Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118
Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
Es relata la història de Marie, una atractiva vampiressa que s’alimenta de “tipus dolents”: Joe, un policia secret infiltrat en una corrupta família mafiosa i Sal Macelli, un capo amb ànsies de poder. Quan Marie i Joe coincideixen en la persecució de Macelli, inesperadament descobreixen que tenen moltes coses en comú, i quan el policia s’adona que ser immortal és el millor que ha pogut passar-li, Marie i Joe hauran d’enginyar-se-les per evitar que la ciutat es converteixi en una nova Transilvània…
Idees simples per a missatges contundents. Aquesta és la màxima en què s’ha basat la directora britànica Sarah Cox per dur a terme el curt No deixis que es desfaci, un treball d’animació stop motion creat en el marc del moviment de defensa del medi ambient Live Earth Film Project.
Dublín, dia de l’epifania del 1904. Katte i Julia Morgan i la seva neboda Mary Jane reben, com cada any, els seus parents i amics. Gabriel, acompanyat de la seva dona Gretta, fa el seu habitual discurs. Freddy arriba tan ebri con de costum, malgrat la seva promesa feta a la seva
mare. Mary Jane toca el piano i Julia canta Bellini.
Es breu, es menja, es balla, es reciten versos i es conversa. A la fi de la vetllada, Gretta queda trasbalsada quan escolta la cançó “The lasse of Aughrim”. Després, a l’habitació de l’hotel, Gretta revelarà a Gabriel la part oculta de la seva vida.
Al bosc d’en Tork passen coses estranyes. Sembla màgia, però no és l’Iris qui la fa. Aviat descobreixen que algú li ha robat el llibre de màgia i està fent proves pel bosc tot fent fer als animals coses mai vistes.
En Tork està fart que en Batt sempre l’imiti i vulgui fer el mateix que fa ell. Però gràcies a l’Iris, s’adona que en Batt l’imita perquè l’admira molt i vol ser com ell.
Jugant a catapultar-se, en Batt xoca contra un arbre i queda totalment desmuntat. En Tork s’enfrontarà a la difícil feina de tornar a muntar-lo, però ho farà bé?
Una epidèmia de grip ha deixat tot el bosc al llit. En Tork i en Batt s’hauran d’encarregar de repartir el menjar per a tothom. Però¿ Seran capaços de resistir-se a una cursa tan temptadora, encara que els distregui de la seva feina?
En Tork i en Batt sempre estan de bon humor i riuen contínuament. Això els dóna una idea: fer un concurs dels riures més divertits, buscant entre els animals del bosc qui té el riure més simpàtic. Finalment, davant de la gran quantitat de riures forçats i falsos, guanyarà un riure que, tot i que no és gens espectacular, és el més sincer de tots.
De vegades els jocs acaben en accidents. Aquest cop en Tork perd la memòria a conseqüència d’un cop al cap. L’Iris no té poder per tornar-li la memòria, però sap que els animals la poden ajudar a trobar la pedra del records. L’Iris guiarà els seus amics a la recerca de la pedra dels records en un viatge ple d’aventures i amb un final incert.
En Tork perd la pilota al llac i mentre la busca una granota troba una maduixa. En Tork fingeix que és la maduixa el que estava buscant i se la queda. Però de seguida troba el vertader amo de la maduixa i en Batt el convenç perquè li torni.
Quan en Tork es desperta a mitjanit i descobreix que la lluna té un forat al mig, es pensa que algú l’ha trencada. Comença a buscar el culpable entre els animals del bosc fins que l’Iris li explica que es tracta d’un eclipsi de lluna.
En Tork descobreix que en Batt sap comunicar-se amb les flors i ell també vol fer-ho. Es fa una poció per poder-ho fer, però només aconsegueix fer la mateixa olor que les flors, de manera que ara tots els insectes del bosc el persegueixen.
