Arxiu de la categoria: Biogràfica

Desencaixant – #Òmnium50A

Òmnium cultural és el nom d’una entitat catalana creada per la societat civil per superar les limitacions que el règim franquista imposava a la llengua, la cultura i el poble de Catalunya.

Òmnium celebra aquest any el cinquantenari de la seva fundació amb una sèrie d’actes que han evidenciat l’evolució que ha viscut l’entitat en aquest mig segle. Cinquanta anys donen per molt i el seguiment detall seria inabastable, però si es mira amb perspectiva, resulta que la història d’Òmnium és a la vegada la història del país i la de les tres generacions que hi ha conviscut.

Veure més detalls de la fitxa

Desencaixant – StopMotion Independència

Quan el mes de febrer va sorgir la idea de fer una estelada humana, a cap de nosaltres no ens movia cap altre motiu que el de la reafirmació de pertinença al país. Volíem fer visible el nostre desig de compartir aquest anhel de llibertat que omple carrers, places i viles de punta a punta del nostre país. I fer-ho des d’Igualada i amb la gent d’Igualada, la nostra comarca i tots aquells altres amics que ens volguessin acompanyar.

Veure més detalls de la fitxa

Desencaixant – Fora de joc

“Fora de joc” és un documental promogut per la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes que aprofundeix en les maniobres del govern espanyol contra l’oficialització de les seleccions esportives catalanes. El propòsit del documental és mostrar, a través de testimonis, fets i documents, els entrebancs polítics que ha viscut l’esport català a fi d’evitar un duel esportiu Catalunya-Espanya. El cas de la Federació Catalana de Patinatge, admesa provisionalment al si de la Federació Internacional d’aquest esport al març del 2004 i expulsada un any i mig després a causa de les pressions polítiques espanyoles, és l’eix central del documental, tot i que també se centra l’atenció en altres esports, com ara el futbol, el rugbi, les bitlles i el futbol sala, cadascuna amb una història i uns resultats ben diversos en la lluita per l’oficialitat internacional. A “Fora de joc” podrem sentir el testimoni de representants de l’esport català, però també de federacions esportives internacionals que han viscut en la pròpia carn la pressió de les autoritats esportives espanyoles. A més, també s’ha aconseguit el testimoni de representants d’altes institucions esportives de l’esport espanyol, com ara l’exsecretari d’Estat per a l’esport, Santiago Fisas, o el president de la Federació Espanyola de Patinatge, Carmelo Paniagua, així com d’esportistes implicats en les diverses trames politicoesportives.

Veure més detalls de la fitxa

Desencaixant – Concert per la Llibertat 29-6-2013 1a part

El Camp Nou ha viscut un concert històric. Van ser sis hores d’actuacions musicals, durant les quals el públic va tenir una participació activa. 90.000 persones van omplir l’estadi blaugrana per reivindicar el dret a celebrar una consulta per decidir el futur del país. 450 artistes van fer emocionar els assistents amb cançons que formen part de la memòria musical col·lectiva, amb algun duet singular i…

Veure més detalls de la fitxa

Desencaixant – Monarquia o República

Per molts, vivim el període democràtic més llarg i sòlid de la història de l’estat espanyol i la monarquia de Joan Carles I ha estat decisiva per consolidar-lo. Del regnat de Joan Carles s’ha dit que era una “república coronada”, una manera d’expressar el suport que el monarca ha rebut de partits tradicionalment republicans, com el Partit Comunista i el PSOE. Un ampli espectre polític, que va de la dreta a l’esquerra, passant per una part del nacionalisme català, considera que la monarquia és garantia d’estabilitat i continuïtat. O dit d’una altra manera, prefereixen un rei neutral i sense poders que un president de la república vinculat a un partit.

Però també hi ha sectors que es declaren republicans i que creuen que darrere de la imatge amable i “campechana” de Joan Carles I s’amaguen aspectes que no es volen aclarir: sabia, el rei, les intencions colpistes del 23-F? Ha participat en fosques operacions financeres que han incrementat la seva fortuna? Els seus afers privats o els de la seva família han acabat repercutint en les arques públiques? Aquests grups opinen que, després de la mort de Franco, s’havia d’haver preguntat al poble espanyol si volia monarquia o república, el sistema legalment escollit el 1931 i enderrocat pel cop d’estat militar. Per ells, la III República és un deute històric.

