Finalment arriba el Dia del Fundador i tothom està enfeinat amb els preparatius d’última hora de les carrosses i els focs d’artifici. Stefan se sent incòmode davant la nova actitud de Damon amb Elena, però ella està més amoïnada per arreglar la seva relació amb Jeremy. Jeremy està preocupat per Anna, però no està segur de si compta amb ell per als seus últims plans de futur.
El ranxer Frankie Ballou no vol vendre la seva terra una empresa ferroviària. L’empresa encarrega a Strawn, un assassí sense escrúpols, que el liquidi. La filla de Frankie, Catherine, “Cat”, buscarà un pistoler que protegeixi el seu pare: Kid Shelleen, un borratxo que es dedica al robatori de ramats. Malgrat això, el pare de Cat és assassinat i la noia decideix venjar-se personalment. Cat es farà passar per prostituta i aconseguirà endur-se a l’habitació l’amo de l’empresa ferroviària.
Amenaçant-lo amb un revòlver, Cat obtindrà una confessió d’assassinat. Accidentalment, l’arma es dispara i Cat és condemnada a morir a la forca.
“La recerca de Tutankamon”, explica com l’arqueòleg britànic Howard Carter va descobrir la tomba de Tutankamon, que havia arribat a faraó a l’edat de 8 anys, després d’una apassionant història, que va començar, per casualitat, el 1898, i que es va acabar, feliçment, 24 anys més tard, el 1922. Al llarg d’aquest període, la recerca va tenir tota mena d’episodis, inclosa la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, del segle XX.
Les peripècies per trobar la tomba van començar el 1898, a la zona del desert on hi havia el temple de Luxor i on Carter va tenir un accident quan el seu cavall es va estimbar a causa d’un obstacle que sobresortia de terra. La forma de l’obstacle va fer sospitar l’arqueòleg britànic que allà hi havia una tomba, i en diverses expedicions, i amb diversos acompanyants, entre els quals el seu patró, Lord Carnarvon, va fer recerques, sense èxit a causa de la falta de documentació, els anys 1905, 1912 i 1914. Finalment, el 1922, i després de la guerra, va trobar el camí fins a la tomba del faraó
Narra la història de dues germanes (Portman & Johansson) que competeixen per l’afecte del rei Enric VIII. El pare i l’oncle de les dues germanes Bolena, Anna i Maria, empesos per l’ambiciós desig de millorar el nivell social i el poder de la família, convencen a les seves filles perquè conquereixin l’afecte del Rei d’Anglaterra. Les joves deixen endarrere la seva vida al camp per traslladar-se al perillós i apassionant món de la cort. Però les bones intencions de les germanes en voler ajudar la seva família es converteixen aviat en una rivalitat sense quarter per obtenir l’amor del Rei. En un principi, guanya Maria, a la que el Rei escull com a amant i amb la que té un bastard. Però Anna és intel·ligent, astuta, no -te’m a res, i aconsegueix apartar la seva germana i a la legítima esposa del Rei, la reina Caterina d’Aragó…
A mida que la Guerra de les Roses arriba al seu punt culminant, Edmund s’adona que ha mort accidentalment el Rei i es converteix en príncep.
Edmund planeja venjança quan a Dougal McAngus, Comandant Suprem del Rei, se li concedeixen les terres escoceses d’Edmund.
Amb la corona i l’església enfrontats els uns contra els altres, el Rei decideix que Edmund s’ha de convertir en el nou arquebisbe de Canterbury.
Edmund és a punt de casar-se amb una lletja princesa espanyola i farà mans i mànigues per tal d’aturar el casament. Primera aparició de Miriam
Margolyes.
Edmund és acusat per un misteriós caçador de bruixes de ser bruixot i serà condemnat a mort.
Quan Edmund és privat de tots els títols, excepte el de Guardià del Reials Lavabos, s’enfurisma i decideix apoderar-se del tron amb l’ajut dels sis homes més malvats del regne. Primera aparició d’en Rik Mayall com a Mad Gerald, encara que el personatge consta com “a si matei”.
Narra la història d’Ellie (Hayley Atwell), una jove que s’ha de fer càrrec d’una residència, regentada per la seva germana major, durant un Nadal.
