La Paula sembla força animada tot i que demà s’opera. La Dani no acaba d’encaixar en el grup. La Cruz creu que la presència de la noia talla el rotllo. La Dani beu una mica massa i avergonyeix l’Arlet davant de les amigues. El Toni rep una trucada de la mare en què li demana ajuda. Quan la troba, s’adona que algú l’ha colpejada. El Rubén vol saber si la Lídia està interessada en una feina a Madrid. La Joana troba un anell a en Peter i comença a fer càbales.
Una cinta que ens deixa unes seqüències memorables del desembarcament americà a les platges d’Iwo Jima (amb una factura tècnica i estètica impressionant) i que demostra que moltes vegades els herois són tan fal·libles i humans com qualsevol altra persona, fins i tot el director qüestiona aquest heroisme i també posa en dubte la capacitat de la societat americana a saber reconèixer als vertaders herois de la guerra, criticant també i de gairó els interessos financers d’aquest conflicte bèl·lic. La cinta es divideix clarament en dues parts: una és la situació bèl·lica en si que va nodrint a l’altra part on veiem com aquests “herois” tornen i han d’enfrontar-se a molts problemes i pressions marketineras per a les quals no estaven preparats. Allí està la força dramàtica de la pel·lícula, quan es retrata la humanitat de l’heroïcitat. En fi, una pel·lícula correcta feta per emocionar en forma flagrant mitjançant una mena d’autocrítica a l’honorabilitat americana, però que potser està molt pensada en funció al que es premia generalment en els Academy Awards i a la qual li sobra metratge portant inevitablement que un perdi la intensitat amb què viu el relat.
Bob Ho (Jackie Chan) és un super-espia secret de la CIA que decideix abandonar la seva carrera en el món de l’espionatge per assentar el cap amb la seva veïna i núvia, la bella Gillian (Amber Valletta). Però Bob té una última missió que complir abans que Gillian accepti casar-se amb ell: guanyar-se als seus tres testarruts fills. Quan Gillian es veu obligada de sobte a sortir de la ciutat, Bob s’ofereix voluntari per cuidar dels nens, amb intenció de guanyar-se l’aprovació dels mateixos. Els problemes comencen quan un dels petits es descarrega per error una fórmula d’alt secret al seu ordinador. Llavors tots es veuran amenaçats per un terrorista rus, arxienemic de Bob, el que força a aquest a compaginar els papers d’espia i futur padrastre en el major desafiament que s’ha vist obligat a afrontar en la seva carrera.
La història comença a Xina prop del final de la Dinastia Han en el 208 D.C. Cao Cao, el temible Primer Ministre (i líder de facto de l’Imperi Han) convenç al vel·leïtós Emperador Calen declari la guerra als Regnes de Xu a l’oest i a l’est, i al Regne de Wu al sud. Cao Cao diu que el seu objectiu és unificar a Xina d’una vegada per sempre pel benestar de l’Imperi Han, però en realitat, els seus motius són bastant més egoistes. Després de convèncer a l’Emperador, Cao Cao porta al seu exèrcit de gairebé un milió de soldats a la guerra. El seu primer objectiu és el Regne de Xu, de recent creació, governat pel benèvol líder Liu Bei. Quan arriba al Regne de Xu, les forces de Cao Cao arremeten fàcilment contra l’exèrcit de Liu Bei els què avantatgen en número, la qual cosa provoca la fugida de Liu Bei i del seu poble en un desesperat intent d’escapar de la ciutat de Xin I grega. Els ciutadans de Xu fugen sota la protecció de les tropes de Liu Bei i dels seus dos generals de major rang (i germans de sang): Guan Yu i Zhang Fei, que es queden endarrere a risc de les seves pròpies vides per salvar els camperols que intenten escapar…
Marga, una coneguda presentadora de televisió, organitza un sopar d’antigues amigues de l’internat de monges, que fa trenta anys que no es veuen. La convocatòria amaga intencions tèrboles. Marga projecta una antiga pel·lícula en Super 8, on s’intueix l’assassinat d’una companya a mans d’alguna de les assistents. Després d’una nit de sorpreses i acusacions surt la veritat.
