Anglaterra, segle XII. Drama històric en el qual es narren els enfrontaments entre Henry II Plantagenet, rei d’Anglaterra, i Thomas Becket, que va arribar a ser canceller i després arquebisbe de Canterbury (des de 1162). Les desavinences entre tots dos comencen quan el 1164 (Constitució de Clarendon) el rei duu a terme una reforma del sistema judicial que redueix dràsticament les prerrogatives de l’Església.
La Maleta Mexicana explica la història dels 4.500 negatius que els prestigiosos fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro i David «Chim» Seymour van fer durant la Guerra Civil espanyola, negatius que es van donar per perduts durant la guerra i que van aparèixer 70 anys després en un apartament de Ciutat de Mèxic. També posa de manifest el paper que Mèxic va representar durant la Guerra Civil donant suport a la República, i revela la forma com Espanya s’enfronta avui dia amb el seu propi passat, trenta anys després de la Transició.
Segona Guerra Mundial, any 1942. A la frontera russa, els partisans de la resistència bielorussa lluiten aferrissadament contra l’ocupació nazi. Mitjançant la història de dos partisans, amb els seus camins que conflueixen, el relat denuncia la irracionalitat i la crueltat de la guerra.
Per a la jove Carolina Matilde, casada sent una adolescent amb el rei de Dinamarca Christian VII, és un horror viure amb un marit ciclotímic i estrafolari que proposa desmesures com nomenar al seu gos membre honorari del Consell d’Estat, o que circulin a Copenhaguen a la nit carruatges buits per recollir als borratxos. Així les coses, Carolina es rendeix als encants del metge personal del rei, un intel·lectual progressista que es veurà dividit entre la seva lleialtat al rei, el seu amor a la reina i la seva oportunitat de convertir una Dinamarca encara medieval en un país il·lustrat.
William Wallace és un rebel escocès que lidera una revolta contra el cruel rei anglès Edward Longshanks, que desitja heretar la corona d’Escòcia. Quan era un nen, el pare i el germà de William Wallace, juntament amb molts altres, van perdre la vida intentant alliberar Escòcia. Quan ja és un home, i perd la seva núvia, Wallace comença la llarga lluita per fer Escòcia lliure d’una vegada per totes, amb l’ajut de Robert Bruce.
«Ens apropem a la Vall de l’Ombra de la Mort, on vetllareu per l’home que estigui al vostre costat, igual que ell vetllarà per vosaltres, i no us importarà de quin color sigui la seva pell ni com cridi al seu Déu. L’enemic contra el que anem a lluitar és molt dur i decidit. No us puc prometre retornar-vos a tots vius a casa. Però una cosa us juro: quan entrem en combat jo seré el primer a entrar en batalla i l’últim a retirar-me. I no abandonaré a ningú, ni viu ni mort. Ens anirem a casa tots junts». Així va parlar davant els soldats i les seves famílies el tinent coronel Hal Moore la vespra de la seva entrada en combat. Davant els seus ulls veia homes joves, que no coneixien la guerra, i homes majors amb cicatrius i honors de combat. I entre ells, escoltant al seu marit, es trobava la dona de Moore, la Julie, que l’havia vist aixecat a altes hores, estudiant llibres d’història sobre massacres diverses, planejant una estratègia més segura per als seus homes, el Primer Batalló del Setè de Cavalleria, el mateix regiment que comandà el general Custer. El diumenge 14 de novembre del 1965, a les 10:48 del matí, el tinent coronel Hal Moore i els seus joves soldats van baixar a la Zona d’Aterratge X-Ray, a la vall la Drang, una regió de Vietnam coneguda com la Vall de la Mort. Quan el tinent coronel Moore va trepitjar el camp de batalla es va veure a ell mateix i a uns 400 homes seus envoltats d’uns 2.000 vitenamites. La batalla que va tenir lloc a continuació va ser una de les més ferotges de la història dels Estats Units, i el primer xoc important entre els soldats de Vietnam del Nord i les forces nord-americanes.
El 1918, el poeta i boxejador Arthur Cravan desapareix al golf de Mèxic sense deixar rastre. En l’actualitat, un altre boxejador i artista, el director de cinema Frank Nicotra, inicia una investigació que el portarà seguint els misteriosos passos de Cravan des de Suïssa fins a Mèxic, passant per París, Londres i Barcelona, on va disputar un llegendari combat de boxa contra el campió del món dels pesos pesats, Jack Johnson a la plaça de toros monumental de Barcelona.
Un documental sobre qui va esdevenir cap de tots els cossos policials del Reich, gestor del sistema concentracionari i, ja el 1943, ministre de l’Interior i braç dret del Führer. Es tracta d’una interessant semblança del jerarca nazi, enriquida amb les anàlisis d’una reneboda seva i amb un grapat de potentíssims testimonis de supervivents de l’Holocaust. Heinrich Luitpold Himmler havia nascut l’any 1900 a Munic, en el si d’una família bavaresa de classe mitjana, catòlica i conservadora. Frustrat en el seu somni de ser oficial professional de l’exèrcit, a la fi de la Gran Guerra es va integrar en els cercles Völkisch -és a dir, en els ambients de l’extrema dreta nacionalista-, el 1924 s’afilià al partit nazi i l’any següent ja formava part del nucli fundacional de les SS, de les quals esdevindria el líder màxim.
