En George, en el paper de Termoman, ressuscita l’aranya que li fa de mascota a l’Ollie, però de seguida la torna a matar perquè li fa por! La Janet vol dur la seva filleta Cassie al jardí d’infants de la parròquia i per això convida el vicari i els seus pares a prendre te. En George, com de costum, li aixafa la guitarra tot dient que Satanàs és genial i que, a més a més, dóna deu mil voltes a tots aquells angelets i deixebles cursis.
La policia ultroniana ha enxampat en George superant el límit de velocitat -volava a una velocitat superior a la de la llum- i ara ha de repetir la teoria per tornar a treure’s el carnet de superheroi. La Janet l’insisteix perquè aprovi, ja que si no fa, perdrà la llicència i l’enviaran a Ultron. En Tyler diu que tot plegat és culpa de la Janet, que fa dormir en George al sofà i que li ha aconsellat que vagi al gimnàs per cremar tota l’energia que té excés. En George troba que és una bona idea: potser si marca més pectorals es podrà tornar a posar la Janet a la butxaca.
En George ha sortit escollit com a segon millor superheroi de la galàxia. Com que no li ha fet massa gràcia, demana a l’Arnie que l’ajudi a fer publicitat de la marca Termoman, amb Termo-vestits i rotlles de paper higiènic i tot. En George espera que la valoració de superherois que emet la junta de la lliga de rescats globals demostri que és el mateix George de sempre i que la Janet l’accepti, doncs, com a marit.
Tota la setmana que en George, cosa que toca, cosa que espatlla; és que l’han abandonat els seus superpoders? Acaba de deixar caure un poblat bavarès mentre el rescatava d’un allau de fang i a la vegada destrossava tres altres poblats. La Janet li diu que ja li passarà, però ell no sap què té i confia que només sigui un problema passatger. Després, però, jugant jugant, llança la petita Cassie enlaire amb tanta mala baba que la nena travessa el sostre!
En sobreviure i fugir el monstre del baró Henry Frankenstein (Colin Clavell), el sinistre Dr. Praetorius (Ernest Thesiger, en una aclamada i deliciosa interpretació) li proposa al científic que li creïn una companya.
L’adaptació de la novel·la de H.G. Wells sobre un home que aconsegueix la faculta de ser invisible va resultar una altra joia del gènere fantàstic que Whale va signar per a la Universal.
Un grup de joves d’un correccional són enviats a un hotel per treballar en la seva restauració durant el cap de setmana. El que no sospiten és que allí viu un assassí en sèrie que farà de la seva estada un infern.
Elizabeth i el seu espòs Kevin estan esperant un bebè a punt de néixer i per evitar disgustos acudeixen amb temps a l’hospital. No obstant això després de gaires hores d’espera res succeeix, sumint a la parella en un estat de pànic. El problema és que Milo s’espanta i decideix que no vol baixar a la Terra. Un àngel guardià, Elmore, s’encarregarà d’ensenyar-li com és de meravellosa la vida a Nova York, on viuen els seus futurs pares.
Era escriptor i pensava que escrivia sobre el futur, però realment escrivia sobre el passat. En la seva novel·la, un misteriós tren sortia de tant en tant cap a l’any 2046. Tots els que anaven en ell tenien la mateixa intenció: recuperar la seva memòria perduda. Es deia que en el 2046 res canviaria. Ningú sabia a ciència certa si era veritat, perquè cap dels que van anar va tornar mai. Excepte un.. Va estar allí. Va elegir marxar. Volia canviar.-
Després d’un terrible accident aeri, a la terapeuta Claire Summers (Anne Hathaway), se li encarrega el tractament de cinc dels supervivents. Les dificultats d’aquesta tasca es compliquen quan Eric (Patrick Wilson), un dels afectats, s’enfronta a ella rebutjant la seva ajuda i usant l’accident com a excusa per transgredir les normes. Els resta pacients s’enfronten amb els seus records de l’accident, que semblen contradir l’explicació oficial de la companyia aèria. Recorden una possible explosió en ple vol… Claire, comença a pensar que la companyia oculta alguna cosa.
