Elliot i Beverly Montle són dos bessons idèntics. De petits eren companys inseparables de jocs; de grans són dos ginecòlegs de renom mundial units per un vincle indestructible. Ho comparteixen tot: des de la pròspera clínica de Toronto fins a les dones. Quan coneixen l’actriu Claire Niveau, Elliot s’ho passa bé amb el joc de seduir Claire, però Beverly se n’enamora i intenta trencar el lligam amb el seu germà: aquestes temptatives l’afecten mentalment.
París, 1830. Vidocq, un expresidiari que s’ha convertit en el detectiu més famós de la seva època, desapareix mentre lluita contra el malvat Alquimista, un assassí que Vidocq perseguia de feia mesos. Aquest fet commociona els parisencs, que el tenien per un heroi. El periodista Étienne Bisset, amb l’ajut del soci i de l’amant de Vidocq, mirarà de trobar respostes a l’enigma buscant pels barris més foscos de París.
El ventríloc Jerry Etherson està convençut de que el seu principal ninot, Willie, té vida pròpia i és dolent. Es decideix a tancar-lo en un bagul, i comença a fer plans pel seu número amb un altre ninot. Però aquests plans no els ha parlat abans amb en Willie.
Després d’haver-se enfrontat a un drac amb alè de foc i al malvat Lord Farquaad per aconseguir la mà de la princesa Fiona, Shrek ha d’afrontar el seu major repte: els seus sogres. Shrek i Fiona tornen de la seva lluna de mel i accepten la invitació de visitar els pares de la princesa, el rei i la reina del regne de Molt Molt Llunyà. Ase els acompanya en el viatge. Tots els súbdits del regne acudeixen a saludar la seva princesa, i els monarques esperen amb expectació la tornada a casa de la seva filla i del nou príncep. Però no estaven preparats per veure l’aspecte del seu gendre, per no esmentar tant que la seva petita hi havia … bé… havia canviat. Shrek i Fiona no s’imaginen que la seva boda ha arruïnat els plans que el rei tenia per a ella… i per a si mateix. El rei ha d’assegurar-se els serveis d’una poderosa Fada padrina, d’un atractiu Príncep blau i del famós matador d’ogres Gat amb botes per complir la seva versió personal del “i van ser feliços per sempre”.
Hi havia un vegada en un pantà molt llunyà un ogre rondinaire anomenat Shrek, la preada soledat del qual es veu imprevistament convulsada per una invasió de molestos personatges de contes. Li apareixen ratolins cecs en el menjar, un llop gran i dolent en el llit, tres porquets que no tenen on anar, i molts més, tots ells expulsats del seu regne pel malvat Lord Farquaad. Decidit a tornar-los al seu regne, i salvar el seu d’intrusos, Shrek fa un arreglament amb Farquaad, i surt al rescat de la bella Princesa Fiona, amb qui Farquaad es casarà. En la missió l’acompanya un ase setciències, que està disposat a fer qualsevol cosa per Shrek… menys callar la boca. Rescatar la princesa del domini d’un drac que llança foc per la boca pot arribar a ser el menor dels seus problemes quan es reveli un secret fosc i profund que la Princesa ha estat guardant durant molt temps…
Quan una sonda de l’Agència Espacial desapareix en un forat de cuc intergalàctic, l’agència contracta a Ham III, nét del primer ximpanzé que va ser a l’espai, per ajudar a recuperar la nau extraviada. Però Ham, que portava una vida feliç com mona voladora en un circ, està més interessat a provar la gravetat zero que a estar a l’altura de la seva gloriosa herència. Sense pretendre-ho, el nostre protagonista es convertirà en un heroi que aprendrà el vertader significat del coratge, l’amistat i el treball en equip. Ell i els seus companys de tripulació, la tinent Luna i el cabota comandant Titan, ho arrisquen tot per salvar els pacífics habitants d’un llunyà planeta dels abusos del malvat Zartog, un extraterrestre megalòman que s’ha fet amb el control de la sonda Infinity.
Primera emissió del programa. Hi trobem una declaració de principis i un especial del festival de cinema Sitges 2008.
