Editorial:
Portada: Madorell
Els nens de la meva escala: Per Joan Salvat Papasseit
Marta i la cosina Miquela
Els elefants d’hannibal: Per Maria Novell
El traïdor de Royalmont
El bon temps ha entrat per la finestra: Per Martí Olaya
La fletxa negra
Pitof
Quina Trepa
Els injectables: per Jaume Ciurana
Qui vol menjar llimones?
Faristol lliço 7: La J (jota) i G (ge)
El concurs
Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: RicRac
Humor de Perich
El Faristol lliço 8: Primitius i derivats
Marta i la cosina Miquela
Les comarques: La Selva
Quina trepa
Pitof
El traïdor de Royalmont
Operació Arca de Noè: Per Carles Macià
La fletxa negra
El Dr. Schweitzer: Per Mn. Bassó
L’orquestra i els instruments de mùsica: Per Manuel Valls
Qui vol menjar llimones?
El Concurs
Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Cesc
Un mal negoci: Per Apel·les Mestres
Marta i el secret de la cosina Miquela
En Daina i els soldats: Per Maria Novell
Quina Trepa
Pitof
El traïdor de Royalmont
La riuada ( Narració Provençal): Adp. J. Carbó
La fletxa negra
La góma d’esborrar i el cautxú: per Jaume Ciurana
Mossèn Batlle: Per Mn.Bassó, Pvre.
Qui vol menjar llimones?
Faristol: lliço 9 Q davant de U
El Concurs
Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Llucià
L’humor de Neville
Mireia
El secret de la cosina Miquela
Gala Placída Per: Maria Novell
Quina Trepa
Pitof
El traïdor de Royalmont
Tres lletres a la neu: Per Joaquim Carbó
La fletxa negra
L’alfabet per : Jaume Ciurana
El primer pesebre per: Mn. Bassó
Qui vol Menjar llimones?
Faristol lliçó 10: La lletra X (ix)
El concurs
Jep i fidel
Editorial:
Portada: Cesc
L’abominable noi de l’escopeta Per: Ferran de Pol
El cant dels ocells
Tot el 1965 en poques lletres per: J.Faulí
El secret de la cosina Miquela
Quina trepa
El traïdor de royalmont
Pitof
Explorador celeste a la derivas per: Pere Calders
La fletxa negra
Qui vol menjar llimones?
Faristol lliçó 11: L’accent
El concurs
Jep i Fidel
Els Doraemons i la Dorami organitzen una excursió al parc d’atraccions galàctic per celebrar el retrobament després de molts anys.
Aquest és un parc molt especial on viuran un munt de sorprenents, extraordinàries i fantàstiques aventures.
Inspirada en fets reals. La història d’amor entre una jove camperola del Basse Saint-Laurent i un audaç aventurer, es veu marcada per un destí inexorable relacionat amb l’abandó de Canadà per part de França. Entre 1758 i 1761 transcorre el turbulent període que dóna lloc a la derrota de Nova França i la instauració del règim anglès.
Josh Pollack és un jove reporter que investiga l’assassinat d’un traficant de drogues perquè sospita que hi ha alguna cosa tèrbola darrere del crim, en concret en una unitat d’elit corrupta. El seu cap, l’Ashford, no és de la mateixa opinió i el despatxa, però quan veu que un policia, en Lazerov, amenaça a Pollack, el torna a readmetre. Els dos periodistes, amb la col·laboració d’un altre jove policia, van amb la història de la investigació al fiscal del districte.
“GUEST” té la forma d’un diari de viatge. Al llarg d’un any, aproximadament, s’enregistren els diferents encontres, retrats, observacions, descripcions, indagacions, cròniques i petits successos esdevinguts en el marc de festivals de cinema a Vancouver, Bogotà, Sao Paulo, l’Havana, Mèxic DF, Nova York, Boston, París, Tübingen, Lisboa, Hong Kong, Varsòvia, Jerusalem. Aquests enregistraments poden adoptar la forma de l’apunt fugaç, o la del desenvolupament seqüencial, el registre de “cinema directe” o el “film poema”. Darrere d’aquest trenat d’apunts, aparentment fruit de l’atzar, s’hi dibuixen línies temàtiques, personatges recurrents, relacions de causa-efecte, que sembla que sostenen una trama subterrània. A cadascun d’aquests fragments hi batega, inherentment, un film; la situació, el conflicte, el personatge que hauria de gestar-lo. “Allò observat” es manifesta com un estadi primer, essencial i inesgotable, del cinema.