Ha passat un any i mig des de l’operació de la Paula. Ella, que havia perdut la memòria, s’ha recuperat físicament, però no emocionalment, i ara regenta un bar. La Cruz, mare d’una nena, ha tornat a trobar
feina. Allà ha topat amb la Sònia, una cap molt absorbent. La Lídia fa les gestions per adoptar un nen en acollida, fet que no emociona especialment el Toni, que es troba immers en un negoci il·legal. La Joana, ja sense el Peter, no aconsegueix perdonar-li una infidelitat amb la Paula i tira endavant la família venent pisos, al mateix temps que acaba de donar els últims retocs al vestit de núvia de l’Arlet que es casa amb la Dani. Totes preparen un gran comiat de soltera
mentre l’Arlet cada cop veu menys clar el que està fent i cada cop té més ganes de viure noves aventures personals.
Amb la Dani i l’Arlet de lluna de mel, les amigues preparen el primer aniversari de la filla de la Cruz. La Paula trenca la relació amb el seu soci al bar, i adquireix un deute que no pot pagar. La Joana, desesperada, va a veure la Lídia i es troba amb el seu nou soci, en Salva, que després d’una peculiar teràpia li ofereix feina al despatx. La Lídia continua esperant amb il·lusió poder acollir un nen, mentre a en Toni se li multipliquen els mals de cap amb els seus negocis il·legals.
La Lídia aconsegueix per fi el seu somni: ser família d’acollida. Rep a casa seva el Manu, un adolescent conflictiu que no es mostra gaire entusiasmat amb la idea d’adaptar-se a la seva nova vida. La Cruz se sent assetjada per la Sònia, la seva cap, mentre intenta compaginar la seva vida professional amb el seu paper de mare soltera. La Dani busca feina i acaba tenint cura d’una persona gran.
L’Arlet, obsessionada amb la Francina, i sentint-se culpable amb la Dani, decideix arribar a un punt intermedi i proposa a la Dani de fer un trio. La Lídia i el Toni discuteixen sobre la manera d’educar el Manu, cada cop més problemàtic. La Lídia acaba decidint que el millor és que el noi vagi a veure el Salva, el seu soci i expert en aquest tipus de temes. La Cruz i la Paula tornen a recuperar la confiança i la Paula torna a cuidar la nena. En una de les seves passejades pel parc, coneix un home atractiu que se li acosta. És el Jesús, a qui la Paula no coneix. La Joana decideix passar pàgina a la seva vida i, després d’aconseguir que el Pep faci de cangur dels seus fills, té una cita amb l’Hèctor, el monitor de la piscina. I aquest mateix dia, el Peter torna a la ciutat.
La Dani s’ofereix per treballar al bar de la Paula, que, en veure que la noia té tanta mala sort a la vida com ella, decideix contractar-la. La Joana ha d’afrontar el retorn del Peter, que arriba acompanyat per la seva nova dona (una argentina que va conèixer als Estats Units), i les ganes que l’Oriol i la Marina tenen de veure’l, fet que provocarà que els dos nens maquinin contra la nouvinguda. La Cruz discuteix amb el Jesús quan aquest vol acostar-se a la seva filla. La Lídia prova de guanyar-se el Manu i li compra roba nova, sense adonar-se que amb això està trencant els símbols del passat del noi. L’Arlet segueix trobant-se amb la Francina d’amagat de la Dani. La Paula, beguda, descuida la Clàudia, que ingereix unes pastilles i ha de ser hospitalitzada. A l’hospital es troben tots, fins i tot el Jesús.
L’Oriol s’enamora de l’Arlet i ho confessa al Pep sense saber que aquest té el mateix problema: estar enamorat d’algú que li porta tants anys que podria ser la seva mare. La Joana acaba seduïda per la tendresa del Pep, fet que el Peter no trigarà a descobrir. El Manu va a veure la seva mare a la presó, cosa que provoca nous problemes d’adaptació que el Toni no està disposat a consentir, després de veure tots els esforços que fa la Lídia. La Cruz no sap què fer ara que ha descobert que el veritable pare de la seva filla és l’Eduard. A la feina ha d’aguantar el nou fitxatge de la Sònia, l’Emilio, un mal educat integral. La Dani abandona l’Arlet i aquesta es bolca en la Francina, que vol mantenir certes distàncies. La Paula, que marxa de casa la Cruz, es presenta a Alcohòlics Anònims per sortir de la situació en què es troba. Mentrestant, arriba una notícia sorpresa: una editorial s’interessa per la seva novel·la.