Veure més detalls de la fitxa

Desencaixant – Flashmob per la Independència de Catalunya

Flashmob per la independència de Catalunya, realitzat el 18 de març de 2012 a les 12h a la plaça Catalunya de Barcelona. Més de 8000 persones van omplir el centre de la plaça Catalunya amb barretines, senyeres i estelades en una acció flasmob que va durar menys de 5 minuts. L’objectiu d’aquesta iniciativa és donar a conèixer arreu del món la necessitat que té Catalunya de ser independent per tal d’assegurar el seu futur com a nació. Tots els pobles tenen el dret a ser lliures i el deure de ser-ho. Espanya ens roba la llibertat i és i ha estat la ruïna moral, política i econòmica dels catalans. Perquè Catalunya sigui un país més just, més digne, més avançat, més obert i més responsable ha de disposar del dret a decidir. A una Catalunya amb futur li cal la independència.

Veure més detalls de la fitxa

Desencaixant – L’estelada, un símbol provisional

L’estelada va néixer entre els catalanistes radicals de principis del segle XX, els anomenats «separatistes». A més d’una bandera provisional, també ha estat considerada un símbol de combat; en alguns casos literal: va acompanyar els voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial, els partidaris de Macià que van intentar una insurrecció a Catalunya des de Prats de Molló o els milicians de la columna Macià-Companys durant la Guerra Civil.

Veure més detalls de la fitxa

Desencaixant – Història del cafè (para todos)

La crisi econòmica ha situat les autonomies en el punt de mira. Però com va començar tot? Qui va demanar autonomia després de la mort de Franco? Per què es van crear disset autonomies? Per què es va generalitzar el “café para todos”? Aquest reportatge ha volgut anar més enllà de la polèmica actual i ha volgut tornar als orígens: al naixement de l’estat de les autonomies, ara fa més de trenta anys.

Veure més detalls de la fitxa

Moneyball

Basada en la història real de Billy Beane, una prometedora estrella del beisbol que, incitat pel fracàs de no haver demostrat en el camp tot el que s’esperava d’ell, va enfocar tota la seva naturalesa competitiva cap a l’àrea de la direcció d’equips. Al començament de la temporada 2002, Billy s’enfronta a una situació depriment: el seu modest equip, els Oakland Athletics ha perdut, un cop més, als seus millors jugadors a mans dels clubs grans -i els seus contractes milionaris- i a més ha de reconstruir-lo amb només un terç del pressupost. Decidit a guanyar, Billy s’enfronta al sistema desafiant als més grans d’aquest esport.

Veure més detalls de la fitxa

Clara Campoamor, la dona oblidada

L’any 1931, a Espanya es proclama la Segona República. En aquest context les dones són elegibles però no poden votar. Clara Campoamor i Victoria Kent són les primeres dones diputades que trepitgen les corts i es plantegen molt fermament lluitar pels drets de la dona. Clara Campoamor sap que això passa per una primera i gran conquesta: el vot femení. Des d’aquest moment, la seva lluita no és gens fàcil. Molt aviat troba el seu primer obstacle, els seus propis companys de partit, republicans, d’esquerres, que temen que les dones votin influenciades per l’església i per la dreta, així que li donen l’esquena. Aquest argument es generalitza i fa que Clara Campoamor es vagi quedant sola al parlament en la seva defensa del sufragi universal. Després d’una lluita constant i de múltiples traïcions, l’1 de desembre de 1931, Campoamor aconsegueix el seu objectiu: el vot per a la dona.

Veure més detalls de la fitxa

Cineastes contra magnats

Assaig cinematogràfic en defensa dels drets morals dels cineastes davant les manipulacions que pateixen les pel·lícules des dels orígens del cinema fins el domini actual de món audiovisual. “Cineastes contra Magnats” combina diverses formes de llenguatge cinematogràfic: material d’arxiu, fragments de films fonamentals i escenes de ficció, com l’ambientada a la cort de Felip II quan el monarca va amputar a banda i banda una pintura cinemascòpica de Tiziano perquè no cabia en l’espai que li tenia reservat a El Escorial. Amb aquesta acció el Rei d’Espanya es va convertir en l’inventor del planning-scanning que a la nostra època altera el format original de les pel·lícules.

