El documental incorpora imatges del rodatge de la mini-sèrie, fragments de diferents reportatges que Televisió de Catalunya ha realitzat durant aquests 30 anys de vida sobre la figura de Pere Casaldàliga (dos programes del ’30 minuts’ de 1985 i 1992; el programa ‘Parallel’ de 1999, ‘Pere Casaldàliga, militant de l’esperança’, de 2005, i el programa ‘Persones humanes’ de 1995) i també imatges inèdites del bisbe a São Félix d’Araguaia enregistrades pel mateix reporter Francesc Escribano l’any 1998, quan el va anar a visitar per escriure el llibre ‘Descalç sobre la terra vermella’, en el qual s’ha basat la mini-sèrie que vam veure fa uns quants dies.
Amb tot aquest material es mostra el pensament del bisbe Casaldàliga, que parla de la seva relació amb l’Església; denuncia la passivitat de les societats desenvolupades davant la situació d’indefensió dels indígenes i dóna arguments per entendre la seva relació amb Catalunya i la seva opció de vida i de lluita contra la injustícia social.
Dirigit per Francesc Escribano, el treball fa un repàs de la vida, la feina i el pensament del bisbe Pere Casaldàliga.
Pere Casaldàliga és d’aquelles persones que han marcat la societat catalana des de la distància. La història d’un bisbe rebel al Mato Grosso, al Brasil, enfrontat als poderosos i amenaçat de mort per la seva denúncia social. Aquest ‘Sense ficció’ s’acosta a la realitat. Pere Casaldàliga parla de les seves causes i de la seva vida, a través d’imatges inèdites rodades per Francesc Escribano en algun dels seus viatges.
El treball també recupera entrevistes fetes a Pere Casaldàliga per Televisió de Catalunya al llarg dels anys, entrevistat pel mateix Francesc Escribano, per Mònica Terribas i per Jaume Barberà. A través de tot el material recollit s’explica l’evolució del pensament del bisbe i es mostra l’autèntic Pere Casaldàliga.
El vell Shukichi Hirayama i la seva esposa Tomiko viuen en una petita illa. Encara que no els agrada la vida urbana van a Tòquio a passar uns dies amb els seus fills.
Colonització anglesa de Nova Zelanda, 1868. Durant la guerra entre britànics i natius maoris, la vida d’una jove irlandesa es veu sacsejada quan el seu fill és segrestat pel seu avi maori. La cerca del nen serà per a ella una autèntica odissea.
Després d’una apocalíptica guerra nuclear, el món ha quedat devastat. Un grup de científics del bàndol vencedor arriba a la conclusió que l’única manera de salvar a la humanitat és recorrent als viatges a través del temps: o bé manar a una persona al passat per demanar ajuda, o al futur per buscar una solució a la situació present. És triat per realitzar el viatge a través del temps un presidiari. Història experimental sobre el poder de la memòria, explicada exclusivament a través de fotos fixes, en la qual un home mira de reconstruir el record de la seva estimada, en temps de la Tercera Guerra Mundial.
Un jove presidiari, que amb prou feines té vint anys, aconsegueix escapar de la presó amb l’ajuda de la seva esposa, gairebé una nena. El que es proposa és recuperar el seu fill, la custòdia del qual ha estat traspassada a una família d’acolliment. El sorprenent és que la fugida es produeix, tot i que la parella té serioses limitacions mentals.
Per error, l’orfenat els envia una noia… romàntica, pèl-roja, entremaliada, que no calla mai, i desesperada per aconseguir una família.
«Se n’ha d’anar!» és la primera reacció dels Cuthbert, però l’Anne Shirley es quedarà amb ells, fins al punt que en Matthew i la Marilla no es podran imaginar Teules Verdes sense ella.
La Marilla està aclaparada i no sap si serà capaç de sortir-se’n amb aquesta noia sensible i cabuda que insulta la matriarca del poble en una discussió sobre el seu aspecte, que pega amb la seva pissarra a un company de classe que es riu dels seus cabells vermells, que accidentalment se’ls tenyeix de color verd quan se’ls volia tenyir negres, i que té l’orgull ferit.
L’Anne troba el seu incentiu a l’escola, fonamentalment en la competició amb en Gilbert Blythe, el company a qui va pegar amb la pissarra. L’Anne i en Gilbert lluiten, cada curs, per aconseguir les millors notes. La seva rivalitat es convertirà en una admiració secreta i, més tard, en amor. La Marilla intenta prevenir l’Anne que no tingui cap relació amb en Gilbert. Quan en Matthew mor, la Marilla es veurà obligada a vendre Teules Verdes. Aleshores, en Gilbert acceptarà una feina de mestre al poble perquè l’Anne pugui quedar-se Teules Verdes i continuar al costat de la Marilla.