La relació de la Lídia i el Manu amb el Toni millora a poc a poc, però tot es trunca quan el Toni és detingut per la policia, que el relaciona amb una trama il·legal de cotxes de luxe. La Lídia prova de mantenir tot l’assumpte en secret de cara al Manu. El Guillem continua acostant-se a la Paula, que no deixa de preocupar-se pel seu problema: deixar l’alcohol. La Dani demana a la Paula de quedar-se a casa seva i aquesta accepta. L’Arlet segueix vivint noves experiències a la vegada que prova de no perdre l’amistat amb la Dani. La Sònia obliga la Cruz a treballar un dissabte i anar a jugar al golf amb uns clients. El Jesús l’ajuda a defensar-se mínimament amb els pals i s’ofereix a fer-se càrrec de la nena en la seva absència. La Joana i el Pep van més enllà en la seva relació, però es veuen sorpresos per la mare d’ell que té la mateixa edat que la Joana.
La detenció del Toni posa en perill que el Manu segueixi a casa de la Lídia. La Paula decideix desintoxicar-se. El Guillem intenta que ho faci acompanyada de la Cruz, però ella no li perdona l’incident que va acabar amb la Clàudia a l’hospital. Tanmateix la Paula rebrà una ajuda inesperada. La proximitat fa que entre el Peter i la Joana reneixin, en secret, antics sentiments. El Peter demanarà ajuda psicològica a la Lídia, que la deriva al Salva. La Joana al·lucina amb tot plegat, mentre evita com pot els intents de la Gabriela per ser la seva amiga. La Cruz confessa al Robert que mai a la vida ha sentit un orgasme. L’Arlet torna a estar amb la Francina i sospita que es dedica a alguna cosa més que a fer strip-tease.
L’Arlet descobreix que és filla d’un empresari corrupte i de sobte es troba immersa en un assetjament mediàtic. La Francina, sola i dolguda, accepta finalment tot el suport i l’afecte de l’Arlet. La Joana té un accident de cotxe i la Gabriela se li fica a casa amb la intenció d’ajudar-la. Mentrestant, el Salva continua amb la teràpia del Peter, que dubta entre no fallar a la seva dona i l’amor que sent per la Joana que segueix veient-se amb el Pep. El Toni recull les seves coses per marxar de casa la Lídia, fet que enfonsarà el Manu, que s’adona de la veritable estima que la Lídia sent pel Toni. La Paula supera la seva crisi de desintoxicació i avança en la seva relació amb el Guillem, que no és tan fort com es pensava. La Cruz ha de marxar uns dies a unes jornades de motivació de la seva empresa. El Robert es farà càrrec de la nena però tots dos agafen la varicel·la i demanen ajuda al Jesús. Apareixerà així una forta rivalitat, fruit de l’amor que tots dos senten per la Clàudia.
La Paula avança en l’escriptura de la seva novel·la i organitza una festa per presentar el Guillem. L’Arlet hi va acompanyada de la Francina, i la Joana del Pep. Tot plegat acaba com el rosari de l’aurora per l’actitud de la Francina. A més, la Gabriela es presenta buscant la Paula, a qui pren per l’antiga amant del seu marit. El Salva rep un pastís de commemoració. El rep cada any i això el treu de polleguera, perquè li recorda una part fosca de la seva vida, que acabarà explicant a la Lídia. La Cruz està disposada a resoldre els seus problemes se*uals i s’apunta a un taller de se*e tàntric. Les divergències sobre l’educació del Manu provoquen una gran discussió entre la Lídia i el Toni. Ell se sent exclòs de la relació que mantenen la Lídia i el Manu. El Guillem descobreix que el Marc era l’amor de la Paula i que va morir atropellat per algú que va emprendre la fuga.