Veure més detalls de la fitxa

El Feixisme en color – 1 de 2 – La presa del poder – Seizure of Power

El naixement del feixisme és inseparable de la traumàtica experiència dels italians durant la Gran Guerra, del 1915 al 1918, de la frustració que va deixar en el país el magre botí de la victòria, i també de la forta personalitat d’un líder, Benito Mussolini, que procedia de l’extrema esquerra. Però el trajecte fulgurant del moviment des dels seus orígens grupusculars, el març del 1919, fins a la presa del poder, l’octubre del 1922, no s’entendria sense altres factors: l’efervescència nacionalista en una Itàlia unificada feia encara no mig segle i acomplexada pel contrast entre el seu passat gloriós i el seu present subdesenvolupat; la feblesa d’un parlamentarisme liberal oligàrquic i sense substància de masses, i la intensa agitació laboral del bienni 1919-1920, que va espantar les classes mitjanes i altes, i les va empènyer a buscar protecció enfront de l’amenaça socialcomunista.

El feixisme agressiu dels excombatents i dels “arditi” seria aquest protector de les classes propietàries. Però també va ser el catalitzador de les frustracions nacionals, el moviment de retòrica revolucionària que prometia trencar amb els cànons de la política burgesa i modernitzar Itàlia, tal com volien els poetes Gabriele d’Annunzio o Filippo Tommaso Marinetti. A cavall d’aquests ingredients contradictoris, i explotant la descomposició del sistema liberal, Mussolini va assolir la presidència del govern a finals d’octubre del 1922, després d’un assaig de cop d’Estat, la Marxa sobre Roma.

Van caldre quatre anys més, però, perquè el feixisme esdevingués un règim i instaurés una dictadura totalitària de partit únic. Quatre anys marcats per la violència creixent dels esquadristes, el gradual eclipsi del Parlament, l’eliminació física d’il·lustres opositors com el socialista Giacomo Matteotti o el liberal Giovanni Amendola i, en fi, la derogació dels principis democràtics a favor d’un sistema militaritzat i policíac. El novembre del 1926, Itàlia ja era un Estat feixista, i Benito Mussolini el seu Duce.

Veure més detalls de la fitxa

El Feixisme en color – 2 de 2 – Mussolini al poder – Mussolini in Power

Aquells que la historiografia considera els “anys daurats” del feixisme, fins al 1935, estan marcats pel fort enquadrament social i ideològic de la població italiana a través del Partito Nazionale Fascista, dels sindicats corporatius, de l”Opera Nazionale Balilla dedicada als infants i joves, de l”Opera Nazionale Dopolavoro, que organitzava el lleure dels treballadors, i d”una propaganda omnipresent i adoctrinadora. Però també inclouen èxits objectius, com la reconciliació entre l”Estat italià i la Santa Seu a través del Pacte del Laterà de 1929, les grans obres públiques i les polítiques de promoció de la indústria. Al mateix temps, la diplomàcia feixista es guanya la respectabilitat internacional, i en especial la simpatia britànica.

Les coses canvien a partir del 1935. Les ambicions imperials que porten Mussolini a la conquesta d”Abissínia el fan entrar en conflicte amb les democràcies de París i Londres i el llancen en braços de l”Alemanya nazi, una aliança desastrosa i desigual que la intervenció en la guerra d”Espanya i l”annexió d”Albània no faran més que estrènyer. Al mateix temps, la fascinació per Hitler porta el Duce a voler-ne imitar la brutalitat totalitària, la megalomania i, fins i tot, les doctrines antisemites, coses que topen amb la sensibilitat dels italians i fan caure el suport al règim.

Aquest suport es desplomarà amb l”entrada d”Itàlia en la Segona Guerra Mundial, el 1940, i els subsegüents fracassos militars a Grècia, a Líbia, a l”Àfrica Oriental Italiana i a la Unió Soviètica, fins arribar l”estiu del 1943 a la conquesta aliada de Sicília. Només dins d”un règim desmoralitzat i en un país fart de la dictadura es pot entendre la pacífica destitució de Mussolini, aquell 25 de juliol, i l”ensorrament gairebé instantani del sistema feixista després de 21 anys al poder. El que ja no seria tan fàcil fóra sortir de la guerra; de fet, durant els dos anys següents Itàlia patiria dues guerres: la mundial sobre el seu territori, i una cruenta guerra civil entre feixistes i antifeixistes.

