La Maggi i el Carsten són una parella referent en l’escena gurmet danesa i dirigeixen el popular restaurant Malus a Copenhaguen. S’estimen, tenen dos fills meravellosos i tot el que desitgen. O gairebé. Els falta la cobejada Estrella Michelin per la qual estaran disposats a sacrificar qualsevol cosa per tal de complir el seu somni.
La Sara i el Pep fugen del lloc on s’amagaven i en l’escapada s’uneixen a un grup de músics que els acullen a la seva furgoneta. A Trinquet, el tinent de la policia judicial Fernando Monteagudo va aprofundint en les investigacions sobre el cadàver trobat al bosc i sobre la fugida de la Sara i del Pep, i comença a sospitar de l’Amat, el pare de la Sara.
Estiu. El Pep (tretze anys) està completament enamorat d’una noia de la colla del poble dels seus avis, la Sara Amat (catorze anys). Una nit d’estiu, la Sara desapareix sense deixar cap rastre. Al cap d’unes hores, el Pep se la troba amagada a la seva habitació. La noia li explica que ha fugit de casa i…
L’obra mestra del Boccaccio reuneix des de contalles de l’antiguitat clàssica fins a fabliaux populars medievals, i amb la seva sensibilitat humanista s’erigeix en pont entre l’edat mitjana i la modernitat europea. La narració de deu joves retirats al camp per esquivar la pesta bubònica
El Danny interroga el noi que van detenir perquè havia agafat el mòbil de la dona assassinada. Per edat, podria ser el germà desaparegut del Mark vint anys enrere, però no es mostra gens disposat a col·laborar. El pare del Mark, tot i que encara està convençut que hi ha d’haver un malentès…
Marie Colvin va ser una prestigiosa periodista nord-americana, reconeguda mundialment sobretot pel seu treball com a corresponsal de guerra en conflictes del món àrab, l’Afganistan o Sri Lanka. Després de rebre l’impacte d’una granada en una de les seves missions periodístiques…
El Gos Pudent vol regalar-li un retrat seu a la Gracieta, però no sap quin aspecte té. El Gat Xafat li ensenya el seu reflex en una llauna de conserves. El Gos Pudent està content de veure’s, per fi, i li ofereix la llauna a la Gracieta.
Portada: Frederic Anguera. Ot el bruixot, Aquil·les Taló, Les pedres precioses, Filalici, En Camús, Sergi Grapes, Jep i Fidel.
La Mei Lee, una noia de tretze anys que quan es posa molt nerviosa es converteix en un panda vermell gegant. Una història que aborda l’adolescència a través d’una protagonista que viu en un conflicte entre ser una filla obedient o experimentar les sensacions i emocions pròpies de la seva edat.
En Wickie està molt content perquè el seu pare li ha regalat un cavall. A poc a poc es faran molt amics i aviat galopen junts. Viuran algunes aventures, però en Wickie, en el fons, creu que el cavall hauria de poder ser lliure.
El 2013, després de tenir una lesió que estronca la seva carrera com a gimnasta d’elit, Daniel Rye descobreix la seva vocació: documentar la vida dels civils a les zones on hi ha conflictes armats. Tot just quan comença a treballar d’ajudant d’un fotògraf de guerra, els seus plans fan un gir dramàtic…
A la nua d’un quadre no li agraden els vestits, fins que la Ro li fa un amb un fil molt bonic. La Low i el Blu descobreixen que la Ro ho ha robat: el fil pertany a un tapís mironià i han de retornar-lo. Ara els Mironins hauran d’inventar una nova tècnica per a dissenyar bufons vestits.
Amb la seva gran novel·la muntanyenca, Caterina Albert va alçar la veu d’un dels personatges femenins més apassionants de la literatura catalana. Un periple d’una enorme intensitat vital, marcat per la magnètica descoberta del desig, el cru aprenentatge de la soledat i la lúcida comprensió del dolor que pesa sobre el món.
Vint anys després que el Jesse desaparegués sense deixar rastre quan tenia cinc anys, troben el seu ADN a l’habitació d’un hotel on han assassinat una dona. El policia encarregat de la investigació és amic del germà del Jesse, i el dia que va desaparèixer el nen ell també hi era.