Elliot i Beverly Montle són dos bessons idèntics. De petits eren companys inseparables de jocs; de grans són dos ginecòlegs de renom mundial units per un vincle indestructible. Ho comparteixen tot: des de la pròspera clínica de Toronto fins a les dones. Quan coneixen l’actriu Claire Niveau, Elliot s’ho passa bé amb el joc de seduir Claire, però Beverly se n’enamora i intenta trencar el lligam amb el seu germà: aquestes temptatives l’afecten mentalment.
París, 1830. Vidocq, un expresidiari que s’ha convertit en el detectiu més famós de la seva època, desapareix mentre lluita contra el malvat Alquimista, un assassí que Vidocq perseguia de feia mesos. Aquest fet commociona els parisencs, que el tenien per un heroi. El periodista Étienne Bisset, amb l’ajut del soci i de l’amant de Vidocq, mirarà de trobar respostes a l’enigma buscant pels barris més foscos de París.
El ventríloc Jerry Etherson està convençut de que el seu principal ninot, Willie, té vida pròpia i és dolent. Es decideix a tancar-lo en un bagul, i comença a fer plans pel seu número amb un altre ninot. Però aquests plans no els ha parlat abans amb en Willie.
Després d’haver-se enfrontat a un drac amb alè de foc i al malvat Lord Farquaad per aconseguir la mà de la princesa Fiona, Shrek ha d’afrontar el seu major repte: els seus sogres. Shrek i Fiona tornen de la seva lluna de mel i accepten la invitació de visitar els pares de la princesa, el rei i la reina del regne de Molt Molt Llunyà. Ase els acompanya en el viatge. Tots els súbdits del regne acudeixen a saludar la seva princesa, i els monarques esperen amb expectació la tornada a casa de la seva filla i del nou príncep. Però no estaven preparats per veure l’aspecte del seu gendre, per no esmentar tant que la seva petita hi havia … bé… havia canviat. Shrek i Fiona no s’imaginen que la seva boda ha arruïnat els plans que el rei tenia per a ella… i per a si mateix. El rei ha d’assegurar-se els serveis d’una poderosa Fada padrina, d’un atractiu Príncep blau i del famós matador d’ogres Gat amb botes per complir la seva versió personal del “i van ser feliços per sempre”.
Hi havia un vegada en un pantà molt llunyà un ogre rondinaire anomenat Shrek, la preada soledat del qual es veu imprevistament convulsada per una invasió de molestos personatges de contes. Li apareixen ratolins cecs en el menjar, un llop gran i dolent en el llit, tres porquets que no tenen on anar, i molts més, tots ells expulsats del seu regne pel malvat Lord Farquaad. Decidit a tornar-los al seu regne, i salvar el seu d’intrusos, Shrek fa un arreglament amb Farquaad, i surt al rescat de la bella Princesa Fiona, amb qui Farquaad es casarà. En la missió l’acompanya un ase setciències, que està disposat a fer qualsevol cosa per Shrek… menys callar la boca. Rescatar la princesa del domini d’un drac que llança foc per la boca pot arribar a ser el menor dels seus problemes quan es reveli un secret fosc i profund que la Princesa ha estat guardant durant molt temps…
Quan una sonda de l’Agència Espacial desapareix en un forat de cuc intergalàctic, l’agència contracta a Ham III, nét del primer ximpanzé que va ser a l’espai, per ajudar a recuperar la nau extraviada. Però Ham, que portava una vida feliç com mona voladora en un circ, està més interessat a provar la gravetat zero que a estar a l’altura de la seva gloriosa herència. Sense pretendre-ho, el nostre protagonista es convertirà en un heroi que aprendrà el vertader significat del coratge, l’amistat i el treball en equip. Ell i els seus companys de tripulació, la tinent Luna i el cabota comandant Titan, ho arrisquen tot per salvar els pacífics habitants d’un llunyà planeta dels abusos del malvat Zartog, un extraterrestre megalòman que s’ha fet amb el control de la sonda Infinity.
