Aquesta ficció-Documental homenatja el poeta Miquel Bauçà, la mort del qual en la més absoluta solitud es va commemorar a mitjans de febrer del 2006.
Pel·lícula-reportatge que és d’aquelles per mirar i remirar sobre l’escriptor de Felanitx. Bauçà és un dels grans…
Història fascinant de la vida d’Oswald Aulestia Bach, l’artista català que va perseguir durant anys per la justícia dels Estats Units per ser una de les peces claus de l’Operació Artista, una investigació de l’FBI, en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra i el Carabinieri…
Com pot ser que, malgrat la vigilància policial, les urnes de l’1-O arribessin al seu destí? La resposta té forma de piràmide, una piràmide invisible de ciutadans -compradors, distribuïdors o simplement custodis- amb tres noms en clau al vèrtex: Lluís, Marc i Guti.
La Dansa de la Mort de Verges és una tradició d’origen medieval que s’ha celebrat ininterrompudament des de fa més de 400 anys. Aquesta continuïtat es va trencar per primera vegada el 2020 a causa de la pandèmia de la Covid.
El dia 1 de gener del 1990, la cadena de televisió britànica ITV va emetre l’episodi pilot d’una sèrie d’humor titulada “Mr. Bean” protagonitzada per l’actor Rowan Atkinson. El personatge de Mr. Bean reprodueix enginyosament les frustracions de la vida quotidiana però…
Un documental que repassa la vida de Lluís Maria Xirinacs, símbol de la lluita no violenta i de les reivindicacions nacionals de Catalunya.
Carles Santos interpreta algunes de les seves peces al piano. Film realitzat per a l’exposició sobre Carles Santos Visca el Piano!, celebrada en la Fundació Miró de Barcelona durant l’estiu de 2006.
Uns cossos nus se sotmeten al fort impacte de l’aigua, mentre sona la peça Il Temporale de l’òpera La Cenerentola i l’obertura de Il barbiere di Siviglia, ambdues de Gioacchino Rossini. La pel.lícula està pensada per a integrar-se a l’espectacle de Carles Santos El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora.
5 Anys dels atemptats del 17A
Van morir 16 persones i en van quedar ferides tres-centes. Amb les revelacions del sumari i de la sentència del judici celebrat el 2021, i amb entrevistes a alguns dels protagonistes i experts, aquesta sèrie posa al dia les últimes informacions que es tenen d’aquella trama terrorista que va causar el pitjor atemptat a la capital catalana i a Cambrils.
Projecció del text íntegre de l’obra teatral de Joan Brossa El sol amb cara conjuntament amb la lectura dramatitzada per Lina Lambert (veu) i Eva Maria utilitzant el llenguatge de signes. Es va representar a Barcelona al Convent de Sant Agustí…
Una professora (Carme Elías) i un director d’orquestra (Francisco Guijar) coincideixen en un còctel d’alt nivell amb un escriptor (Jordi Dauder) que ha guanyat un important premi literari gràcies al seu llibre El pont de Varsòvia. Un periodista pregunta a l’escriptor de què va la seva novel·la, però…
El film es divideix en dos grans segments. El primer, format per un parell de plans fixos del pianista Carles Santos executant el preludi Op. 45 en Do sostingut menor de Frederick Chopin. El segon, el mostra escoltant la seva pròpia interpretació a través d’uns altaveus…
Realitzada per encàrrec de la Galeria Maeght per la commemoració d’una exposició de Joan Miró, organitzada pel Ministeri d’Assumptes Culturals Francès en el Gran Palais de París, inaugurada el 17 de maig de 1974. Es tracta d’una filmació rodada en cinc dies sobre el procés de fosa i…
Acte per celebrar els 30 anys dels Jocs Olímpics que van transformar la ciutat de Barcelona. L’acte ha estat dedicat als voluntaris i voluntàries que van fer possible la cita olímpica…
Rodat en sis dies en Mont-roig del Camp (terra de Miró) i a Tarragona, mostra el procés d’elaboració d’un tapís original fet amb 1200 kg de llana i 600 kg d’ordit. Aquest curt de Portabella il·lustra el teixit d’un enorme i meravellós tapís creat per l’artista.
