Després de sobreviure a un descarrilament de tren, Nicole Barrow ha perdut gran part dels seus records. L’únic que recorda és que és professora de geografia a la universitat i que està casada amb un jove advocat. Al cap d’uns mesos de teràpia, sembla que comença a recuperar-se.
Després de 15 anys de matrimoni, la Mandy i el Brian per fi aconsegueixen organitzar-se per poder anar de lluna de mel. Però un imprevist d’última hora fa que els pares de la Mandy no puguin viatjar a Saint Louis per fer-se càrrec dels seus tres fills: l’Alice, la Flo i el Miles.
De mica en mica, els encarregats d’investigar l’enverinament de l’exespia Serguei Skripal i la seva filla comencen a ser conscients de l’abast del problema provocat per l’agent nerviós amb què els han atacat. Tracy Daskiewicz, la directora de Salut Pública, treballa incansablement…
La Tessa Young és una noia molt aplicada, una filla perfecta als ulls de la seva mare, la Carol, i una xicota fidel al seu amor de l’institut, en Noah. Quan la Carol i en Noah la deixen a la residència on viurà durant el seu primer any d’universitat, l’objectiu de la noia és treure bones notes i…
Un home i la seva filla estan asseguts en un banc del carrer, comencen a tenir convulsions i perden el coneixement. Sembla una indisposició qualsevol, però el fet que l’home sigui un exespia que havia treballat alhora per als serveis secrets russos i els britànics fa sospitar que hi ha alguna cosa més al darrere.
Poc abans de la guerra, un periodista nord-americà, John Jones, és enviat a Europa per analitzar-ne la situació. Coneix Van Meer, vell polític neerlandès, signatari d’un tractat d’aliança secret, que els nazis volen conèixer a qualsevol preu. Aquests l’agafen i maten un sòsia al seu lloc.
És la nit de Halloween i els animals van tots disfressats. El Gos Pudent, que no veu res sota el llençol blanc, xoca contra el camió del Vivi i el Mimi i cau dins la claveguera. Els altres gossos, convençuts que s’ha mort, organitzen un enterrament. Però queden glaçats quan veuen el fantasma del Gos Pudent que torna d’entre els morts…
El vaixell on viatja Gulliver naufraga i el mar l’arrossega a la costa del país de Lilliput, un lloc habitat per uns homenets diminuts. En despertar, Gulliver descobreix que ha caigut presoner d’aquests éssers entranyables. Tot i això, quan la princesa de Lilliput i el príncep d’un regne veí estan a punt de casar-se…
Nascuda el 1941 al barri de Sants de Barcelona, va començar la carrera com a actriu de teatre, però el 1965 va passar-se a la cançó i ha acabat protagonitzant una de les carreres més extenses de la música catalana.
Amb 50 discos gravats i més de 400 cançons, l’artista va interpretar tota mena de gèneres, com jazz, boleros, sardanes, cuplets, cançons de pel·lícules, adaptacions de poetes o estàndards nord-americans, sempre amb lletres en català.
La Fanny, una jove peixatera de Marsella, i el Marius s’estimen des de ben petits. El jove no vol que la seva vida es redueixi al port vell i als clients de la petita taverna de son pare César. Delerós de conèixer món, emprèn un llarg viatge en un veler dedicat a la investigació científica.
Play back, curt de vuit minuts intensos de durada realitzada l’any 1970, Pere Portabella va enregistrar, a la vegada analitzant-lo, un assaig de la banda sonora per al documental Gaudí, de Clovis Prévost, en què Carles Santos, amb una energia desbordant…
La petita Ainbo viu en el lloc més profund de la selva amazònica. Després de perdre la seva mare i barallar-se amb els adults del seu poblet, aquesta jove arquera emprèn un viatge per salvar el seu poble del poder destructor de l’home blanc. L’acompanyen els seus dos guies espirituals, un armadillo eixerit i un tapir trempat.
Film clandestí del 1r Festival Popular de Poesia Catalana, celebrat al Teatre Price de Barcelona el 25 de maig de 1970 en solidaritat amb els presos polítics. Intervenen els poetes Agustí Bartra, Joan Oliver (Pere Quart), Salvador Espriu, Joan Brossa, Francesc Vallverdú i Gabriel Ferrater.
Portada: Madorell. Ot el bruixot, Allò que passa, El Fetitxe, Anem a la muntanya, El Zoo de paper, Massagran, Sergi Grapes, Jep i Fidel.
