El segon documental comprèn els anys de 1937 a 1945, i toca diversos exemples de la tasca adoctrinadora i manipuladora de Joseph Goebbels al capdavant de l’aparell de comunicació nazi: des de l’apropiació del festival d’òpera wagneriana de Bayreuth fins a les justificacions de la Nit dels Vidres Trencats, el gran pogrom antisemita del novembre de 1938, o del pacte dels nazis amb els soviètics de l’agost de 1939, pròleg de l’inici de la Segona Guerra Mundial.
Va ser, però, a partir d’aquell 1 de setembre quan el paper polític de Goebbels va assolir la màxima importància. El ministre de Propaganda del Reich, erigit en una mena d’intermediari entre el Führer i el poble alemany, va esdevenir la verinosa llengua del nazisme en guerra, la veu de les amenaces apocalíptiques de Hitler, l’orador estrella dels grans actes de masses al Palau d’Esports de Berlín. I, al mateix temps, Goebbels era qui controlava amb mà de ferro la censura, i qui encarregava els films propagandístics destinats a justificar la persecució contra els jueus, o la lluita contra Anglaterra, o, més tard, la resistència enfront dels soviètics. Partidari màxim de la guerra total, el doctor Goebbels es va comprometre a fons amb els objectius exterminadors del sistema nazi, com ho proven nombrosos passatges dels seus Diaris.
En aquest sentit, la maquinària que ell dirigia va ser molt més important que la Gestapo de cara a mantenir la cohesió i la resistència de la societat alemanya sota les bombes aliades i amb els exèrcits enemics cada cop més a prop, de cara a alimentar, contra tota lògica, la quimera de la victòria. Només el suïcidi del Führer li va fer perdre les esperances, no pas les conviccions ni les lleialtats. Dos dies més tard, l’1 de maig de 1945, després d’haver mort els seus sis fills -els noms dels quals començaven tots per la lletra “H” en homenatge a Hitler-, Joseph Goebbels i la seva esposa Magda se suïcidaven al búnquer de la Cancelleria. Aquella, que havia estat considerada la família ària ideal, no podia caure a les mans de l’Exèrcit Roig, i l’orgullós doctor Goebbels no estava disposat a suportar, a diferència d’altres jerarques nazis, ni la captivitat ni un judici com el de Nüremberg.
Veure més detalls de la fitxa