Les restes més fanàtiques del feixisme, rescatades -com el mateix Duce- pels alemanys, jugarien un paper sinistre en aquella guerra civil del 1943-45. De fet, la ironia final d”aquesta història és que Mussolini i el Partit Feixista, els pretesos hereus de l”Imperi Romà, inicialment tan desdenyosos amb Hitler i els seus bàrbars de l”altra banda dels Alps, acabessin convertits en simples auxiliars, en impotents marionetes dels crims nazis, darrere la façana patètica de la República de Salò.

Veure més detalls de la fitxa

Cineastes en acció

“Cineastes en acció” aprofundeix en els judicis celebrats a París en defensa dels drets morals de John Huston per un cas d’acolorit electrònic, a Copenhaguen en defensa de Sydney Pollack, que va sofrir el “panning-scanning” en un dels seus films i a Estocolm per la denúncia de Vilgot Sjoman i Claes Ericksson davant la interrupció de les seves pel·lícules a televisió per talls publicitaris. També es tracten diverses manipulacions i temes sorprenents relacionats amb el “Final Cut” i es recrea la primera reunió que van tenir cineastes de tot el món l’any 1956 a París per a defensar els seus drets.

Veure més detalls de la fitxa

La vida en rosa

Evocació de la vida de la famosa cantant francesa Edith Piaf (1915-1963), la seva infància, la seva adolescència i la seva ascensió a la glòria. Dels barris baixos de París a l’èxit a Nova York, la vida d’Edith Piaf va ser una lluita per cantar i sobreviure, viure i estimar. Va créixer enmig de la pobresa, però la seva veu màgica i les seves apassionades relacions amoroses i amistats amb els grans noms de l’època, Yves Montand, Jean Cocteau, Charles Aznavour, Marlene Dietrich, Marcel Cerdan, entre uns i altres, van fer d’ella un estrella mundial.

Veure més detalls de la fitxa

Maria i jo

Maria viu amb la seva mare, May, a Canàries, a 3000 km de Barcelona, on viu Miguel Gallardo. De vegades Miguel i María van plegats de vacances a passar una setmana en un resort del Sud de Gran Canària, un escenari una miqueta inhabitual que no sol acollir entre els seus hostes a un pare sol amb una filla de catorze anys que pateix autisme. Aquesta és la història d’un d’aquests viatges i sobretot, un relat sobre com es conviu amb una discapacitat.

Veure més detalls de la fitxa

Betty Anne Waters

Betty Anne Waters és un autèntic exemple d’estoïcisme, solidaritat i lliurament. Al 2001 el seu germà Kenny va ser posat en llibertat després d’haver passat 18 anys a la presó de Walpole per un assassinat que no havia comès. Aleshores, Betty Anne que treballava com a cambrera en un bar, era una dona de 28 anys divorciada i amb dos fills. Quan el seu germà va ser condemnat a cadena perpètua, absolutament convençuda de la seva innocència, es va posar a estudiar dret, va acabar la carrera en un temps rècord i es va convertir en la seva representant legal. Després de moltes dificultats, va aconseguir que l’exculpessin gràcies a una anàlisi d’ADN que va demostrar que ell no havia estat la persona que al 1983 havia assestat trenta punyalades a Katharina Brow.

Veure més detalls de la fitxa

The Damned United

Anglaterra, anys 60/70. En clau d’humor negre, es narra la polèmica història dels fatals 44 dies de Brian Clough com a entrenador del Leeds United, l’equip de futbol campió en aquell moment. Gràcies a l’anterior entrenador, Don Revie, rival d’en Brian, el club havia viscut el període de més èxit de tota la seva història, però a costa de practicar un futbol agressiu, poc vistós i, per tant, incompatible amb l’esperit esportiu i brillant d’en Brian. En efecte, Clough hi havia assolit, amb la col·laboració del seu ajudant Peter Taylor, èxits sorprenents amb equips com el Hartlepool i el Derby County. Acceptar el treball del Leeds sense Taylor al seu costat, amb un vestuari format amb els nois d’en Don, no semblava una tasca fàcil.