Als anys 70, el director madrileny Jess Franco rodava la coproducció hispana-italo-alemanya de Count Dracula, protagonitzada per Christopher Lee. En Portabella, va aprofitar per a filmar un documental a manera de making-of sobre la pel·lícula del seu company.
Nascuda el 1941 al barri de Sants de Barcelona, va començar la carrera com a actriu de teatre, però el 1965 va passar-se a la cançó i ha acabat protagonitzant una de les carreres més extenses de la música catalana.
Amb 50 discos gravats i més de 400 cançons, l’artista va interpretar tota mena de gèneres, com jazz, boleros, sardanes, cuplets, cançons de pel·lícules, adaptacions de poetes o estàndards nord-americans, sempre amb lletres en català.
Play back, curt de vuit minuts intensos de durada realitzada l’any 1970, Pere Portabella va enregistrar, a la vegada analitzant-lo, un assaig de la banda sonora per al documental Gaudí, de Clovis Prévost, en què Carles Santos, amb una energia desbordant…
Film clandestí del 1r Festival Popular de Poesia Catalana, celebrat al Teatre Price de Barcelona el 25 de maig de 1970 en solidaritat amb els presos polítics. Intervenen els poetes Agustí Bartra, Joan Oliver (Pere Quart), Salvador Espriu, Joan Brossa, Francesc Vallverdú i Gabriel Ferrater.
Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 7 d’abril de 1857 – 18 de febrer de 1913) fou una metgessa catalana. Especialitzada en ginecologia i pediatria, fou la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctora.
Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de març de 1865 – 29 de desembre de 1943) fou periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista
Aidez l’Espagne (1969), conegut també amb el títol Miró de la guerra. Es tracta d’un curt de cinc minuts en blanc i negre amb una seqüència final en color que mostra el conegut quadre Aidez l’Espagne, pintat per Miró durant la Guerra Civil per ajudar la República espanyola.
Amb motiu de l’exposició de Joan Miró L’Altre organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Barcelona l’any 1969, la Junta va proposar a Pere Portabella rodar el que havia de ser el cartell de reclam de l’exposició -pintat pel mateix Miró- sobre els vidres exteriors de la planta baixa de l’edifici.
Tecla Sala Miralpeix (Roda de Ter, 26 d’abril de 1886 – Barcelona, 2 de setembre de 1973) fou una empresària catalana.
Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català (l’Escala, 11 de setembre del 1869 – 27 de gener del 1966), fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme.
Dolors Riera va ser cuinera i va establir la primera fonda a Granollers que acabaria sent la Fonda Europa i arrel de la professió de la família Parelllada
Jean Michel Cousteau i els seus fills, Celine i Fabien, continuen amb la missió del seu pare i avi, el comandant i emblemàtic pioner de la divulgació científica Jacques-Yves Cousteau. En aquest documental conviden l’espectador a submergir-se amb ells per descobrir les meravelles del mar com mai…
La noia de Portbou ja té nom i cognom. Després de trenta-dos anys, el programa Crims ha pogut identificar-la i la seva família, per fi, pot deixar de buscar-la. En aquest capítol coneixerem qui era la noia de Portbou i què va fer les hores abans d’aparèixer morta penjada d’un pi aquell 4 de setembre de 1990.
Mercè Vilaret i Llop (Barcelona, 1943 – Sant Cugat del Vallès, 21 d’octubre de 1993[1]) va ser una de les primeres realitzadores de televisió a Catalunya. Fou pionera de la professió juntament amb Clara Ronay a Catalunya, i amb Pilar Miró i Josefina Molina en l’àmbit estatal.
El 4 de setembre del 1990, a primera hora del matí, una veïna descobreix una noia jove morta penjada d’una corda en un pi al costat del cementiri de Portbou. A primera vista tot indica que és un suïcidi. Però la noia no porta cap document a sobre per poder-la identificar. És una “no name”, una persona sense nom.