
Divertida comèdia de meravellós repartiment sobre bruixes modernes, encantaments diversos i encisos romàntics per trencar parelles i enamorar la persona estimada.
Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118 Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
Divertida comèdia de meravellós repartiment sobre bruixes modernes, encantaments diversos i encisos romàntics per trencar parelles i enamorar la persona estimada.
Bella Swan (Kristen Stewart) sempre ha estat diferent de la resta. Quan la seva mare es casa per segona vegada, decideix marxar a viure amb el seu pare a un recòndit i plujós poble anomenat Forks. Allà coneix el misteriós Edward Cullen (Robert Pattinson). Intel·ligent i enginyós, Edward aconsegueix atreure l’atenció de Bella i molt aviat entaulen una estreta amistat. Amb el temps, Bella acaba per descobrir el gran secret d’Edward: ell i la seva família són vampirs. No envelleixen, no tenen ullals i són físicament perfectes. Si visquessis per sempre, per què moriries?
Bons sentiments i inoblidables interpretacions per a la història d’un home que contempla com hagués estat la vida dels que l’envolten si ell no hagués existit, i d’un entranyable àngel que vol aconseguir les seves ales.
Kate McKay (Meg Ryan) és una executiva moderna, una dona del segle XXI la vida de la qual està dirigida a triomfar al món empresarial. Leopold (Hugh Jackman), el tercer Duc d’Albany, és un cavaller solter i encantador de finals del segle XIX. Les expectatives professionals i socials d’ambdós, els porten a mostrar-se cínics davant el menor indici d’enamorament. Però quan un esgarrany en el teixit del temps introdueix Leopold a l’actual ciutat de Nova York, explota un gran potencial per a un modern film romàntic a l’antiga.
Un adolescent (Michael Angarano), obsessionat amb el cinema d’Hong Kong i els clàssics de kung-fu, fa un extraordinari descobriment en una petita casa d’empenyoraments del barri xinès. Descobreix per casualitat el llegendari bàcul d’un savi guerrer xinès, més conegut com el Rei Mico (Jet Li). Gràcies a la relíquia, el jove retrocedeix en el temps fins a l’antiga Xina, on s’uneix a un grup de guerrers experts en arts marcials que intentaran alliberar el Rei Mico.
Sondra Pransky (Scarlett Johansson) és una estudiant americana de periodisme que es troba a la Gran Bretanya visitant uns amics. Durant la seva estada a Londres, va a un espectacle de màgia on l’il·lusionista (Woody Allen) la fa pujar a l’escenari per realitzar un dels seus trucs: en aquest, ella ha de desaparèixer. Mentre Sondra està esperant “desmaterialitzar-se”, rep la visita del fantasma d’un reporter mort (Ian McShane) que li donarà l’exclusiva de l’any. L’esperit afirma que Peter Lyman (Hugh Jackman), el ric i atractiu fill d’un conegut aristòcrata britànic, està portant una doble vida com l’Assassí del Tarot, un assassí en sèrie que porta temps aterrint el país i eludint a la justícia. Amb l’ajuda del mag, Sondra comença a investigar la notícia i aconsegueix ajuntar certes evidències incriminatories contra Lyman. De totes maneres, com més sap d’ell, més perillosa es torna la investigació, sobretot quan nota que comença a enamorar-se de l’atractiu presumpte criminal.
Larry ha triomfat a la ràdio amb un espai dramàtic, “Terrorífica lluna de mel”. Els problemes comencen quan es compromet en matrimoni amb la Vicky, la seva companya de micròfon. A partir d’aquest moment, Larry comença a comportar-se d’una manera estranya, la qual cosa pot espatllar el programa de major audiència.
1932. Daniel McCormick, pilot de proves, és un home a qui tot li va bé en la vida. Tot canvia una matí en la que la seva núvia, Helen, té un desgraciat accident. Desolat, s’ofereix voluntari per a un experiment secret: El cos de Daniel queda congelat en una càpsula experimental. El 1992, seixanta anys després, dos nens descobreixen la càpsula i descongelen el cos
Som al 2274. Després d’un incert holocaust, la societat està confinada en una ciutat aïllada del món exterior per unes cúpules que la protegeixen. La limitació de recursos i el control de població marca la llei que obliga a que qualsevol persona que arribi als trenta anys, ha de morir. Aquesta és la història d’un policia encarregat de fer complir la llei, i que la infringeix.
Els nens van marejant la Janet amb uns idiomes que ni el mateix George, amb els seus superpoders, pot entendre. Ella li demana temps per acostumar-se al nou cos d’ell abans d’acceptar-lo com a marit. En George es posa a rumiar i de sobte desapareix al lavabo… per sortir-ne convertit en dona amb l’esperança d’entendre millor la feminitat de la Janet.
