El 25 de juliol de 2009, mentre tota Catalunya està pendent de com avança el foc a la zona d’Horta de Sant Joan, quatre persones desapareixen. Són dues parelles que conviuen en una mateixa casa, a la urbanització de Ca n’Amat, Abrera, al Baix Llobregat.
El dilluns 9 de febrer de 2009 és un dilluns aparentment rutinari. A primera hora del matí la ciutat de Barcelona es prepara per començar la setmana amb un ambient fred d’hivern quan al carrer Santaló cantonada Travessera de Gràcia un home s’apropa per darrere a un altre i li dispara…
El Paco està preocupat pel seu client Ricardo Piris Piris. L’home és allò que es diu un parroquià de l’establiment que regenta a Lloret de mar, però fa uns quants dies que no el veu a la seva barra. És molt estrany perquè el Ricardo és un jubilat extremeny sense fills que si no és a casa seva, és al bar Pensión Rosi.
El jutge que instrueix el cas Jubany ordena la detenció de Muntsa Careta. La policia està convençuda que també hi ha prou motius per detenir la seva parella, Santi Laiglesia. És més, afirmen que probablement qui va matar la bibliotecària és ell, no ella.
El primer capítol del cas comença la matinada de l’1 al 2 de desembre del 2001, a Sabadell, amb una noia de 27 anys morta. És Helena Jubany i el seu cos apareix en un pati interior, nu i ple de cremades.
El novembre del 2004, els Mossos troben a Lleida el cadàver de Maria Isabel Bascuñana embolicat amb bosses d’escombraries al maleter del seu cotxe. Diverses pistes porten els investigadors fins a un vigilant de pàrquing.
El juny del 2006 la ciutat de Barcelona es va convertir en el tauler de joc d’una insòlita partida: més de dos-cents Mossos enfrontats a una ombra de la qual només en tenien una imatge borrosa. Una dona, ni gaire alta, ni gaire baixa, ni gaire gran, ni gaire jove, havia començat a assaltar dones grans als seus domicilis.
Josep Talleda surt en llibertat després de passar 10 anys a la presó. És l’any 2000. Tres anys més tard, el 2 d’abril del 2003, es presenta a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Girona amb el cos ple de cops i ferides, com si algú l’hagués apallissat…
La tranquil·litat es trenca a Sant Hilari Sacalm, la vila de les cent fonts, el diumenge 12 de juliol de 1987, quan és trobada morta una nena de 14 anys al voral d’una carretera, amb un cop molt fort al cap.
L’11 de gener del 2003 apareix morta una dona de 49 anys sota les escales d’un pàrquing del carrer Bertran de Barcelona. Es crea una gran alarma social a la ciutat: hi ha un assassí lliure que pot tornar a matar.
Quan el metge que feia el torn de matinada a les urgències de l’Hospital Sant Jaume d’Olot va veure aquelles taques a la boca d’una dona que acabava de morir es va negar a signar l’acta de defunció. Aleshores, encara ningú podia sospitar que aquelles petites taques eren només…
Els Mossos i la Guàrdia Civil continuen rere la pista dels dos fugitius. Els mitjans comencen a publicar històries sobre la relació que tenen entre ells i l’ascendència -gairebé de líder espiritual- de Brito sobre Picatoste.
A Lleida, el diumenge 14 d’octubre del 2001. Una parella de Mossos d’Esquadra són a l’Hospital Arnau de Vilanova custodiant un intern del Centre Penitenciari Ponent. En sortir, un home se’ls acosta, dispara als policies a boca de canó i fuig amb el presoner, a qui acaben d’enguixar el braç.
“El xoc” és una pel·lícula documental que permet conèixer de primera mà els esdeveniments històrics viscuts del 4 de juliol al 27 d’octubre del 2017 a Catalunya, en un retrat vertiginós dels moviments dels seus protagonistes.
Ha passat un any de l’1 d’octubre. En aquest temps, els fets i la història s’han precipitat. Però… hi haurà una generació marcada per l’1 d’octubre? Quin pes tindrà l’1 d’octubre amb el pas dels anys? Serà un dia més d’un llarg procés o tindrà un capítol a part en la història del país?
L’avinguda Diagonal de Barcelona ha esclatat amb el clam independentista de la Diada 2018, que s’ha fet amb el lema “Fem la República Catalana”.
El color corall ha estat un dels protagonistes de la manifestació d’aquest 11 de Setembre, que ha omplert la Diagonal de Barcelona
L’onada sonora organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural ha tornat a ser multitudinària.
