Una nina inflable de mida natural viu en un modest pis de Tòquio. És l’única companyia d’un solitari home de mitjana edat. Ell li parla, la banya i li fa l’amor cada dia quan torna del treball. No obstant això, aquesta rutina es trenca quan de sobte la nina inflable cobra vida i…
La Jeanne i en Simon Marwan són dos bessons la mare dels quals, que porta molt temps sense parlar, és a punt de morir. Però, abans del fatal desenllaç els dóna dues cartes que han de ser lliurades a un pare al que creien mort i a un germà l’existència del qual desconeixien. Tots dos emprendran un viatge al Líban per localitzar-los i trobar respostes a la seva existència.
Segona part del film “Perdona si et dic amor”. L’Alex i la Niki estan més enamorats que mai. Acaben de tornar del far de l’illa de Blu on han viscut dies inoblidables. La Niki torna a veure a les seves amigues, però una sèrie de canvis importants en les seves vides posarà a prova l’amistat de les noies. També Alex reprèn la vida amb els seus vells amics. Tots ells, en Flavio, l’Enrico i en Pietro han deixat de ser marits segurs per culpa de certes dificultats que han posat en perill els seus matrimonis.
Tots voldran capbussar-se i xopar-se cada segon en aquest llargmetratge d’animació en el qual Bobesponja, un dels personatges més absorbents de Nickelodeon es tira de cap a la seva primera aventura en la gran pantalla. Protagonitzada pels mateixos pololos quadrats al que acompanyen els seus fidels amics de Bikini Bottom, aquesta pel·lícula d’aventures repleta d’acció submarina està basada en la popular sèrie televisiva guanyadora de diversos Emmy.
Robert es un jove periodista que viu i treballa a Londres. Descobreix la relació que va haver-hi des de la infantesa entre el seu pare i el sacerdot José María Escrivá de Balaguer fundador de l’Opus Dei mort el 1975.
Michael Elgin, un jove de trenta anys, havia estat famós durant l’època de l’institut, però ara es troba insatisfet amb la seva situació. Una nit topa amb el cotxe contra un arbre i, tot i que en resulta il·lès, l’accident li canviarà la vida.
En Val Waxman és un neuròtic director de cinema que després d’aconseguir dues vegades l’Óscar, ha caigut en l’oblit. El seu fracàs l’ha portat al món de la publicitat, però ell anhela desesperadament tornar als escenaris. La seva exdona segueix confiant en el seu talent i li proposa dirigir una pel·lícula de gran pressupost que produiria el seu nuvi, però just abans de començar el rodatge en Val es queda sobtadament cec. Disposat a aprofitar l’oportunitat a qualsevol preu, decideix amagar la seva ceguesa a tothom i seguir endavant amb la pel·lícula.
Fris minimalista en quinze episodis sobre el comportament humà (voluntat, enteniment, honestedat, sinceritat, submissió, competició, passió, compenetració, ego, despit, desig, gelosia, amor, fe i dubte) situat entre dues històries sobre la voluntat i el dubte.
L’Alejandro i en Guillermo són dos germans asturians enamorats de la naturalesa des de que eren nens. L’Alejandro és un prestigiós zoòleg de caràcter aventurer que investiga la vida salvatge i viu en els arbres com un animal més. En Guillermo és un biòleg de prestigi internacional, que ha rebut multitud de premis, un dia descobreix un brot verd en l’Antàrtida i convençut que la batalla està perduda ho abandona tot i torna a Astúries. Una vegada allà cerca al seu germà Alejandro en el bosc en el que viu. Des de l’arribada d’en Guillermo al bosc els ecosistemes sentimentals dels personatges es veuran alterats.
En Grga Pitic, un mafiós gitano que controla els abocadors d’escombraries i en Zarije l’orgullós propietari d’unes obres de ciment, són amics des de la infància. Ara tenen vuitanta anys, han sobreviscut junts a tot tipus d’aventures i es professen un profund respecte. Estant en Zarije a l’hospital el seu fill Matka acudeix a en Grga per demanar-li diners. Ell i el seu soci Donada ho necessiten per fer un gran negoci venent petroli al mercat negre. Però les coses surten malament i llavors Donada amenaça de mort a en Matka si no aconsegueix que el seu fill es casi amb la seva única germana soltera, però, naturalment, el noi està enamorat d’una altra.
Quinze històries, contemporànies i històriques, on en clau d’humor, sarcasme i valentia es passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor, però sobretot amb l’estupidesa humana, sense concessions, afrontant el difícil equilibri entre vida i misèria humana.
