La bruixa envia les bessones a casa d’en Patufet. Elles ho troben molt divertit, això de ser tan petit, però els pares d’en Patufet no el deixen ni sortir de casa sol. Animat per les nenes, en Patufet surt tot sol de casa i acaba a la panxa del bou.
L’Avorrida envia les bessones a una ciutat dominada per les màquines, on no es pot fer res, ni música. Allà, les nenes coneixen la Rateta, que és cantant d’un grup, i que vol fer un concert de rock per retornar l’alegria a la ciutat.
Mentre les bessones van cap a Viena per assistir a la representació de “La flauta màgica”, l’Avorrida les castiga: les trasllada a la Viena del segle XVIII, la Viena de Mozart. Allà, la Reina de la Nit les segresta, perquè vol evitar com sigui que s’estreni l’òpera de Mozart, que ja és un bon amic de les bessones.
La bruixa envia les bessones a l’Àfrica, on coneixeran en Soco Banzo, un taxista que els mostrarà i els ensenyarà a valorar la seva cultura.
El professor rep una carta de l’emissora de televisió de la Ciutat de l’Illa en què el conviden a sortir en antena, i li demanen que porti un dels seus invents. Truca a tots els seus veïns i coneguts per informar-los, així com a la Srta. Yamabuki, i espera que això faci que s’enamori d’ell.
La bruixa Avorrida castiga les nenes a una aventura de mariners. Apareixen en una taverna, on l’ambient les impressiona des del primer moment. Però, ben aviat, s’ambienten i es fan amigues d’Ismael, amb qui surten a la mar i viuen moltes aventures, acompanyades de Moby Dick.
Se sent el Big Ben. Som a Londres, i les tres bessones es troben just a l’inici d’una cursa molt important. Acompanyen Willy Fogg en la seva aventura i recorren tot el món. Durant el viatge, coneixeran Juli Cèsar i Cleòpatra, els déus de l’Olimp, el poblet de les 7 cabretes i la selva on viu el Drac Vermell. Però la bruixa Avorrida els va posant entrebancs perquè no arribin a la meta.
El Gat, la Dulcinea i la seva admirada Miguela Andante es dirigeixen a l’antiga mansió de l’escriptora per recuperar el llibre que els ajudarà a desentranyar el misteri de la Corona d’Ànimes. Ara bé, la mansió està ocupada per un ogre espaordidor que menja persones però que alhora pretén ser molt refinat. Com que li interessa tot allò que soni o sembli sofisticat, el grup trama un pla per presentar-se com a membres de la noblesa.
Els seguidors de les aventures de Tintín van haver d’esperar vuit anys després de Vol 714 per Sydney, per poder llegir Tintín i els Pícaros, que va començar a aparèixer l’any 1976. Hergé ara només treballava per plaer, i no tenia cap pressa. Tenia clar l’entorn: Amèrica del Sud. Per a la història es va inspirar una mica en l’assumpte de Regis Debré i els Tupamaros. Crida l’atenció en aquest àlbum és que Tintín va amb texans, condueix una moto portant un casc amb el signe hippie de la pau i fa ioga.
Les tres bessones es troben en un teatre, però aviat s’adonen que no és un teatre qualsevol. La bruixa Avorrida s’enamora de la veu de la cantant, la Cristina, que viu un terrible drama d’amor. La bruixa n’enveja la veu i, com sempre, posarà tots els entrebancs perquè les tres nenes no aconsegueixin que el Raül es declari a la Cristina.
Les tres bessones apareixen a la terminal d’arribades de l’aeroport de Moscou. Allà viuen aventures amb en Sadko, un noi molt eixerit que toca la balalaica i de qui es faran amigues. També coneixeran, pels volts del llac Il’men’, el Rei de les Aigües. La bruixa Avorrida, mentrestant, intentarà que les nenes no arribin al feliç desenllaç del conte.
Aquest àlbum marca un retorn a l’aventura. Comença a aparèixer al setmanari Tintín, el setembre del 1966, quatre anys després de la fi de les joies de la Castafiore. Aquí ens retrobem amb Rastatopoulos, a qui crèiem ofegat al final de Stock de coc, i al seu amic Allan. Apareix una nova figura: el riquíssim Lazlo Carreras, l’home que no riu mai.
Les bessones coneixeran en Mark Twain i en Huckleberry Finn, amb qui viuran tot d’aventures pel llegendari Mississipí. L’Avorrida va de bòlit intentant que no se’n surtin, però com sempre, la que no se’n surt és ella.
En Nobita i companyia, que continuen al castell de Ryugu per comprovar si la llegenda d’en Taro Urashima és certa, poc s’imaginen que avui els declararan culpables d’espionatge i els condemnaran a morir afusellats. Avui ho tenen molt complicat… I és que no funcionen ni els aparells d’en Doraemon! Com se’n sortiran, d’aquesta?!
