La família Darling viu a Londres. Wendy, la filla gran dels Darling, explica històries als seus dos germanets a l’hora d’anar a dormir. Els nens esdevenen protagonistes d’una gran aventura quan Peter Pan arriba volant fins a la seva habitació i els porta cap al país de Mai Més. Allà els nens no es fan mai grans i tot el que imaginen és possible, però també es troben amb el temible capità Garfi.
“Stardust” comença a l’endormiscat poblet de Mur, al camp anglès, el nom del qual ve del mur de pedra que ha mantingut els seus habitants allunyats de l’amenaça que representa l’univers paral·lel i sobrenatural que existeix fora. Però el jove Tristany (Charlie Cox) fa una esvalotada promesa a la noia més bonica del poble (Sienna Miller) amb l’esperança de guanyar-se el seu cor: li portarà una estrella caiguda del cel.
En George vol viure de valent l’esperit nadalenc i decideix entrar sigil·losament la nit de Nadal, vestit de Pare Noel, a casa dels pares de la Janet, de la Sra. Raven i d’en Piers per deixar-los regals a tots. La cosa no acaba sortint ben bé com s’ho havia imaginat ell i el sopar de Nadal és força trist, fins que en George apareix amb el verdader Pare Noel, que du un regal molt especial a tothom
La Janet fa trenta anys, però que una terrestre creui la barrera dels trenta no té cap mena de significat per a un ultronià. Així doncs, quan la Janet li diu que no en vol parlar i després canvia d’opinió, el pobre George no sap ben bé què ha de fer. Com sempre, va a demanar consell al seu cosí Arnie. Decideixen que en George li organitzarà una festa sorpresa d’aniversari (encara que el nostre superheroi no entén gaire bé aquest concepte). Camuflat amb un barret i unes ulleres de sol, en George va al centre de salut per convidar els companys de feina de la Janet. En George s’endú la Janet volant a Nova York per trobar-se amb l’Arnie i deixar així via lliure als amics i la família perquè enllesteixin els preparatius de la festa a Northolt.
George rep la visita del seu pare, en Termoman original, que ara s’està a Dunrescuin, una residència per superherois retirats a Florida. El pare d’en George, en Seamus [nom a la Terra], no està gens content de que el seu fill convisqui amb una terrestre. A part de la olor que desprèn, no el deixa treballar bé. Al planeta Ultron, la paraula del pare va a missa i, sinó, corres el risc de que intervingui el totpoderós Consell d’Ultron. Aquesta opció no li fa gens ni mica de gràcia a en George perquè recorda que al seu cosí, l’Arnie, li van donar dos dies per demostrar que anava errat. Per tant, en Seamus decideix que en George ha de marxar.
Les freqüents visites d’en Termoman al centre de salut per rescatar la Janet de la fiblada d’una vespa o d’una aranya deixen un xic desconcertats els pacients i el personal. En Piers creu que ha fet amistat amb un famós i li demana que assisteixi com a convidat d’honor a una festa benèfica que ofereix per millorar la seva imatge de cara al públic. Els pares de la Janet insisteixen perquè ells també hi vagin i així en George tingui l’ocasió de donar les gràcies personalment a en Termoman per haver evitat que ella caigués en el Grand Canyon.
En el futur, la major part dels nens són concebuts in vitro i amb tècniques de selecció genètica. Vincent és un dels últims nens concebuts de manera natural, però neix amb una deficiència cardíaca i no li atorguen més de trenta anys de vida. És un ”no vàlid”, algú condemnat a ocupar els llocs menys rellevants de la societat. Al contrari, el seu germà Anton rep el millor de la càrrega genètica dels seus pares, el que li garantirà l’accés a infinitat d’oportunitats. Des de nen, Vincent somia d’anar a l’espai però, per la seva condició de no vàlid, és conscient que mai podrà ser elegit faci el que faci. Durant anys exerceix tota mena de treballs fins que un dia contacta amb un home que li proporciona la clau per passar a l’elit: adoptar la identitat de Jerome, un esportista vàlid que es va quedar paralític per culpa d’un accident.
Una estació espacial russa abandonada està a punt de destruir Grimsby si en Termoman no ho evita. Malauradament, primer ha de resoldre un incident domèstic: té tot el Termo-uniforme ple de detergent. 100 per 100 termomium, l’uniforme és resistent al foc, a l’aigua, als residus tòxics i als atacs nuclears, però el detergent no marxa. Janet insisteix en rentar-li el vestit, cosa que no només el fa arribar tard a la seva missió, sinó que a més li provoca una picor terrible per una reacció al·lèrgica al detergent.
Philipe Gastone, un lladre, s’escapa de les masmorres d’Aquila, iniciant la seva cacera. En la fugida es troba amb el capità Navarre, que arrossega una maledicció.
En George i la Janet van a viure junts, malgrat que els seus companys de feina no entenen què li troba a aquest irlandès tan estrambòtic. Piers està ansiós perquè la Janet presenti en George als seus pares, ja que està del tot convençut que els causarà mala impressió. A l’Ella, la mare de la Janet, tot allò que fa la seva filla li sembla malament i el pare, l’Stanley, no pot evitar protegir gairebé de forma malaltissa el seu angelet; és per això que la jove parella té els nervis a flor de pell quan arriben els pares a dinar el diumenge.
Un dia com qualsevol altre a la consulta de Northolt. El Dr. Piers Cripin es mira a la infermera Janet, gairebé tant com a si mateix, la Sra. Raven, la recepcionista, espanta els pacients i la mare de la Janet apareix per convèncer la seva filla que es casi amb el doctor. Janet acaba de tornar d’unes vacances on una estranya ràfega de vent la va empènyer al Grand Canyon, però sortosament en Termoman va ser a temps de rescatar-la. Ella no espera de cap manera tornar a veure el seu heroi salvador, per això quan en George Sunday, un peculiar irlandès hipocondríac, entra al centre de salut, la Janet no lliga caps.
