Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118
Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
Què faries si poguessis fer marxa enrere en el temps? Aquesta és la pregunta que es planteja Makoto Konno, una noia normal i corrent, quan un bon dia descobreix que posseeix l’habilitat de saltar literalment a través del temps. Gràcies a aquest do, la Makoto pot fer el que vulgui: evitar els accidents, repetir els exàmens tantes vegades com vulgui, menjar els seus plats preferits fins a afartar-se’n, ajudar els seus companys amb els seus primers amors… Però molt aviat descobreix que tot està interconnectat i que els seus actes, per benintencionats que siguin, poden arribar a tenir conseqüències nefastes en les vides d’aquells que l’envolten. Canviar el passat pot ser un do molt perillós, especialment quan s’ha d’aprendre a viure sense.
Bonica, glamurosa i adorada pel poble. Georgiana va ser la dona més fascinant de la seva època, el segle XVIII. Però mentre que la seva bellesa i el seu carisma li va forjar un nom en la història, l’amor sempre se li va escapar. Casada molt jove amb un dels homes més rics d’Anglaterra el Duc de Devonshire, va ser confident íntima de ministres i de la Casa Reial, arribant a ser una icona de la moda, mare adorada i influent política per al partit liberal. No obstant això, en el nucli de la seva història està la recerca desesperada d’afecte i amor. Des de l’apassionat però fatídic romanç amb Earl Gray fins al complicat triangle amorós amb el seu marit i la seva millor amiga Lady Bless Foster.
Estem a principis del segle XX i un jove revolucionari socialista anomenat Benito Mussolini coneix a Ida Dalser, una dona tan apassionada com ell, que el seguirà en la lluita política i el secundarà també quan canviï de rumb i substitueixi el socialisme pel feixisme. Arriba fins i tot a donar-li tot el que té perquè pugui fundar el seu propi periòdic: Il Popolo d’Italia. Es casaran i tindran un fill, però Ida descobreix que el seu matrimoni per l’Església té molt menys valor que el que Mussolini va contreure amb Rachele Guidi. Quan el Duce arriba al poder, la seva decisió d’excloure de la seva vida tant a Ida com al nen és irrevocable.
El documental ha tingut accés a la causa de judici del “cas Papus” i, amb l’ajut d’un advocat especialitzat, August Gil, ha pogut reconstruir les nombroses irregularitats judicials (jutges denunciats per prevaricació, recursos, aplicació d’atenuants polèmics, etc.) i la deficient investigació policial, que també corrobora el periodista Xavier Vinader, autor de nombrosos articles sobre les intricades connexions dels imputats.
Avui ningú ha estat condemnat per haver posat la bomba a “El Papus”; només s’han condemnat els imputats per tinença d’explosius.
NEDS és la història del recorregut d’un jove que passa de ser un nen premiat a l’escola a un delinqüent adolescent. John McGill, en la seva lluita per sortir d’un entorn amb poques expectatives, passa de víctima a botxí, de bon alumne a NED, d’escolà a esnifar cola. I quan intenta tornar a ser com abans, la nova realitat i el passat recent li impedeixen que es conformi donant lloc a una gairebé inevitable autoconfrontació violenta.
Quasi tres quartes parts de la superfície terrestre està coberta pels oceans. Els codirectors Jacques Perrin i Jacques Cluzaud s’han preparat per capturar la immensa expansió d’aquestes aigües que han pres un rol tant crucial i constant en la història i el sustent de l’home. Els profunds i abundants oceans amaguen grans misteris i perills que aquesta pel·lícula s’atrevirà a explorar.