La Dani necessita un altre treball, una casa on viure i sentir-se una més entre les amigues. La Paula li donarà suport en tot moment, mentre acaba la primera versió de la seva novel·la. La Francina té abduïda l’Arlet, que fins i tot canvia d’imatge, deixant astorades les amigues. Tot plegat portarà l’Arlet a un conflicte moral amb totes elles. La Lídia i el Salva continuen la seva aventura però tots dos tenen objectius ben diferents, fet que provocarà un xoc entre tots dos. La Cruz es veu obligada per la Sònia a refer un informe de l’Emili, una feina que li obrirà els ulls davant la manera de treballar de la seva cap i que li depararà sorpreses en la seva relació amb l’Emili i també amb la Sònia. El Peter revela a la Gabriela que la Joana i ell mantenien una relació.
El Peter i la Joana segueixen veient-se d’amagat de tothom, però la situació farà un gir quan la Joana descobreixi que la Gabriela està embarassada i la Gabriela pretén que això quedi entre elles. Després de ser despatxada, la Cruz busca feina i el Jesús, que sempre n’està pendent, li ofereix ajuda. El Robert demana a la Cruz adoptar la Clàudia com a pare.
La Paula acaba la seva novel·la i en regala un exemplar a les amigues, que reaccionaran contra ella en veure destapades les seves vides i secrets. L’Arlet ajuda la Dani a preparar un càsting com a actriu. El que no sap encara la Dani és que el treball consisteix a fer de telefonista en una línia eròtica. El Robert accelera els tràmits d’adopció de la Clàudia. La Cruz comença a cedir davant dels encants del Jesús. El Peter, després que la Gabriela hagi marxat, passa moltes hores a casa la Joana, que té moltes decisions per prendre i no sap com fer-ho.
Graham Dorsey és un bandit de l’oest americà que, preveient que el cop que prepara la seva banda serà un desastre, s’amaga en una vella mansió per no haver-hi de participar. Allà hi viu Amanda, una viuda jove a qui Dorsey convenç que és l’amor de la seva vida. Ella n’està tant, de Graham, que, quan ell li fa creure que ha mort executat per un escamot, es posa a escriure un llibre de la seva vida que resulta ser un èxit de vendes internacional i converteix el bandit en una llegenda. Dorsey, amagant la seva identitat, veu com la mansió es torna una atracció turística i com la seva història provoca tot d’incidents humorístics.
Stan, aterrit davant el fet d’anar a la presó, per culpa d’un delicte fiscal, tractarà d’aprendre una misteriosa art marcial gràcies a un mestre que l’instruirà.
Pascual Maragall, per fer el documental «Jaume I, memòria d’un rei», va visitar els llocs més emblemàtics de la seva vida i es va fer acompanyar per alguns dels principals especialistes sobre el monarca.
El documental recorre, de la mà del president, des del castell de Montsó on es va criar Jaume I fins al monestir de Poblet on està enterrat, passant per Mallorca, València i Barcelona. Maragall s’entrevista amb historiadors com Antoni Furió, de la Universitat de València, o Antoni Riera de la Universitat de Barcelona; amb conservadors de museus com Maria Ángeles Mur, del castell de Montsó i fins i tot amb la presidenta del Consell de Mallorca o amb l’abat de Poblet.
A més, diversos moments de la vida de Jaume I han estat recreats expressament pel documental.
Cecile i el seu pare, Raymond, que és vidu, estan de vacances en una casa de la Riviera francesa. També hi ha Elsa, l’última amiga de Raymond. Anne, la padrina de Cecile, apareix inesperadament a la casa i ocupa el lloc d’Elsa. Cecile viu una història d’amor amb Philippe, però a Anne no li sembla bé i l’hi diu. Cecile, per defensar-se, li diu que ella fa el mateix. Anne es justifica dient que ella i Raymond es casaran.
Després d’haver passat deu anys a Xile, on el seu pare treballava d’enginyer en una mina, la família de Susan se’n va a viure a San Francisco. En el vaixell que els porta, ella coneix Conn, un escalador de qui s’enamora apassionadament. En arribar s’han de separar perquè ell se’n va a Alaska a escalar un pic i acorden escriure’s. Però el temps passa i Susan no en sap res.