L’Anne ja té 18 anys i és una noia molt atractiva. És la mestra de l’escola d’Avonlea i viu a la granja de Teules Verdes amb la Marilla Cuthbert. Ha aparcat la seva ambició de ser una escriptora de renom i fa una vida tranquil·la i senzilla a Avonlea.
En Gilbert Blyth, que va ser rival de l’Anne en la seva etapa escolar, és ara un bon amic i confident. En Gilbert, que ara té 20 anys, entra a la Facultat de Medicina. Està desesperadament enamorat de l’Anne i intenta, en va, convèncer-la de casar-se. L’Anne, més imaginativa i romàntica que mai, somia que algun dia trobarà l’home ideal, i creu que en Gilbert no és aquest home.
L’Anne se sent disgustada i ferida quan la seva amiga de l’ànima, la Diana Barry, decideix casar-se amb en Fred Wright, un noi galtut i gens romàntic. L’Anne s’adona que les coses ja no seran el mateix.
Quan li arriba l’oportunitat d’anar a fer classes en una exclusiva escola privada de Nova Escòcia, la Marilla convenç l’Anne perquè agafi la feina i persegueixi els seus somnis. Té el desig de veure món i de fer més coses, i després del fracàs de la seva amistat amb en Gilbert Blyth i la Dianna Barry, l’Anne està convençuda que se n’ha d’anar. Ho fa abans de reconciliar-se amb en Gilbert.
Als 20 anys, l’Anne torna a Avonlea per primer cop des de la mort de la Marilla Cuthbert. A en Gilbert li han ofert un lloc de treball en un hospital de Nova York i convenç l’Anne perquè s’hi traslladi, ja que li ha trobat una feina en una gran editorial. La vida a la gran ciutat no és com s’havien imaginat.
L’Anne, ara una dona en la seva maduresa, està preocupada per recents fets en la seva vida. El seu marit, Gilbert, ha mort en la Segona Guerra Mundial. Les seves dues filles estan molt ocupades amb les seves pròpies famílies i el seu fill adoptiu Dominic no ha tornat de la guerra encara…
Corre l’any 1945 i Anne Shirley, actualment una escriptora de mitjana edat amb èxit, torna a Prince Edward Island per a una llarga estada. Un productor de teatre li proposa escriure una obra i en aquell moment ella hi accedeix. La feina, es diu a si mateixa, la mantindrà ocupada, com a mínim prou ocupada per no parar boja pensant en el seu únic fill que encara ha de tornar de la guerra.
Oficialment l’Apol·lo 17, llançat el 17 de desembre de 1972 va ser l’última missió tripulada a la Lluna. Però un any després, al desembre de 1973, dos astronautes nord-americans van ser enviats en una missió secreta a la lluna finançada pel Departament de Defensa d’EUA. El que vostè és a punt de veure és el material d’arxiu real que els astronautes van capturar en aquesta missió. Mentre que la NASA nega la seva autenticitat, uns altres diuen que és la veritable raó que mai hem tornat a la lluna…
Des que Manuel Carrasco i Formiguera va ser afusellat al penal de Burgos el 9 d’abril de 1938 per un piquet de la Guàrdia Civil, hi ha hagut un gran nombre d’hipòtesis sobre el que va passar durant el consell de guerra que el va condemnar a mort i les circumstàncies que van influir.
Però mai fins ara s’havia aportat cap prova documental. «Sumaríssim 477» descobreix l’al.legat de la defensa, l’argumentació del fiscal, els testimonis de càrrec i de descàrrec i els interrogatoris a què és sotmès l’encausat. En definitiva, les raons, els testimonis i les suposades proves que la justícia militar franquista va utilitzar per condemnar el polític republicà i catalanista a la pena de mort.
Si bé Carrasco va ser empresonat i executat a Burgos pel terror «blau», també va ser perseguit a la Catalunya republicana i revolucionària de començaments de la guerra. Carrasco era republicà i catalanista, però també era catòlic i, per tant, objectiu a abatre. Paradoxalment, la raó que va impulsar els «incontrolats» a perseguir-lo no va ser la religió, sinó la seva actuació com a assessor jurídic de la Generalitat. «Sumaríssim 477» demostra com els interessos econòmics i l’ambició personal van obligar Carrasco a abandonar Catalunya per acabar en mans de la repressió militar del bàndol dels «nacionals».
Manuel Carrasco i Formiguera és, en definitiva, la figura incòmoda que trenca esquemes. Un polític que per convicció i que per defensar la legalitat va ser perseguit a Catalunya i executat a Burgos.
Violenta i apocalíptica història ambientada en un futur pos-nuclear en el qual una atmosfera contaminada impedeix a la població parlar. La supervivència del dia a dia és l’única regla a seguir, però un home intentarà construir un avió per cercar l’amor.
