Mentre la comunitat internacional se centra a impedir la guerra química, Síria es dessagna amb les armes convencionals. Anem a Alep, una de les ciutats més castigades.
L’aparent compromís del règim de Bashar al-Assad de sotmetre el seu arsenal d’armes químiques a la inspecció internacional sembla que ha aturat momentàniament els timbals de guerra. La comunitat internacional ha centrat la seva gran alarma en les armes químiques com si fossin el pitjol mal, com si els més de dos anys i mig de guerra, de barbàrie, no valguessin un esforç equivalent de pressió en tots els àmbits. Aquest fet reflecteix, si més no, la complexitat d’un conflicte com el sirià.
Però les armes convencionals estan destrossant el país i la seva gent.
Una vegada més els reporters occidentals es posicionen del costat dels rebels feixistes sirians. Sembla que només sofreixen les calamitats de la guerra els d’un costat. Si haguessin centrat el reportatge en seguir els terroristes de la Brigada de l’Islam tindriem un altre concepte d’aquest conflicte. No oblidem que aquesta gent decapita als presoners enemics sense cap mena d’escrúpols.