Basada en la història de Pierre Dulaine, un professor de ball que ofereix classes gratuïtes als alumnes més conflictius de les escoles de Nova York. Al principi els alumnes el tracten amb escepticisme, especialment quan descobreixen el que es proposa ensenyar-los, però el seu compromís i dedicació a poc a poc eliminen les barreres que els separen. Fins al punt que decideixen anar encara més lluny i creen un estil nou ple d’energia: una barreja del ball de saló clàssic de Dulaine amb el seu propi estil hip-hop. En Dulaine es convertirà aviat en el mentor dels seus alumnes, ja que molts d’ells mai han tingut un al·licient pel que lluitar en les seves vides. Els inspirarà a esforçar-se i buscar la perfecció amb l’esperança de guanyar el prestigiós concurs de ball de la ciutat. I en el camí aprendran valuoses lliçons sobre l’orgull, el respecte i l’honor.
Anys trenta. En Guy Malone, un professor irlandès, surt amb laGilda Bessé, una fotògrafa de moda i tots dos comparteixen apartament a París amb la Mia, una refugiada gitana espanyola. Quan en Guy i la Mia van a Espanya a lluitar contra els feixistes en la Guerra Civil Espanyola la parella trenca, i els tres amics se separen… aparentment per sempre.
“Rain: A tribute to the Beatles on ice” és el musical d’homenatge als Beatles sobre la pista de patinatge. Amb les millors cançons de la banda mítica anglosaxona, recupera les melodies més sentides de les últimes dècades.
Què passa a Vallrodona,amb la nova companyia de taxis? Per què els seus empleats han trinxat el taxi del senyor sobrebalç?
En Benet ha trobat en la senyora Adolfina, (una senyora d’edat avançada) una bona companya de jocs. Sap jugar a indis i cowboys, és amable amb la gent… en fi: té bon cor. Però quan aquesta acompanya a en Benet a casa seva, li agafa un atac i cau desmaiada davant del portal de can Benet. Per què el metge se’n va tot enfadat?
El senyor Sobrebalç pot arribar a ser mil·lionari, però per aconseguir-ho ha de trobar la seva colla de jove en que havien format una banda de música. Per pagar un dels seus concerts, un emir sense diners els va regalar l’escriptura d’uns terrenys. Els músics la varen esbocinar, i cadascun se’n va quedar un tros. Aconseguirà el taxista reunir tots els trossos? No patiu, ja que l’acompanya en aquesta aventura el noi més forçut del món: en Benet Tallaferro.
El ministre de finances del principat de Fürengrootsbadenschtein ha decidit que el seu país encunyi ja la seva pròpia moneda. i per això el cosí d’en Benet es l’encarregat de protegir al ministre i les plantilles de les monedes. Podrà en Benet protegir al senyor ministre i evitar que les planxes caiguin en mans enemigues?
En Benet utilitza la seva força increïble, actuant en el circ Bodoni, per treure aquest de la ruïna.
Algú ha tornat a connectar la Sra Adolfina, i aquesta ha començat un nou imperi de terror. doncs ha creat una família mafiosa i esta disposada a no tenir competència a la ciutat on s’amaga d’en Benet Tallaferro.
Una dona malvada, anomenada Démonia, li conta a en Benet unes històries falses, per tal d’utilitzar la força sobrehumana de l’infant per robar un objecte en un museu.
El comissari de policia de Vallrodona s’assabenta que la nomenada Lady d’Olphine era un robot. Lògicament la noticia s’escampa per tots els medis de comunicació. Això fa que la noticia arribi a mans del president dels famosos estudis de cinema Mundia Films, i te la idea de fer una pel·lícula sobre la vida del robot. però vol que el personatge de Lady d’Olphine el faci la simpàtica, bona, vella, i amable senyora Adolfina.
Esperant poder distanciar-se de l’acusació de difamació que pesa sobre ell, el periodista Mikael Blomkvist es trasllada a una illa remota en el nord de Suècia on la mort encara no resolta d’una jove turmenta al seu oncle quaranta anys després. Allotjat en una cabanya de la illa on l’assassí pot estar encara rondant, la investigació de Blomkvist li porta a dibuixar els secrets i mentides d’aquesta poderosa i rica família al costat d’una rara aliada, la tatuada i hacker punki, Lisbeth Salander…
Una estranya coincidència fa que dues bandes atraquin el mateix banc a la mateixa hora. Un peculiar client, en Tripp Kennedy, i una decidida caixera, la Kaitlin, posaran en joc el seu enginy i el seu valor per intentar frustrar el cop.
Documental que explica, en forma de “thriller” d’acció i aventura, com un equip d’activistes, documentalistes, experts en efectes especials i submarinistes, s’enrolen en una missió clandestina per destapar com en un indret costaner del Japó es du a terme una matança sense precedents: anualment, centenars de dofins són aniquilats per un grup de pescadors japonesos.