Especial dedicat a la Marató de cinema fantàstic i de terror de Sants, Hostafrancs i La Bordeta. A més s’activen les seccions Projecte OMAC i Forratge per la mula.
Entrevistem representants del col·lectiu The Crypts, dedicat al cinema de terror i fantàstic. A més de les seccions El Projecte OMAC i Forratge per la mula, s’activa La cartellera.
En aquesta ocasió l’entrevista és a en Joan Ignasi Alonso, col·leccionista d’objectes relacionats amb el fantàstic. A més de les seccions La cartellera (Mgomezal), El Projecte OMAC (Brian) i Forratge per la mula (Spock), s’activa La Ciència de la Fantasia (Ícarus).
El passat mes d’octubre es va celebrar a Terrassa l’Espatrek 2008. Uns quant membres de Mecanoscrit vam assistir-hi, i aquí tenim les seves impressions. I a més les seccions La cartellera (Mgomezal), El Projecte OMAC (Brian) i Forratge per la mula (Spock).
Hem anat a entrevistar l’empresa que va fer el doblatge de la nova sèrie del Dr. Who i ens hem trobat amb uns professionals de nivell mundial. I les seccions fixes de La cartellera (Mgomezal), El Projecte OMAC (Brian), La ciència de la fantasia (ïcarus) i Forratge per la mula (Spock).
Per aquesta ocasió hem entrevistat el director de Ràdio PICA, amb motiu de l’exposició virtual de cartells de cinema de ciència-ficció que fan a la web de l’emissora. A més, i per celebrar que l’any passat va ser el 50è aniversari de la producció de 2001: Una Odissea de l’espai, hem elaborat un especial al voltant de la pel·lícula. I les seccions fixes de La cartellera (Mgomezal), El Projecte OMAC (Brian) i Forratge per la mula (Spock).
Amb motiu del bicentenari del naixement d’Edgar Allan Poe, encetem un petit cicle dedicat al temps i l’obra de l’escriptor, dins el nou espai Zona Fahrenheit (Lluís). Olívia Güel estrena la secció Relats Frenètics, amb Megapixel Glasses. I les seccions fixes de La cartellera (Mgomezal) i La Ciència de la Fantasia (Ícarus).
Entrevistem a Diego López, impulsor de les projeccions de cinema de terror al Centre Garcilaso, de Barcelona, amb motiu de la propera exhibició de Demons amb la presència del seu director, Lamberto Bava. Olívia Güel ens ofereix un altre Relat Frenètic: Ous de Pasqua. I les seccions fixes d’El Projecte OMAC, d’en Brian, i Forratge per la Mula, d’Spock.
Seguim amb el cicle dedicat a l’Edgar Allan Poe, entrevistant en Lluís. I les seccions fixes de La Cartellera, de Mgomezal, i Forratge per la Mula, d’Spock.
Entrevistem l’organització de les Ter-Cat, en plena celebració. A més, en Lluís ens parlarà de la relació molt especial de Poe amb les dones. L’Olivia Güel ens porta un altre relat frenètic: Caprice de Dieux. I les seccions fixes del Projecte OMAC, d’en Brian, i Forratge per la Mula, d’Spock.
Dins el cicle d’Edgar Allan Poe, la segona part de la seva relació amb les dones. L’Olivia Güel ens narra un dels seus relats frenètics: Kilian i les plomes. I les seccions fixes del Projecte OMAC, d’en Brian, i la Ciència de la Fantasia, amb un especial d’Star Trek.
En Lluís finalitza l’aproximació a Edgar Allan Poe. A més hi trobem la secció Forratge pe la Mula, d’Spock.
A Zona Fahrenheit iniciem un anàlisi de dues parts dedicat a El Senyor dels Anells, la versió literària. L’Olivia Güel ens porta el conte El filtre sensorial. En Brian ens acosta un cop més al món dels comics de superherois. I l’Spock ens ofereix el ja conegut Forratge per la Mula.
Entrevistem un dels creadors del fanzine Catarsi, amb motiu de la seva aparició al mercat. Finalitzem l’anàlisi de dues parts dedicat a El Senyor dels Anells. L’Olivia Güel ens llegeix el conte Lego, ergo sum, d’Esteve Conte. I l’Spock ens ofereix Forratge per la Mula.
