Aquest àlbum marca un retorn a l’aventura. Comença a aparèixer al setmanari Tintín, el setembre del 1966, quatre anys després de la fi de les joies de la Castafiore. Aquí ens retrobem amb Rastatopoulos, a qui crèiem ofegat al final de Stock de coc, i al seu amic Allan. Apareix una nova figura: el riquíssim Lazlo Carreras, l’home que no riu mai. Carreiras és un milionari propietari d’avions, de companyies petrolieres, de la beguda Sanitat-Cola. Aquest personatge va ser inspirat per Marcel Dassault. És un personatge paradoxal: està entre els bons, però sota l’efecte del sèrum de la veritat es retrata com un ésser sense massa escrúpols a l’hora d’haver pastat seva fortuna. Cap al final de la història descobrim a Mik Ezdaditoff, personatge que va ser inspirat per Jacques Bergier, autor del llibre Le Matin des Magiciens i animador de la revista Planète. Veiem aquí la fascinació d’Hergé pels fenòmens paranormals i extraterrestres.