Havia nascut en Detroit…en una línia de muntatge d’automòbils. Però no és un cotxe qualsevol. En els fons del seu xassís s’allotjava el mateix diable. És Christine -un Plymouth Fury de 1958-, vermell i blanc, l’únic equip del qual “normalitzat” comprèn un desig de venjança insaciable, que glaça la sang a qualsevol i destrueix tot allò que troba en el seu camí…
Bella Swan (Kristen Stewart) sempre ha estat diferent de la resta. Quan la seva mare es casa per segona vegada, decideix marxar a viure amb el seu pare a un recòndit i plujós poble anomenat Forks. Allà coneix el misteriós Edward Cullen (Robert Pattinson). Intel·ligent i enginyós, Edward aconsegueix atreure l’atenció de Bella i molt aviat entaulen una estreta amistat. Amb el temps, Bella acaba per descobrir el gran secret d’Edward: ell i la seva família són vampirs. No envelleixen, no tenen ullals i són físicament perfectes. Si visquessis per sempre, per què moriries?
En Zack ha endarrerit el rellotge deu minuts perquè necessitava més temps per acabar un treball de l’escola que fa amb en Cam i l’Spencer. Però les agulles del rellotge perden el control i els porten fins a l’any 1912! Com s’ho faran per tornar?
En Zack ha fet un nou rècord a l’institut. Ha tret la nota més baixa de física de tots els temps. L’Spencer, sense voler, descarregarà un programa de física avançada al cervell d’en Zack i el convertirà en un geni en la matèria.
El braçalet de safirs de la senyoreta Arlington hipnotitza en Zack i fa que no sigui capaç de dir ni una mentida. En Cam i l’Spencer l’hauran de rescatar d’aquest estat hipnòtic abans que expliqui tots els seus secrets a la Gwen.
Una de les aficions d’en Zack és fer de DJ. Avui, tot depurant la seva tècnica, fa sonar un disc del revés i sent un missatge amagat. De cop i volta, es transforma en un personatge típic dels anys seixanta. I si es posa de moda…?
En Zack, després d’una discussió amb el seu pare, s’escapa al bosc amb en Cam i l’Spencer. Però el viatge serà més llarg del que es pensaven, perquè sense saber com, apareixen tot tres en un univers paral·lel. Ara la feina és tornar a la realitat.
L’Spencer ha de fer un treball de ciències i en Zack li farà de conillet d’Índies. De sobte, però, es troba que té la capacitat d’entrar als somnis de l’altra gent. Fins i tot als de la Gwen. Això es posa interessant…!
En Zack ha escrit un conte sobre un superheroi amb les orelles molt grosses i la capacitat de moure objectes amb la ment. Ben aviat, descobrirà que ell també té aquesta capacitat, que haurà de controlar abans que acabi destrossant tot el que l’envolta.
Cada vegada que en Zack agafa un objecte vell, adopta la personalitat del seu antic propietari. En Cam i l’Spencer han de fer-hi alguna cosa abans que en Zack toqui algun objecte d’abans que existís la humanitat. Si no, podria desaparèixer…
En Dan s’ha equivocat i li ha comprat a en Zack un desodorant per a noies. Els efectes, però, són molt pitjors. A més de fer olor de noia, en Zack es converteix en una noia! Ara ho té bé per fer que la Gwen i la Sarah li expliquin els seus secrets més íntims.
En Dan és el nou entrenador de l’equip de futbol de l’institut, que no para de perdre partits. De sobte, un fantasma escocès s’apodera del seu cos i el transforma en una persona capaç de qualsevol cosa per guanyar, fins i tot deixar en Zack a la banqueta.
En Cam, que s’estava rient d’en Zack, s’ha convertit, de cop i volta, en una granota! L’Spencer i en Zack hauran de moure cel i terra per tornar-lo a transformar en humà, abans que en Vernon el substitueixi a l’equip de natació, la qual cosa seria un desastre!
Things to Do at Horace Hyde When You Are Dead
Per l’institut hi corre un fantasma molt entremaliat, que no para de fer malifetes. En Zack ha de trobar la manera de fer que pugui descansar en pau per sempre més, abans que per culpa de les bretolades d’en Gilbert l’expulsin de l’institut per sempre més.
La vida d’en Dan corre perill! En Zack, de cop i volta, desenvolupa una força sobrehumana i el salva d’una mort segura. Aleshores, enlloc de tornar-se normal un cop li baixa l’adrenalina, s’adona que cada vegada té més força. Tanta, que comença a ser perillós…
Saps quina és la tècnica d’en Zack per arreglar l’aspiradora? Una bona patacada! De sobte, l’aspiradora es posa a funcionar com una boja. Ho aspira tot: la pols, les engrunes, en Zack, l’Spencer… Avui en Cam té un bon merder per solucionar.
