Després que Bills, el Déu de la destrucció, decidís no destruir la Terra, es viu una llarga època de pau. Fins que Sorbet i Tagoma, antics membres de l’armada de Freezer, hi arriben per fer reviure el seu líder amb les Boles de Drac.
Els Mínions no saben conservar malvats, per això ara estan sols i deprimits. En Kevin i dos amics surten a buscar unn nou líder i van a parar a la gran trobada de superdolents d’Orlando, on la malvada Scarlet els fa un encàrrec reial.
Jean-Claude Van Damme, a l’edat de 47 anys, és un home en plena crisi. La seva carrera s’ha estancat i només participa en subproductes d’acció directes a vídeo, el pagament d’impostos li està deixant les butxaques buides i ha perdut la custòdia de la seva filla. L’abans indestructible Van Damme és a punt de sucumbir, per tant decideix tornar a la seva llar, Bèlgica, un lloc on el seu mite encara no s’ha esvaït. Però aquest viatge, a mig camí entre la realitat i la ficció, serà només el primer pas del seu irremeiable descens als inferns.
Després de patir un estrepitós fracàs a la seva última estrena, el jove dramaturg James M. Barrie coneix casualment als jardins de Kensington la família Llewelyn-Davies, formada per la mare vídua, Sylvia, i els seus quatre fills. El seu tarannà fantasiós li farà connectar profundament amb els infants i la seva mare, molt més que amb la pròpia esposa. Més enllà de les tafaneries del seu entorn, aquesta insòlita relació serà determinant per a la creació de la seva obra més famosa: Peter Pan.
El detectiu Lew Harper es trasllada als xafogosos pantans de Louisiana, on un vell amor el contractarà perquè investigui un aparentment senzill cas de xantatge. Encara que les sospites inicials recauen sobre un xofer acomiadat, Harper no podrà evitar endinsar-se més i més en un tèrbol remolí d’insídies. Un embogit magnat del petroli, una noieta nimfòmana i un tinent de policia entossudit el portaran fins al límit de la seva resistència.
La Berta no suporta el Merlí, i s’hi encara. La noia no es vol deixar ajudar pel professor, i fa el possible perquè els amics no li facin el buit. La Gina s’assabenta que el Merlí està embolicat amb la Laia. El Gerard està ansiós perquè farà un treball de classe amb la Mònica.
Joe Lampton accepta una feina de comptable en una petita ciutat del nord d’Anglaterra. Mogut per l’ambició, intenta conquistar a la Susan, la filla de l’home més ric i poderós del lloc, però aquest s’interposa en el seu camí i envia a la seva filla de vacances. Aleshores, Joe s’embolica amb l’Alice, una dona madura molt experimentada i sofisticada que el fascina tant fins el punt de demanar-li que deixi el seu marit. Però, certes circumstàncies fan que els plans d’en Joe donin un gir radical.
Bobby és un nen de nou anys que observa la societat americana dels anys 60. En poc temps una tragèdia el deixa sense família, i aleshores va a viure amb Jonathan i la seva mare, Alice. Bobby i Jonathan creixen junts i es fan amics inseparables. Passats uns anys, Bobby va a visitar Jonathan a Nova York i coneix la seva companya de pis, Clare. Aleshores s’estableix un triangle que podria posar en perill l’amistat dels dos joves.
La Unió Soviètica de Stalin és un paradís per als obrers: els ofereix tot allò que necessiten. No existeix el crim. Un dels pilars fonamentals de l’estat és que els ciutadans viuen lliures de la por de la delinqüència comú i dels delinqüents. Però en aquesta societat, hi ha milions de persones que viuen atemorides… precisament per culpa de l’estat.
Durant la Gran Depressió un pare de família desesperat atraca un banc, matant dues persones. Tot amagant el botí, fa jurar els seus fills petits, John i Pearl, que no diran a ningú on és. Però quan el capturen, ha de compartir cel·la amb Harry Powell, un sinistre predicador que s’assabenta aleshores de l’existència dels diners. Després de l’execució del pare i un cop en llibertat, el predicador maldarà per aconseguir el botí, primer casant-se amb la infortunada vídua i després assetjant els nens.
“Insidious: Capítol 3” té lloc abans dels esdeveniments ocorreguts a la família Lambert. La mèdium Elise Rainier accepta utilitzar la seva habilitat per contactar amb els morts amb la finalitat d’ajudar a una adolescent que s’ha convertit en l’objectiu d’un perillós ens sobrenatural.