A Catalunya encara hi ha 5.063 famílies que reclamen un parent desaparegut durant la Guerra Civil. Per identificar el major nombre de casos possible i revertir aquesta situació, al juliol del 2017, es va endegar un pla d’excavació de les fosses de la Guerra Civil Espanyola que encara queden a Catalunya, i va crear el Programa d’Identificació Genètica, amb un banc que permet creuar les dades familiars amb les restes que es vagin localitzant. Actualment hi ha unes 500 fosses localitzades.
Què va passar a la mobilització davant de la Conselleria d’Economia i Hisenda a Barcelona el 20 de setembre del 2017?
Reconstrucció minuciosa d’una jornada en què, en resposta a múltiples escorcolls en seus de la Generalitat i a la detenció de 14 alts càrrecs del govern, hi va haver una enorme mobilització popular i reivindicativa davant de la Conselleria d’Economia i Hisenda a Barcelona.
El reportatge dona veu a molts dels activistes informàtics que van aconseguir mantenir viu el cens universal de votants durant el referèndum l’1 d’octubre contra atacs informàtics de primera magnitud. L’espai investiga alguns aspectes més desconeguts, com què hi havia al darrere de l’atac al referèndum, el paper de les grans teleoperadores espanyoles en la censura. Però el ciberactivisme voluntari va permetre el referèndum. Destapem la ciberguerra soterrada d’aquell dia.
Una conspiració policial va actuar contra el procés sobiranista. Proves falses, manipulació de dades, informes irregulars, agents secrets, filtracions interessades a la premsa, amenaces per obtenir informació confidencial.
Una operació policial opaca que ha estat actuant de manera anònima. Què és l’operació Catalunya? Qui la va impulsar? Existeix la policia política? S’ha fet a l’esquena de jutges i fiscals amb la idea d’intoxicar?
Fa vint anys el Club Super3 va decidir reunir per primer cop els seus socis, durant un cap de setmana, a l’ Estadi Olímpic de Montjuïc. Dues dècades després la Festa dels Súpers s’ha convertit en l’esdeveniment infantil més gran d’Europa.
L’actor Toni Albà ha pronunciat i interpretat el pregó alternatiu de les festes de la Mercè de Barcelona. La iniciativa va sorgir de manera espontània a les xarxes com a resposta des del món independentista. Ha estat una protesta per l’elecció del pregoner oficial de l’Ajuntament de Barcelona: l’escriptor Javier Pérez Andújar, que en un article va qualificar els independentistes de ‘aiatol·làs’. Albà, després d’un recorregut que ha començat al Fossar de les Moreres, ha comparegut al pla de Palau caracteritzat com el rei espanyol Felip V i, irònicament, s’ha adreçat als ‘ciutadans de la conquerida ciutat de Barcelona’.
Recull de les millors imatges d’aquesta segona temporada perfecta per reviure totes les emocions de la Lliga, la il·lusió per la Copa i el clímax amb la Champions de Berlín. Recordem algunes de les millors nits de futbol de l’equip barcelonista dirigit per Luis Enrique en les diferents competicions en què s’ha proclamat campió, actuacions i jugades memorables dels jugadors, i també reviu els moments clau de la temporada, com la derrota d’Anoeta, que va marcar l’inici d’una trajectòria imparable.
El passat mes de desembre, els combatents d’Estat Islàmic, el grup jihadista que ja controla àmplies zones territorials de l’Iraq i de Síria, va aconseguir rodejar completament la ciutat de Sinjar, al nord iraquià. Els residents kurds de creença yazidita d’aquesta ciutat muntanyosa situada a cinquanta quilòmetres de la frontera siriana van ser massacrats. Molts d’ells van protagonitzar un penós èxode a través de les muntanyes. D’altres, van quedar-hi atrapats. Però no derrotats. El autors del reportatge «Rodejats per Estat Islàmic» van ser transportats en helicòpter fins a Sinjar i van conviure amb els seus habitants. Han estat testimonis privilegiats de la seva lluita per la seva supervivència i per conservar la seva terra. El reportatge és el resultat d’aquesta resistència davant la barbàrie.
La resistència armada contra Estat Islàmic a Sinjar procedeix de diversos països i de militàncies diverses. Però tots estan units contra l’enemic comú. Entre els combatents hi ha ciutadans germans kurds procedents tant de Síria com de Turquia, cristians i musulmans. Fins i tot un ciutadà de nacionalitat nord-americana que va contactar des del seu país amb la resistència a través de Facebook.