L’Stan paga una visita al metge, amb recepta inclosa, a en George a causa de l’al·lèrgia que ha agafat al gat de l’Ella. Aquesta passa a recollir l’Stan i està convençuda que en George segueix essent el mateix marit babau de sempre, encara que les aparences enganyin. Això el fa sentir tot cofoi, però li sap greu que la Janet no l’acabi d’acceptar sense posar-hi pegues.
En George i una Janet ben ensutjada tornen a casa després del que ell considera que ha estat una vetllada molt romàntica: sobrevolar un volcà actiu! Ella li diu que encara necessita passar més temps a soles amb ell per conèixer-lo a fons, com abans. La conversa, però, queda interrompuda perquè en George ha de sortir volant a causa d’un naufragi.
En George, en el paper de Termoman, ressuscita l’aranya que li fa de mascota a l’Ollie, però de seguida la torna a matar perquè li fa por! La Janet vol dur la seva filleta Cassie al jardí d’infants de la parròquia i per això convida el vicari i els seus pares a prendre te. En George, com de costum, li aixafa la guitarra tot dient que Satanàs és genial i que, a més a més, dóna deu mil voltes a tots aquells angelets i deixebles cursis.
La policia ultroniana ha enxampat en George superant el límit de velocitat -volava a una velocitat superior a la de la llum- i ara ha de repetir la teoria per tornar a treure’s el carnet de superheroi. La Janet l’insisteix perquè aprovi, ja que si no fa, perdrà la llicència i l’enviaran a Ultron. En Tyler diu que tot plegat és culpa de la Janet, que fa dormir en George al sofà i que li ha aconsellat que vagi al gimnàs per cremar tota l’energia que té excés. En George troba que és una bona idea: potser si marca més pectorals es podrà tornar a posar la Janet a la butxaca.
En George ha sortit escollit com a segon millor superheroi de la galàxia. Com que no li ha fet massa gràcia, demana a l’Arnie que l’ajudi a fer publicitat de la marca Termoman, amb Termo-vestits i rotlles de paper higiènic i tot. En George espera que la valoració de superherois que emet la junta de la lliga de rescats globals demostri que és el mateix George de sempre i que la Janet l’accepti, doncs, com a marit.
Tota la setmana que en George, cosa que toca, cosa que espatlla; és que l’han abandonat els seus superpoders? Acaba de deixar caure un poblat bavarès mentre el rescatava d’un allau de fang i a la vegada destrossava tres altres poblats. La Janet li diu que ja li passarà, però ell no sap què té i confia que només sigui un problema passatger. Després, però, jugant jugant, llança la petita Cassie enlaire amb tanta mala baba que la nena travessa el sostre!
Des que va tancar la botiga de productes naturals on treballava en George, la família ha anat una mica escurada de diners. Ara al nostre superheroi es dedica a fer música a la sortida del centre de salut. Se li acut una possible sortida a les seves penúries econòmiques: jugar al pòquer a Ultron. Ara la Janet només espera que no perdi la samarreta!
Era escriptor i pensava que escrivia sobre el futur, però realment escrivia sobre el passat. En la seva novel·la, un misteriós tren sortia de tant en tant cap a l’any 2046. Tots els que anaven en ell tenien la mateixa intenció: recuperar la seva memòria perduda. Es deia que en el 2046 res canviaria. Ningú sabia a ciència certa si era veritat, perquè cap dels que van anar va tornar mai. Excepte un.. Va estar allí. Va elegir marxar. Volia canviar.-
Quan una sonda de l’Agència Espacial desapareix en un forat de cuc intergalàctic, l’agència contracta a Ham III, nét del primer ximpanzé que va ser a l’espai, per ajudar a recuperar la nau extraviada. Però Ham, que portava una vida feliç com mona voladora en un circ, està més interessat a provar la gravetat zero que a estar a l’altura de la seva gloriosa herència. Sense pretendre-ho, el nostre protagonista es convertirà en un heroi que aprendrà el vertader significat del coratge, l’amistat i el treball en equip. Ell i els seus companys de tripulació, la tinent Luna i el cabota comandant Titan, ho arrisquen tot per salvar els pacífics habitants d’un llunyà planeta dels abusos del malvat Zartog, un extraterrestre megalòman que s’ha fet amb el control de la sonda Infinity.
Melanie, una rica i bella jove de l’alta societat de San Francisco, coneix casualment en una ocelleria a un advocat. L’és Mitch Brenner i ha anat a comprar un parell de periquitos per a la seva germana Kathy, que acaba de complir onze anys. Mitch, que coneix Melanie per la premsa, la tracta despectivament i marxa deixant-la rabiosa però intrigada. Melanie decideix encarregar uns periquitos i portar-los a casa de l’advocat, però aquest ha marxat el cap de setmana a casa de la seva mare. Melanie decideix llavors donar-li una sorpresa portant-li la parella de periquitos a la ciutat natal dels Brenner, Celler Bay. Quan arriba al lloc, els ocells de la zona comencen a atacar sense raó aparent als habitants del lloc. La situació s’agreujarà a mesura que avancen les hores.