El simpàtic i penques Zacharias Thomas controla molts dels negocis de la ciutat de Galverston, a Texas. Per a això compta amb la inestimable col·laboració del president del banc local, el miserable Harvey Burden. Però en Zach acaba de patir un dur revés: la diligència que transportava 100.000 dòlars de la seva propietat ha estat assaltada per un tal Joe Jarrett, un aventurer que, a més, és advocat. La gosadia d’en Jarrett no acaba aquí, ja que va a Galverston i ingressa el botí al banc d’en Burden, disposat a fer-li la competència al poderós Zacharias.
És l’estiu i la periodista Annika Bengtzon treballa mentre la família està de vacances. La investigació sobre l’assassinat d’una noia l’afecta profundament perquè li fa reviure un episodi molt dolorós del seu passat que encara no ha superat del tot. L’obsessió pel cas farà que estigui a punt de perdre la salut i fins i tot la vida. Però quina relació té l’assassinat amb la política exterior del seu país?
La néta d’un arqueòleg desaparegut a Egipte en 1948 es proposa esbrinar què li va succeir al seu avi. Una vegada a la Vall dels Reis, troba un sarcòfag que va a ser traslladat al Museu Britànic i que conté una mòmia disposada a ressuscitar unint parts dels cossos de les seves víctimes.
El nom “La Panadella” és dels que desfermen una onada de records. Els que es van originar quan tot el transport cap a l’interior i al nord de la Península, tant de passatgers com de mercaderies, anava per carretera i parava de manera gairebé obligatòria en aquella àrea de servei i de repòs que era universalment coneguda.
Nucli situat a la Nacional II a mig camí entre Igualada i Cervera o entre Lleida i els Pirineus i Barcelona, el parador era un oasi de serveis, el lloc on generacions de camioners, autocaristes, comerciants i viatgers de tota mena s’aturaven a omplir el dipòsit, descansar, passar la nit, fer una timba de cartes o gaudir dels millors plaers culinaris del moment.
El pare del Joan creu que el Merlí adoctrina el seu fill. La Tània té un problema amb la Berta, i això afecta a la relació amb el Bruno. La Gina retreu al Merlí que hagi suspès al Gerard. El Merlí obliga a l’Ivan a sortir al carrer.
En Brennan Huff, un home de 39 anys que només treballa esporàdicament i que encara viu amb la seva mare, Nancy. Per la seva banda, Dale Doback, un aturat crònic de 42 anys que viu amb el seu pare, Robert . Quan Robert i Nancy es casen i es muden a una mateixa casa, Brennan i Dale es veuen obligats a viure junts com a germanastres. Mentre el seu narcisisme i la seva completa ganduleria amenacen amb destruir a la “nova” família, aquests dos nens ben crescuts, immadurs de mitja edat, engeguen un delirant pla perquè els seus respectius pares tornin a estar junts.
Documental sobre l’emigració dels pingüins a l’Antàrtida. Cada any, aquests animals emprenen un emocionant i preciós viatge. Centenars de milers de pingüins emperador abandonen la seguretat de l’oceà per tal d’endinsar-se a la desèrtica terra gelada. Una regió tan dura i extrema que cap altre ésser viu s’hi atreveix a viure.
El Bruno i el Pol estudien junts l’examen de català, però aquest encontre acaba malament. L’Eugeni es troba amb dos exàmens sospitosos. La Calduch intentarà ajudar el Merlí per resoldre els seus problemes a l’institut.
Com les branques de la lantana, els destins de quatre parelles s’entortolliguen amb un intercanvi d’amor, infidelitats, penediment i frustració: Leon i Sonja són un matrimoni mancat d’il·lusió i llastat per la rutina, John i Valerie viuen un moment difícil per la mort recent de la filla, Jane i Pete s’acaben de separar però ell encara no ho ha paït, Nick i Claudia són aparentment feliços i Patrick manté una relació en secret amb un home casat. Tots tenen quelcom per amagar i un crim aconseguirà desfermar les passions.
Som en una nit d’estiu, en una mansió del camp irlandès, al 1880. Presenciem la lluita de poder entre una jove aristòcrata i el criat del seu pare. En un ambient festiu on han desaparegut les barreres socials, la Julia i en John ballen i beuen, se sedueixen i manipulen. Als dos els uneix un desig i una repulsió mútua. Seductors i tendres, o brutals i salvatges, els seus moments íntims els empenyen a fer plans desesperats i a somiar amb una vida junts.
És l’1 de maig del 2009 . El dia abans que el Barça jugui contra el Reial Madrid al Bernabéu. Els blancs s’acosten perillosament en la classificació. Pep Guardiola sap que la solució per guanyar a Mourinho és als vídeos que se li acumulen sobre el despatx que té al soterrani del Camp Nou. De sobte ho veu. El Pep agafa el telèfon i truca Messi. Ha nascut el fals 9. La innovació que canvia la història de Messi, del Barça i del futbol.
