En Tork, en Batt i l’Iris ofereixen un espectacle d’habilitats i màgia als cargols, que resulten ser un públic a qui no agrada res del que veuen. En Tork, l’Iris i en Batt hauran d’esforçar-se al màxim per aconseguir agradar als cargols.
En Tork i en Batt desperten uns ocellets mentre canten una cançó. Els ocells els demanen una cançó de bressol per dormir. En Tork i en Batt són incapaços de trobar-ne una que els agradi, i els animals no en poden trobar cap del seu gust, tampoc. Fins i tot l’Iris fracassarà en el seu intent. Podran calmar-se els ocells i tornar a dormir?
En Batt té un dia de molta gana i deixa de fer la seva feina per agafar el menjar dels animals, cosa que du a constants rebomboris al bosc. L’Iris i en Tork li comenten que no pot agafar el menjar dels altres, però no se n’adonarà fins que els altres animals, aliats, li agafin el seu.
En Tork i en Batt descobreixen unes marques misterioses a terra. En Batt creu que les ha fet un extraterrestre. Decideixen investigar i descobreixen que les ha fet una formiga poruga. En Batt s’entristeix fins que l’Iris apareix entusiasmada perquè creu que ha trobat senyals de vida extraterrestre i es fan un tip a riure perquè en Batt i en Tork ja saben tota la veritat.
Cada any se celebra el Festival Animal per a animals artistes de tots els boscos, i aquest any es tracta de cantar. En Tork i en Batt són els encarregats de trobar el representant del bosc, però cada animal sembla que ho fa més malament que l’anterior. Com s’ho faran els nostres amics?
L’Iris ha d’assistir a un simposi de fades i està molt preocupada perquè vol fer un encanteri molt especial per impressionar totes les fades. En Tork i el Batt ajuden l’Iris a practicar noves tècniques, però abans faran algun desastre…
En Tork i en Batt juguen a veure qui aguanta més temps despert. Tots dos fan el que poden per a què l’altre s’adormi, però a mesura que avança la nit tenen més son i estan més cansats… Qui s’adormirà primer?
No hi ha res tan divertit con una gimcana, sobretot si amaga misteris, mapes i pistes amagades. Aquest cop en Tork i en Batt hauran de fer servir totes les habilitats deductives per sortir-se’n!
Una papallona grisa plora i diu que ningú li fa cas, perquè no és de coloraines. En Tork i en Batt decideixen pintar-la de colors, cosa que només portarà més problemes, fins que aprenguin que cadascú té les seves virtuts i que la papallona no ha de ser de coloraines per ser feliç.
En Batt es desperta un bon matí i no sap on és en Tork. Amb l’ajuda de l’Iris el busquen per tot el bosc. Tothom l’ha vist, però no sap ningú on és. Al final, resulta que s’ha quedat tenint cura d’uns pollets acabats de néixer.
Després de treballar durant tot el dia, en Tork es mereix un descans. Però els sorolls d’en Batt i els de la resta dels animals del bosc faran impossible que en Tork pugui fer una becaina.
En Tork i en Batt volen fer alguna cosa especial per la festa dels ocells. Després de molt discutir, decideixen preparar una versió del conte de Sant Jordi. Però les coses no sempre surten com s’han previst…
Alguns animals no es guien per la vista, com per exemple els ratpenats. L’Iris proposarà un joc a en Tork i en Batt: buscar bolets sense veure-hi. Sense el sentit de la vista en Tork i en Batt descobriran que moure’s pel bosc no és tan fàcil, tot i que pot arribar a ser molt divertit.
Arriba la primavera al bosc i per tot arreu la vegetació s’omple de colors. És l’estació preferida de l’Iris.
En Tork i en Batt juguen al bosc, i es troben amb l’Iris que els anuncia que un d’ells ha de participar en un programa d’intercanvi amb un altre habitant d’un altre bosc.
Avui fa un dia esplèndid al bosc, i en Tork l’aprofita per practicar els seus trucs de màgia, davant un Batt que s’ho mira bocabadat. Arriba l’Iris i li proposa jugar amb un altre truc: la bola que vola sola.
Els efectes especials són l’eina bàsica i imprescindible en la recreació del món oníric de Dix. Aquest curtmetratge, escrit i dirigit per Bif, un col·lectiu de creadors francesos nascut a l’empara de la factoria londinenca d’efectes especials MILL, relata de manera contundent la història d’una paranoia.