Mousse i Louis són dos joves de París guapos, rics i enamorats. Però les drogues envaeixen la seva vida. Un dia Louis mor d’una sobredosi. Mousse sobreviu, però aviat s’adona que està embarassada. Atordida, Mousse fuig a una casa lluny de París. Uns mesos més tard, el germà de Louis es reuneix amb ella en el seu refugi per ajudar-la i revelar-li un secret…
Dos caçadors de pells que viuen de forma rude i independent s’enfronten amb una tribu d’indis a partir del moment que acullen l’esposa fugitiva del cap de la tribu. La dona s’enamora d’un dels caçadors i ha de fugir de la violenta persecució del seu home.
La princesa Bluerose forma part d’una comunitat de follets que s’encarrega de controlar el pas de la nit al dia gràcies a la plata màgica, un metall que només ells posseeixen. Però un dia, un grup formats per humans i follets, roba la plata, condemnant al món a viure per sempre en la foscor. La princesa haurà de superar proves molt dures per poder recuperar el preuat metall.
És el relat de les últimes hores de Salvador Puig Antich i de l’home conegut com a Heinz Chez, narrat per les persones que els van acompanyar fins al final: les seves germanes, els advocats i companys de lluita, la seva promesa, els funcionaris de presons que van presenciar l’execució…
El 28 d’octubre del 73 va canviar la història de l’Assemblea. La policia no va calcular les conseqüències d’aquesta detenció massiva. De seguida hi va haver una gran mobilització ciutadana de suport als detinguts, i es va engegar una campanya de solidaritat que va tenir ressò internacional.
Els organitzadors que es van arriscar, els artistes que hi van actuar i moltes persones del públic, l’autèntic protagonista del festival. I, amb ells, un dels guàrdies civils que vigilaven; els cineastes que van filmar tota la nit; la gent del poble que observava, entre esverada i encuriosida, la gentada que els havia envaït el poble.
Després de 39 anys de dictadura, la llarga agonia del “Caudillo” va tenir en suspens tot el país. L’oposició, amagada o a l’exili, veia el seu somni a punt de complir, però amb la frustració de no haver estat capaç d’enderrocar el dictador. La generació que havia viscut la guerra civil temia que es pogués reproduir l’enfrontament.
Es reviuen els intensos quatre dies que van de la mort a l’enterrament de Franco al Valle de los Caídos. S’han aconseguit força testimonis i documents inèdits. Com ara el relat del periodista Josep M. Ureta, que va ser protagonista des de la Diputació de Barcelona de l'”operació d’impacte” que va preparar Joan Antoni Samaranch.
El 22 de febrer de 1976 va acabar la que havia estat la vaga més llarga de Catalunya des de la guerra civil. Tres mesos i mig abans, els 157 obrers de l’empresa LAFORSA, una siderúrgica de Cornellà de Llobregat -el denominat “cinturón rojo” de Barcelona- van anar a la vaga en solidaritat amb un treballador acomiadat.
Aquest capítol recull el testimoni de nombrosos manifestants, llavors nois i noies que s'”estrenaven” en la protesta de carrer i que van rebre, aquell dia, els seus primers cops de porra. Recull també el testimoni dels dos únics detinguts, posteriorment torturats i empresonats.
5 d’abril del 1976, Segòvia. Vint-i-nou presos polítics, la majoria etarres, s’escapen del penal de la ciutat per un túnel excavat des dels lavabos. És la fuga més massiva que es recorda a l’estat espanyol: “La grande evasión”, la va titular “Le Monde” en primera pàgina. Entre els fugitius hi havia cinc catalans.
El maig del 76, arran d’una trobada massiva de dones al paranimf de la Universitat de Barcelona, hi va haver una presa de consciència col·lectiva que va suposar l’arrencada de la lluita a favor dels drets de la dona.
El periodista Josep M. Huertas publica un article al diari “TeleXprés” sense saber que li havia de canviar la vida. El reportatge feia un repàs de la vida se*ual dels barcelonins, des dels anys 20 fins als 70. Sense cap pretensió d’escandalitzar. Però Huertas va escriure que alguns “meublés” els regentaven viudes de militars i això va provocar un terratrèmol dins la institució armada.
