En un hotel de Berlín es duu a terme una venda d’armes il·legals que acaba en caos amb l’aparició d’un agent «fantasma» nord-coreà anomenat Pyo Jong-seong. Vigilant l’operació està el cap de la Intel·ligència sud-coreana Jin-soo, qui juntament amb la CIA intenta descobrir si el fantasma és en realitat un agent doble o està preparant una important missió secreta. Mentrestant, Myung-soo, un jove i implacable agent, és enviat des de Pyongyang per investigar a Jung-hee, la dona de Pyo Jong-seong, que treballa a l’ambaixada de Corea del Nord i amaga un terrible secret.
Als anys de la dècada del 1880, dos rodamons, Paden i Emmett, es dirigeixen a Silverado. Pel camí treuen de la presó el germà d’Emmett, Jake, i s’ajunten amb Mel, un cowboy que lluita per salvar la hisenda familiar. Quan ja són a Silverado, Paden s’embolica amb un antic company, Cobb, que s’ha convertit en un xèrif corrupte que és l’amo de la taverna del poble, que porta Stella. Els herois, sense ganes de ser-ho, han de cavalcar de valent i afinar la punteria per derrotar Cobb i els que el manen, el grup del depravat McKendrick.
En un poble devastat per la guerra, una dona cuida dels seus dos fills i del seu marit, que es troba en coma des de fa dues setmanes. Asseguda en silenci al costat del seu espòs, decideix seguir el consell de la seva tia: «Explica les teves preocupacions a la pedra de la paciència, ella t’alliberarà». Així comença un monòleg, barreja de patiments, acusacions i confessions. Sorgeixen dolorosos records. Ell és un guerrer i la seva relació es basa en la seva absència més que en la seva presència, en la ira més que en l’amor, a més d’estar embolicada en una teranyina de rivalitats i secrets.
Un estrany virus provoca que els zombis es converteixin en violadors, les víctimes es converteixen també en morts vivents mitjançant el se*e. Els supervivents hauran de lluitar per sobreviure en un Japó apocalíptic.
Ficció parla d’allò que perdem a mesura que anem fent anys. De tot el que ja no podem viure perquè hem triat altres camins. No és una pel·lícula pessimista. És una mica trista i un pèl romàntica.
Des del moment en què es va cometre, l’any 1963, l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy, el fet ha provocat rumors sobre conspiracions. Cinquanta anys després, què en diu, la ciència moderna, de l’assassinat de Dallas ?
Un equip extraordinari d’experts intenta resoldre els misteris que encara envolten l’assassinat de Kennedy. Un cas que hauria d’haver estat senzill per a qualsevol policia, pel fet que el crim va ser comès amb claror de dia i davant de centenars de testimonis, es va convertir en el malson de qualsevol forense, perquè l’escenari del crim no va ser ben estudiat, l’autòpsia va ser polèmica i van matar un sospitós molt important mentre estava detingut.
L’assassinat de Kennedy va ser un moment crucial en la història dels Estats Units, i actualment encara no s’ha explicat del tot. Ara que ha passat mig segle, l’atemptat continua sent polèmic, ja que hi ha qui dubta que Lee Harvey Oswald actués sol, tal com va concloure la Comissió Warren. Aquest reportatge demostra la importància de tornar a analitzar les proves antigues fent servir la tecnologia i les eines actuals per intentar descobrir els secrets del passat i obtenir noves idees.
Desmond Doyle és un pare sense recursos al que se li treu la custòdia dels seus tres fills, quan és abandonat per la seva dona. Els nens són ingressats en centres educatius catòlics i aquí s’inicia una lluita legal per recuperar-los, encara que per això hagi de canviar-se fins i tot una Llei de la Infància que no li deixa cap esperança.
Poc després de traslladar-se a la seva nova casa a Geòrgia, una parella s’assabenta que la seva filla té trobades misterioses amb persones que ningú més que ella sembla veure. El gran temor de la parella es fa realitat quan ells mateixos són testimonis d’estranys fenòmens al voltant de la casa, i que aporten pistes del que podria ser un esgarrifós misteri que s’ha mantingut en secret durant generacions.
Un home és seleccionat per «The Observer» per recórrer els millors restaurants del país, el que li permet fer un viatge fabulós amb la seva novia. Però, quan ella l’abandona, no té més remei que conformar-se amb la companyia del seu extravagant amic Rob.
Frankie McGuire, un dels principals caps de l’organització terrorista IRA, fuig a Nova York amb una falsa identitat i, amb l’ajuda d’un jutge amic seu, viu a la casa de Tom O’Meara, un policia d’origen irlandès que no sap qui és ell realment. Frankie vol comprar armes per als seus i el policia comença a sospitar.