Kenshin Himura és un extraordinari guerrer samurai que viu enmig d’una societat en la que els guerrers ja no serveixen per res. Japó és a punt d’entrar en l’era del regnat de l’emperador Meiji, en ple canvi a la industrialització i la modernitat, i en el camí que Japó va emprendre per convertir-se en potència mundial. El protagonista és un dels pocs guerrers que queden, després que els samurais es perdessin en l’oblit. Algun dia, Kenshin va ser un gran mestre de l’espasa que lluitava en nombroses batalles, al costat d’un grup de patriotes. Ara només és un rodamón que va jurar no tornar a matar, i es dedica a ajudar a qui més ho necessita. Amb això es guanya l’afecte i el respecte de la gent. Passats ja 10 anys, al 1878, Kenshin arriba a Tòquio, on coneix en Kaoru, qui li ofereix quedar-se a viure en el seu dojo, el seu lloc de meditació. Tanmateix, l’antiga vida que Kenshin intenta deixar en el passat, tornarà per posar-se en contra seva.
Els sentiments de la Kate cap a en Niko Lonza posen la vida del diplomàtic iugoslau en perill. D’altra banda, els esforços de la Laura per ajudar un mariner negre durant una escala a Nova York provoquen un atac racista.
El viatge del Clipper Majestic a Caracas es veu afectat per un perillós huracà, i la situació esdevé encara més perillosa quan en Harry Belson, un passatger de 64 anys que no havia volat mai, té un atac de cor. La Kate fa tot el possible per atendre’l mentre que en Dean, en Ted i el navegador debutant Chuck Moore busquen un lloc on aterrar. En veure que la trajectòria de la tempesta els obliga a descartar l’aeroport de Miami, en Dean opta per fer un arriscat aterratge en un Haití en plena guerra.
La Maggie es juga la feina per ajudar un activista a volar cap a una manifestació a favor del desarmament a Londres, mentre que la CIA contacta amb la Kate per assignar-li la missió de protegir les identitats de diversos espies occidentals. Per la seva part, en Ted s’endú la Colette a visitar el lloc on ell va passar la seva infantesa.
La Kate intenta encobrir la seva participació en la mort d’un espia rus a Londres. Per la seva part, la Bridget reapareix sobtadament amb la intenció de recuperar la seva carrera a la Pan Am i la seva relació amb en Dean. D’altra banda, l’aventura de la Maggie amb un congressista a favor de la guerra es comença a transformar en una relació seriosa, i en Ted demana a la Laura que l’ajudi a seduir una amiga de la infantesa.
La Kate té ordres de localitzar un agent doble rus desaparegut a Moscou. Per la seva part, en Dean ha de fer front al sobtat retorn de la seva promesa, la Bridget. D’altra banda, la Maggie té dificultats per conciliar el seu esperit liberal amb els seus sentiments envers un polític que està a favor de la guerra.
La Colette està intrigada per un misteriós passatger en un vol a Roma, i en Dean s’assabenta que hi ha un contrabandista a bord. Per la seva part, la Kate refina els seus dots com a lladre per robar els plànols d’un coet, i en Ted descobreix que a la seva nova promesa li agraden les dones.
La Laura i la Kate veuen trontollar les seves relacions, i en Dean no sap com posar fi a la seva aventura amb la xicota del vicepresident de l’aerolínia. Per la seva part, la Colette s’ofereix voluntària per fer d’acompanyant d’un precoç passatger de 12 anys.
L’interès d’un príncep per la Colette fa sortir a la llum una sorpresa enterrada en el seu passat. En Ted es repensa la seva intenció de casar-se amb l’Amanda, i la Kate es veu atrapada enmig de la persecució d’un agent doble. Per la seva part, la Maggie es veu involucrada en el lucratiu sistema de contraban d’un pilot.
És l’any 1963 i l’era de l’aviació tot just comença. Pan American Worldwide Airlines presenta el seu Boeing 707 Clipper Majestic, capitanejat pel fanfarró i carismàtic Dean Lowery. Quan la jove que en Dean havia triat com a cap de cabina, Bridget Pierce, desapareix misteriosament després que aquest li demani matrimoni, la frenètica cerca d’una substituta acaba amb l’arribada de la Maggie Ryan, una hostessa rebel i bohèmia que no porta gaire bé les estrictes normes de vestuari de l’aerolínia. Juntament amb en Dean i la Maggie, completen la tripulació la Kate Cameron —una aventurera de 24 anys—, la seva germana petita Laura —famosa després de sortir a la portada de la revista ”Life” escapant-se corrent de la seva boda— i la jove bellesa francesa Colette Valois.
En Dean espera que un viatge a París l’ajudi a trobar la Bridget. Per la seva part, la Kate i la Laura se sorprenen en descobrir que la seva mare viatja al mateix avió que elles, mentre que la Maggie pren mesures agressives contra les insinuacions sexuals d’un passatger.