El 2 de setembre de 1976, la revista “Interviu” desafia la censura i s’atreveix a treure, per primer cop en portada, una dona completament despullada. L’atreviment és doble, perquè aquesta dona és Marisol, que havia estat la nena mimada del règim i la nòvia de tota una generació.
El 15 de juny de 1977 va ser la data triada per celebrar les primeres eleccions democràtiques i per posar fi al règim franquista. Però aquestes eleccions es van celebrar en un context no democràtic, encara. Els “grisos” encara eren “grisos”, el govern -hereu del franquisme- rebia les pressions del sector més dur de l’antic règim, i el “soroll de sabres” condicionava moltes decisions.
Tarradellas no és l’únic ni l’últim exiliat republicà que torna a Catalunya després de la mort de Franco. Es calcula que 500.000 persones, catalans i espanyols, van travessar la frontera els últims dies de la Guerra Civil. La majoria no han tornat: van viure la Segona Guerra Mundial a l’exili, i hi van construir una nova vida que no és tan fàcil abandonar.
El 23 d’abril del 1976 va ser el primer Sant Jordi sense Franco i Catalunya ho va celebrar amb l’aparició de l'”Avui”. Era el primer diari en català després de la guerra civil, però va simbolitzar també una de les primeres conquestes de la transició.
23 de febrer de 1981. Aquella tarda, al Congrés dels Diputats, es votava la investidura de Calvo Sotelo com a nou president del govern espanyol. De sobte, a les 6 i 23 minuts de la tarda, 200 guàrdies civils -a les ordres del tinent coronel Tejero- van interrompre violentament la sessió parlamentària.
En el seu últim capítol, “Dies de transició” es pregunta què feia la gent durant tots aquells anys. Què fèiem, com eren les nostres cases i les nostres vides; com ens vestíem, com ens divertíem, com estudiàvem i com treballàvem…
Jonathan Preest és un detectiu que amaga el seu rostre darrera d’una màscara. És un home escèptic que odia El Ministeri, una institució religiosa i enigmàtica que governa Meanwhile City i que durant segles s’ha encarregat de proporcionar creences a la població. Preest planeja una venjança contra El Ministeri, però, a més a més tracta de castigar als assassins d’una noia que ell va intentar protegir. És l’únic ateu de Meanwhile City i intentarà evitar que les sectes captin més adeptes.
Tercera i última entrega de les aventures de l’agent Jason Bourne, que continua investigant qui és i què hi ha realment al darrere d’un programa secret de la CIA. Un periodista britànic del ‘Guardian’ li ofereix una nova pista a través d’un home anomenat Blackbriar. Bourne el troba a Londres i mirarà d’encaixar les últimes peces del seu passat, que tant li costa de recuperar.
Després d’una nit de festa, un grup d’amics es desperta enmig de la nit a causa d’una llum misteriosa que surt de la finestra. La llum dibuixa lleugerament l’imatge de persones que després desapareixen de sobte. Així descobriran que una força d’un altre món s’està empassant a tota la població de la Terra. Aquest grup de supervivents haurà de lluitar per la seva vida mentre el món sencer s’enfonsa al seu al voltant.
L’Esther Delaître, la protagonista la sèrie, es prepara per marxar de Nova York, on viu amb el seu fill adoptiu Quintin, per anar a declarar en el judici del seu germà bessó, el Zodíac. Però, la seva mare, Grâce Delaître, li truca angoixada per dir-li que no torni a França a declarar en el procés; si torna, li diu que “tot tornarà a començar…”
L’endemà, l’Esther arriba a França, on la rep el seu examant, l’home que va detenir el Zodíac, el comissari Keller. Li explica que la seva mare ha mort durant la nit, d’una manera impactant i misteriosa: Grâce Delaître s’ha ofegat a l’empassar-se la llengua, una mort provocada per una crisi de convulsió, segons el forense.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