Martin Riggs és un policia de Los Angeles amb tendències suïcides. Roger Murtaugh és un madur i responsable policia, pare de família, que treballa amb Riggs. Junts intentaran desmantellar una operació de contraban de droga i, al mateix temps, malgrat els seus diferents caràcters, es faran bons amics.
Es tanca el Richmond Trinity. La Christina amb la Bobby, la Kelly, en Ray i la resta del departament d’infermeria són transferits a un altre hospital. La Christina és nombrada infermera en cap, però amb certes limitacions que provoquen conflictes amb la infermera que fins aleshores feia aquestes funcions.
La Christina no està d’acord amb la decisió de l’hospital de no tractar un pacient addicte a l’heroïna i porta les seves queixes al comitè d’ètica. Una malaltia inesperada obliga a una mare a revelar un secret que pot canvia la vida al seu fill adoptiu.
Un accident fora de l’hospital fereix en Tom i deixa el seu millor amic entre la vida i la mort.
La Christina encara no sap com reaccionar davant la proposició de matrimoni d’en Tom. Mentrestant, l’arribada d’un pres del corredor de la mort en estat greu porta el caos a l’hospital.
L’intent de la Camille d’assegurar-se que dues germanes bessones de 9 anys tinguin un trasplantament de ronyó inunda l’hospital de donants d’òrgan potencials. Per altre banda en Tom es mostra poc convençut de sotmetre’s a una operació en el braç ferit.
Mentre els seus esforços per quedar-se amb en Tom durant la seva intervenció, es trenquen, la Christina ajuda una dona embarassada afganesa que té un marit que no es fia que sigui sotmesa a tractament. D’altra banda, la Gail es reuneix amb un antic col·lega que s’està morint.
La Christina lluita per una vella amiga a qui la companyia d’assegurances es nega a cobrir-li el tractament degut a una malaltia que va contraure en ser violada anys enrere, i la Kelly conforta una adolescent homose*ual que s’esforça per encaixar a l’escola.
La Christina topa amb la policia després que a la seva amiga sense sostre, la Isabel, l’acusen de segrestar el seu fill discapacitat de la casa d’acollida.
ILa Christina assumeix que en Marcus és culpable després d’adonar-se de les esgarrapades i els blaus que té la Camille; en Tom està d’acord d’assumir el càrrec de cap de cirurgia, però només com a interí.
El Hospital James River està a punt de ser inspeccionat per veure si pot continuar obert com un hospital de funcionament i no ser forçat a tancar. Tot just quan la inspecció està a punt de començar, un accident de construcció fa entrar en un estat de pànic. Han d’intentar salvar tots els pacients, però també els companys. La Bobbi i l’Steve, finalment, es confessen alguns dels seus secrets del passat i la Christina diu en Tom un secret sorprenent pel seu compte.
Josep Lopes treballa en una ràdio petita, i amb 34 anys s’ha d’independitzar i buscar pis. David Güell, fill d’una família benestant comença a estudiar a l’Institut del Teatre d’amagat dels seus pares. Davant la situació d’altres companys decideix buscar pis.
En Lopes es queixa a en David sobre la presència de la Carbonell a la casa. En David, per treure-se’l de sobre, li diu que se n’aprofiti i posi la seva roba bruta a la galleda d’en David perquè la Carbonell també la renti.
A la ràdio on treballa el Lopes, hi ha un becari que no acaba de funcionar. El Lopes l’ajuda, però l’únic que aconsegueix és que el becari tregui profit de la feina que li fa, per benefici propi.
El Lopes decideix fer una festa d’aniversari a casa per celebrar els seus 35 anys. El David, en assabentar-se de la seva edat, s’indigna i el titlla de “vell”. Inicialment el Lopes intenta fer-se el jove, però finalment anul·la la festa i intenta madurar.
El Pol, que és homose*ual, s’enrotlla amb l’Emma, però no creu que per això deixi de ser homose*ual. Al Lopes li han assignat un programa de ràdio nocturn sobre el se*e, i s’aprofita dels coneixements de la Carbonell per elaborar els guions.
L’Oriol, el pare hippy del Lopes, es presenta al pis on s’instal.la uns dies, el David s’influencia molt de l’Oriol. Aquest demana un milió al Lopes per fer una masia d’agroturisme, però el Lopes intenta que el seu pare busqui una feina i es guanyi els diners.
L’Ariadna, la filla de la Mercedes, s’enamora del Lopes, el qual també en queda penjat. El David l’acusa d’infanticida. Alhora el David rep una carta de la bona sort, d’aquelles que n’has de fer còpies i reenviar-les.
El David rep una carta del Ministeri de Defensa conforme ha d’anar a fer el servei militar. D’altra banda el Ramon, company de feina del Lopes, demana al Lopes que li llogui l’habitació del David quan marxi a la mili.