Un vol que trasllada periodistes a Berlín per cobrir un important discurs de John F. Kennedy dóna a la Maggie la possibilitat de conèixer el president dels Estats Units. La Kate intenta ajudar el seu contacte a escapar de l’Alemanya de l’Est, i els seus records de la Segona Guerra Mundial obliguen la Colette a enfrontar-se a un trauma infantil.
Un vol d’última hora a Birmània i Indonèsia situa la Kate enmig d’una frustrant missió per a la CIA, que encara es complica més a causa de la innocència de la Laura. Durant el viatge de la tripulació pel sud-est asiàtic, les notícies sobre una missió espacial americana fan que en Ted recordi una desafortunada missió que va posar fi a la seva carrera com a pilot de proves.
La Laura fa un gran esforç per tornar l’anell de compromís al seu expromès, i la Kate ha d’aconseguir una cita amb un iugoslau amant dels cotxes de carreres per complir la seva missió com a espia. Per la seva part, en Dean comença una perillosa relació amb l’amant d’un executiu de la Pan Am.
La Maggie amplia la llista de mentides del seu currículum per intentar salvar el seu lloc de treball a la Pan Am, mentre que l’aventura d’en Dean amb l’amant del vicepresident de l’aerolínia comença a agafar importància. D’altra banda, el seu afecte cap a un diplomàtic iugoslau fa que la Kate s’endinsi cada cop més en el món de l’espionatge internacional.
A Oklahoma, el 1878, els indis xeienes esperen la visita dels membres del Congrés, confiant que els faran justícia. Els han fet fora de les seves terres de Wyoming per instal·lar-los en una reserva desèrtica i dura, on moren de misèria. Com que la gent del govern no ve, els indis fugen de la reserva, decidits a recórrer els 2.500 quilòmetres que els separen del seu antic territori. L’exèrcit els persegueix i lluiten fins que arriba l’hivern. Llavors els xeienes es divideixen: un grup segueix el seu camí i l’altre es rendeix.
Barcelona, 28 de març de 1460. Carles, príncep de Viana i duc de Nemours, primer fill de la reina Blanca de Navarra i de Joan de Trastàmara, arriba d’incògnit a Barcelona, després d’un exili de 10 anys, de pas cap a les terres de Ponent per encapçalar les forces beaumonteses i conquerir per la força el regne de Navarra, que li correspon per dret, i que li ha estat arrabassat pel seu pare en morir la reina Blanca. En aquests 10 anys, Carles s’ha convertit en un príncep errant, que ha recorregut les corts de França, Nàpols i Sicília, per recalar finalment a Mallorca, on el seu pare l’ha fet portar amb enganys. Durant l’absència del príncep, Joan de Trastàmara s’ha fet nomenar rei de Navarra i ha heretat la Corona d’Aragó en morir el seu germà, el rei Alfons.
A Barcelona, però, el destí del príncep prendrà un gir inesperat. La ciutat, dividida en lluites intestines i enfrontada amb Joan II, el rebrà com a ‘fill primer nat’ del monarca enmig de l’esclat popular, i Carles veurà en aquesta rebuda una nova oportunitat de desafiar el seu pare, l’oportunitat que ha estat esperant durant 10 anys d’exili per fer valer els seus drets i obligar que el rei el nomeni definitivament ‘primogènit de tots els seus regnes’ en la línia de successió. La notícia de l’arribada de Carles no es farà esperar a la cort d’Olite, on Joan II i la seva jove esposa, Joana Enríquez, començaran a tramar la manera de neutralitzar-lo. Especialment, la reina, connectada amb els interessos castellans de la casa del seu pare, els Enríquez, i amb qui manté secreta correspondència a través del cavaller Juan Carrillo, home de confiança de la família.
Després d’una dura, violenta i humiliant entrevista entre pare i fill, el rei Joan II imposarà a Carles el matrimoni amb Caterina de Portugal, un matrimoni llargament esperat pel rei que Carles tem perquè encara l’allunya més del tron. Carles no s’hi enfronta. Decideix guanyar temps mentre pacta…
L’oficial britànic T. E. Lawrence és destinat, durant la Primera Guerra Mundial, al campament del príncep Feisal, líder de la revolta àrab contra els turcs. El jove Lawrence conduirà cinquanta homes de Feisal durant tres setmanes pel desert de Nefud; l’objectiu és atacar el port estratègic d’Aqaba, en mans del turcs. Lawrence arribarà a ser el líder triomfant dels àrabs, que el consideren pràcticament un déu.
Feixisme o comunisme, aquestes són les opcions blanc-o-negre que tenen al davant els nostres anti-herois de Cambridge. Veient el nazisme com una opció menyspreable, són reclutats pels comunistes.
Els quatre joves espies segueixen la seva formació. Ara han d’infiltrar-se en els centres d’influència, i canviar el seu estil de vida.
1940. En Donald és a Paris i s’enamora d’una periodista americana. Davant l’imminent entrada de les tropes alemanyes a la ciutat, decideixen casar-se i fugir a Anglaterra.
L’Anthony explica que ha passat als russos la llista de tots els espies britànics. Naturalment ningú se’l creu, i encara queda més reforçada la postura del grup.