NEDS és la història del recorregut d’un jove que passa de ser un nen premiat a l’escola a un delinqüent adolescent. John McGill, en la seva lluita per sortir d’un entorn amb poques expectatives, passa de víctima a botxí, de bon alumne a NED, d’escolà a esnifar cola. I quan intenta tornar a ser com abans, la nova realitat i el passat recent li impedeixen que es conformi donant lloc a una gairebé inevitable autoconfrontació violenta.
Quasi tres quartes parts de la superfície terrestre està coberta pels oceans. Els codirectors Jacques Perrin i Jacques Cluzaud s’han preparat per capturar la immensa expansió d’aquestes aigües que han pres un rol tant crucial i constant en la història i el sustent de l’home. Els profunds i abundants oceans amaguen grans misteris i perills que aquesta pel·lícula s’atrevirà a explorar.
Mousse i Louis són dos joves de París guapos, rics i enamorats. Però les drogues envaeixen la seva vida. Un dia Louis mor d’una sobredosi. Mousse sobreviu, però aviat s’adona que està embarassada. Atordida, Mousse fuig a una casa lluny de París. Uns mesos més tard, el germà de Louis es reuneix amb ella en el seu refugi per ajudar-la i revelar-li un secret…
Dos caçadors de pells que viuen de forma rude i independent s’enfronten amb una tribu d’indis a partir del moment que acullen l’esposa fugitiva del cap de la tribu. La dona s’enamora d’un dels caçadors i ha de fugir de la violenta persecució del seu home.
La princesa Bluerose forma part d’una comunitat de follets que s’encarrega de controlar el pas de la nit al dia gràcies a la plata màgica, un metall que només ells posseeixen. Però un dia, un grup formats per humans i follets, roba la plata, condemnant al món a viure per sempre en la foscor. La princesa haurà de superar proves molt dures per poder recuperar el preuat metall.
És el relat de les últimes hores de Salvador Puig Antich i de l’home conegut com a Heinz Chez, narrat per les persones que els van acompanyar fins al final: les seves germanes, els advocats i companys de lluita, la seva promesa, els funcionaris de presons que van presenciar l’execució…
El 28 d’octubre del 73 va canviar la història de l’Assemblea. La policia no va calcular les conseqüències d’aquesta detenció massiva. De seguida hi va haver una gran mobilització ciutadana de suport als detinguts, i es va engegar una campanya de solidaritat que va tenir ressò internacional.
Els organitzadors que es van arriscar, els artistes que hi van actuar i moltes persones del públic, l’autèntic protagonista del festival. I, amb ells, un dels guàrdies civils que vigilaven; els cineastes que van filmar tota la nit; la gent del poble que observava, entre esverada i encuriosida, la gentada que els havia envaït el poble.
Després de 39 anys de dictadura, la llarga agonia del “Caudillo” va tenir en suspens tot el país. L’oposició, amagada o a l’exili, veia el seu somni a punt de complir, però amb la frustració de no haver estat capaç d’enderrocar el dictador. La generació que havia viscut la guerra civil temia que es pogués reproduir l’enfrontament.
Es reviuen els intensos quatre dies que van de la mort a l’enterrament de Franco al Valle de los Caídos. S’han aconseguit força testimonis i documents inèdits. Com ara el relat del periodista Josep M. Ureta, que va ser protagonista des de la Diputació de Barcelona de l'”operació d’impacte” que va preparar Joan Antoni Samaranch.
El 22 de febrer de 1976 va acabar la que havia estat la vaga més llarga de Catalunya des de la guerra civil. Tres mesos i mig abans, els 157 obrers de l’empresa LAFORSA, una siderúrgica de Cornellà de Llobregat -el denominat “cinturón rojo” de Barcelona- van anar a la vaga en solidaritat amb un treballador acomiadat.
Aquest capítol recull el testimoni de nombrosos manifestants, llavors nois i noies que s'”estrenaven” en la protesta de carrer i que van rebre, aquell dia, els seus primers cops de porra. Recull també el testimoni dels dos únics detinguts, posteriorment torturats i empresonats.
5 d’abril del 1976, Segòvia. Vint-i-nou presos polítics, la majoria etarres, s’escapen del penal de la ciutat per un túnel excavat des dels lavabos. És la fuga més massiva que es recorda a l’estat espanyol: “La grande evasión”, la va titular “Le Monde” en primera pàgina. Entre els fugitius hi havia cinc catalans.
El maig del 76, arran d’una trobada massiva de dones al paranimf de la Universitat de Barcelona, hi va haver una presa de consciència col·lectiva que va suposar l’arrencada de la lluita a favor dels drets de la dona.
El periodista Josep M. Huertas publica un article al diari “TeleXprés” sense saber que li havia de canviar la vida. El reportatge feia un repàs de la vida se*ual dels barcelonins, des dels anys 20 fins als 70. Sense cap pretensió d’escandalitzar. Però Huertas va escriure que alguns “meublés” els regentaven viudes de militars i això va provocar un terratrèmol dins la institució armada.
El 2 de setembre de 1976, la revista “Interviu” desafia la censura i s’atreveix a treure, per primer cop en portada, una dona completament despullada. L’atreviment és doble, perquè aquesta dona és Marisol, que havia estat la nena mimada del règim i la nòvia de tota una generació.
