L’Sven ja no hi és, l’Alex tampoc, i l’editorial li ha rebutjat el còmic. La sort sembla que ha abandonat la Lolle que, a més, s’enfila per les parets quan descobreix en un aparador un còmic que és amb tota claredat, la seva obra. Això ja és massa! La Lolle va a corre-cuita cap a l’editor, i allà ha d’admetre que no té cap contracte escrit que confirmi el que al·lega. “La gent diu qualsevol cosa!”, afirma l’editor amb insolència. Però la Lolle no es dóna per vençuda. Va a veure un advocat que li diu que té força possibilitats de guanyar el cas. L’humor de la Lolle millora immediatament i, en gran part, a causa del fet que en Matthias no solament és un advocat molt llest sinó també un home molt atractiu. Però en Matthias no li posa les coses fàcils perquè pensa que la Lolle és massa jove per a ell. Per sort, un petit nan de plàstic dels que es posen als jardins ajuda la Lolle a guanyar-se el cor d’en Matthias. Però ben aviat, la qüestió de l’edat passa a ser important, en aquest cas per la Lolle perquè en Matthias vol casar-se el més aviat possible i començar una família. Mare de Déu! L’Sven té el mateix problema des d’un altre punt de vista: també s’ha enamorat d’algú amb qui ha topat i, en aquest cas, de manera literal. Mentre patinen sobre gel, la Jana li cau al damunt i en el mateix moment en què s’aixequen ja estan encisats un per l’altre. Però per desgràcia, la Jana no té ni divuit anys. Un cop més, mare de Déu!