es cuidava de lloar com a increïble. Mig món ja sospitava aleshores que tot allò era un muntatge, però no hi havia manera de saber-ho perquè el “noticiario documental” va ser un dels millors invents del règim per fer-se autopropaganda i aquelles imatges de pesca, evidentment, ho eren.
Com molta gent recorda, en els noticiaris editats, quan Franco jugava a golf li entraven totes les pilotes i cobrava uns peixos formidables, però, com es veurà, la realitat era tota una altra.Un passeig per les imatges més grotesques del NO-DO a les quals s’han afegit uns valuosíssims retalls provinents del magatzem anomenat de descartes del noticiari que no havien estat mai projectats públicament. La combinació entre les imatges del que es deia i les que s’amagaven és com a mínim sorprenent i, a vegades, mostren la subtilesa de la censura, mentre que, en altres, evidencien la manipulació del règim a l’hora de no mostrar la decrepitud del “caudillo”.
Franco volia que Espanya fos un país fantàstic i el NO-DO era el millor vehicle per transmetre aquesta imatge de felicitat col·lectiva, de perfecció política i de bravura en la figura del seu líder.
Basada en la història real de Billy Beane, una prometedora estrella del beisbol que, incitat pel fracàs de no haver demostrat en el camp tot el que s’esperava d’ell, va enfocar tota la seva naturalesa competitiva cap a l’àrea de la direcció d’equips. Al començament de la temporada 2002, Billy s’enfronta a una situació depriment: el seu modest equip, els Oakland Athletics ha perdut, un cop més, als seus millors jugadors a mans dels clubs grans -i els seus contractes milionaris- i a més ha de reconstruir-lo amb només un terç del pressupost. Decidit a guanyar, Billy s’enfronta al sistema desafiant als més grans d’aquest esport.
Emma Lloyd és una periodista que ha triomfat gràcies a la seva sensibilitat, maduresa i gran coneixement sobre les relacions amoroses. Té un programa de ràdio capdavanter, un contracte milionari per escriure un llibre i una sòlida relació amb el seu nuvi Richard. Durant els preparatius de les noces, l’Emma descobreix estupefacta que no es pot casar perquè ja està casada. I a més amb un home al que no coneix de res: un bomber que no està disposat a facilitar-li les coses per aconseguir la nul·litat matrimonial.
La celebració de l’inici del nou curs escolar a l’escola de fades Alfea es veu interromput i alterat per la presència de l’Icy, Darcy i Stormy, les perverses bruixes Trix. En absència de la princesa Bloom, les Winx han d’enfrontar-se al desastre causat per les Trix, les quals, després d’assistir a la festa, roben un poderós i misteriós objecte. Bloom està en Domino, on ha trobat, per fi, als seus pares i gaudeix del millor moment de la seva vida. La pobra ignora que les Trix han tornat per turmentar-la a ella, a l’Stella, a Layla, a Tecna, a Musa i a Flora. A més, el regne de Eraklyon amaga un fosc secret i mentre l’Sky no ocupi el tron no podrà desentranyar-ho.
Un guerrer de l’espai anomenat Turles, arriba a la Terra per tal de plantar la llavor d’un arbre que s’alimentarà de totes les formes de vida existents. Qualsevol que ingereixi el seu únic fruit, veurà incrementada enormement la seva força. En Goku i la resta dels guerrers no volen que això succeeixi, i combatran el grup d’en Turles per salvar el planeta.
Nova adaptació del còmic “El motorista fantasma”. Amb la finalitat de controlar els seus desitjos de venjança, Johnny Blaze, que veu els seus poders com una maledicció, viu apartat del món i sense relacionar-se amb ningú, però acaba sent localitzat pel monjo Moreau, que necessita la seva ajuda per buscar a la Nadya i al seu fill Danny abans que els trobi en Roarke, un vell conegut de Blaze.
La Gerri, una terapeuta i en Tom, un geòleg, estan feliçment casats, però els preocupa que el seu fill Joe, que és advocat, romangui solter. Aquesta preocupació els impedeix adonar-se de fins a quin punt la Mary una fràgil companya de treball d’en Gerri, depèn completament de la seva amistat.
Irlanda, segle XIX. Una dona es veu atrapada en un triangle amorós inusual. Es disfressa d’home per poder treballar i sobreviure, però 30 anys després es troba perduda a la seva pròpia presó…
Kyle i la seva dona Sarah tenen una filla adolescent l’Avery i una posició econòmica envejable. Una nit dos agents uniformats es presenten a la seva casa, els Miller, confiats els deixen entrar. Comença llavors un autèntic malson.
Matt Beson és un agent de l’FBI destinat a una petita illa italiana propera a Sicília, que s’instal·la amb la seva família en una casa situada enfront del volcà de Ginostra. Per motius de seguretat, Matt decideix allotjar a la seva casa a Ettore Greco, un noi d’onze anys al que interroga sobre la mort de la seva família a mans de la Màfia.
Drama centrat en la història d’una parella que ronden els quaranta anys. Separadament i sense saber-ho, tots dos s’enamoren del mateix home.
Avui l’Elena compleix 18 anys, però l’únic que li interessa és trobar pistes per poder localitzar l’Stefan, que es va entregar a en Klaus per salvar el seu germà
En Klaus ha engegat un pla que li donarà encara més poder, però tot i la col·laboració d’en Ray, un home llop, les coses no li van tal com s’havia pensat.