José Vicente, un noi tímid de més de trenta anys, és opositor des de fa dotze. Viu a casa els pares de la seva xicota, i ella i la seva família el mantenen. Es passa els dies estudiant, amb un sol objectiu a la vida: convertir-se en funcionari d’Hisenda. Després de l’examen, un error administratiu…
Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 7 d’abril de 1857 – 18 de febrer de 1913) fou una metgessa catalana. Especialitzada en ginecologia i pediatria, fou la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctora.
La Dra. Jean Markham torna a la ciutat que va abandonar quan era una adolescent per fer-se càrrec de la consulta mèdica del seu difunt pare. Quan el petit Charlie té una baralla al pati de l’escola i va a la seva consulta, ella el convida a visitar els ruscs que hi ha al seu jardí…
Com cada vespre abans d’anar a dormir, el Gos Pudent rebusca un llibre entre les escombraries i li demana al Gat Xafat que li llegeixi. El conte de la Blancaneu i els set nans és adaptat pel Gat Xafat per dedicar-lo especialment al Gos Pudent.
El professor Dumbledore sap que el malvat mag Grindelwald fa plans per apoderar-se del món màgic. Incapaç d’aturar-lo ell sol, confia en Scamander per dirigir un intrèpid equip de mags, bruixes i un valent forner en una missió perillosa, on es troben amb antics i nous animals i s’enfronten a una legió cada vegada més nombrosa de seguidors de Grindelwald.
A la Low se li trenquen les ulleres en el quadre d’un basar. Allà la Ro i el Blu descobreixen objectes mai vists d’artesans surrealistes, però ella, sense les seves ulleres, no veu res. Fins que en el lloc d’una libèl·lula trobarà unes lents màgiques que li oferiran nous i divertits prismes pels quals mirar.
Un assassí psicòpata, conegut com “l’assassí del pintallavis”, ha estès el pànic a la ciutat de Nova York i cap dona s’hi sent segura. Mentrestant, el propietari d’una gran cadena de mitjans de comunicació mor. El fill vol treure profit del terror que ha provocat l’homicida i…
Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de març de 1865 – 29 de desembre de 1943) fou periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista
París, primavera del 68. L’Isabelle i el seu germà Theo decideixen convidar en Matthew, un jove estudiant nord-americà, mentre els seus pares estan de vacances. Lliurats al seu lliure albir, experimenten mútuament amb les seves emocions i se*ualitat i desenvolupen una sèrie de jocs psicològics cada cop més absorbents.
L’Snorre i en Tjure, que sempre se les tenen per no res, han decidit batre’s en duel per acabar d’una vegada amb les discussions. Les seves dones intenten evitar-ho, igual que l’Halvar, que fa de tot perquè se’n desdiguin. Com s’ho farà en Wickie per aturar-los?
Aidez l’Espagne (1969), conegut també amb el títol Miró de la guerra. Es tracta d’un curt de cinc minuts en blanc i negre amb una seqüència final en color que mostra el conegut quadre Aidez l’Espagne, pintat per Miró durant la Guerra Civil per ajudar la República espanyola.
Amb motiu de l’exposició de Joan Miró L’Altre organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Barcelona l’any 1969, la Junta va proposar a Pere Portabella rodar el que havia de ser el cartell de reclam de l’exposició -pintat pel mateix Miró- sobre els vidres exteriors de la planta baixa de l’edifici.
El professor de l’escola el senyor Cap-rodo, rep una carta on li ofereixen deixar ser professor a la Vila del Pingüí per ser-ho a l’institut oficial de la gran ciutat. Ha quedat molt sorprès i molt content per la millora que representa.
Dos excombatents de la Segona Guerra Mundial compren un petit ranxo que desitgen explotar junts. Però topen amb l’oposició de Jacob Ewing, el cacic més poderós de la zona, i un d’ells mor durant un tiroteig. El supervivent s’alia amb l’Ella, una esforçada i coratjosa ramadera…
El 1939 Lord Marchmain torna a Brideshead pel deteriorament de la situació internacional. Greument malalt, ha tornat a casa per morir. Detesta l’esposa d’en Bridey i considera deixar Brideshead a la Julia i en Charles. L’extremunció de Lord Marchmain esdevé un problema perquè en Charles rebutja les creences religioses de la família.
En Rahim és a la presó perquè té un petit deute amb un familiar. Està separat, però té una xicota amb què es vol casar. Durant un permís carcerari, troba una bossa plena de valuoses monedes. En comptes de quedar-se-les per pagar el deute, decideixen buscar la propietària i tornar-lo.