Sabent que el seu amo Andy, que ja no és un nen, es prepara per anar a la universitat, el vaquer Woody, l’astronauta Buzz i la resta dels seus amics joguines comencen a preocupar-se davant el seu incert futur. Efectivament tots acaben en una guarderia, on per exemple la nina Barbie coneixerà al guapo Ken. Aquesta reunió dels nostres amics amb uns altres de nous joguines no serà sinó l’inici d’un munt de trepidants i divertides aventures.
Moderna adaptació de “La Ventafocs”, Marisa Ventura és una mare soltera de Nova York que treballa com a dona de la neteja en un hotel de luxe de Manhattan. Un dels hostes és Christopher Marshall, un jove polític que pensa que la noia s’allotja a l’hotel.
Cinc amics i ex-companys es retroben després de 30 anys, per la defunció del què fos el seu entrenador de basquetbol en la infància. Amb les seves dones i fills damunt, decideixen passar el cap de setmana del 4 de juliol en una casa al llac, en la que anys endarrere van celebrar el seu campionat. Aquesta experiència els servirà per adonar-se que malgrat tenir més edat realment no han crescut.
Un home, acabat d’instal·lar en el seu nou pis, topa amb Ingrid, una jove artista tan bella com misteriosa. La fascinació per Ingrid i la seva complexa vida anirà in crescendo i el veí descobrirà alguns dels seus perillosos secrets, lligats amb el fosc món de la màgia. A camí entre el suspens i l’experimentació, Ingrid s’endinsa en un món en què les representacions artístiques es converteixen en el nucli visual i sonor. Partint de les seves indagacions sobre les xarxes socials i incloent alguns actors amateurs vinculats amb aquest moviment, Eduard Cortès ha deixat que les performances inundin la pantalla fins a convertir Ingrid en un flux creatiu.
Luc Deveraux col·labora en un programa governamental per formar guerrers de gran potència controlat per un superordinador que ha arribat a desenvolupar una personalitat pròpia. Davant la por del govern de continuar l’experiència, el superordinador es rebel·la i ataca els membres de l’equip que treballen amb ell. Deveraux s’hi ha d’enfrontar i també ha de combatre els guerrers comandats ara per la màquina.
Roy (Nicolas Cage) i Frank (Sam Rockwell) són una parella de professionals de l’estafa de poca importància. Estafadors. Entabanadors. Elegeixin el nom que vulguin. El que Roy, un veterà estafador, i Frank, el seu ambiciós protegit, estan “col·locant” -diguem venent- últimament són “sistemes de filtrat d’aigua”, comprats per gent confiada que paga deu vegades el seu valor per aconseguir falsos premis com a cotxes, joies i vacances en l’estranger… que mai reben.
A la volta d’un dels seus viatges a Nova York Cristian comunica a Jesús, el seu millor amic i company de treball, que per fi han aconseguit les condicions necessàries per a muntar l’agència de publicitat que tant havien somiat. Però Begoña, la dona de Jesús a la qual mai li ha agradat massa Cristian, es nega rotundament. Amb un fill a les portes no estan per a aventures empresarials i Jesús se sotmet, se sotmet fins a que no pot més. Susana, la núvia de Cristian, aprofitarà l’embaràs de la seva amiga Begoña per a temptejar-li respecte a la possibilitat de tenir un nen. Però Cristian que no té por a no-res excepte al compromís, trobarà les excuses que facin falta.
Aquesta és la història de quatre personatges i de les seves pors i contradiccions. Por al compromís, al canvi o a seguir els seus instints. De com s’amaguen darrere de qualsevol excusa per a no afrontar les seves debilitats. De com els problemes creixen inexorablement i quan volen tirar-se endarrere i rectificar ja és massa tarda.
Va ser una nit que perdurarà per sempre en la memòria de tots els culés. Com la d’aquell 8 de gener de 1994, quan Romário, amb tres gols, Koeman i Iván Iglesias van destrossar al Madrid de Jorge Valdano. O la del 2-6 de fa dues temporades en el Bernabéu. Guardiola continua augmentant la seva llegenda. Primer com a jugador, i ara com a entrenador, s’ha guanyat, per mèrits propis, el títol de ‘bèstia negra’ de l’equip blanc.