Ambientada en un poblet europeu en el segle XIX, aquesta pel·lícula d’animació fotograma a fotograma conta la història de Victor (a qui posa veu Johnny Depp), un jove que és portat de sobte a l’infern, on es casa amb una misteriosa Núvia Cadàver (amb la veu d’Hel·lena Bonham Carter), mentre que la seva vertadera núvia, Victòria (a qui posa veu Emily Watson) espera en el món dels vius. Malgrat que la terra dels morts resulta ser més colorista que la seva estricta educació victoriana, Victor aprèn que no hi ha res en aquest món, ni en el següent, que pugui separar-lo del seu únic i vertader amor.
En un futur no massa llunyà, una catàstrofe climàtica ha convertit el món en unes vastes extensions desèrtiques. Les ciutats han estat declarades zones segures, control·lades per la Sphinx Corporation. Una petita part de la humanitat viu dins aquestes àrees segures, deixant la resta a l’exterior.
Neix la segona criatura d’en George i la Janet, brandant l’apèndix de la mare. A part de que ja parla, la menuda Cassie té un do molt especial: l’habilitat de predir el futur. Per desgràcia, això suposa que veu la mort imminent de tots els habitants de l’hemisferi nord. La responsabilitat recau en Termoman, que haurà de salvar la humanitat de la catàstrofe; precisament ara, que la Janet no vol saber res d’ell perquè ha enregistrat escenes de la vida quotidiana a casa per enviar-les al seu planeta, Ultron.
Després d’un lleuger intercanvi d’opinions amb un pacient, que resulta ser inspector d’immigració, en George i l’Arnie són investigats per residència il·legal. No tenen cap documentació o sigui que serà pràcticament impossible demostrar el seu dret a quedar-se en el país… fins que a en Tyler se li encén la bombeta. Per sort, en George ha estat volant massa a prop del pol nord i és com magnètic, de tal manera que pot arrossegar el cotxe de l’inspector justament fins on està previst que impacti un meteorit…
En George s’ha proposat ser més autoritari. S’apunta al grup d’homes d’en Pier, que li fan una xerrada animant-lo a ser ell el cap de la família i la dona, a la cuina. En George, essent com és, s’ho pren al peu de la lletra i davant la negativa de la Janet d’obeir-lo, recorre als seus superpoders per imposar-se. De cop i volta totes les dones de Northolt es comporten com “Les dones perfectes”.
Ella, la mare de la Janet, s’està preparant per ser jutge. La dona està convençuda que el comportament estúpid d’en George i en Tyler està perjudicant el desenvolupament dels seus néts. Així doncs, fa ús de les seves noves competències i s’endú els nens a casa seva fins que en George i la Janet no li demostrin que són uns bons pares. Res del que facin en George i la Janet la convencerà per tornar-los els nens; és llavors quan l’Ollie i la Cassie decideixen intervenir…
En Termoman inicia una campanya per lluitar contra el crim i salvar la Terra de l’anarquisme en què està sumida, i a la vegada, recuperar la Mona Lisa després de que l’haguessin robada. El problema és que descobreixen el quadre a casa dels Sunday i arresten en George. Per evitar que el pobre George vagi a presó, tramen un pla per robar el quadre i canviar-lo per un de fals, però la cosa va de mal en pitjor quan l’Stanley fa un forat a la cara de la vertadera Mona Lisa. Apareix Leonardo da Vinci i es descobreix que també és ultronià.
En un intent d’esborrar qualsevol ombra de prejudicis i pensaments negatius de les persones, en George decideix filtrar electrònicament les ments. Però, com era d’esperar, tot se’n va en orris. Per què la Janet va a treballar amb granota? Què fa en Tyler atenent els pacients? Per quins set sous en Piers va vestit d’infermer? I qui carai canta Britney Spears a infermeria?!
Quan les supersticions de mala sort d’en Tyler es fan realitat un divendres 13, a en George li agafa un cobriment de cor. La cosa és que si un superheroi té dubtes sobre la seva invencibilitat, perd poders i comença a desaparèixer. Així doncs, quan en Piers i la Sra. Raven tornen amb una de les seves martingales per blanquejar diners, l’Arnie tem que en Termoman tingui els dies comptats.
En Termoman veu com cau la seva popularitat perquè molts el fan responsable de l’escalfament mundial: tot és culpa d’en Termoman que vola arreu del món a velocitats supersòniques. Amb tal campanya d’odi, no té més remei que prendre mesures dràstiques per demostrar a tothom que el món està sa i estalvi a les seves mans; el resultat és un gran aldarull per haver apagat un volcà amb l’ajuda d’una balena.