El 15 de juny de 1977 va ser la data triada per celebrar les primeres eleccions democràtiques i per posar fi al règim franquista. Però aquestes eleccions es van celebrar en un context no democràtic, encara. Els “grisos” encara eren “grisos”, el govern -hereu del franquisme- rebia les pressions del sector més dur de l’antic règim, i el “soroll de sabres” condicionava moltes decisions.
Tarradellas no és l’únic ni l’últim exiliat republicà que torna a Catalunya després de la mort de Franco. Es calcula que 500.000 persones, catalans i espanyols, van travessar la frontera els últims dies de la Guerra Civil. La majoria no han tornat: van viure la Segona Guerra Mundial a l’exili, i hi van construir una nova vida que no és tan fàcil abandonar.
El 23 d’abril del 1976 va ser el primer Sant Jordi sense Franco i Catalunya ho va celebrar amb l’aparició de l'”Avui”. Era el primer diari en català després de la guerra civil, però va simbolitzar també una de les primeres conquestes de la transició.
23 de febrer de 1981. Aquella tarda, al Congrés dels Diputats, es votava la investidura de Calvo Sotelo com a nou president del govern espanyol. De sobte, a les 6 i 23 minuts de la tarda, 200 guàrdies civils -a les ordres del tinent coronel Tejero- van interrompre violentament la sessió parlamentària.
En el seu últim capítol, “Dies de transició” es pregunta què feia la gent durant tots aquells anys. Què fèiem, com eren les nostres cases i les nostres vides; com ens vestíem, com ens divertíem, com estudiàvem i com treballàvem…
Jonathan Preest és un detectiu que amaga el seu rostre darrera d’una màscara. És un home escèptic que odia El Ministeri, una institució religiosa i enigmàtica que governa Meanwhile City i que durant segles s’ha encarregat de proporcionar creences a la població. Preest planeja una venjança contra El Ministeri, però, a més a més tracta de castigar als assassins d’una noia que ell va intentar protegir. És l’únic ateu de Meanwhile City i intentarà evitar que les sectes captin més adeptes.
Tercera i última entrega de les aventures de l’agent Jason Bourne, que continua investigant qui és i què hi ha realment al darrere d’un programa secret de la CIA. Un periodista britànic del ‘Guardian’ li ofereix una nova pista a través d’un home anomenat Blackbriar. Bourne el troba a Londres i mirarà d’encaixar les últimes peces del seu passat, que tant li costa de recuperar.
Després d’una nit de festa, un grup d’amics es desperta enmig de la nit a causa d’una llum misteriosa que surt de la finestra. La llum dibuixa lleugerament l’imatge de persones que després desapareixen de sobte. Així descobriran que una força d’un altre món s’està empassant a tota la població de la Terra. Aquest grup de supervivents haurà de lluitar per la seva vida mentre el món sencer s’enfonsa al seu al voltant.
L’Esther Delaître, la protagonista la sèrie, es prepara per marxar de Nova York, on viu amb el seu fill adoptiu Quintin, per anar a declarar en el judici del seu germà bessó, el Zodíac. Però, la seva mare, Grâce Delaître, li truca angoixada per dir-li que no torni a França a declarar en el procés; si torna, li diu que “tot tornarà a començar…”
L’endemà, l’Esther arriba a França, on la rep el seu examant, l’home que va detenir el Zodíac, el comissari Keller. Li explica que la seva mare ha mort durant la nit, d’una manera impactant i misteriosa: Grâce Delaître s’ha ofegat a l’empassar-se la llengua, una mort provocada per una crisi de convulsió, segons el forense.
L’Esther, que amb això perd l’únic ésser estimat que li quedava, decideix aclarir la mort de la seva mare, costi el que costi. Tant per a ella com per a Keller, es tracta d’un assassinat. La Grâce ha estat morta la vigília del començament del procés del seu fill, i duia el medalló amb l’anell del Zodíac, símbol dels seus crims.
Aquest assassinat, és obra d’un boig, d’un imitador o del mateix Zodíac, que des de la cel·la manipula cruelment l’Esther? ¿És el crim d’un alumne que té per model el Zodíac? Aquest assassinat és el primer d’una sèrie que marca la ruta de l’Esther cap a la veritable font del mal.
Amb l’ajuda de Keller i de la inquietant capitana de la Gendarmeria Eva Trammel, l’Esther aviat veurà que el Zodíac pot haver tingut un mestre que li ha ensenyat el món del crim… I que darrere la mort de la seva mare hi ha l’ombra d’un ésser pervers i malvat. L’Esther n’ha de descobrir la identitat; la d’un ésser que es fa dir “el Mestre del Zodíac”.
Harry ha de trobar i destruir els horricreus, set objectes màgics que emmagatzemen un fragment de l’ànima de Voldemort i en garanteixen la immortalitat. El jove aprenent de mag Harry Potter acompanyat pels seus amics Ron Weasley i Hermione Granger viatgen per la Gran Bretanya per trobar els horricreus. La tasca no serà fàcil ja que els cavallers de la mort cada cop cobren més poder i totes les lleialtats són posades a prova.