Fent servir tècniques de gravació nocturna, aparells d’imatge i de so camuflats, i orquestrats com si es tractés d’una missió militar secreta, l’equip del documental, liderat per l’ensinistrador de dofins Richard O’Barry – que va ensinistrar el famós dofí de la sèrie “Flipper” – dóna llum a un secret amagat durant anys: la matança anual – per obtenir la carn de dofins – que es du a terme a la badia de Taiji, una població costanera del Japó que, aparentment, es caracteritza per la devoció cap a aquests animals. El resultat és aquest documental, guanyador de l’Oscar 2009 i multipremiat en nombrosos festivals, que és una barreja de periodisme d’investigació, documental mediambiental i “thriller” d’acció que ha convençut l’audiència.
Anys 40. Don Vito Corleone és el respectat i temut cap d’una de les cinc famílies de la màfia de Nova York. Té quatre fills: una noia, la Connie , i tres homes: l’impulsiu Sonny, el pusil·lànime Freddie i Michael, que no vol saber gens dels negocis del seu pare. Quan Corleone, sempre aconsellat pel seu conseller Tom Facin, es nega a intervenir en el negoci de les drogues, el cap d’una altra banda ordena el seu assassinat. Comença llavors una violenta i cruenta guerra entre les famílies mafioses.
Any 3048. Després de dècades d’enfrontaments, Daigo Kagemitsu, el Senyor de la guerra, arriba a un pacte amb els dimonis: li concediran el poder per conquerir el món a canvi del cos del seu fill. Vint anys més tard, una lladre anomenada Dororo coneix un jove misteriós, Hyakkimaru, que viatja per tot el país mirant de recuperar les parts del seu cos que li van robar quan era un nen.
Remake del film de Joseph L. Mankiewicz (1972). Andrew Wyker, un prestigiós escriptor, decideix passar comptes amb el jove amant de la seva dona, un actor en l’atur. Organitzant un extravagant joc d’imprevisibles conseqüències.
L’agent Anna Obach és una jove subinspectora dels Mossos d’Esquadra, amb un brillant expedient i un futur prometedor. L’Anna té un caràcter obstinat que, unit a un acusat sentit de la justícia i del deure professional, fa que sovint tingui problemes amb els seus superiors. Un dia, en el compliment del seu deure, fica la pota i el seu cap la degrada i la destina al Gran Nord, una vall poc coneguda dels Pirineus. Gran Nord és un lloc especial…
L’Anna té problemes a casa. És inhabitable i, a més, el Quico irromp a qualsevol hora de la nit. L’Anna vol arreglar la casa -no en sap-, i aconseguir un pany a prova del Quico -no existeix-. Paral·lelament, descobreix una conducta estranya al poble. Estan maquinant alguna cosa il·legal. A Fogony descobreix que el Llibre de Privilegis està a punt de ser venut a un antiquari. Amb els diners -el Llibre és caríssim-, la Margarida pensa arreglar, per fi, la carretera de Nord, una carretera que fa anys que el poble reclama. L’Anna explica al Rius i a la Margarida les seves sospites. Però no li donen crèdit. El Manolo li explica, finalment, que Nord, en efecte, vol fer un robatori. Però no es tracta del Llibre. Nord, de fet, està molt content perquè amb els diners del llibre faran la carretera. El que pretenen és robar el sarcòfag del comte Ermengol VII, una peça romànica ubicada en una ermita que, per un ajust de fronteres, fa anys que està a França. L’Anna orienta en aquesta direcció les seves investigacions, que semblen donar la raó al Manolo. Finalment, considera que ha aconseguit impedir aquest robatori. L’endemà, durant la petita cerimònia d’entrega del Llibre al comprador, Fogony descobreix que el Llibre autèntic ha estat canviat per una còpia.
Nord s’enfronta a un poder forà: una asseguradora. Un barceloní té un petit accident als carrers de Nord. El seu cotxe topa contra una paret en inten tar esquivar la vaca del Sisquet, i, tot i que el Sisquet signa els papers de l’asseguradora assumint els costos dels desperfectes, el Consell de Nord vota a favor de no pagar. El Sisquet passa la nit al carrer perquè està capficat, i l’Anna el troba al matí xop (ha plogut) i comença els tràmits per demanar una assistenta social, però el poble intenta diverses tàctiques perquè l’assistenta no s’endugui el Sisquet. Les tensions al poble durant tot aquest procés són inaudites. Sobretot per a l’Anna, a qui veuen com la culpable; ella viu una esquizofrènia permanent: és, alhora, mossa i “cavaller protector”; és, alhora, qui ha demanat la presència d’una assistenta social i qui ha de protegir el noi de l’assistenta social.
Arriba el temps de segar l’herba dels prats. I, com cada any, tornen les disputes entre l’Ermengol i el Cullera -un habitant de la comarca amb molt ma la fama- pel repartiment de l’herba del prat de la Línia. L’Anna i el Pep proven de posar-hi pau, però la situació es complica de tal manera que no tindran més remei que recórrer a les solucions particulars del “Llibre de privilegis”.