Si una cosa va tornar a quedar clara en el derby és que Barça i Real Madrid són dos mons oposats. Per joc, per estil i fins i tot per concepció. Són mils les evidències que ho demostren. Algunes tan clares com les alineacions. La del Barça, amb vuit futbolistes formats en ‘casa’ ( als que després se sumarien Bojan i Jeffrén), i la del Madrid, amb només un: Iker Casillas. Planter contra cartera. L’onze del Madrid, construït a base de talonari: els seus onze ‘gladiadors’ li van costar al club de Florentino Pérez 300 milions d’euros; un escàndol en comparació amb els 90 milions del Barça (40 de Villa, 30 d’Alves, 15 d’Abidal i 5 de Piqué). Només per Cristiano Ronaldo, Florentino Pérez ja va pagar més: de 100 milions. Escandalós.
En Garfield i els seus amics hauran d’enfrontar-se a una invasió alienígena. Odiï i Nerman, conscients del perill, decideixen convertir-se en un superheroi, quelcom que en Garfield no aprovarà al principi…
El 1883, Geronimo i els seus apatxes es rendeixen i firmen un tractat que els promet terra i aliments. Però aviat Geronimo s’adona que els han condemnat a viure en la pobresa. La gota que fa vessar el vas és la decisió del representant del govern de vendre les seves terres a una
gran empresa i obligar-los a traslladar-se novament. Atrapats a la frontera mexicana, els homes de Geronimo passen a l’altre costat per armar-se i declarar la guerra als Estats Units. La seva lluita es converteix en una mena de suïcidi perquè s’han d’enfrontar també amb les tropes mexicanes. Els rebels estan cada cop més acorralats fins que una patrulla descobreix el seu amagatall i demana un canó per fer-los rendir o eliminar-los.
La Diada Nacional, com altres símbols de Catalunya, ha estat forjada durant anys amb constància per la societat civil, malgrat les prohibicions, les dictadures i l’oblit institucional.
El documental “Forjadors de la Diada” explica la història de la commemoració de l’Onze de Setembre, des del 1888, quan podem situar la primera convocatòria ciutadana en “honor als màrtirs de 1714”. Des d’aleshores, podem anar resseguint com la societat civil catalana forja un símbol, que mantindrà sempre una gran força, malgrat les prohibicions i persecucions continuades.
De l’aliança entre ZIP FILMS, Televisió de Catalunya i UTÒPIC i dels directors Enric Saurí i Marta Rovira, n’ha sortit un projecte documental que vol oferir una mirada sociològica al voltant de la Diada Nacional de Catalunya a partir dels preparatius per a la celebració de la Diada, l’any 2007, a Barcelona, Vic i Gironella. A la vegada, el documental realitza un recorregut històric que permet descobrir el naixement de la commemoració de la Diada a finals del segle XIX; la repressió durant la dictadura de Primo de Rivera; la institucionalització de la festa a partir de la proclamació de la República; la reivindicació nacional durant la Guerra Civil; la llarga nit del franquisme; la revifalla de la celebració en la clandestinitat; l’esclat multitudinari i reivindicatiu de les diades del 1976, a Sant Boi, i del 1977, a Barcelona; i, finalment, les diverses maneres de viure i sentir la Diada en l’actualitat.
Holly Kennedy (Hilary Swank) és una jove viuda que tracta de canalitzar novament la seva vida després de la mort del seu estimat marit Gerry (Gerard Butler), difunt d’una malaltia. Llavors descobreix que aquest li ha deixat escrites diverses cartes…
Tots necessitem dormir. Però per què tenim tants problemes per mantenir el son? Mitjançant un reguitzell de consells i recomanacions útils, el documental explica per què és tan vital fer les vuit hores.
Dormir hauria de ser fàcil. Un està cansat, se’n va al llit i s’aixeca sentint-se fresc i a punt per encetar un nou dia. A vegades, però, independentment de com s’intenti, és impossible mantenir els ulls tancats. A través d’històries reveladores de problemes extrems de son, a més de mètodes genuïns per ajudar els que demanen a crits poder fer una becaina, el programa ofereix deu consells bàsics per enganyar el cos i aconseguir que s’adormi amb més facilitat.