El riu Yukon s’estén per una vasta àrea de les remotes terres salvatges del Canadà i d’Alaska. El càmera Andreas Kieling, guardonat en repetides ocasions, s’enfronta al major repte de la seva vida: explorar aquest riu llegendari durant un viatge esgotador de vuit mesos. L’experiència el durà a protegir-se d’óssos bruns, però també a presenciar una de les més grans meravelles naturals del món: el cel nocturn ple d’estrelles il·luminat per l’aurora polar.
Johnny Farrell, un aventurer que viu de fer trampes en el joc, recala en Buenos Aires. Allí li treu d’un compromís un home anomenat Ballin Mundson, propietari d’un luxós casino. El nouvingut acaba convertint-se en l’individu de confiança del seu amfitrió. Un dia, el seu superior li presenta a la seva esposa, Gilda. Ell reacciona amb perplexitat, ja que ella el va convertir en l’ésser amargat i cínic que és ara.
La massacre de Nanking refereix a “les atrocitats comeses per l’Exèrcit Imperial Japonès als voltants de la ciutat xinesa després de la caiguda de la capital el 13 de desembre de 1937”. La pel·lícula (que fins fa un temps es coneixia com “Nanjing! Nanjing!”) segueix el destí de diversos personatges, alguns ficticis, altres reals, com un soldat xinès que lluita per sobreviure a l’horror de la matança indiscriminada, un militar japonès traumatitzat per les barbaritats comeses per l’exèrcit nipó, una mestra o un home de negocis alemany bolcat a protegir el màxim nombre de vides possibles.
Connor Mead (Matthew McConaughey) és un conegut fotògraf solter, amant de la llibertat i independència, que és empaitat pel fantasma d’una núvia del passat en la boda d’un germà menor seu.
Milo Boyd (Gerard Butler) és un caça-recompenses que està vivint una mala ratxa, quan li assignen l’encàrrec dels seus els seus: capturar al seu exdona, la periodista Nicole Hurley (Jennifer Aniston), que ha violat la seva llibertat condicional. Milo es pensa que l’únic que li espera és un encàrrec divertit i un diners fàcils, però quan Nicole s’escapa per seguir-li la pista a un assassinat encobert, Milo es dóna conta que entre ells dues les coses mai són tan senzilles. Els exesposos intenten sempre estar una passa per davant de l’altre, fins que de sobte, les seves vides comencen a córrer perill i han de sortir fugint. Si pensaven que la promesa d’estimar-se, honrar-se, i obeir-se era difícil, mantenir-se amb vida serà molt més complicat.
Adaptació a la gran pantalla d’una sèrie de televisió homònima. Zoe és una nena que creu en contes de fades… no perquè sigui ingènua, sinó perquè li agraden els contes de fades. Per això, per ajudar el seu oncle Lord Arnold a desfer-se d’un terrible drac, Zoe decideix que ha de trobar els herois apropiats. Quan coneix a Gwizdo i Lian-Chu -una parella de pà sucat amb oli, irresponsables caçadors de dracs, decideix que creurà en ells de totes maneres.
Definida com un western de ciència-ficció, ‘Book of Eli’ ens trasllada a un futur apocalíptic, on un guerrer solitari (Denzel Washington) haurà de viure tot tipus d’aventures per portar a la societat el coneixement que podria ser l’origen de la salvació de la humanitat. Oldman interpreta al líder d’una petita comunitat que farà el que sigui necessari per arrabassar el llibre d’Eli al protagonista.
En plena època romàntica, l’empordanès Narcís Monturiol va imaginar, com el seu contemporani Jules Verne, que era possible viatjar amb una nau pel fons del mar. El seu sentit pràctic li va fer veure que el seu somni es podia transformar en realitat i no va voler conformar-se amb una fantasia i va posar tota la seva tenacitat en aconseguir que el seu somni es convertís en realitat. Barcelona iniciava en aquells moments una etapa de creixement industrial i va acollir amb entusiasme la idea de construir un submarí per a la recerca de coral. Va ser un llarg camí el que va haver de recórrer Monturiol, gairebé tota una vida lliurada a la conquesta del fons del mar. Una balada sobre un heroi del seu temps, un català que va saber resoldre els principals enigmes de la navegació submarina a mitjans del segle XIX.