D’origen humil, la joventut de l’Astrid Lindgren, la coneguda autora de contes infantils i creadora del personatge Pippi Långstrump (o Pippi Mitgesllargues), va tenir una infància feliç: va créixer al camp, a la granja dels seus pares, envoltada de germans i germanes, cavalls i vaques…
En Pep arriba a Trinquet per passar-hi les vacances de Setmana Santa. Fa dos anys que la Sara va desaparèixer. Coincidint amb la seva arribada al poble, apareix el cos sense vida d’una noia al bosc. Quan comença la investigació per esbrinar qui és la noia del bosc…
Tres productors de cinema de Hollywood i un actor a l’atur, tots ells amics i disposats a qualsevol cosa per passar una bona gresca a base d’alcohol, cocaïna i marihuana. La casa que comparteixen dos d’ells serà l’escenari principal en el que aquests subjectes, atrapats en una crisi existencial i professional, reflexionen sobre les seves vides i el destí que els espera.
Maria Barrientos i Llopis (Barcelona, 4 de març de 1884 – Ziburu, Lapurdi, 8 d’agost de 1946) fou una soprano catalana. Per a una soprano lleugera era molt important la coloratura, i ella era capaç d’arribar al fa natural, jugant amb el re i el mi natural aconseguint donar-hi volums, intensitats i colors.
En Senbei inventa un cotxe “tot terreny”, és a dir que tant va per terra com per l’aire. Convida a anar-hi la Srta. Yamabuki, que li diu que sí, però l’Arale i la Gatchan també s’apunten.
En Lou i en Sacha s’han quedat a la riba, separats de les noies, que han pogut travessar la porta a temps. La Sophie, la Lucie i la Dju es troben en un passadís fosc interminable i no saben com contactar amb els nois. Mentrestant, el pare d’en Sacha, l’Édouard, comença a interessar-se per…
Varsòvia. La Segona Guerra Mundial està a punt de començar. Jan Zabinski i la seva dona, Antonina, són els encarregats del zoo de la ciutat, una illa de pau i verdor. Amb el seu fill Rys, els Zabinski són una família feliç que es dedica en cos i ànima a cuidar els animals. Però l’arribada dels nazis a Polònia capgira del tot…
La Segona Guerra Mundial s’ha acabat i els estats han de prendre partit entre els defensors i els detractors de la democràcia. La indefinició de Franco deixa Espanya en una posició de greu aïllament internacional. Però el 1953 el dictador firma un concordat amb la Santa Seu i uns acords amb els Estats Units…
Portada: poema. Ot el bruixot, Llegendes de la Mediterrànea, Anem a la muntanya, Sergi Grapes, El bon Janot, El sodi i el potasi, Aquil·les Taló, Jep i Fidel
L’Alícia Willis té dotze anys, viu en cases d’acollida amb les que no està tenint molta sort. El seu pare biològic, Beaumont ‘Bo’ Willis, té una malaltia mental i viu al carrer. L’Alícia no es conforma amb les famílies que li ha tocat conviure, ella per sobre de tot vol estar amb el seu pare.
Una monja del segle XVII arriba al convent de Pescia, a la Toscana. Pateix visions religioses i eròtiques inquietants i l’ajuda una companya, tot i que la relació entre les dues dones es converteix en una història d’amor romàntic.
Amb motiu del seu aniversari, la Gracieta organitza, amb l’ajuda de la seva amiga Cruel·la, una festa de disfresses. Lliuren invitacions a tots els amics del barri, però el Caniche no pot suportar la idea que el Gos Pudent estigui present en aquesta festa, perquè vol tota l’atenció de la Gracieta per a ell.
Va passar al cor d’Europa, a dues hores d’avió d’una Barcelona que vivia l’eufòria olímpica. De sobte, la TV s’omplia d’imatges dels camps de concentració a Bòsnia i Hercegovina, barrejades amb el recompte de les medalles olímpiques. Han passat més de vint-i-cinc anys des de la fi oficial d’aquella guerra que…
L’Halvar ha decidit que l’Urobe s’ha de jubilar. Ben mirat, ja comença a ser una mica vellet. De sobte, l’Sven intenta enredar els vikings i l’experiència de l’Urobe serà vital per salvar el poble de Flake. Potser no era tan bona idea, això de jubilar l’Urobe…
En un país no identificat en el segle XVIII a Europa, la filla d’un usurpador ha heretat el tron i se sent culpable pels crims de la seva família. Ella s’assabenta que existeix un hereu legítim, però se li ha ensenyat a odiar-la i rebutjar tot l’amor, i que, a més a més, se’l manté aïllat per a protegir-lo d’ella.
Frederica Montseny i Mañé (Madrid, 12 de febrer de 1905 – Tolosa de Llenguadoc, 14 de gener de 1994), va ser una líder anarquista, política i escriptora espanyola. Va ser ministra durant la Segona República Espanyola i la primera dona ministra d’Espanya.