Assaig cinematogràfic en defensa dels drets morals dels cineastes davant les manipulacions que pateixen les pel·lícules des dels orígens del cinema fins el domini actual de món audiovisual. “Cineastes contra Magnats” combina diverses formes de llenguatge cinematogràfic: material d’arxiu, fragments de films fonamentals i escenes de ficció, com l’ambientada a la cort de Felip II quan el monarca va amputar a banda i banda una pintura cinemascòpica de Tiziano perquè no cabia en l’espai que li tenia reservat a El Escorial. Amb aquesta acció el Rei d’Espanya es va convertir en l’inventor del planning-scanning que a la nostra època altera el format original de les pel·lícules.