Mak torna de la guerra. A casa seva el reben la seva dona, Nak, i el seu fill petit. El que en Mak no sap, és que fa temps que són morts.
Un home del temps és enviat a cobrir una història respecte la marmota que prediu el temps que farà. Al dia següent es dona compte de que res ha canviat. Res…
Ning Tsai-Shen, un recaptador d’impostos, arriba a un petit poble per a fer la seva feina. Finalment es troba de nit en el temple de Lan Ro.
En un bosc de Wisconsin es localitza i s’abat un artefacte no identificat. El seu ocupant, Starman, es refugia a casa de Jenny Hayden, una jove viuda. Starman ha pres l’aparença del difunt marit de Jenny, però només pot sobreviure a la Terra tres dies i ha de trobar-se amb una nau espacial que el vindrà a recollir a Arizona, a més de 2.000 km d’on és ara. Jenny l’ajuda i han de fugir junts de la NORAD, una organització estatal que va darrera de Starman. Mark Shermin, responsable de l’operació de recerca, comprèn que Starman no representa cap perill per a la humanitat i està disposat a ajudar-lo.
Thomas és un home de 32 anys que pateix agorafòbia. En un futur no gaire llunyà i en un món on tot el que una persona necessita prové de la pantalla de l’ordinador, Thomas se sent segur perquè no li cal sortir de casa per res. De fet, fa vuit anys que no surt i que no té contacte físic amb ningú. La seva vida social es limita a parlar amb la seva mare, el seu psicòleg i el seu agent d’assegurances a través de l’ordinador i manté relacions se*uals amb una noia virtual. Però Thomas enyora el contacte humà real i el psicòleg li aconsella que miri de conèixer alguna dona.
El diable arranja la tornada a la terra d’un gàngster, després de la seva mort. Ara es veurà com un respectable jutge.
L’editor Will Randall es troba en un mal moment. Sobrepassat a la feina per un company més jove, qüestionat per la seva dona, i sense ganes de lluitar. De repent, una nova energia corre per les seves venes i es transforma en un altre ésser.
Fa deu anys, en unes muntanyes perdudes de Vermell, una noia va presenciar amb impotència l’assassinat de la seva família a les mans d’un grup d’homes furiosos pel secret que les víctimes guardaven en la sang. La jove va sobreviure endinsant-se en el bosc i convertint-se en quelcom que els caçadors mai trobarien: un llop.
Un matemàtic brillant vol perdre pes, però aconseguir el seu desig podria costar-li molt més del que es podria imaginar. Finalment, un flascó que podria contenir un virus molt perillós ha desaparegut i en Wells busca el possible lladre.
Per la sorpresa d’en Wells, l’Ellen creu les seves extravagants històries de viatjar a través del temps. D’aquesta manera descobreix que no es tracta d’una periodista si no d’una agent del govern que ha heretat un estrany artefacte que només en Wells podria possiblement identificar: un orbe cristal·lí del que es diu conté els misteris de l’univers, la nostra relació amb altres planetes, i els nostres encontres passats amb ells.
En una nit del 1946 a Londres, la periodista Ellen McGillivray arriba a la casa de la figura literària, Herbert George Wells. Esperant escoltar els fets i la gent que han creat la seva profètica imaginació, la reportera es troba amb un món on els límits coneguts de la ciència deixen de tenir sentit. Tot comença mig segle abans al londinenc Imperial College of Science (Escola de Ciència Imperial) on en Wells coneix la Jane Robbins, una científica igualment fascinada pels fenòmens paranormals, i una dona que aviat captiva el seu cor. A través d’experiments a mitja nit, secretes investigacions dins del paranormal, bogeries canviants i dels miracles del destí, en Wells i la Robbins s’endinsen entre uns remolins del temps, tant del passat com del present, que mai haguessin cregut possibles. Com que aquest univers misteriós no pot ser compartit amb el món, això esdevé un meravellós secret que els uneix per sempre.
Una bola de foc es desprèn del sol i dóna origen a la Lluna. El cataclisme que això causa a la superfície de la Terra espanta una tribu que decideix sacrificar una noia, Sanna. Ella fuig i un cicló la llança al mar, d’on la rescata un pescador. Continua la fugida fins que troba refugi al niu d’un dinosaure. S’hi queda i s’integra dins la comunitat de dinosaures, però, al cap d’un temps, els membres de la seva tribu ho descobreixen.
Aquesta pel·lícula ens demostra, sense cap mena de dubte científic:
– Que dinosaures i homo sapiens van conviure, i fins i tot jugar a cuit i amagat.
– Que farà uns 10.000 anys es va formar la Lluna com a conseqüència d’un tros del Sol que es va desenganxar.
– Que els homes de les cavernes eren uns barbuts pollosos, i en canvi les dones estaven totes boníssimes.
– Que el bikini era la roba d’us habitual en el Neolític inicial.
Una sèrie de vaixells són enfonsats misteriosament. Descobrirem que una nau submarina, el Nautilus, hi té molt a veure.
Aquesta faula futurista (tot i que no gaire) serveix d’excusa per a presentar-nos un cop més el tema de la incomprensió entre se*es.
Cada 5000 anys s’obre una porta entre les dimensions. En una dimensió existeix l’Univers i la vida. En l’altra dimensió hi ha un element que no està fet ni de terra, ni de foc, ni d’aire, ni d’aigua, sinó que és una antienergia, l’antivida: és el cinquè element.