Veure més detalls de la fitxa

Confuci

Confuci es centra en els últims anys de la vida de l’influent filòsof xinès, període que abasta des de la seva presa de càrrec polític als 51, fins a la seva mort a l’edat de 73 anys, època en el qual té lloc l’apoteòsica història d’enfrontaments entre els estats xinesos. Nascut l’any 551 A. de C. va morir sent un home molt important per a la cultura xinesa. Era una època on es lliuraven innombrables guerres entre els regnes xinesos. El rei de Lu rep l’ajuda de Confuci qui utilitza la seva intel·ligència i carisma per apaivagar els seus conflictes interns i guerres interminables. Però les grans potències de l’estat se sentiran amenaçades pel filòsof, i per tant Confuci va decidir marxar voluntàriament a l’exili.

Veure més detalls de la fitxa

Ip Man

A Foshan en els anys trenta en Ip Man un respectat mestre de Wing Chun, combina l’estudi de les arts marcials amb els combats ocasionals que es veu forçat a fer per satisfer als seus admiradors. Són temps de prosperitat, però la guerra amb el Japó amenaça amb posar fi. Amb l’ocupació japonesa esclatarà la tragèdia i en Ip Man es veurà obligat a defensar l’honor del seu poble.
Ip Man (conegut com Yip Man), va ser mestre i mentor de Bruce Lee.

Veure més detalls de la fitxa

Nowhere Boy

Pel·lícula biogràfica que va des de la infància i adolescència de John Lennon fins a la formació dels Beatles. Liverpool 1955: John era un adolescent intel·ligent i rebel, amb una família conflictiva, sense pare, i en la qual dues dones vivien enfrontades perquè tenien idees contraposades respecte al seu futur la Mimi, la tieta severa que l’havia criat, i Julia, la seva mare, una dona plena de vitalitat. Impulsat pel desig de tenir una família normal, John es refugia a l’excitant món del rock, on troba la seva ànima bessona en l’adolescent Paul McCartney. Però justament quan John és a punt de començar una nova vida, pateix una tràgica pèrdua. El jove Lennon, llavors, haurà de trobar forces suficients per seguir endavant i la seva veu ressonarà per tot el món donant vida al mite…

Veure més detalls de la fitxa

La fi és el meu principi

Un home extraordinari que ho ha viscut tot, al veure apropar-se la seva fi decideix cridar al seu fill per reunir-se amb ell per última vegada a la seva casa de la Toscana. La seva intenció és compartir unes valuoses converses sobre la vida que ha portat com a corresponsal de premsa en el sud-est asiàtic, els canvis polítics i socials dels quals ha estat testimoni, i la transformació espiritual que ha experimentat en els seus últims anys. Però per ell el més important és mostrar-li al seu fill com s’està preparant per a l’última gran aventura de la seva vida.

Veure més detalls de la fitxa

Persèpolis

Commovedora història d’una nena iraniana des de la revolució islàmica fins als nostres dies. Quan els fonamentalistes prenen el poder, forçant a les dones a portar vel i empresonant a milers de persones, i mentre té lloc la guerra entre l’Iraq i Iran, Marjane descobreix el punk, ABBA i Iron Maiden. Quan arriba a l’adolescència els seus pares l’envien a Europa, on coneix una altra cultura que gens té a veure amb la del seu país. La protagonista s’adapta bé a la seva nova vida, però no suporta la solitud i torna amb la seva família, encara que això signifiqui posar-se el vel i sotmetre’s a una societat tirànica.

Veure més detalls de la fitxa

Mongol

Mongol s’endinsa en els dramàtics i angoixosos primers anys del governant nascut amb el nom de Temudgin el 1162. A mida que acompanya Temudgin des de la seva perillosa infància fins a la batalla que va segellar el seu destí, la pel·lícula dibuixa un perfil multi-dimensional del futur conqueridor i ens el mostra, no com a la bèstia dolenta d’aparença vetusta, sinó com a un líder influent, intrèpid i visionari. Mongol ens mostra la forja d’un home extraordinari i els fonaments sobre els quals descansava gran part de la seva grandesa: la relació amb la seva dona Borte, l’amor de la seva vida i la més lleial consellera.

Veure més detalls de la fitxa