La Castafiore anuncia la seva arribada a Moulinsart, i el capità intenta fugir de viatge a corre-cuita, però ensopega amb un graó trencat que encara no han vingut a arreglar i es trenca els lligaments. Neix la remor d’una relació sentimental entre la cantant i el “vell llop de mar” i s’omple tot de paparazzis. I desapareixen les joies…
Les tres germanes apareixen enmig d’un bosc nevat d’Alaska. És un paisatge fascinant i l’Anna la Teresa i l’Helena en queden meravellades. Però molt aviat es trenca l’encís, quan apareixen quatre llops ferotges. Per sort, intervé l’Ullal Blanc, un gos valent i decidit que salva les tres bessones.
Les bessones senten l’anunci d’un viatge que faran els fills dels astronautes que estan voltant per l’espai. Aprofitant tres baixes d’última hora s’hi apuntaran i s’adonaran que l’ambició no té límits, ni a l’espai intergalàctic.
La bruixa Avorrida s’enfada amb les tres bessones quan les enxampa burlant-se d’ella en un teatret de titelles. Per castigar-les, les envia a un circ que volta pel món per fer somriure nois i noies de països en conflicte. És així com les tres germanes van a parar a un camp de refugiats, on comparteixen aventures amb els seus habitants.
Després de llegir la notícia d’un accident aeri a l’Himàlaia, Tintín té un somni on el seu jove amic Tchang ferit li demana ajuda mig enterrat a la neu. L’endemà s’assabenta pel diari que Tchang viatjava a l’avió sinistrat, i que no han trobat supervivents.
12 minuts després de les 3 de la tarda del 26 de gener de 1980 i tants va començar a fer molt de fred a la Vila del Pingüí… La policia fuig quan veuen venir corrent per la carretera l’Arale i en Gatchan, però s’adonen que no van a per ells sinó que preparen alguna cosa.
Som als volts de Nadal. Les bessones, tot passejant, veuen el Pare Noel i li estiren la barba. No s’havien adonat que era l’Avorrida, que les castiga a conèixer el país on viu el Pare Noel.
El tràfic d’esclaus i armes són l’eix de l’argument d’aquesta aventura, i com gairebé sempre, Tintín i el capità es veuen involucrats per una sèrie de casualitats. Aquest àlbum és una mena de continuació de Tintín al país de l’or negre i hi ressorgeixen un gran nombre de personatges apareguts en episodis anteriors. L’emir Ben Kalishn Ezab en dificultats al seu país, envia al seu fillet, el terrible Abdalah a Moulinsart.
Les tres bessones són a classe de música quan entra la mestra i es troba tothom ballant una música infernal. La bruixa Avorrida aprofita per enviar les nenes a Viena, ciutat de la música, en ple segle XVIII. Allà coneixeran Salieri, el músic de la cort, i ajudaran Mozart a presentar-se davant de l’emperador i a convertir-se en el seu músic preferit.
L’Avorrida castiga les bessones a seguir una aventura amb en Kim, un noi molt llest que viu a l’Índia. Amb ell aconseguiran acabar amb una xarxa d’explotadors de nens i nenes, i els faran tornar a l’escola del seu poble.
El profesor Tornassol tot just acaba de deixar a punt una nova i terrible arma d’ultrasons. De viatge a Suïssa per assistir a un congrés, és segrestat pels que volen apoderar-se del seu invent. Tintín i el capità Haddock es reuneixen per rescatar-lo. Quan estan a punt d’alliberar-lo, torna a ser segrestat, aquesta vegada per uns altres espies
Les tres bessones s’avorreixen i decideixen fabricar un telescopi per espiar els veïns. La bruixa Avorrida les enxampa i les envia al mig de l’oceà damunt d’un tros de fusta. De sobte apareix el “Nautilus” i el capità Nemo les acull.
La Corona d’Ànimes ja està completa, però tot i així segueix sense funcionar. Ni l’Artefius sap com va, ni l’Uli recorda res de la seva època amb l’ordre del Llop de Sang. El Gat té un pla un pèl dubtós, en canvi la Dulcinea decideix anar a buscar l’autor del seu llibre preferit, “Petit recull de fets i gràcies”, les rimes que ella sempre cita, ja que d’allà van treure la informació sobre la gemma de la Corona. Però quina serà la seva sorpresa quan finalment conegui el seu admirat escriptor!
Aquesta segona entrega de l’aventura lunar de Tintín va ser publicada el 1954. Com en la primera part, Objectiu: la Lluna, no expliquem aquí l’argument, per no espatllar el plaer als que vegin aquesta pel·lícula per primera vegada.
Les tres bessones apareixen a la consulta del Dr. Frankestein, que en aquesta ocasió és un veterinari que pot crear animals al gust de tothom: gallines amb cua de peix, vaques amb ales, etc. Aquesta curiosa habilitat li comporta un excés de feina i necessita ajudants. L’Anna la Teresa i l’Helena s’hi apunten de seguida.
Aquesta obra es va començar a publicar al setmanari Tintín a partir del 30 de març de l’any 1950, dinou anys abans de l’arribada de l’home a la lluna. No es tracta de ciència ficció sinó d’una anticipació tan precisa com li va ser possible.