Els seguidors de les aventures de Tintín van haver d’esperar vuit anys després de Vol 714 per Sydney, per poder llegir Tintín i els Pícaros, que va començar a aparèixer l’any 1976. Hergé ara només treballava per plaer, i no tenia cap pressa. La idea va trigar a prendre forma. Tenia clar l’entorn: Amèrica del Sud. Per a la història es va inspirar una mica en l’assumpte de Regis Debré i els Tupamaros. Però aquests successos no són més que el quadre de l’aventura. Tornem a anar a la imaginària república de San Teodoro, (vegeu L’orella escapçada), on dos generals aspirants a dictador es fan una guerra contínua per aconseguir el poder. Retrobem l’inefable general Alcazar (veure La orella trencada, Les set boles de cristall), el coronel Sponsz (L’afer Tornassol), ara sota el nom de Esponja, que ha estat enviat per Bordúria per donar suport al general Tapioca, i l’explorador Ridgewell (vegeu L’orella escapçada). Serafí Llautó també va per aquí amb la seva aclaparadora personalitat, hi ha al grup dels alegres Turulones, i també trobem a la “encantadora” dona de Tapioca: la terrible Peggy.
Crida l’atenció en aquest àlbum és que Tintín va amb texans, condueix una moto portant un casc amb el signe hippie de la pau i fa ioga.