A partir dels mètodes de més èxit per desprendre’ns dels quilos que ens sobren a través de consells dietètics senzills i alhora pràctics, aquest programa d’entreteniment descriu el que en podríem dir la ciència de perdre pes.
Sovint sembla que tothom s’ha posat d’acord per començar a fer règim. Aquest programa entretingut i informatiu tracta de l’obsessió per perdre pes que hi ha arreu del món. El reportatge analitza els sistemes i mètodes que fa servir la gent per aprimar-se, descriu el que està demostrat científicament que funciona i, el més important, explica què s’ha de fer per no recuperar pes.
A llarg del programa, un grup de voluntaris, molts d’ells amb problemes de pes, se sotmetran a diverses proves per comprovar si les noves teories científiques per aprimar-se funcionen.
En lloc de donar consells d’or sobre quina dieta s’ha de fer, el documental va més enllà i pretén fer més entenedora l’autèntica ciència de perdre pes tot presentant les 10 Coses que heu de saber sobre perdre pes: casos científics que sorprenen, diverteixen i entretenen. Es mirarà de donar resposta a preguntes com “per què fracassen els règims massa estrictes?” o “als homes els costa menys aprimar-se que a les dones?”, i es tocaran temes com “vèncer la gana: menjar per notar-nos tips més estona”, “els lactis són els amics dels que fan règim”, o, fins i tot, “com podem cremar calories 24 hores després d’haver fet exercici”, en una guia molt valuosa per a homes i dones.
Any 1870. El capità Nathan Algren, un veterà de la guerra civil americana, va al Japó amb la missió d’ensenyar els japonesos com funcionen les armes que els venen els americans. La prioritat de l’emperador japonès, que vol modernitzar el seu país, és acabar amb els últims samurais. Katsumoto, l’últim líder d’aquest llinatge, captura el capità Algren, que ha resultat ferit. Durant la convalescència, Algren i Katsumoto establiran una relació que durà l’americà a aprendre el codi d’honor i les tradicions dels antics guerrers japonesos.
John Rambo té l’encàrrec d’escortar un grup de missioners catòlics durant una acció humanitària a Birmània. Malgrat els seus esforços, els religiosos són segrestats i Rambo haurà de reclutar un grup de mercenaris perquè l’ajudin a rescatar-los.
Clive (Adrien Brody) i Elsa (Sarah Polley) són dos brillants científics que, mitjançant enginyeria genètica, es dediquen a crear variacions d’espècies conegudes. Encara que naveguen en el major dels èxits, l’ambició provocarà que tot se’ls vagi de les mans quan en secret decideixin anar més enllà del que la moralitat permet. Combinant ADN humà en els seus experiments genètics obtindran un nou esglaó a l’arbre evolutiu actual.
Jules i Vincent són dos assassins a sou que treballen per a Marsellus Wallace. Abans de realitzar un dels seus “treballs”, Vincent li confessa a Jules que Marsellus li ha demanat que cuidi de la seva núvia, Mia. Comencen a parlar sobre el perillós de sobrepassar-se amb la núvia del cap, però arriba l’hora de treballar i ambdós han de posar-se en feina. La seva missió: recuperar un misteriós maletí.
Paul i Meryl Morgan formen una parella de gran èxit de Manhattan, les vides gairebé perfectes de la qual, tenen només un gran defecte, el seu matrimoni està a punt d’ensorrar-se. Però la confusió romàntica en què estan sumits no és res comparat amb el que estan a punt de viure: acaben de ser testimonis d’un assassinat i es converteixen en objectiu d’un assassí a sou. El programa de protecció de testimonis del FBI els arrossega de la seva estimada Nova York a un minúscul poble de Wyoming, i la relació que estava a punt d’enfonsar-se sembla estar al caire del naufragi definitiu a les planures de l’oest… a menys que en la seva nova vida, lliure de trànsit, soroll i BlackBerry, els Morgan puguin abaixar el ritme i revifar la passió.
