Arxiu de la categoria: Històrica

Woochi caçador de dimonis

Jeon Woo Chi és un mag taoista de l’era Joseon que és acusat d’un delicte i és condemnat “eternament” per una maledicció. El segell d’aquesta maledicció es trencarà 500 anys més tard en la Corea contemporània, revivint la clàssica “Història de Jeon Woo Chi” en els temps moderns com un heroi que està llest per eradicar als monstres d’aquest nou món. Encara que lamentablement Jeon Woo Chi no va aprofitar del tot la seva nova oportunitat com heroi, degut a que està més interessat en les dones i la seva sensibilitat poètica que en la pràctica del seu prodigiós talent en la màgia taoista.

Veure més detalls de la fitxa

1711. El setge

Tardor del 1711. Durant 34 dies d’autèntica agonia, el castell de Cardona va resistir un setge de més d’11.000 soldats de l’exèrcit més ben preparat del moment. Tenia un enorme potencial de guerra i els millors enginyers militars, però no va poder amb la resistència del miler d’ocupants d’una fortalesa imperfecta gràcies a l’estratègia, la previsió i la fermesa dels defensors. Aquesta duríssima batalla és, segurament, l’episodi més desconegut i més fascinant de la Guerra de Successió Espanyola.



El documental té quatre grans protagonistes: Manuel Desvalls, governador del castell de Cardona; l’enginyer militar Jean-Baptiste Joblot, principal estratega dels borbònics; el coronel comte de Gehlen, comandant de les tropes austriacistes, i Pere Ventallol, el rector de Bergús, el diari del qual ens permet conèixer els fets vistos des del prisma de la població civil. A partir dels testimonis escrits que van deixar tots quatre, “1711. El setge” relata en primera persona, i amb gran precisió, els fets que es van viure a Cardona fa 300 anys.

Veure més detalls de la fitxa

Adéu a la reina

“Adéu a la Reina” és un retrat diferent de l’habitual dels dies finals de la reina Maria Antonieta. El film transcorre en tan sols 3 dies del mes de juliol de 1789. Dies que marcarien la Història de França i, alhora, del món. La Revolució Francesa estava en marxa.

No és el punt de vista de la pròpia Maria Antonieta, sinó el de la noia que, cada nit, li llegeix llibres al peu del seu llit. No es tracta, doncs, d’un film històric sobre els esdeveniments que transcorrien en aquells moments, sinó d’una història de lleialtat i amor, una història de relacions personals.

Veure més detalls de la fitxa

Història del cafè (para todos)

La crisi econòmica ha situat les autonomies en el punt de mira. Però com va començar tot? Qui va demanar autonomia després de la mort de Franco? Per què es van crear disset autonomies? Per què es va generalitzar el “café para todos”? Aquest reportatge ha volgut anar més enllà de la polèmica actual i ha volgut tornar als orígens: al naixement de l’estat de les autonomies, ara fa més de trenta anys.

Veure més detalls de la fitxa

L’experiment Goebbels – 1 de 2

Joseph Goebbels havia nascut a Renània el 1897, fill d’un comptable fervorosament catòlic. Nen malaltís, intel·ligent i solitari, afectat des de petit per una coixesa que li va impedir servir a l’exèrcit, va cursar estudis superiors gràcies a les beques i, el 1921, es va doctorar en literatura a la Universitat de Heidelberg. Frustrat en les seves ambicions intel·lectuals i amargat per la manca de reconeixement, el 1922 va ingressar en el moviment nazi, on el seu talent com a comunicador i la seva energia el van incorporar aviat al nucli dirigent, malgrat les ferotges rivalitats internes.

Cada cop més interessat pels mecanismes d’adoctrinament de les masses, va estudiar el model de la propaganda soviètica i va transformar el partit nazi en un partit església, amb el Führer com a déu, els comunistes i els jueus com a dimonis, etcètera. “Quin és el primer manament d’un nacionalisocialista?”, preguntava un catecisme redactat per Goebbels el 1930. “Estimar Alemanya per damunt de totes les coses, i el camarada de raça com a tu mateix”.