El 1985 un sociòleg canadenc es va adonar que tot l’equip d’hoquei gel del Canadà havia nascut els tres primers mesos de l’any. És el mateix que passa amb la immensa majoria dels millors futbolistes del món. Tots han nascut en els primers sis mesos de l’any. Casualitat? Astrologia? No. Com que es divideixen els nens per edats, acaben jugant sempre els del gener, que són més grans.
El concepte clau és l’esperit crític, la curiositat i la creativitat. Per què fem les coses d’una manera? Per què no les podem fer d’una altra? I això és primer que pregunta un nen. Per què? I li matem l’esperit crític.
L’home més ric de la historia de la humanitat va ser Mansa Musa, Rei de Mali entre 1312 i 1337. La seva fortuna al canvi actual serien 400.000 milions de dòlars. Ara això ho pot fer qualsevol treballador i per anar a la Meca no calen mesos, només 6 hores d’avió. Al llarg de la història, el 99,9% dels ciutadans han viscut en la pobresa extrema, fins que tot comença a canviar el 1760, amb la revolució industrial.
La riquesa no són els diners, sinó el que pots comprar amb el teu treball. Bill Gates en una illa deserta seria pobre.
La primera gran idea de la historia va ser posar-se dret. És el que va permetre a la Lucy, el primer homínid, alliberar les mans per fer les primeres eines, cosa que distingeix els animals deis humans. Posar-se dret permet que baixin les cordes vocals i comenci el llenguatge, la pell es transforma i sua i pot refrigerar el cos després de córrer, la pelvis de la dona s’ajunta i fa que els nens hagin de néixer abans i les mares els han de cuidar els primers anys, i això provoca que comenci la divisió del treball. La clau de l’economia són les idees, no els béns materials.
El Barça està a punt de jugar la final de la Champions a Roma. Txiqui Begiristain rep un treball d’un economista, Ignacio Palacios-Huerta, explicant com tiren els penals els jugadors del Manchester United. Resulta que el llançament de penals és el millor laboratori per analitzar el comportament estratègic de dues persones que es juguen molt en l’acció. Perfecte per comprovar si ens comportem com diu la teoria de jocs de l’economia. L’economia no estudia només els diners, sinó també com prenem les decisions els humans: com tirem els penals, amb qui ens casem, si val la pena tenir fills o anar a missa.
Una de les escenes més interessants de “Mary Poppins” és quan el senyor Banks intenta impedir que el seu fill Michael gasti dos penics que ha estalviat comprant menjar per a ocells i l’obliga a anar al banc a dipositar els diners. Allà, l’ancià Mister Dawes, canta una cançó ressaltant les bondats de la inversió financera i li treu els dos penics de la mà. El nen reacciona cridant enfurismat “torni’m els diners!”. Comença el drama: una clienta interpreta que el banc no pot tornar els diners, comença el pànic financer, i el banc ha de tancar.
Expliquem la història de la teoria monetària: hiperinflació, inflació, miniflació, deflació.
Si agafem la pàgina d’informació financera d’un diari, la posem en una diana i li donem uns dards a un mico ensinistrat perquè triï accions on invertir, obtindrem el mateix rendiment que si seguim els consells d’un assessor. Eugene Fama, premi Nobel d’Economia, postula la teoria dels mercats eficients. Ras i curt diu que la gent que opera als mercats financers, per exemple la borsa: compra i ven accions tan ràpidament que fa que sigui impossible predir si l’acció pujarà o baixarà.
La idea bàsica és: per què necessitem entitats financeres? Per canalitzar l’estalvi cap a inversors que tenen una idea.
La imatge d’una noia europea repartint caramels als nens d’un poble africà omple de tendresa. Però el que no sap aquesta noia és que el seu gest benintencionat és innocu i contraproduent per l’estabilitat social i econòmica del poble al que vol ajudar.
L’ajuda al tercer món i al desenvolupament dels països pobres només és eficaç si realment es té en compte les veritables necessitats de la gent que hi viu. I aquí les prioritats econòmiques tenen.
La misteriosa retirada del medallista de bronze olímpic Chris Klug del campionat Wilkinson d’snowboard ha posat els nostres herois en alerta. Evidentment, la millor manera de descobrir el misteri és des de dins, per això en Fred farà veure que és un dels concursants. I el monstre?! L’Scooby-doo necessitarà energia extra per no tremolar!