Últimament l’Iris passa molt de temps fora del bosc i ha de deixar en Tork i en Batt com a màxims responsables. Per veure si en són capaços, l’Iris els proposa una prova: han de descobrir què és el més valuós del bosc.
L’Iris ha organitzat una excursió pels cargols que finalitza al rusc de les abelles on menjaran mel. Quan en Tork intenta ajudar les abelles a fabricar mel més de pressa, les coses empitjoren. Podran acabar la mel a temps abans que arribin els cargols?
En Tork, en Batt i l’Iris ofereixen un espectacle d’habilitats i màgia als cargols, que resulten ser un públic a qui no agrada res del que veuen. En Tork, l’Iris i en Batt hauran d’esforçar-se al màxim per aconseguir agradar als cargols.
En Tork i en Batt desperten uns ocellets mentre canten una cançó. Els ocells els demanen una cançó de bressol per dormir. En Tork i en Batt són incapaços de trobar-ne una que els agradi, i els animals no en poden trobar cap del seu gust, tampoc. Fins i tot l’Iris fracassarà en el seu intent. Podran calmar-se els ocells i tornar a dormir?
En Batt té un dia de molta gana i deixa de fer la seva feina per agafar el menjar dels animals, cosa que du a constants rebomboris al bosc. L’Iris i en Tork li comenten que no pot agafar el menjar dels altres, però no se n’adonarà fins que els altres animals, aliats, li agafin el seu.
En Tork i en Batt descobreixen unes marques misterioses a terra. En Batt creu que les ha fet un extraterrestre. Decideixen investigar i descobreixen que les ha fet una formiga poruga. En Batt s’entristeix fins que l’Iris apareix entusiasmada perquè creu que ha trobat senyals de vida extraterrestre i es fan un tip a riure perquè en Batt i en Tork ja saben tota la veritat.
Cada any se celebra el Festival Animal per a animals artistes de tots els boscos, i aquest any es tracta de cantar. En Tork i en Batt són els encarregats de trobar el representant del bosc, però cada animal sembla que ho fa més malament que l’anterior. Com s’ho faran els nostres amics?
L’Iris ha d’assistir a un simposi de fades i està molt preocupada perquè vol fer un encanteri molt especial per impressionar totes les fades. En Tork i el Batt ajuden l’Iris a practicar noves tècniques, però abans faran algun desastre…
En Tork i en Batt juguen a veure qui aguanta més temps despert. Tots dos fan el que poden per a què l’altre s’adormi, però a mesura que avança la nit tenen més son i estan més cansats… Qui s’adormirà primer?
No hi ha res tan divertit con una gimcana, sobretot si amaga misteris, mapes i pistes amagades. Aquest cop en Tork i en Batt hauran de fer servir totes les habilitats deductives per sortir-se’n!
Una papallona grisa plora i diu que ningú li fa cas, perquè no és de coloraines. En Tork i en Batt decideixen pintar-la de colors, cosa que només portarà més problemes, fins que aprenguin que cadascú té les seves virtuts i que la papallona no ha de ser de coloraines per ser feliç.
En Batt es desperta un bon matí i no sap on és en Tork. Amb l’ajuda de l’Iris el busquen per tot el bosc. Tothom l’ha vist, però no sap ningú on és. Al final, resulta que s’ha quedat tenint cura d’uns pollets acabats de néixer.
Després de treballar durant tot el dia, en Tork es mereix un descans. Però els sorolls d’en Batt i els de la resta dels animals del bosc faran impossible que en Tork pugui fer una becaina.
En Tork i en Batt volen fer alguna cosa especial per la festa dels ocells. Després de molt discutir, decideixen preparar una versió del conte de Sant Jordi. Però les coses no sempre surten com s’han previst…
Alguns animals no es guien per la vista, com per exemple els ratpenats. L’Iris proposarà un joc a en Tork i en Batt: buscar bolets sense veure-hi. Sense el sentit de la vista en Tork i en Batt descobriran que moure’s pel bosc no és tan fàcil, tot i que pot arribar a ser molt divertit.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