Poques setmanes després de la presa del poder, el març de 1933, el doctor Goebbels -tal com es feia tractar per distingir-se dels nazis d’acció als als que menyspreava- ocupà un nou càrrec fet a la seva mida: ministre d’Educació Popular i Propaganda; és a dir, cap de l’enorme maquinària cultural, mediàtica i de control ideològic d’un Tercer Reich cada cop més totalitari. Durant els mesos i anys següents, Joseph Goebbels va perfeccionar i expandir els mitjans i les tècniques de persuasió política: va depurar la premsa, va potenciar la ràdio i la televisió, va posar sota estricte control la literatura i el teatre, l’esport i el cinema, les arts plàstiques i la música. Tot plegat, amb l’objectiu d’homogeneïtzar els 65 milions d’alemanys aris en el motlle del racisme, del culte a la força, del nacionalisme agressiu i de l’obediència cega a Hitler. Sense aquest gran treball de seducció col·lectiva, ni el desencadenament de la Segona Guerra Mundial ni els crims que el nazisme hi va cometre no haurien estat possibles.

Veure més detalls de la fitxa

L’experiment Goebbels – 2 de 2

El segon documental comprèn els anys de 1937 a 1945, i toca diversos exemples de la tasca adoctrinadora i manipuladora de Joseph Goebbels al capdavant de l’aparell de comunicació nazi: des de l’apropiació del festival d’òpera wagneriana de Bayreuth fins a les justificacions de la Nit dels Vidres Trencats, el gran pogrom antisemita del novembre de 1938, o del pacte dels nazis amb els soviètics de l’agost de 1939, pròleg de l’inici de la Segona Guerra Mundial.

Va ser, però, a partir d’aquell 1 de setembre quan el paper polític de Goebbels va assolir la màxima importància. El ministre de Propaganda del Reich, erigit en una mena d’intermediari entre el Führer i el poble alemany, va esdevenir la verinosa llengua del nazisme en guerra, la veu de les amenaces apocalíptiques de Hitler, l’orador estrella dels grans actes de masses al Palau d’Esports de Berlín. I, al mateix temps, Goebbels era qui controlava amb mà de ferro la censura, i qui encarregava els films propagandístics destinats a justificar la persecució contra els jueus, o la lluita contra Anglaterra, o, més tard, la resistència enfront dels soviètics. Partidari màxim de la guerra total, el doctor Goebbels es va comprometre a fons amb els objectius exterminadors del sistema nazi, com ho proven nombrosos passatges dels seus Diaris.

En aquest sentit, la maquinària que ell dirigia va ser molt més important que la Gestapo de cara a mantenir la cohesió i la resistència de la societat alemanya sota les bombes aliades i amb els exèrcits enemics cada cop més a prop, de cara a alimentar, contra tota lògica, la quimera de la victòria. Només el suïcidi del Führer li va fer perdre les esperances, no pas les conviccions ni les lleialtats. Dos dies més tard, l’1 de maig de 1945, després d’haver mort els seus sis fills -els noms dels quals començaven tots per la lletra “H” en homenatge a Hitler-, Joseph Goebbels i la seva esposa Magda se suïcidaven al búnquer de la Cancelleria. Aquella, que havia estat considerada la família ària ideal, no podia caure a les mans de l’Exèrcit Roig, i l’orgullós doctor Goebbels no estava disposat a suportar, a diferència d’altres jerarques nazis, ni la captivitat ni un judici com el de Nüremberg.

Veure més detalls de la fitxa

La cara nord

Durant l’estiu del 1936, dos militars bavaresos, Toni Kurz i Andi Hinterstoisser, decideixen llançar-se a la conquesta de la cara nord de l’Eiger, un pic alemany conegut per ser una de les escalades més difícils dels Alps. Diversos periodistes estaran pendents d’aquesta ascensió. Una de les periodistes és la nòvia de Toni. Malgrat que cap dels dos alpinistes és membre del partit nazi, Goebbels aprofitarà la gesta per transformar-los en herois del Tercer Reich.

Veure més detalls de la fitxa

Turistes de l’espai

Dues dècades després del col·lapse de la Unió Soviètica, fem una mirada lacònica, irònica, de la nova font d’ingressos que encara fan possible les missions espacials russes: la dels multimilionaris que decideixen sortir a l’espai exterior a la recerca d’aventura i d’inspiració filosòfica.

El fotògraf noruec de l’agència Magnum Jonas Bendiksen ens introdueix a la rara poesia que amaguen, al cosmòdrom de Baikour, les restes del que va ser la poderosa i secreta indústria espacial soviètica. Fins a 100.000 persones van viure al voltant d’unes instal·lacions que van conèixer la seva època daurada durant la guerra freda.

Veure més detalls de la fitxa

Desencaixant – Història del cafè (para todos)

La crisi econòmica ha situat les autonomies en el punt de mira. Però com va començar tot? Qui va demanar autonomia després de la mort de Franco? Per què es van crear disset autonomies? Per què es va generalitzar el “café para todos”? Aquest reportatge ha volgut anar més enllà de la polèmica actual i ha volgut tornar als orígens: al naixement de l’estat de les autonomies, ara fa més de trenta anys.