Kilian Jornet acumula títols com a campió del món en les disciplines d’esquí de muntanya i curses de muntanya. És integrant de l’equip espanyol i amb només vint-i-dos anys ja era una referència mundial en el panorama esportiu de muntanya i el campió més jove de la seva especialitat.
Kilian va créixer envoltat del paisatge muntanyenc del Pirineu. De nen corria i jugava descalç sobre la neu i passejava en pijama pel bosc a les fosques amb la mare i la germana abans d’anar a dormir. Ja des de petit esquiava, com es veu en les imatges d’arxiu familiars, i somiava que de gran seria comptador de llacs. «Kilian Jornet, el comptador de llacs» és la història d’un somni, d’un campió, però sobretot, la d’un jove enamorat de la muntanya.
En Xabi va a l’hospital a acomiadar-se de la seva amiga Maria, que és a punt de morir per una cardiopatia incurable. Abans d’entrar a veure-la s’assabenta que ella ha estat sempre secretament enamorada d’ell, i se li ocorre la idea de dir-li que ell també, amb la intenció d’«endolcir les seves últimes hores». La Maria experimenta tal alegria que, contra tot pronòstic, supera la crisi. En Xabi ha de seguir fingint, perquè confessar la veritat seria matar-la: els metges avisen que qualsevol contrarietat trencarà el seu cor. El que no sap ningú és que el Xabi té nòvia i a més està embarassada, de manera que es veurà obligat a viure una doble vida.
Un generós metge porta a Bèlgica a un jove marroquí a qui educa com si fos el seu fill. Quan el jove s’enamora i decideix fundar una família, la seva esposa es troba tancada en un clima afectiu irrespirable. Amb l’arribada dels fills, la parella es fa cada vegada més depenent del metge.
La prematura mort de la seva mare durant un part treu violentament en Víctor Frankenstein de la seva idíl·lica vida a Ginebra. Des d’aquest mateix dia, la idea de vèncer la mort serà la seva obsessió, i per aquesta raó pren la decisió d’estudiar Medicina a Ingolstadt. Allà coneix el sinistre professor Waldman, de qui es diu que va passar la seva joventut estudiant la possibilitat de crear un ésser humà. En Víctor no només s’interessa pels seus experiments, sinó que també està disposat a arribar al fons de la qüestió costi el que costi.
Situada en la turbulenta època que va marcar el final de la gran civilització maia. Quan la seva idíl·lica existència és brutalment interrompuda per l’atac d’una violenta força invasora, un home emprèn un arriscat viatge a un món regit per la por i l’opressió en el que li espera un incert final. A causa d’un gir del destí i esperonat per l’amor a la seva esposa i la seva família, emprendrà el retorn a la seva llar en un desesperat esforç per preservar la seva forma de vida.
Estigmes es la història de Bruno, un home tosc, fort i addicte a l’alcohol. Bruno només vol ésser una persona normal, però el seu destí ja està escrit. Un dia es desperta i les seves mans comencen a sagnar. Això dóna inici a un viatge de redempció a través del sofriment, el dolor i la mort. A partir d’ara haurà de conviure amb els seus nous estigmes…
Retrat exhaustiu de la Barcelona de finals del segle XIX a partir de l’atemptat que hi va haver al teatre el 1893. L’anarquista Santiago Salvador va llançar una bomba a la platea del local mentre s’hi representava una obra i va provocar 20 morts. Explica el clima social, polític i moral existent en aquell moment a Barcelona i Catalunya. L’anarquisme, el modernisme, les execucions públiques i els interessos de la classe burgesa acaben conformant un panorama de confrontació que avui en dia encara troba vigència, amb el Liceu com a teló de fons.
La Clara es una jove i atractiva estudiant de periodisme que acaba d’arribar al poble on va a passar les seves vacances. Poc després d’arribar coneixerà en Víctor, un apassionat de les ciències ocultes, que ràpidament quedarà fascinat pels encants de la seva nova amiga. Junts formaran un grup de joves que es reuniran per viure una experiència divertida alhora que perillosa: fer una sessió d’ouija. Per a sorpresa de tots, la taula comença a moure’s des del principi.