En un univers de lluita armada dominat per homes, «Rodejats per Estat Islàmic» és testimoni de la presència compromesa de dones kurdes, peixmergues, en la primera línia del front. I del seu esforç per convèncer els homes de la importància de fer-se respectar com a dones, amb igualtat de drets i condicions.
La vida quotidiana continua a Sinjar entre duríssims combats diaris. Entre els testimonis dels crims comesos per Estat Islàmic, trobem, en els habitants que s’han quedat a la regió, la voluntat ferma de desafiar la milícia integrista de Daesh (acrònim en àrab d’Estat Islàmic), que vol aniquilar i destruir per sempre la seva forma de vida.
Recorregut de 1.400 quilòmetres per Escòcia. L’objectiu del viatge: recollir els arguments del «Yes» i del «No», les dues postures que s’enfronten en el referèndum del 18 de setembre. Aquest dia, els escocesos hauran de prendre la decisió més important dels últims 300 anys: si es mantenen o no dins del Regne Unit.
El recorregut comença a la frontera entre Anglaterra i Escòcia. I, a partir d’aquí, cada parada serveix per reflectir els diferents temes i arguments que han anat apareixent al llarg de la campanya. Què pensen de la independència a la costa pesquera, que sempre s’ha considerat maltractada per les quotes imposades des de la Unió Europea? Quina és l’opinió de les companyies petroleres del Mar del Nord? I què votaran les antigues grans ciutats industrials escoceses, ara convertides en zones deprimides on algunes famílies ja han arribat a la tercera generació consecutiva que viu de subsidis?
Des que Manuel Carrasco i Formiguera va ser afusellat al penal de Burgos el 9 d’abril de 1938 per un piquet de la Guàrdia Civil, hi ha hagut un gran nombre d’hipòtesis sobre el que va passar durant el consell de guerra que el va condemnar a mort i les circumstàncies que van influir.
Però mai fins ara s’havia aportat cap prova documental. «Sumaríssim 477» descobreix l’al.legat de la defensa, l’argumentació del fiscal, els testimonis de càrrec i de descàrrec i els interrogatoris a què és sotmès l’encausat. En definitiva, les raons, els testimonis i les suposades proves que la justícia militar franquista va utilitzar per condemnar el polític republicà i catalanista a la pena de mort.
Si bé Carrasco va ser empresonat i executat a Burgos pel terror «blau», també va ser perseguit a la Catalunya republicana i revolucionària de començaments de la guerra. Carrasco era republicà i catalanista, però també era catòlic i, per tant, objectiu a abatre. Paradoxalment, la raó que va impulsar els «incontrolats» a perseguir-lo no va ser la religió, sinó la seva actuació com a assessor jurídic de la Generalitat. «Sumaríssim 477» demostra com els interessos econòmics i l’ambició personal van obligar Carrasco a abandonar Catalunya per acabar en mans de la repressió militar del bàndol dels «nacionals».
Manuel Carrasco i Formiguera és, en definitiva, la figura incòmoda que trenca esquemes. Un polític que per convicció i que per defensar la legalitat va ser perseguit a Catalunya i executat a Burgos.
Des del moment en què es va cometre, l’any 1963, l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy, el fet ha provocat rumors sobre conspiracions. Cinquanta anys després, què en diu, la ciència moderna, de l’assassinat de Dallas ?
Un equip extraordinari d’experts intenta resoldre els misteris que encara envolten l’assassinat de Kennedy. Un cas que hauria d’haver estat senzill per a qualsevol policia, pel fet que el crim va ser comès amb claror de dia i davant de centenars de testimonis, es va convertir en el malson de qualsevol forense, perquè l’escenari del crim no va ser ben estudiat, l’autòpsia va ser polèmica i van matar un sospitós molt important mentre estava detingut.
L’assassinat de Kennedy va ser un moment crucial en la història dels Estats Units, i actualment encara no s’ha explicat del tot. Ara que ha passat mig segle, l’atemptat continua sent polèmic, ja que hi ha qui dubta que Lee Harvey Oswald actués sol, tal com va concloure la Comissió Warren. Aquest reportatge demostra la importància de tornar a analitzar les proves antigues fent servir la tecnologia i les eines actuals per intentar descobrir els secrets del passat i obtenir noves idees.