La Sarah s’ha discutit amb en Zack i se’n va a una festa amb un altre noi. En Zack, sense voler, allibera el Mag Merlí i li demana que l’ajudi a recuperar la Sarah. Per fer-ho haurà de demostrar que té honor i coratge. Però, en té, realment…?
Després de manipular una cinta anti-robatori d’un CD, en Zack desenvolupa una mena de magnetisme pels objectes robats. De sobte, li apareix un llibre antic i molt valuós a la bossa. Els nois intentaran trobar-ne el propietari, però no saben pas què els espera.
En Zack ensopega amb un mirall i apareix el seu reflex. D’entrada, tenir un altre Zack va molt bé per treure’s la feina del damunt. Però en Zack 2 no sap dir que no, i es presenta voluntari a tot arreu. Ara la feina serà aturar-lo…
Sorpresa! Avui, la mare d’en Zack li ha portat la seva beguda preferida! El nostre amic obre l’ampolla, fa un glop, un rot i pop! Apareix en un altre lloc. D’entrada, sembla una manera genial de viatjar. Però ben aviat comencen els problemes…
En Zack creu que al món hi ha massa coses per triar. Li agradaria que tot fos més senzill. De cop i volta, es veu atrapat en una dimensió on el món és en blanc i negre, i on no es pot decidir res. No hi ha opcions. Ni la de sortir-ne…
Demà en Zack celebrarà el seu Bar Mitzvah i es convertirà en un home fet i refet. Evidentment, a en Zack li fa molt de respecte, això de fer-se gran. La por li provoca una regressió fins a la infantesa. Avui en Zack tornarà a ser un nen de set anys.
L’Spencer gairebé té el seu robot acabat. Només li falten els ulls. En Cam té unes lents nocturnes que serien perfectes. En Zack les prova i s’adona que hi pot veure a través dels ulls d’una altra persona. Qui deu ser?
En Zack ensopega amb el senyor Munk i desapareix literalment dins del seu cos. Ara és en Zack el que controla el senyor Munk. I, evidentment, tot l’institut! En Zack-Munk ha convertit l’institut en un paradís pels joves. Durarà gaire, la diversió?
Un curtcircuit d’un videojoc de l’Spencer fa que en Zack es converteixi en un geni de la guitarra, però només a la seva habitació. Tot i així, en Cam el fa anar a un concert amb un grup molt famós. En Zack descobrirà que la fama també té els seus desavantatges.
En Zack descobreix que la seva vida no és més que un “reality show” que s’emet a les televisions d’una raça alienígena. L’audiència cada vegada és més baixa. Si no fa alguna cosa per tenir més èxit, eliminaran el programa, i el seu món…
Durant una baralla amb en Vernon, tots els papers de la carpeta d’en Zack surten volant per la finestra. La pega és que darrere dels papers també se’n van tots els seus records. En Cam i l’Spencer intentaran ajudar-lo, abans que en Vernon el converteixi en el seu esbirro.
Zack ha de prendre part en una representació del “Romeo i Julieta”, de Shakespeare, per tal d’aprovar el curs d’anglès. I li ha tocat fer de Romeo!
El professor Quatermass descobreix per casualitat, investigant una àrea de molta activitat de meteorits, una secreta instal·lació governamental envoltada de fortes mesures de seguretat. Aparentment el misteriós complex es dedica a la fabricació de menjar sintètics, però Quatermass arriba a la terrible conclusió que els extraterrestres estan envaint la Terra amb aquesta instal·lació com a tapadora. Per salvar al país i al món sencer dels invasors, Quatermass haurà d’enfrontar-se a perills terribles amb un final incert.
Construït el 1954, el majestuós transatlàntic Antonia Graza era l’orgull de la naviliera italiana. El vaixell, una imatge de moderna i elegant sofisticació, era una autèntica obra d’art. El centre de l’Antonia Graza era el seu luxós i esplèndid saló de ball, en el que les parelles ballaven durant tota la nit als romàntics compassos d’una orquestra en directe. Era realment el viatge d’una vida. Però quan l’Antonia Graza va salpar per a Amèrica del Nord a la primavera de 1962, els seus passatgers no eren conscients de la terrible desgràcia que aviat els succeiria, segellant els seus destins i assegurant que aquest viatge fora l’últim que fessin