La Nell és trobada, sola i terroritzada, en una zona rural de Louisiana. De tornada a l’afable Nova Orleans, la jove s’adona que hi ha fragments dels últims mesos que no aconsegueix recordar. Mentre la Nell inicia el difícil procés de refer la seva vida, el malèfic poder que la va posseir torna amb un altre aterridor pla que farà del seu primer exorcisme només un assaig del que ha d’esdevenir.
Alemanya, 1945. La guerra ha acabat. Un grup de nens es proposa travessar el devastat país per reunir-se amb la seva àvia. La Lore, la gran, es queda a càrrec dels seus quatre germans quan els seus pares, membres de les SS, són capturats per les tropes aliades. Tots junts emprendran un viatge que els mostrarà la realitat i les conseqüències de les accions dels seus pares. Però quan coneix a l’enigmàtic i carismàtic Thomas, un jove refugiat jueu…
Un capo de la màfia i la seva família, que han col·laborat amb la policia, s’acullen al programa de protecció de testimonis i són traslladats a un tranquil poble a França. Malgrat els esforços de l’agent Stansfield per mantenir-los a ratlla, Fred Manzoni, la seva dona Maggie i els seus fills Belle i Warren no poden evitar recaure en vells costums en bregar amb els seus problemes a l’estil de la «família».
Cap al 1860, quan la Guerra de Secessió americana està a punt d’acabar, una banda de soldats ianquis, a les ordres de Terrill, mata l’esposa i el fill d’un ranxer, Josey Wales, i a ell el deixen per mort. Josey es recupera i s’uneix a un escamot de rebels que lluita contra els ianquis. Els rebels són aniquilats i Josey fuig a les muntanyes cap a les reserves índies. Allí troba un vell cherokee, Lone Watie, i una noia cheyenne, Little Moonlight. Tots tres junts se’n van cap a Texas. Pel camí salven una noia, Laura Lee, i la seva àvia, amenaçades per una banda de «comancheros» que han mort tots els homes del seu poblat. Josey i els indis acompanyen les dues dones a un ranxo prop d’una ciutat on només queden mitja dotzena d’habitants. Els homes de Terril arriben fins aquell indret amb la intenció de capturar Joey.
La narració se situa entre els anys 1944-49. Aquest primer programa comença durant la Segona Guerra Mundial, amb els Estats Units desesperats per aconseguir els secrets més ben guardats del programa espacial de Hitler abans que els russos. La màxima recompensa és el reclutament del director del programa V-2, Wernher von Braun. Mentrestant, a Rússia, els científics més destacats en tecnologia de coets, reclosos temps enrere per Stalin en gulags, són alliberats a cuita-corrents.
La narració se situa entre els anys 1953-58. Tant Wernher von Braun a Nord-amèrica com Serguei Korolev a la Unió Soviètica han somiat conquerir l’espai per al seu bàndol des del principi de la guerra freda. Tots dos estan decidits a llançar el primer satèl·lit, però només té el suport i l’ajuda necessària per aconseguir-ho.
La narració se situa entre els anys 1959-61. L’«Star Squadron» rus contra els «Original Seven» dels Estats Units: vet aquí la pintoresca història entre bastidors de dos equips d’astronautes que competeixen en una cursa que suposarà un pas de gegant en un entorn desconegut. Ningú sap del cert si el cos humà suportarà les condicions extremes d’un viatge a l’espai, però, malgrat això, tots estan més que disposats a arriscar la vida per la glòria de ser els primers.
La narració se situa entre els anys 1961-69.El maig del 1961, després de patir una nova humiliació, el president dels Estats Units John Fitzgerald Kennedy anuncia precipitadament que farà arribar un home a la Lluna abans de la fi de l’any 1970. El comunicat sobta fins i tot els mateixos treballadors del programa espacial per la seva gosadia. Les grans ambicions de tots dos bàndols, però, aviat causen estralls. La tràgica i prematura mort de Korolev descarrila completament la proposta soviètica. Mentrestant, un accident terrible durant un entrenament rutinari a l’«Apol·lo 1» atura en sec el somni nord-americà de posar el peu a la Lluna.
Dolores Claiborne, majordoma de Vera Donovan, una vella rica de Maine, és la principal sospitosa del seu assassinat. Selena, periodista de Nova York i filla de Dolores, es desplaça fins a Maine. El detectiu John Mackey està convençut de la culpabilitat de Dolores, a qui uns anys abans no havia pogut acusar de la mort del seu marit.
La vida és un lio, filològicament un lio, ontològicament un puto liako, no? És el que hi ha. Això diu el Canudas. Desitjar la psicòloga? Liamenta fina.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