En Daniel Wool és un periodista que està a punt de publicar el seu primer llibre. L’Anna Cameron és la fotògrafa encarregada de fer la portada de la publicació. Durant una nit de xat, en Daniel manté, a través de la xarxa, una escabrosa relació sexual amb en Larry Grant, un metge de professió, i el cita a l’aquari de Londres amb la intenció de propiciar una trobada entre ell i l’Anna. El metge i la fotògrafa entaulen una relació, però ella no pot deixar de sentir-se atreta pel periodista. Al seu torn, en Daniel porta l’Alice Ayres, una cambrera, a l’estudi de l’Anna, i aquesta aprofita per fer-li un retrat que inclourà en una exposició. De la relació d’aquests quatre éssers solitaris sortiran una sèrie de trobades sexuals, relacions ocasionals i traïcions molt destructives. I és que cap d’ells sap realment què vol i qui estima.
Linda és una advocada nord-americana que s’ha establert a París en un important bufet. Per tramitar el seu propi divorci s’ha de traslladar a Nova York. La sentència del judici la condemna a passar a John, el seu exmarit, una pensió, que aquest perdria si es tornés a casar. Linda no vol pagar i procura que John es casi de nou. Per això contracta Kate, una actriu en atur, que aconsegueix enamorar John.
Krank, un científic prematurament envellit per la seva incapacitat per somiar, decideix contrarestar-ho segrestant nens en una ciutat portuària i arrossegar-los fins a la plataforma marina on viu. El seu objectiu és apoderar-se dels seus somnis, però el terror dels nens és tant gran, que només els hi roba els seus malsons. Una nena de nou anys, Miga, s’alia amb un gegant, One, per tal de rescatar al seu germà de les mans del científic.
En un poble de l’oest americà, una colla de vaquers s’emborratxen i fan un escàndol. Quan se’n van, un home vell ha mort. Al cap d’uns mesos, Jered Maddox cavalca cap al poble de Sabbath traginant el cadàver d’un dels busca-raons mentre intenta trobar la resta dels responsables de l’assassinat. El xèrif local no vol enfrontar-se amb el cap d’aquesta colla perquè es tracta d’un ranxer poderós de qui també depèn ell. La gent del poble tampoc vol problemes però no saben fins on pot arribar el rígid sentit de la justícia que té Maddox, que es disposa, sol a l’habitació de l’hotel, a lluitar amb qui calgui. L’aparició imprevista d’un antic amor de Maddox altera els seus plans.
“Casino Royale” segueix la pista del principi de la carrera de l’agent britànic James Bond (Daniel Craig). La seva primera missió com a agent 007 li porta fins a Li Chiffre (Mads Mikkelsen), banquer de terroristes de tot el món. Per detenir-lo, i desmantellar la xarxa terrorista, Bond ha de derrotar a Li Chiffre en una partida de pòquer amb apostes altes al Casino Royale. Al principi Bond està molest quan assignen a una bella oficial del Tresor, Vesper Lynd (Eva Green), per entregar l’aposta per a la partida i vigilar els diners del govern. Però, mentre Bond i Vesper sobreviuen a una sèrie d’atacs mortals per part de Li Chiffre i els seus sequaços, es desenvolupa una atracció mútua que els condueix a perills majors i esdeveniments que marcaran la vida de Bond per sempre…
Any 1492. Rodrigo Borja, en presència dels seus tres fills, Juan, Cèsar i Jofré, és elegit Papa amb el nom d’Alejandro VI. El nou Papa somia d’augmentar territoris per al Vaticà. Nomena capità dels seus exèrcits a Juan i el casa amb una noble espanyola. A Cèsar l’anomena cardenal, i obliga Jofré a casar-se amb Sancha d’Aragó. Per a la seva única filla, Lucrecia, acorda el matrimoni amb Juan Sforza. Entre els germans Cèsar i Juan hi ha una gran rivalitat i una nit, després de tornar plegats d’una festa, el cadàver de Juan, el favorit d’Alejandro, és trobat en un riu. Cèsar llavors deixa els hàbits i és nomenat capità dels exèrcits…
A la tardor del 1327, dos frares franciscans, el savi Guillem de Baskerville i el seu jove deixeble Adso de Melk, s’encaminen a un monestir benedictí. Allí s’ha de celebrar una trobada sobre qüestions teològiques. Guillem i el seu acompanyant són els primers d’arribar i l’abat els explica que un monjo del monestir ha mort en circumstàncies misterioses i demana que l’ajudin a aclarir els fets, però abans que Guillem pugui esbrinar res, s’esdevenen altres morts misterioses. Guillem intueix que la clau del misteri es troba a la torre octogonal on hi ha la biblioteca, que custodia amb zel el cec Jorge de Burgos. Quan arriba el gran inquisidor Bernardo Gui, l’abat prohibeix que continuïn les investigacions, malgrat que hi ha més morts.