Dos bandits veterans, Doc Holliday i Pat Garrett, es retroben: Doc està buscant el cavall que li han robat i Pat s’ha convertit en xèrif d’una petita ciutat de l’Oest. Pat deté el lladre del cavall, el famós Billy el Nen, però Billy i Doc acaben aliant-se contra el xèrif. Billy és ferit en un enfrontament i Doc l’amaga a casa de la seva amiga Rio, una guapa mestissa. Billy, enamorat, s’emporta Rio a la muntanya i Doc, per recuperar-la, proposa a Billy que li torni la dona a canvi del cavall. Rio, indignada per aquell tracte, vol entregar els dos homes al xèrif per venjar-se.
Per al detectiu Niemans, el cadàver d’un home emparedat en un monestir no és una víctima qualsevol. Les marques esotèriques gravades al voltant del cos i l’estrany modus operandi de l’assassinat fan pensar en un crim ritual. Els assassinats es van multiplicant i els assassins no deixen cap rastre. Niemans s’adonarà que totes les víctimes tenen el mateix nom i la mateixa professió que els apòstols de Jesús.
Hilary Swank interpreta a una antiga missionera cristiana que va perdre la Fe després que la seva família fos tràgicament assassinada. Ara, convertida en una professora de teologia experta en miracles, investiga una petita ciutat de Louisiana que sembla estar patint l’assetjament de les deu plagues bíbliques.
Els Taylor representen el prototipus de família americana d’èxit. Lisa, la mare, ara que té els fills grans, es gradua a la universitat. El seu marit, Charles, és professor. Michael, el fill gran, és un escriptor famós, i Ryne, la noia, estudia en una prestigiosa escola de dret. Però un desgraciat accident trastoca la família i les veritables relacions entre els membres sortiran a la llum.
La història gira entorn de Bob Wilton (Ewan McGregor), un reporter enviat a Iraq que podria aconseguir la història de la seva vida quan coneix a Lyn Cassady (George Clooney), un home que assegura ser un soldat psíquic, entrenat per l’exèrcit dels EE.UU. per usar la seva ment com una arma. El creador d’aquest revolucionari programa que podria canviar el mode en què es lliuren les guerres és Bill Django (Jeff Bridges), però resulta que està desaparegut.
L’any 2019 una plaga ha provocat que els vampirs s’hagin fet amos del món. La base de la seva alimentació és la sang dels éssers humans, la cacera indiscriminada de la qual ha provocat que estiguin al caire de l’extinció. Un grup de vampirs i humans lluitarà per salvar els pocs supervivents de la raça humana i per trobar una altra forma d’alimentar-se i sobreviure.
Tintín viatja a Amèrica del Nord, on s’enfronta al temible sindicat de gàngsters de Chicago, entre ells el famós Al Capone. La idea inicial d’Hergé era construir el seu relat al voltant del poble indi Pell Roja que sempre li havia fascinat, però després va voler també mostrar el màxim possible d’Amèrica: els deserts i les praderies, les indústries modernes i les grans ciutats, la prohibició de l’alcohol , els gàngsters, els cow-boys i l’espoliació dels indis pells roges, denunciant com van ser expulsats de les seves terres en trobar allà petroli.
Tintín a Amèrica va començar a publicar el 3 de setembre de 1931 a Le Petit Vingtième, a raó de dues planxes per setmana, on s’editaria durant un any. Com en el cas de Tintín al Congo, la versió en color de l’àlbum va ser realitzada el 1945, beneficiant-se dels progressos que la pràctica i l’experiència d’aquests anys havien donat a Hergé, arribant ja una gran mestria i domini en el llenguatge del relat visual, on les imatges narren per elles mateixes, sense esperar que el text s’encarregui de fer-ho.
Tintín viatja en un creuer amb destinació a l’Extrem Orient. A bord coneix el estrany egiptòleg Filemó Cicló qui viatja a la recerca de la tomba del faraó egipci Kih-Oskh. Tintín l’acompanya fins a la tomba i allà descobreix els misteriosos cigars, que amaguen alguna cosa més que tabac. Llavors és segrestat i abandonat al mar, però es salva i desembarca a Aràbia. Després de nombroses peripècies va a parar a l’Índia, on s’allotja a casa del Maharajà de Rawhajpurtalah. Apareixen aquí personatges que després trobarem de nou: els inefables policies Dupond i Dupont, el malvat Rastapopoulos i el peculiar Oliveira de Salazar.