Quan la Doris, una psicoterapeuta, li diu a la Lena, la seva filla de 16 anys, que s’ha enamorat d’en Metin, un policia turc, i que se’n va a viure amb ell i els seus dos fills, la Lena ho troba horrorós. I efectivament, la Yagmur, la seva nova “germana”, és una devota musulmana, i el seu “germà”, en Cem, és un aprenent de masclista que li diu directament que ara l’home de la casa és ell, i que la Lena ha de deixar de posar-se roba tan provocativa…
En Metin intenta en va ensenyar al seu fill -que és tot un gallet- l’art de la seducció sensible de les dones. La Doris li demana a la Lena que cooperi més per unir les dues famílies, i la Lena acompanya la seva nova “germana”, la Yagmur, a pregar a l’escola islàmica. Però la Lena, que ha estat educada de forma anti-autoritària, i la Yagmur, que és una musulmana devota, no tenen res en comú, i el xoc entre les dues és inevitable.
Ara que finalment la Lena i la Yagmur es comencen a acostar, han buscat alguna activitat per fer juntes. La Yagmur voldria jugar a escacs, però la Lena se la vol emportar a una discoteca. I al final la convenç, però la sortida acaba en desastre i la Doris i en Metin s’han de plantejar quanta llibertat haurien de donar als joves de la casa. És una decisió que cadascú haurà de prendre per separat amb els seus fills?
En Metin no vol que a casa celebrin el Ramadà, però la Yagmur es nega a menjar fins que es pongui el sol. Mentrestant, la Lena es nega a anar a la seva nova escola i la Doris, que per alguna cosa és psicòloga, s’adona immediatament del que passa. Li diu a la Lena que en realitat li fa por no poder fer amics, i la noia s’indigna i immediatament se n’inventa una dotzena. Però podrà mantenir la mentida gaire temps?
La Lena està empipadíssima perquè la seva mare l’ha volgut aparellar amb l’Axel, però finalment la Doris la convenç que tot ha estat un malentès. La Lena perdona l’Axel i acaben fent-se amics. Però tot i això, ella nota que l’Axel voldria que fossin alguna cosa més que amics. Sembla que vulgui acabar formant part de la família, aquest noi, i la Lena li exigeix que prengui una decisió.
La Lena creu que l’Axel ha traït la seva amistat perquè s’ha enamorat de la Ching. Mentre es pregunta on hi ha la frontera entre l’amistat i l’amor i -sobretot- per què està tan terriblement gelosa, la Yagmur s’imposa un càstig perquè ha menjat porc sense saber-ho. Un cop més, en Metin no sap què fer, i la Doris passa a l’acció. Se’n va a parlar amb el professor de religió de la Yagmur, però al final només aconsegueix empitjorar les coses.
Mentre la Doris intenta refer la seva relació amb la Yagmur, en Cem decideix que ha d’aconseguir que en Costa surti amb la Lena perquè així la podrà controlar millor. Quan la Doris acusa la seva filla de ser incapaç de tenir una relació, la Lena vol mostrar a tothom que és una dona madura, i els assegura que ella i l’Axel ja fa temps que surten junts. I per corroborar-ho, li fa un petó davant de tota la família. L’Axel no posa inconvenients a la comèdia, però ella s’adona massa tard que el seu amic, tot allò no s’ho ha pres només com un joc.
La Doris està tan nerviosa a la feina, que intenta quedar amb en Metin per fer l’amor. Quin mal pas! En Metin s’ofèn d’allò més. Una cita per fer l’amor? Mentre els dos tenen la seva primera discussió seriosa, la Lena medita com s’ha de prendre la declaració d’amor de l’Axel. Finalment decideix acabar la relació encara que, de fet, no han estat mai parella oficialment. Però de sobte, topa amb un dilema. Quins són els seus sentiments respecte a l’Axel, en realitat? Potser vol tenir-hi una relació, al capdavall?
Finalment, la Lena i l’Axel surten junts, però la Lena ja comença a veure que s’acosten problemes. S’ha adonat de seguida que l’Axel no en té prou amb la seva relació platònica de petonets i agafar-se de la maneta. Però quan l’Axel nota que la Lena dubta si han de fer l’amor o no, ell també li assegura que s’estima més esperar-se. La Lena es tranquil·litza… fins que descobreix que l’Axel té molta més experiència amb el sexe del que diu. I, per acabar de complicar les coses, en comptes de sortir amb l’adorable Ching, ara en Cem només té ulls per la Lena.
La Yagmur és una mestressa de casa perfecta, i no para d’avergonyir la Doris. Sembla que sigui capaç de fer totes les feines domèstiques sense cap esforç! Mentrestant, l’Axel i la Lena s’han reconciliat, i el fet ha provocat la fúria d’en Cem, que li assegura a l’Axel que arribaran a les mans si no toca el dos. L’Axel desapareix del mapa i li deixa el problema a la Lena, que n’hi canta quatre de fresques al seu “germà”. Però en Cem li assegura que l’Axel no ha volgut lluitar perquè no l’estima, i deixa la Lena ben confosa.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