Veure més detalls de la fitxa

Desencaixant – Jo hi vaig ser (11-09-2012)

Trenta-cinc anys després de la històrica manifestació a Barcelona per reclamar l’estatut d’autonomia, l’Onze de Setembre un milió i mig de catalans van tornar a sortir als carrers de la capital catalana amb un lema inequívoc:”Catalunya, nou estat d’Europa”

La convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana va rebre la resposta multitudinària de catalans arribats de tots els racons del territori, que van envair els carrers de Barcelona amb crits d”’Independència”. La resposta ciutadana va desbordar les previsions de participació dels organitzadors i més encara les previsions de les formacions polítiques.

Veure més detalls de la fitxa

Desencaixant – Santiago Niño Becerra: mentides, caixes i dèficit fiscal

Niño Becerra va ser un dels primers a predir la crisi actual en el seu llibre “El crash del 2010”, i ara volem que ens ajudi a mirar endavant i a interpretar qüestions que ens afecten a tots, com la reforma de les pensions i del mercat laboral, o la viabilitat de l’estat de les autonomies, ara posat en dubte des de diversos fronts.

Veure més detalls de la fitxa

Desencaixant – 1711. El setge

Tardor del 1711. Durant 34 dies d’autèntica agonia, el castell de Cardona va resistir un setge de més d’11.000 soldats de l’exèrcit més ben preparat del moment. Tenia un enorme potencial de guerra i els millors enginyers militars, però no va poder amb la resistència del miler d’ocupants d’una fortalesa imperfecta gràcies a l’estratègia, la previsió i la fermesa dels defensors. Aquesta duríssima batalla és, segurament, l’episodi més desconegut i més fascinant de la Guerra de Successió Espanyola.

Veure més detalls de la fitxa

Desencaixant – Germà Bel: Trens, aeroports i decadència

Parlem d’infraestructures. Més concretament, de la gestió política de les infraestructures. Després de la disbauxa de despesa pública en infraestructures i obres monumentals dels últims anys, Espanya es troba amb línies d’AVE sense usuaris, aeroports on no hi aterren avions o centres culturals ruïnosos.
De tot això, ens en parla Germà Bel, doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, on exerceix com a catedràtic d’Economia Aplicada, i màster d’Economia per la Universitat de Chicago. Va ser diputat en el Congrés entre el 2000 i el 2004 i portaveu d’Economia i Hisenda del grup socialista.
El professor Bel ha investigat a fons la política d’infraestructures a Espanya i a Europa i ens explicarà els antecedents històrics que han portat els governs espanyols dels últims anys a traçar línies d’AVE a tort i a dret i a entossudir-se a no voler potenciar un corredor ferroviari mediterrani tot i la insistència de la Unió Europea.
Com fa en el seu llibre “España, capital París”, ens explicarà amb detalls on ens ha portat aquesta política d’infraestructures irreflexiva i més lligada al segle XVIII que al segle XXI.
Com a mostra, dues dades: a Espanya hi ha més autopistes per milió d’habitants que a Alemanya i Espanya és el país europeu amb més quilòmetres d’alta velocitat en servei.

Veure més detalls de la fitxa

Desencaixant – Adéu, Espanya?

Amb la globalització i la democratització s’ha produït l’emergència de les nacions sense estat que aspiren a decidir el seu propi futur constitucional perquè:
a) No volen sotmetre les seves decisions a unes estructures estatals que no acullen el dret de la diferència (cultural, lingüística, econòmica, històrica).
b) Els estats centrals representen un topall a les pròpies capacitats de desenvolupament i no són interlocutors vàlids davant els organismes internacionals.
c) La independència és un dret democràtic. És la mirada d’un entomòleg que estudia la viabilitat d’uns processos que Occident, malgrat les resistències, sembla que viurà en els pròxims anys.

“Adéu, Espanya?” és un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya. Per fer-ho, el documental es pregunta: la independència/secessió és democràtica? El segon interrogant que formula “Adéu, Espanya?” és: els processos d’independència són jurídics – emparats en clàusules legals- o polítics –fruit d’una negociació?

Veure més detalls de la fitxa

Desencaixant – Catalunya, nou estat d’Europa

La manifestació ”Catalunya, nou estat d’Europa” amb gairebé 2 milions de participants va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l’any 2012. Fou organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que ”el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya”.

Veure més detalls de la fitxa