Mia és una adolescent de quinze anys d’edat que pateix un vertader col·lapse quan s’assabenta que la seva mare està sortint amb un noi. El pitjor és que la mare insisteix a portar-li a casa, la qual cosa ja és massa per a la Mia, que està vivint una joventut desencantada.
“Dels reis medievals s’ha escrit molta història i les seves gestes han donat peu a grans llegendes. Però malgrat haver-hi tanta literatura a penes se sap com eren físicament ni quin rostre tenien.
La ciència ens durà ara a fer un viatge de set segles enrere per aclarir les incògnites que envolten la vida del rei Pere II anomenat el Gran, mort prematurament amb només 45 anys la matinada de l’onze de novembre de 1285.”
Un equip de Televisió de Catalunya ha seguit dia a dia, al llarg de
vuit mesos, tots els treballs fets per un nombrós grup d’especialistes
dirigits des del Museu d’Història de Catalunya amb la voluntat de
treure les millors i més emocionants imatges resultants de l’obertura
d’una tomba, ubicada al Monestir de Santes Creus, que guardava un cos enterrat set segles enrere i el seu trasllat posterior a un centre
d’investigació.
La Virgínia, una noia decebuda de varies relacions sentimentals fracassades, decideix ser mare soltera i es proposa trobar l’home ideal per convertir-lo en pare del seu fill. En la seva recerca haurà de decidir-se entre tres candidats: Gabriel, un escriptor bohemi en hores baixes i antic company d’institut; Miguel, el seu nou cap a l’empresa en la qual treballa, i Daniel, el marit de la seva millor amiga.
El coronel York combat els indis apatxes des del seu fort, prop de la frontera amb Mèxic. El seu fill s’allista al seu regiment, però la mare, que fa anys que està separada del coronel, també va al fort disposada a recuperar el jove. Tornar-se a trobar el matrimoni després de molt de temps suposa un agre conflicte familiar.
Christine (Sylvie Testud) és una dona discapacitada que porta gairebé tota la vida en una cadira de rodes. En un intent d’escapar del seu aïllament, viatja a Lourdes, l’emblemàtic lloc de pelegrinatge en els Pirineus. Christine acudeix a la recerca de consol, potser d’un miracle. Es desperta un bon matí i està curada. Segons sembla, és un miracle. El cap del grup de pelegrins, un ben plantat voluntari de l’Orde de Malta, comença a interessar-se per ella. S’aferra a aquesta nova oportunitat, encara que el seu capellà provoca l’enveja i l’admiració de molts.
De tots els alcohòlics del món, Arthur n’és el més ric i potser el més simpàtic. Però la seva intensa i alegre vida social està a punt d’acabar-se. La seva família ha amenaçat de desheretar-lo d’una fortuna de tres-cents mil milions de dòlars si no es casa amb una joveneta embafadora i abandona la noia de pèssima reputació a qui estima i a qui va treure d’una cantonada de Nova York. És una situació que llançaria qualsevol home als braços de l’alcohol, si no fos que ja hi estigués nedant.
L’amor vertader irromp com un huracà en la vida d’Alex, un guapo publicista d’èxit, quan menys s’ho espera. Als seus gairebé quaranta anys, conduint cap al treball al matí, es topa en un encreuament amb Niki, que va cap a l’institut en la seva moto. Després d’aquesta trobada, el món tranquil i rutinari d’Alex es posa de cap per avall de sobte. Niki, amb tota la seva alegria innocent i la seva extraordinària saviesa per a algú de disset anys, entra en la seva vida portant-se les seves velles veritats, les seves idees fixes, els seus grisos costums i fins i tot la tristesa si hagués estat deixat de sobte per la dona amb què portava anys. Tot i això, descobrir una cosa no significa acceptar-ho. Almenys no per a Alex. Malgrat la tendresa i la confiança en el seu amor i el seu amant, la promesa d’una felicitat assegurada i el simple fet que Niki li ha ensenyat a riure com mai abans ho havia fet, Alex torna a la seva vida “sensata” amb la seva antiga parella. Mentrestant, Niki estudia per als exàmens finals i compleix els divuit esperant en secret a Alex. En el seu cor continua somiant. En el seu somni, Alex trobarà el valor per a, per primera vegada en la seva vida, acceptar i creure en l’amor verdader.