Entrevistem al Kraken amb motiu de la celebració de les onzenes Ter-Cat, les tertúlies itinerants al voltant del nostre gènere. En Brian ens aporta la secció “Poders Suprems”, que ve as ser l’evolució de l’anterior “Projecte OMAC”. Estarà assistit per l’enigmàtica Lord Vader. L’Olívia Güel ens llegirà un altre dels seus excel·lents Relats Frenètics: Salve, Regina! I finalitzarem amb el clàssic Forratge per la Mula.
Un grup de joves aventurers es queda perdut en un remot poble marítim de Brasil després que el seu autobús pateixi un terrible accident. Aviat descobreixen que les platges de sorra blanca i les jungles exuberants amaguen un secret fosc i inquietant.
Una parella de vells van de compres per tal de renovar els seus cossos per uns de més joves. Com que no poden permetre’s aquest luxe, hauran de recórrer a mesures desesperades.
Després de la guerra, l’any 2013, els que han sobreviscut miren de portar una vida tranquil·la en petits grups que s’organitzen i s’autoprotegeixen. Un d’aquests grups, més gran que els altres, està liderat pel general Bethlehem, d’ideologia feixista. El grup de Bethlehem captura un viatger solitari però l’home aconsegueix fugir. Més endavant, l’home troba un esquelet vestit amb uniforme de carter i una bossa plena de cartes. L’home es posa l’uniforme i va viatjant de ciutat en ciutat, explicant que és un carter, representant dels Estats Units. Poc a poc va tenint seguidors, i aviat iniciaran una revolta per derrocar el general Bethlehem.
Ambientada en el Moscou dels nostres dies, “Guardians de la nit” gira entorn de l’etern conflicte entre les forces de la llum i la foscor, resultat d’una centenària treva entre aquests costats oposats. Al capvespre, les forces de la foscor combaten als “Altres”, sobrehumans, Guardians de la Nit, la missió de les quals és patrullar i protegir a la humanitat, mantenint la calma. Però hi ha un temor constant de què una antiga profecia es converteixi en realitat: que un poderós “Un altre” apareixerà, serà temptat per un dels costats i inclinarà la balança, fent que es desencadeni una guerra entre la llum i la foscor, els resultats de la qual poden ser catastròfics. “Guardians de la nit” és la primera entrega d’una trilogia de llargmetratges basada en les novel·les de ciència-ficció supervendes de Sergei Lu-kyanenko.
Sonia, una noia jove, gaudeix del Berlin nocturn. La seva germana gran, Karin, és la responsable de la família i s’amoïna per Sonia, que no s’adona de com n’està de sola Karen. Karen és una dona de negocis molt ocupada i com que no té vida social es dedica a tenir aventures se*uals a través d’Internet. Però un dia Karen no torna a casa després d’un viatge de negocis i Sonia començarà a investigar als llocs de contactes per on la seva germana es movia.
Hi ha herois? hi ha superherois? i després està Hancock. Un gran poder comporta una gran responsabilitat. Tothom ho sap. Tothom, menys Hancock. Insatisfet, turmentat, sarcàstic i incomprès, les accions heroiques i benintencionades de Hancock compleixen el seu objectiu i salven moltes vides però sempre provoquen unes tremendes barrabassades. La població ja no pot més, i encara que està agraïda de tenir el seu heroi local, els bons ciutadans dels Ángeles es pregunten què és el que han fet per merèixer a aquest tipus. Hancock no és algú a què li importi el que pensi la gent, fins al dia en què salva la vida de Ray Embrey, alt executiu d’una empresa de relacions públiques. És llavors quan l’impopular superheroi s’adona que, al cap i a la fi, té un costat vulnerable.
Mentre condueix per una carretera deserta, just en el quilòmetre 31, Agata Hameran atropella un nen. Quan baixa del seu cotxe per tal d’auxiliar-lo, un altre vehicle l’envesteix i entra en coma.
L’Antonio és un nen que vol viatjar a Mart i té la sort que el seu avi sap com arribar-hi.