Els cigars del faraó comencen a aparèixer a Le Petit Vingtième el 8 de desembre de 1932. Era l’època en que la notícia de la maledicció de la tomba de Tutankamon ocupava moltes planes dels diaris sensacionalistes. Aquest tema va interessar a Hergé de tal manera que anys més tard el va tornar a plantejar en Les 7 boles de cristall.
Tintín viatjarà aquesta vegada a la mil.lenària Xina. A Xangai descobreix l’origen d’un poderós verí que fa embogir. S’enfronta amb una terrible banda de traficants d’opi i amb uns agents japonesos que fins al final del llibre mantenen el suspens del lector.
En finalitzar Els cigars del faraó, Hergé havia anunciat a Le Petit Vingtième que Tintín havia de prosseguir el seu viatge cap a l’Extrem Orient. Llavors va rebre una carta del Pare Gosset, capellà dels estudiants xinesos a la Universitat de Lovaina, que li va aconsellar documentar bé sobre la Xina i la seva cultura i li va presentar a Tchang Tchong-Jen, jove xinès estudiant d’art a l’Acadèmia de Belles Arts de Lovaina. De seguida van simpatitzar i es van fer grans amics. (Podem reconèixer en el personatge Txang, el noi xinès amic de Tintín). A través llargues converses amb Tchang, Hergé va poder endinsar-se en el coneixement de la cultura de la Xina, allunyant-se dels tòpics sobre els xinesos que tenien els europeus, absolutament allunyats de la realitat. L’amistat amb Tchang duraria tota la vida, tant en la ficció com en la realitat.
Aquest és el primer àlbum que Hergé assumiria plenament, i a partir d’aquí es va documentar sempre en profunditat sobre els països a on havia de viatjar Tintín.
El robatori d’un fetitxe arrumbava del museu etnogràfic porta en Tintín a la república sud-americana de Sant Teodoro. Allà es veu immers en la guerra d’aquest país amb el seu veí Nou Rico, i es converteix en ajudant del general Alcázar, controvertit personatge que tornarem a trobar més endavant en altres aventures.
Tintín s’endinsa a la selva fins a trobar als Arumbayas i descobrir el misteri del fetitxe robat.
Aquesta aventura de Tintín va començar a publicar a Le Petit Vingtième a finals de 1935 i va sortir en volum el 1937. Va ser posada en color el 1943. Aquí una vegada més, Hergé inclou lusions de l’actualitat mundial. El conflicte entre San Teodoro i Nou Rico pel petroli està basada en la sagnant guerra del Gran Chaco, que va enfrontar el Paraguai i Bolívia durant els anys trenta i va durar tres anys causant més de 100.000 morts. Hergé és gairebé absolutament fidel a la realitat. Converteix “el Gran Chaco” pel “Gran Chapo” i transforma els noms de dues companyies petrolieres, però tota la resta és d’una exactitud escrupolosa.
En aquest àlbum Hergé ens descriu el primer dels seus països imaginaris, dels quals farà posteriorment una de les seves especialitats.
Tintín emprèn aquest cop un viatge a Escòcia seguint la pista d’uns malfactors. Descobrirà el secret que amaguen els murs del castell de Ben More, a l’illa Negra, i al seu misteriós monstre.
L’illa Negra apareix a Le Petit Vingtième del 15 abril 1937 al 16 de juny de 1938. L’àlbum va ser editat per primera vegada a finals de 1938 en blanc i negre. El 1943 es va passar a color reduint el nombre de pàgines a 62. L’any 1965, en realitzar la traducció anglesa, l’editor britànic va assenyalar a Hergé nombrosos errors que contenia aquest volum des del punt de vista anglès. Hergé va enviar el seu col.laborador Bob de Moor a Anglaterra amb la llista d’errors i l’encàrrec de rejovenir i autenticar la història. Així L’illa Negra va ser totalment redibuixada i modernitzada.
És d’observar que ja en l’edició de 1937 surt un televisor, i encara que els primers assaigs daten de 1923 era encara llavors un invent relativament confidencial.