Primera emissió del programa. Hi trobem una declaració de principis i un especial del festival de cinema Sitges 2008.
Especial dedicat a la Marató de cinema fantàstic i de terror de Sants, Hostafrancs i La Bordeta. A més s’activen les seccions Projecte OMAC i Forratge per la mula.
Entrevistem representants del col·lectiu The Crypts, dedicat al cinema de terror i fantàstic. A més de les seccions El Projecte OMAC i Forratge per la mula, s’activa La cartellera.
En aquesta ocasió l’entrevista és a en Joan Ignasi Alonso, col·leccionista d’objectes relacionats amb el fantàstic. A més de les seccions La cartellera (Mgomezal), El Projecte OMAC (Brian) i Forratge per la mula (Spock), s’activa La Ciència de la Fantasia (Ícarus).
El passat mes d’octubre es va celebrar a Terrassa l’Espatrek 2008. Uns quant membres de Mecanoscrit vam assistir-hi, i aquí tenim les seves impressions. I a més les seccions La cartellera (Mgomezal), El Projecte OMAC (Brian) i Forratge per la mula (Spock).
Hem anat a entrevistar l’empresa que va fer el doblatge de la nova sèrie del Dr. Who i ens hem trobat amb uns professionals de nivell mundial. I les seccions fixes de La cartellera (Mgomezal), El Projecte OMAC (Brian), La ciència de la fantasia (ïcarus) i Forratge per la mula (Spock).
Per aquesta ocasió hem entrevistat el director de Ràdio PICA, amb motiu de l’exposició virtual de cartells de cinema de ciència-ficció que fan a la web de l’emissora. A més, i per celebrar que l’any passat va ser el 50è aniversari de la producció de 2001: Una Odissea de l’espai, hem elaborat un especial al voltant de la pel·lícula. I les seccions fixes de La cartellera (Mgomezal), El Projecte OMAC (Brian) i Forratge per la mula (Spock).
Amb motiu del bicentenari del naixement d’Edgar Allan Poe, encetem un petit cicle dedicat al temps i l’obra de l’escriptor, dins el nou espai Zona Fahrenheit (Lluís). Olívia Güel estrena la secció Relats Frenètics, amb Megapixel Glasses. I les seccions fixes de La cartellera (Mgomezal) i La Ciència de la Fantasia (Ícarus).
Entrevistem a Diego López, impulsor de les projeccions de cinema de terror al Centre Garcilaso, de Barcelona, amb motiu de la propera exhibició de Demons amb la presència del seu director, Lamberto Bava. Olívia Güel ens ofereix un altre Relat Frenètic: Ous de Pasqua. I les seccions fixes d’El Projecte OMAC, d’en Brian, i Forratge per la Mula, d’Spock.
Seguim amb el cicle dedicat a l’Edgar Allan Poe, entrevistant en Lluís. I les seccions fixes de La Cartellera, de Mgomezal, i Forratge per la Mula, d’Spock.
Entrevistem l’organització de les Ter-Cat, en plena celebració. A més, en Lluís ens parlarà de la relació molt especial de Poe amb les dones. L’Olivia Güel ens porta un altre relat frenètic: Caprice de Dieux. I les seccions fixes del Projecte OMAC, d’en Brian, i Forratge per la Mula, d’Spock.
Dins el cicle d’Edgar Allan Poe, la segona part de la seva relació amb les dones. L’Olivia Güel ens narra un dels seus relats frenètics: Kilian i les plomes. I les seccions fixes del Projecte OMAC, d’en Brian, i la Ciència de la Fantasia, amb un especial d’Star Trek.
En Lluís finalitza l’aproximació a Edgar Allan Poe. A més hi trobem la secció Forratge pe la Mula, d’Spock.
A Zona Fahrenheit iniciem un anàlisi de dues parts dedicat a El Senyor dels Anells, la versió literària. L’Olivia Güel ens porta el conte El filtre sensorial. En Brian ens acosta un cop més al món dels comics de superherois. I l’Spock ens ofereix el ja conegut Forratge per la Mula.