Venècia, segle XVI. Bassanio demana al mercader Antonio un préstec de 3000 ducats per poder conquerir a Portia, hereva de la fortuna del seu pare, Belmont.
Chato és un apatxe enèrgic que intenta desesperadament adaptar-se a les noves condicions de vida imposades per l’home blanc a l’agitada frontera del sud-oest. A causa de la provocació d’un xèrif, Chato el mata i ha de fugir. Es forma un escamot per perseguir-lo però la duresa del desert fa que els seus perseguidors comencin a defallir i es barallin entre ells. Seguint el rastre de l’apatxe, els perseguidors troben la dona de Chato i la violen. A partir d’aquest moment és Chato qui persegueix a mort l’escamot d’homes blancs.
Melanie deixa de tocar piano als 10 anys d’edat a causa de l’actitud de la Presidenta del Jurat del Conservatori, la Sra Fouchecourt. Deu anys més tard, Melanie arriba a ser la mainadera dels nens de la Sra. Fouchecourt que, impressionada per la seva sensibilitat per la música, la converteix en la seva “lliuradora de pàgines”…
Una ambiciosa psiquiatre entrevista a un perillós pacient en una institució per a malalts mentals, amb la intenció de descobrir les causes que el van portar a terrible múltiple crim pel qual va ser confinat a aquest institució.
Gabriel Noone, locutor d’un programa de ràdio, passa una crisi personal i professional. La seva parella, un home seropositiu molt més jove que ell, l’ha deixat. Gabriel ha d’escriure 5 relats per al programa però no hi veu sortida fins que un amic, Ashe, li passa unes memòries escrites per Pete, un noi de 14 anys, on descriu els maltractaments i abusos que va patir durant la infantesa a mans del seu pare. Gabriel llegeix aquestes memòries durant el programa i Pete el sent i es posa en contacte amb ell.
Una novel·lista (Emma Thompson) està intentant acabar la seva última -i possiblement millor- obra. Només hi ha un problema: ha de trobar una manera de matar el seu personatge principal (Will Ferrell). Que quin és el problema? Doncs que el personatge principal… existeix en el món real.
Martha no ha pogut superar la mort del seu marit i tracta de trobar un significat a la seva vida. Les partides de cartes amb les seves amigues Lisi, Hanna i Frieda han perdut la seva alegria i es planteja realment què fer amb la seva vida. Una nit, sent va a dormir pensant morir-se. Però el destí sembla tenir altres plans. Preocupades per la Martha, les seves tres amigues la convencen, malgrat els seus 80 anys, de fer realitat el seu somni de ser modista. És llavors quan decideix obrir una botiga de roba interior femenina, moderna i amb tocs eròtics, on destaquen els suggeridors dissenys que ella mateixa imagina. Aquest fet donarà un gir radical a la vida de totes les dones, submergides en l’ambient provincià d’una comarca paradisíaca, però avorrida.
La pel·lícula explica la vida de Joana d’Arc. L’any 1429, Joana era una noia francesa de disset anys que, a través de visions i de sentir veus, va tenir la revelació de ser l’escollida per Déu per salvar França i ajudar el príncep Carles a arribar al tron. Per aconseguir-ho, es va vestir d’home, va aprendre a lluitar amb armes i a dirigir un exèrcit. Al cap de poc, va conduir l’exèrcit francès a la victòria contra els anglesos a Orléans. Amb dinou anys la van empresonar i la van cremar a la foguera, sota l’acusació de bruixeria. L’any 1920 va ser canonitzada per l’església catòlica.
