L’illusionniste tracta d’un sentit homenatge de Sylvain Chomet (el director de Les Triplettes de Belleville) al particular univers de Jacques Tati, creat a partir d’un guió que ell mai va poder portar a la pantalla i que li va cedir la seva filla Sophie Tatischeff (la de la dedicatòria final del film). Una pel·lícula bella i trista alhora, que tracta del final d’una època, la del music-hall i les varietats, a mans de la música pop i la televisió i, en el cas de la noia, del pas de l’adolescència a la vida adulta.