En els anys 40, Martha Beck i Raymond Fernandez van formar la parella més cercada d’Amèrica. Coneguts com ‘els assassins de cors solitaris’, amants de la mentida, els diners fàcils i el se*e escabrós, estafaven les seves víctimes i després les mataven brutalment. Els seus objectius eren viudes de guerra i dones adinerades que tenien la mala fortuna de respondre als anuncis en premsa en què Ray es presentava com l’amant llatí ideal. En aquest joc mortal, Martha es feia passar per la seva germana. Van cometre una vintena de crims. Lonely Hearts reconstrueix aquests fets reals, a través de la història de dos detectius d’homicidis que segueixen la pista a aquesta parella d’assassins…
Verí a les seves venes. Venjança en el seu cor. Chev Chelios (Jason Statham) és un assassí a sou dels Ángeles que està intentant deixar el negoci per portar una existència més normal amb la seva núvia Eve (Amy Smart), aliena a tot l’afer. Chev està a punt de començar aquest matí quan rep una trucada inesperada. Atordit, pràcticament immòbil i amb el seu cor gairebé sense palpitacions, sent la veu del perdonavides Ricky Verna que li desvetlla que ha estat enverinat mentre dormia i que només li queda una hora de vida. L’única oportunitat que té Chev de sobreviure és mantenir-se en moviment: només amb adrenalina podrà impedir que el verí arribi al seu cor i li acabi matant. Mentre corre el rellotge, Chelios es veu obligat a córrer pels carrers de los Angeles, provocant el caos i enrotllant a tot el que s’interposa en el seu camí. Haurà de rescatar la seva núvia del perill que la sotja i donar amb l’antídot que li podrà salvar la vida…
Miles proposa al seu amic Jack de fer un viatge per la vall de Santa Ynez com a comiat de solter de Jack. El viatge consisteix a recórrer en cotxe la vall, famosa per les seves vinyes, tot tastant els vins de la zona. Entre copa i copa, els dos joves parlen de la vida i de l’amor. En aquestes converses surten a la llum les seves mancances afectives, però també el seu sentit de l’amistat.
Un xèrif de Texas, Guthrie McCabe, i un tinent de l’exèrcit fora de servei, Jim Gary, porten una caravana de colons a través del territori comanxe per rescatar uns blancs que han estat segrestats pels indis. McCabe intenta aturar el projecte fixant un preu molt alt. Però els colons estan disposats a pagar-lo. Durant el viatge, McCabe intenta convèncer Marty Purcell que els segrestats deuen haver canviat molt, i el seu germà, que ara ja és un adolescent, també, després de conviure tants anys amb els comanxes. Gary, enamorat de Marty, l’intenta consolar. McCabe i Gary són capturats pels indis, però els convencen que només vénen a comerciar. Els donen dues escopetes i a canvi aconsegueixen Running Wolf, un noi blanc criat com un indi, i Elena, una blanca que fa anys que està segrestada. Però Running Wolf odia els blancs i no hi vol tornar.
A les 8:02 del matí, el detectiu de la policia de Nova York Jack Mosley rep una missió aparentment senzilla. El delinqüent Eddie Búnker està citat per testificar davant un gran jurat a les 10 en punt i l’ ha de traslladar de la cel·la al jutjat, a 16 carrers de distància. Quan Jack, que té seriosos problemes amb l’alcohol, fica Eddie al seient posterior del seu cotxe i es disposa a travessar Nova York en hora punta del matí, no s’adona que li segueix una furgoneta…
Jeff i Janes Blue són uns espies que creuen en el matrimoni i comparteixen els deures de la paternitat. Es van conèixer en un període difícil de la seva vida, quan Jane havia estat en perill de mort a Amèrica Central. Ara, casats i amb una filla, gaudeixen d’una llarga llicència per maternitat a Nova Orléans. Malauradament, apareixen uns delinqüents perillosos i l’antic cap dels Blue els proposa recuperar un carregament d’armes robades i detenir una xarxa internacional de terroristes. Els Blue decideixen tornar a la feina però amb la nena a coll-i-be.
Un cop s’han conscienciat de que cap dels objectes Shen-Gong-Wu poden aturar en Wuya, els aprenents de xiaolins formen equip amb en Jack. Ara creuen que l’única manera de posar fi al reialme d’en Wuya és viatjar enrere en el temps uns 1500 anys.
Amb l’Omi encara atrapat en el passat cercant un mètode per derrotar en Wuya, els Dragons i en Jack Spicer són capturats per les forces del malvat Wuya, i enviats per sempre a les masmorres.
La Gatona allibera Wuya de la caixa trencaclosques, i així tots dos s’alien contranatura. En Jack construeix un altre robot, però aquest cop és un clon d’ell mateix, més ràpid, llest i intel•ligent. En Jack i el seu clon utilitzen el nou Shen-Gong-Wu, La closca del llamp, per congelar el temps, i així robar tots els Shen-Gong-Wu.que puguin. Els guerrers hauran d’elaborar un pla per tal d’aturar-lo.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
